Ortuño i Ginestar, Vicent

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Treballs de la Societat Catalana de Geografía - N° 36 - vol. VIII
En record de Lluís Casassas i Simó
Vicent ORTUÑO i GINESTAR
En assabentar-me de la mort de Lluís Casassas vaig experimentar una barreja de senti-
ments que anaven des de la incredulitat, a la tristesa i a no acabar d'acceptar el que se'm
comunicava. De manera rápida i desordenada em van venir a la memoria totes aquelles
imatges i vivencies que anaven lligades a la meua relació, com a alumne de geografia
i ja com a geograf', amb Lluís Casassas.
Posteriorment, i en saber que la Societat Catalana de Geografia li pensava dedicar un
Treballs, em vaig dir: has de col-laborar-hi. En posar-me davant del paper no acabava
de tenir clar cap a on havia d'orientar la meua col-laboració; em venien tantes coses al
cap que m'hi veia incapac de fer una tria i establir un fil conductor coherente De Lluís
Casassas, geograf, hi havia professors i estudiosos, molt més qualificats que jo, que sens
dubte hi participarien; per tant la meua aportació en aquest sentit seria modesta i un xic
pretenciosa. D'altra banda el que jo realment més valorava d'en Casassas era la persona,
la relació que havia establert amb un grup d'alumnes, entre els quals cree que m'hi puc
incloure, i el tracte que ens havia dispensat.
És aquest aspecte el més important per a mi, en la meua etapa d'estudiant i ja com a
llicenciat, i ho vull remarcar, perqué estic convencut que el tracte i la relació que establia
amb els seus alumnes era una d'aquelles coses que un estudiant agraeix moltíssim, ja que,
sense perdre el respecte, fa més assequible i planera la relació entre el professor i l'alum-
ne, alhora que li facilita un major contacte i integració amb el món de l'especialitat que
ha escollit.
El tracte amb Casassas no era gens fácil d'entrada. La seua corpulencia, la diferencia
d'edat (quan jo el vaig coneixer estava ja vorejant els seixanta anys) i el seu semblant
seriós, imposaven respecte. A més s'hi afegia un sentit enormement accentuat de la iro-
nia, que a vegades et creava una certa inseguretat. Pero a mesura que avancava el curs
161
i anaves copsant la seua manera de ser, t'adonaves que era un dels professors de tracte
més accessible i afable que trobaves a la Facultat. Com a bon ironic, el seu sentit de l'hu-
mor era excel-lent (el seu mal geni també). Amb el temps aconseguia que l'alumnat aca-
bés agafant-li un grau de confianca que no era facilment extensible a la majoria del
professorat. Em ve a la memoria una festa anti-pas de l'equador que vam organitzar, amb
un programa d'actes «serios i formal»; hi havia conferencies, debats, elecció i presentació
de la «madrina d'honor», amb ram de flors inclos (l'escollida va ser M" del Tura Bolos),
traca i vi d'honor al bar. Possiblement qui millor va entendre aquesta celebració va ser
Casassas; per contra hi hagué professors que s'indignaren en considerar que aquells ac-
tes, tal com havien estat concebuts, anaven contra «l'esperit, rigor i seriositat» de la Uni-
versitat.
Lluís Casassas era un profund coneixedor de la societat i del territori de Catalunya.
Les excursions que organitzava eren sempre molt ben acollides, fins i tot venien alumnes
d'altres grups, Les caminades que ens feia fer eren com per a enemistar-se amb ell; la
compensació era que la seua forma de fer-te veure i entendre el territori t'estimulava a
la reflexió i desvetllava I'interes per l'observació i I'analisi. La seua passió per la geogra-
fía era realment encomanadissa.
EIs dos últims anys de facultat vaig tenir la sort de poder participar, amb ell i altres
alumnes, en alguns treballs. És a partir d'ací que vaig coneixer millor Casassas. Les reu-
nions de treball que feiem a sa casa les recorde perfectament; en aquells moments tots
érem iguals, uns geografs discutint problemes, un enfocament, la metodologia a emprar,
etc. Era una discussió oberta, on l'alumne ja opinava com un geograf i estava considerat
com a tal.
Per motius personals vaig haver de deixar aquestes notes un temps, i ara, passats uns
mesos de la seua mort i en tornar a llegir el que havia escrit, m'aferme més en la trascen-
dencia de la persona. En morir Lluís Casassas tots vam perdre un gran geograf, pero jo,
i molts altres, vam perdre a més un gran amic.
És per aco que he preferit no retocar el text fruit de les primeres impressions per tal
d'intentar arrodonir-lo, ja que el que perd de qualitat expressiva ho guanya d'espontaneí-
tat i sinceritat.
Només vull afegir, fent meus, uns versos d'Espriu: Lluís Casassas, grácies per haver
viscut.
162


En record de Lluís Casassas i Simó

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert