Miquel, Victòria

Tortajada, Iolanda

Vargas, Julio

Hemeroteca Cientifica Catalana

Joan Costa i RieraRevista Catalana de Sociologia, 14 (2001), p. 161-168 161Caló: aprenentatge dialògicen el medi penitenciari1Victòria MiquelIolanda TortajadaJulio VargasCentre de Recerca Social i EducativaUniversitat de Barcelona1. IntroduccióAquest article parteix de la comunicació que es va presentar alCongrés Català de Sociologia que va tenir lloc a Lleida al març de1999 sobre un projecte que s’està desenvolupant al Centre de Re-cerca Social i Educativa de la Universitat de Barcelona (CREA).Aquest Projecte s’insereix dins d’una nova línia temàtica de re-cerca que CREA està impulsant des de fa temps, centrada en l’anà-lisi de les desigualtats socials que afecten primordialment el poblegitano. D’aquesta manera, Caló n’és només una part, i és desenvo-lupat a Europa dins del Programa Leonardo. Dins d’aquest mateixprograma, des de CREA s’està coordinant un altre projecte, ano-menat Gypsy Profiles. Aquest Projecte també és una aproximaciócientífica que pretén fer una definició de perfils professionals queparteixin tant de les necessitats exigides des del món laboral comtambé de les habilitats del poble gitano, amb la definició de jaci-ments d’ocupació.Concretament, CREA impulsa la creació del Centre d’Estudis Gi-1. Article basat en el Projecte Leonardo Caló: Self-employment-Ethnic minorities.16650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 161tano, en col·laboració amb l’Associació Cultural Ujaranza, una sèriede projectes, entre aquests la creació d’un restaurant gitano que nonomés fomentarà i crearà llocs de treball per a membres d’aquestaètnia sinó que també inclourà la seva formació ocupacional.La peculiaritat d’aquesta nova línia de treball és que, a diferènciadels estudis que tradicionalment s’han fet sobre el poble gitano, desde CREA s’hi treballa cooperativament, i es conforma un grup d’auto-estudi que no només analitza les situacions que generen l’exclusió so-cial que pateix el poble gitano, sinó que va més enllà, ja que l’objectiucentral és la formulació conjunta de propostes que contribueixin asuperar aquestes situacions amb propostes concretes d’actuació.2. Necessitat del Projecte CALÓ2.1. El món penitenciariLes presons són l’única solució que culturalment hem sabut do-nar al problema de la desviació. No n’hi ha cap més. Tot i que mésdemocràtiques, encara es prioritza el control per sobre de la rehabili-tació. D’altra banda, i encara que fos al revés, tampoc no rehabiliten.Ho sap tothom. De fet, la mateixa configuració institucional els hoimpossibilita. I com que, tret d’algunes experiències aïllades, no hemtrobat cap altra sortida, és el que tenim.Rehabilitar els desviats i les desviadesEl sistema penitenciari és un sistema complex, paradoxal i alta-ment burocratitzat però, com tots els sistemes, sobreviu en les rela-cions quotidianes dels qui hi formen part. Cercant noves formes de relació i noves maneres de fer en unmedi hostil, es pot contribuir a transformar-lo. Amb la nostra investigació no s’ha pretès redundar en el qüestio-nament de l’assoliment de la funció de rehabilitació de la presó, sinócercar solucions efectives i una repercussió real en projectes de re-habilitació i reinserció per a incrementar les inversions en aquestàmbit d’actuació.Rehabilitar el sistemaEl sistema penitenciari és fruit i creació d’un sistema social i, defet, en molts aspectes, és com una exageració o radicalització d’unabona part de les nostres institucions, que genera les mateixes des-Victòria Miquel, Iolanda Tortajada i Julio Vargas16216650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 162igualtats i mostra la vessant més dura dels processos de burocratit-zació quant a la jerarquització i la colonització del món de la vida(Weber, 1974; Habermas, 1987). A més, hi ha una línia molt fina entre la normalitat i la desviació(Goffman, 1986; Laing, 1987). El procés, doncs, no és només rehabi-litar els interns sinó rehabilitar la societat perquè, molts cops, lanormalitat és privilegi i la justícia també ha patit un procés de buro-cratització.2.2. La comunitat gitanaEls gitanos i les gitanes, tot i que fa més de 500 anys que viuen aEspanya, encara són vistos com a estrangers. Forma part de l’es-tigma (Goffman). El poble gitano pateix una forta exclusió en moltsàmbits:  a) Laboralment formen part dels col·lectius en situació precà-ria, i fan feines en el sector de l’economia submergida, feines tem-porals i poc qualificades. S’ha respectat molt poc la seva culturade la feina.b) Quant als habitatges, la majoria viuen en ghettos: la Mina, CanTunis, Font de la Pólvora, etc.c) Pel que fa a la formació, hi ha un fort absentisme i fracàs esco-lar ja que el sistema educatiu formal, i el no formal, no ha sabut do-nar resposta a les necessitats i els interessos de les persones gitanesque hi han accedit. Es parteix del prejudici i la culpabilització. Enconcret, en formació ocupacional hi ha una forta etiqueta quant a lesexpectatives de possibilitats de formació dels gitanos i les gitanes. Estendeix a creure que hi ha un límit en les seves possibilitats de for-mació i ocupació (no més enllà de paletes), un límit en les seves com-petències (pocs hàbits acadèmics) i un límit en la seva motivació(manca d’interès, culpabilització individual).d) Culturalment,  tret del flamenc per a turistes, no hi ha una re-presentativitat social dels seus valors, fruit d’una cultura etnocen-trista (Flecha, 1997).Quan els gitanos i les gitanes són a la presó, aquestes desigual-tats es reprodueixen. Estan poc integrats en el sistema pel pes cultu-ral que els representa la manca de llibertat, perquè la major part es-tan per delictes derivats del consum, per la manca d’adaptació a lanormativa i a la rutina de la presó i per altres motius. Lluny de seruna conclusió estructuralista o reproduccionista, volem reflexionarCaló: aprenentatge dialògic en el medi penitenciari16316650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 163sobre la forma com les etiquetes són assumides, procés de la inte-racció i, per tant, transformable.En general, i resumint, l’exclusió social i cultural que pateix elcol·lectiu gitano apareix, en una nova forma, a la presó, en bona partper les preconcepcions i tipificacions compartides pel personal i laresta d’interns i internes no gitanos.2.3. L’educació a la presóL’educació formal i no formal a la presó troben una forta barrera iés que són viscudes com a obligatòries i com a part d’un sistema quees rebutja. Així doncs, una educació-control té poques possibilitats degenerar aprenentatge i moltes possibilitats de generar accions estratè-giques a través de les quals se cerca el benefici penitenciari. L’edu-cació, instrumentalitzada, perd qualsevol sentit. Els gitanos i lesgitanes, que en general tenen un nivell educatiu baix, es veuen perju-dicats per un sistema educatiu penitenciari, formal i no formal, queno reconeix la seva cultura, que no respon a les seves necessitats i in-teressos i que, a més de situacions ja conegudes perquè són socialmentgenèriques, no pot superar la rutina i la seva instrumentalització. Elsgitanos i les gitanes es concentren en els nivells inicials, difícilment ob-tenen la titulació bàsica i menys encara participen dels cursos d’accésa la universitat o de la formació ocupacional i professional.El Projecte Caló planteja superar la instrumentalització de l’edu-cació i l’accés a nivells formatius qualificats a través d’un curs deformació autoocupacional que, des de l’aprenentatge dialògic, con-tribueixi a la inserció laboral real dels participants.3. Objectius del Projecte CalóEl Projecte Caló respon a dos objectius bàsics:1. Promoure la igualtat d’accés a la formació inicial i contínua deles persones en desavantatge, per factors socioeconòmics, i especial-ment de les persones que presenten diferents factors de risc social.En aquest cas, persones que pertanyen a l’ètnia gitana i que han es-tat a la presó:a) Reconèixer les diferències culturals i les diferents concepcionsdel treball. Crear projectes i espais de formació i de relació socialplurals. Victòria Miquel, Iolanda Tortajada i Julio Vargas16416650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 164b) Afavorir la inserció ocupacional d’aquests col·lectius a travésde l’adquisició de competències i estratègies amb les quals es puguifer front tant als nous reptes del mercat laboral, com als prejudicissocials que limiten les possibilitats reals d’inserció. c) Possibilitar recursos per a la rehabilitació i reinserció socialdels interns i les internes i del sistema. Hom se centra amb especialinterès en les persones que reuneixin diferents factors susceptiblesd’exclusió social, persones gitanes que han estat a la presó, sobretotsi a més a més són dones.2. Fomentar mesures de formació professional a favor de les personesadultes que no disposen de qualificacions educatives i professionals:a) Aportar nous instruments d’anàlisi de les necessitats per a dis-senyar programes de formació que s’adeqüin a les necessitats i lescaracterístiques culturals dels col·lectius als quals es dirigeix.b) Desenvolupar currículums i didàctiques innovadores que tin-guin en compte les característiques dels destinataris de la formació.Per això és imprescindible introduir dinàmiques participatives quefacin possible integrar els destinataris de la formació en el dissenydels currículums.c) Promoure la creació de projectes i experiències d’autoocupació,i familiaritzar-se amb les tècniques i les tasques de gestió d’empre-ses per mitjà de simulació empresarial.3.1. Desenvolupament del ProjecteEn la primera fase del Projecte vam realitzar l’anàlisi de necessi-tats en el lloc de treball (ANAT) i l’anàlisi de competències en el lloc detreball (ACOT) a través de la tècnica dels relats de vida quotidiana enl’àmbit laboral.2 En mercadillos, associacions culturals gitanes i res-taurants vam realitzar els relats. A partir dels resultats de l’anàlisi es-mentada i de la revisió de materials ja existents es van configurar elscontinguts del curs. Es va validar la hipòtesi de partida de crear unCaló: aprenentatge dialògic en el medi penitenciari1652. Relat de vida: tècnica qualitativa d’orientació comunicativa que consisteix amostrar les opinions i les construccions teòriques que fan les persones del seu con-text, en diàleg amb les pretensions de validesa que l’investigador ha construït a partirde les hipòtesis científiques i de les pretensions de validesa de les persones que parti-cipen en la investigació a través dels seus propis relats.  Partint de la premissa que noexisteix un desnivell metodològicament rellevant (Habermas, 1987), des de la igualtatse superen les pretensions de poder dels paradigmes positivista i constructivista.16650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 165curs enfocat cap a l’autoocupació i el tèxtil i es van definir els temes atreballar: informàtica, idiomes, comptabilitat, formació bàsica, patro-natge, gestió, simulació d’empresa, legislació…, per a trencar l’estereo-tip que les persones adultes amb nivells formatius baixos o els gita-nos i les gitanes prefereixen continguts que els entretinguin i nocontinguts competitius en la societat de la informació. D’altra banda, també es varen dur a terme entrevistes en els cen-tres penitenciaris amb persones susceptibles de participar en elcurs. La base per a la selecció ha superat criteris que podien afavorirles persones que ja tenien més privilegis, i ha partit de la superacióde la instrumentalització del curs com un benefici penitenciari més,per a considerar la implicació voluntària que les persones volienaportar en la seva formació. Aquest tema és excessivament complex per a poder-lo aprofundiren aquest article, però explicarem una de les activitats que hem rea-litzat per transformar l’acció estratègica en acció comunicativa. Atall d’exemple.La presó genera en els interns i les internes diverses conseqüèn-cies no volgudes quant al manteniment de la seva identitat. Sobretotdesculturació (Goffman, 1972) i indefensió (Seligman, 1986). Supe-rar aquests processos va significar mantenir informats els partici-pants sobre la investigació i discutir els continguts del curs pactantla didàctica. Va significar fer sessions quinzenals de treball entretots els participants  (professors i alumnes). Va significar explicar elsobjectius i el treball del nostre centre de recerca i la utilitat social deles nostres investigacions i del caló. Va significar que durant la reu-nió internacional amb els partners europeus vam fer una sessió detreball a la presó perquè es copsés al màxim la globalitat dels objec-tius de la recerca i la participació de la resta de països. Va significardialogar de forma igualitària, contraposant els punts de vista dels ide les normals i dels i les desviats/ades quant a la superació de lesbarreres que generen exclusió.A través d’aquestes sessions s’ha superat la victimització que acos-tumen a mostrar els interns i les internes, s’ha aconseguit una impli-cació conjunta per a tirar endavant la formació i s’han consensuat elscontinguts i la didàctica de la formació des del diàleg intercultural.3.2. Resultats del ProjecteEls resultats del Projecte Caló pretenen, tal com s’està aconse-guint, repercutir en les dinàmiques que es donen en les àrees se-güents:Victòria Miquel, Iolanda Tortajada i Julio Vargas16616650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 166a) Centres penitenciaris, centres de formació de persones adultes,centres de formació ocupacional, programes de garantia social, em-preses d’inserció, etc., que treballen amb minories ètniques i ambcol·lectius que tenen dificultats d’inserció.b) Professionals de diferents àmbits que atenen els col·lectius enqüestió: professionals de l’educació, del treball social, de la formacióocupacional, agents de desenvolupament econòmic, inseridors, etc.c) Recerca: Centres de recerca i universitats que estiguin interes-sats a experimentar els nous instruments d’anàlisi de necessitatsque proposem i a difondre els currículums i les didàctiques que esderiven del Projecte.Tot just ha començat el curs de formació. Hem cercat recursosperquè tingui una continuïtat de cara a la inserció laboral dels parti-cipants i perquè, més endavant, hi  pugui participar més gent.4. ConclusióServeixi com a conclusió les paraules d’un dels participants en elcurs:3«Empezaré por presentarme. Soy  Francisco Moreno Cortés, de raza gitanay muy orgulloso de serlo. Por circunstancias de la vida llegué a prisión y desdemi derrota me comentaron algo sobre el proyecto Caló y la verdad es que mepareció muy auténtico y prometedor para las personas como yo, es decir, de et-nia gitana y reclusos. Se estaban preocupando por nosotros gente que nuncaantes nos había visto, ni sabía nada de nuestros pasados, y nos estabanabriendo una puerta a dejar de ser tan siniestros y marginados...... Aprender oficios, darnos clases de EGB, aprender otras culturas, y serútiles para la sociedad... que nos tienen tan marginados como gitanos y comoreclusos. Yo os puedo asegurar que este proyecto es muy interesante y de muchautilidad para la población gitana puesto que siempre se ha dicho que el gitanoes una persona inculta y sin ganas de aprender cosas nuevas y que sean debeneficio para toda la población gitana. Si demostramos que el proyecto Caló es beneficioso para nosotros se habrádemostrado que el gitano, si tiene medios, puede ser como otra persona consus estudios y sus carreras.Y  a mí, a nivel personal, me está ayudando muchísimo, puesto que me hepropuesto unas metas y las estoy consiguiendo porque me veo más motivadode lo que lo he podido estar en mi vida. Y pensar que yo puede que a veces mesalga de contexto, pero os puedo asegurar que lo que estoy escribiendo es loque sale de mi corazón. Caló: aprenentatge dialògic en el medi penitenciari1673. Esborrany de l’article que es publicarà a la revista Papers d’Educació d’Adults.16650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 167Pensad que para alguien que esté en prisión y le den esta oportunidad, laagarra con uñas y dientes, que es tanta la motivación y ganas de cambiar queuno siempre se hace más fuerte y se esfuerza muchísimo porque es tanta lamotivación  que ves que esto es algo palpable y real y a nosotros no nos handado oportunidad de cambiar de vida. Ahora pasaré a relatar las ganas y lo motivado del programa:Cada dos sábados venían distintos componentes del programa para con-tarnos como iban las cosas y qué tal nos parecía tal  o cual propuesta. Se res-piraba un aire de compañerismo y se veía que había lealtad, y se preocupabanpor si este tiene este problema y el otro este otro y así empezaron a ganarsenuestra confianza y empezamos a preocuparnos porque estabamos compro-bando que no nos estaban engañando como siempre suelen hacer. Como ya hedicho cada dos sábados nos visitaban y era tanta la motivación que cuandollegábamos al módulo residencial en vez de entrar a comer nos  poníamos a pa-sear por el patio comentando lo de la reunión de ese día, y la verdad es que estanta la motivación......porque yo, desde que estoy en el proyecto, es cuando me siento realizadocomo persona apta para cualquier sociedad y círculo, por muy culto que éstesea, puesto que los gitanos somos inteligentes como cualquier otra raza.»BibliografiaCREA (1993). Numeracy in the Workplace. Basic qualifications for uneskilledand semi-skilled employees. Barcelona.FLECHA, R. (1997). Compartiendo palabras. Barcelona: Paidós.GOFFMAN, E. (1972). Internados: Ensayos sobre la situación social de los en-fermos mentales. Buenos Aires: Amorrortu.— (1986). Estigma. La identidad deteriorada. Buenos Aires: Amorrortu.HABERMAS, J. (1987). Teoría de la Acción Comunicativa.  Vol. I i II. Madrid:Taurus.LAING, R. D. (1987). Razón, demencia y locura. La formación de un psiquiatra.Barcelona: Crítica.SELIGMAN, M. (1986). Indefensión. Madrid: Debate.WEBER, M. (1974). Economía y sociedad. Mèxic: Fondo de Cultura Econó-mica. 2 vol.Victòria Miquel, Iolanda Tortajada i Julio Vargas16816650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 168

Catalan

Caló: aprenentatge dialògic en el medi penitenciari

Miquel, Victoria

Secretaría de Estado de Cultura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Joan Costa i Riera
Revista Catalana de Sociologia, 14 (2001), p. 161-168 161
Caló: aprenentatge dialògic
en el medi penitenciari1
Victòria Miquel
Iolanda Tortajada
Julio Vargas
Centre de Recerca Social i Educativa
Universitat de Barcelona
1. Introducció
Aquest article parteix de la comunicació que es va presentar al
Congrés Català de Sociologia que va tenir lloc a Lleida al març de
1999 sobre un projecte que s’està desenvolupant al Centre de Re-
cerca Social i Educativa de la Universitat de Barcelona (CREA).
Aquest Projecte s’insereix dins d’una nova línia temàtica de re-
cerca que CREA està impulsant des de fa temps, centrada en l’anà-
lisi de les desigualtats socials que afecten primordialment el poble
gitano. D’aquesta manera, Caló n’és només una part, i és desenvo-
lupat a Europa dins del Programa Leonardo. Dins d’aquest mateix
programa, des de CREA s’està coordinant un altre projecte, ano-
menat Gypsy Profiles. Aquest Projecte també és una aproximació
científica que pretén fer una definició de perfils professionals que
parteixin tant de les necessitats exigides des del món laboral com
també de les habilitats del poble gitano, amb la definició de jaci-
ments d’ocupació.
Concretament, CREA impulsa la creació del Centre d’Estudis Gi-
1. Article basat en el Projecte Leonardo Caló: Self-employment-Ethnic minorities.
16650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 161
tano, en col·laboració amb l’Associació Cultural Ujaranza, una sèrie
de projectes, entre aquests la creació d’un restaurant gitano que no
només fomentarà i crearà llocs de treball per a membres d’aquesta
ètnia sinó que també inclourà la seva formació ocupacional.
La peculiaritat d’aquesta nova línia de treball és que, a diferència
dels estudis que tradicionalment s’han fet sobre el poble gitano, des
de CREA s’hi treballa cooperativament, i es conforma un grup d’auto-
estudi que no només analitza les situacions que generen l’exclusió so-
cial que pateix el poble gitano, sinó que va més enllà, ja que l’objectiu
central és la formulació conjunta de propostes que contribueixin a
superar aquestes situacions amb propostes concretes d’actuació.
2. Necessitat del Projecte CALÓ
2.1. El món penitenciari
Les presons són l’única solució que culturalment hem sabut do-
nar al problema de la desviació. No n’hi ha cap més. Tot i que més
democràtiques, encara es prioritza el control per sobre de la rehabili-
tació. D’altra banda, i encara que fos al revés, tampoc no rehabiliten.
Ho sap tothom. De fet, la mateixa configuració institucional els ho
impossibilita. I com que, tret d’algunes experiències aïllades, no hem
trobat cap altra sortida, és el que tenim.
Rehabilitar els desviats i les desviades
El sistema penitenciari és un sistema complex, paradoxal i alta-
ment burocratitzat però, com tots els sistemes, sobreviu en les rela-
cions quotidianes dels qui hi formen part. 
Cercant noves formes de relació i noves maneres de fer en un
medi hostil, es pot contribuir a transformar-lo. 
Amb la nostra investigació no s’ha pretès redundar en el qüestio-
nament de l’assoliment de la funció de rehabilitació de la presó, sinó
cercar solucions efectives i una repercussió real en projectes de re-
habilitació i reinserció per a incrementar les inversions en aquest
àmbit d’actuació.
Rehabilitar el sistema
El sistema penitenciari és fruit i creació d’un sistema social i, de
fet, en molts aspectes, és com una exageració o radicalització d’una
bona part de les nostres institucions, que genera les mateixes des-
Victòria Miquel, Iolanda Tortajada i Julio Vargas
162
16650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 162
igualtats i mostra la vessant més dura dels processos de burocratit-
zació quant a la jerarquització i la colonització del món de la vida
(Weber, 1974; Habermas, 1987). 
A més, hi ha una línia molt fina entre la normalitat i la desviació
(Goffman, 1986; Laing, 1987). El procés, doncs, no és només rehabi-
litar els interns sinó rehabilitar la societat perquè, molts cops, la
normalitat és privilegi i la justícia també ha patit un procés de buro-
cratització.
2.2. La comunitat gitana
Els gitanos i les gitanes, tot i que fa més de 500 anys que viuen a
Espanya, encara són vistos com a estrangers. Forma part de l’es-
tigma (Goffman). El poble gitano pateix una forta exclusió en molts
àmbits:  
a) Laboralment formen part dels col·lectius en situació precà-
ria, i fan feines en el sector de l’economia submergida, feines tem-
porals i poc qualificades. S’ha respectat molt poc la seva cultura
de la feina.
b) Quant als habitatges, la majoria viuen en ghettos: la Mina, Can
Tunis, Font de la Pólvora, etc.
c) Pel que fa a la formació, hi ha un fort absentisme i fracàs esco-
lar ja que el sistema educatiu formal, i el no formal, no ha sabut do-
nar resposta a les necessitats i els interessos de les persones gitanes
que hi han accedit. Es parteix del prejudici i la culpabilització. En
concret, en formació ocupacional hi ha una forta etiqueta quant a les
expectatives de possibilitats de formació dels gitanos i les gitanes. Es
tendeix a creure que hi ha un límit en les seves possibilitats de for-
mació i ocupació (no més enllà de paletes), un límit en les seves com-
petències (pocs hàbits acadèmics) i un límit en la seva motivació
(manca d’interès, culpabilització individual).
d) Culturalment,  tret del flamenc per a turistes, no hi ha una re-
presentativitat social dels seus valors, fruit d’una cultura etnocen-
trista (Flecha, 1997).
Quan els gitanos i les gitanes són a la presó, aquestes desigual-
tats es reprodueixen. Estan poc integrats en el sistema pel pes cultu-
ral que els representa la manca de llibertat, perquè la major part es-
tan per delictes derivats del consum, per la manca d’adaptació a la
normativa i a la rutina de la presó i per altres motius. Lluny de ser
una conclusió estructuralista o reproduccionista, volem reflexionar
Caló: aprenentatge dialògic en el medi penitenciari
163
16650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 163
sobre la forma com les etiquetes són assumides, procés de la inte-
racció i, per tant, transformable.
En general, i resumint, l’exclusió social i cultural que pateix el
col·lectiu gitano apareix, en una nova forma, a la presó, en bona part
per les preconcepcions i tipificacions compartides pel personal i la
resta d’interns i internes no gitanos.
2.3. L’educació a la presó
L’educació formal i no formal a la presó troben una forta barrera i
és que són viscudes com a obligatòries i com a part d’un sistema que
es rebutja. Així doncs, una educació-control té poques possibilitats de
generar aprenentatge i moltes possibilitats de generar accions estratè-
giques a través de les quals se cerca el benefici penitenciari. L’edu-
cació, instrumentalitzada, perd qualsevol sentit. Els gitanos i les
gitanes, que en general tenen un nivell educatiu baix, es veuen perju-
dicats per un sistema educatiu penitenciari, formal i no formal, que
no reconeix la seva cultura, que no respon a les seves necessitats i in-
teressos i que, a més de situacions ja conegudes perquè són socialment
genèriques, no pot superar la rutina i la seva instrumentalització. Els
gitanos i les gitanes es concentren en els nivells inicials, difícilment ob-
tenen la titulació bàsica i menys encara participen dels cursos d’accés
a la universitat o de la formació ocupacional i professional.
El Projecte Caló planteja superar la instrumentalització de l’edu-
cació i l’accés a nivells formatius qualificats a través d’un curs de
formació autoocupacional que, des de l’aprenentatge dialògic, con-
tribueixi a la inserció laboral real dels participants.
3. Objectius del Projecte Caló
El Projecte Caló respon a dos objectius bàsics:
1. Promoure la igualtat d’accés a la formació inicial i contínua de
les persones en desavantatge, per factors socioeconòmics, i especial-
ment de les persones que presenten diferents factors de risc social.
En aquest cas, persones que pertanyen a l’ètnia gitana i que han es-
tat a la presó:
a) Reconèixer les diferències culturals i les diferents concepcions
del treball. Crear projectes i espais de formació i de relació social
plurals. 
Victòria Miquel, Iolanda Tortajada i Julio Vargas
164
16650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 164
b) Afavorir la inserció ocupacional d’aquests col·lectius a través
de l’adquisició de competències i estratègies amb les quals es pugui
fer front tant als nous reptes del mercat laboral, com als prejudicis
socials que limiten les possibilitats reals d’inserció. 
c) Possibilitar recursos per a la rehabilitació i reinserció social
dels interns i les internes i del sistema. Hom se centra amb especial
interès en les persones que reuneixin diferents factors susceptibles
d’exclusió social, persones gitanes que han estat a la presó, sobretot
si a més a més són dones.
2. Fomentar mesures de formació professional a favor de les persones
adultes que no disposen de qualificacions educatives i professionals:
a) Aportar nous instruments d’anàlisi de les necessitats per a dis-
senyar programes de formació que s’adeqüin a les necessitats i les
característiques culturals dels col·lectius als quals es dirigeix.
b) Desenvolupar currículums i didàctiques innovadores que tin-
guin en compte les característiques dels destinataris de la formació.
Per això és imprescindible introduir dinàmiques participatives que
facin possible integrar els destinataris de la formació en el disseny
dels currículums.
c) Promoure la creació de projectes i experiències d’autoocupació,
i familiaritzar-se amb les tècniques i les tasques de gestió d’empre-
ses per mitjà de simulació empresarial.
3.1. Desenvolupament del Projecte
En la primera fase del Projecte vam realitzar l’anàlisi de necessi-
tats en el lloc de treball (ANAT) i l’anàlisi de competències en el lloc de
treball (ACOT) a través de la tècnica dels relats de vida quotidiana en
l’àmbit laboral.2 En mercadillos, associacions culturals gitanes i res-
taurants vam realitzar els relats. A partir dels resultats de l’anàlisi es-
mentada i de la revisió de materials ja existents es van configurar els
continguts del curs. Es va validar la hipòtesi de partida de crear un
Caló: aprenentatge dialògic en el medi penitenciari
165
2. Relat de vida: tècnica qualitativa d’orientació comunicativa que consisteix a
mostrar les opinions i les construccions teòriques que fan les persones del seu con-
text, en diàleg amb les pretensions de validesa que l’investigador ha construït a partir
de les hipòtesis científiques i de les pretensions de validesa de les persones que parti-
cipen en la investigació a través dels seus propis relats.  Partint de la premissa que no
existeix un desnivell metodològicament rellevant (Habermas, 1987), des de la igualtat
se superen les pretensions de poder dels paradigmes positivista i constructivista.
16650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 165
curs enfocat cap a l’autoocupació i el tèxtil i es van definir els temes a
treballar: informàtica, idiomes, comptabilitat, formació bàsica, patro-
natge, gestió, simulació d’empresa, legislació…, per a trencar l’estereo-
tip que les persones adultes amb nivells formatius baixos o els gita-
nos i les gitanes prefereixen continguts que els entretinguin i no
continguts competitius en la societat de la informació. 
D’altra banda, també es varen dur a terme entrevistes en els cen-
tres penitenciaris amb persones susceptibles de participar en el
curs. La base per a la selecció ha superat criteris que podien afavorir
les persones que ja tenien més privilegis, i ha partit de la superació
de la instrumentalització del curs com un benefici penitenciari més,
per a considerar la implicació voluntària que les persones volien
aportar en la seva formació. 
Aquest tema és excessivament complex per a poder-lo aprofundir
en aquest article, però explicarem una de les activitats que hem rea-
litzat per transformar l’acció estratègica en acció comunicativa. A
tall d’exemple.
La presó genera en els interns i les internes diverses conseqüèn-
cies no volgudes quant al manteniment de la seva identitat. Sobretot
desculturació (Goffman, 1972) i indefensió (Seligman, 1986). Supe-
rar aquests processos va significar mantenir informats els partici-
pants sobre la investigació i discutir els continguts del curs pactant
la didàctica. Va significar fer sessions quinzenals de treball entre
tots els participants  (professors i alumnes). Va significar explicar els
objectius i el treball del nostre centre de recerca i la utilitat social de
les nostres investigacions i del caló. Va significar que durant la reu-
nió internacional amb els partners europeus vam fer una sessió de
treball a la presó perquè es copsés al màxim la globalitat dels objec-
tius de la recerca i la participació de la resta de països. Va significar
dialogar de forma igualitària, contraposant els punts de vista dels i
de les normals i dels i les desviats/ades quant a la superació de les
barreres que generen exclusió.
A través d’aquestes sessions s’ha superat la victimització que acos-
tumen a mostrar els interns i les internes, s’ha aconseguit una impli-
cació conjunta per a tirar endavant la formació i s’han consensuat els
continguts i la didàctica de la formació des del diàleg intercultural.
3.2. Resultats del Projecte
Els resultats del Projecte Caló pretenen, tal com s’està aconse-
guint, repercutir en les dinàmiques que es donen en les àrees se-
güents:
Victòria Miquel, Iolanda Tortajada i Julio Vargas
166
16650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 166
a) Centres penitenciaris, centres de formació de persones adultes,
centres de formació ocupacional, programes de garantia social, em-
preses d’inserció, etc., que treballen amb minories ètniques i amb
col·lectius que tenen dificultats d’inserció.
b) Professionals de diferents àmbits que atenen els col·lectius en
qüestió: professionals de l’educació, del treball social, de la formació
ocupacional, agents de desenvolupament econòmic, inseridors, etc.
c) Recerca: Centres de recerca i universitats que estiguin interes-
sats a experimentar els nous instruments d’anàlisi de necessitats
que proposem i a difondre els currículums i les didàctiques que es
deriven del Projecte.
Tot just ha començat el curs de formació. Hem cercat recursos
perquè tingui una continuïtat de cara a la inserció laboral dels parti-
cipants i perquè, més endavant, hi  pugui participar més gent.
4. Conclusió
Serveixi com a conclusió les paraules d’un dels participants en el
curs:3
«Empezaré por presentarme. Soy  Francisco Moreno Cortés, de raza gitana
y muy orgulloso de serlo. Por circunstancias de la vida llegué a prisión y desde
mi derrota me comentaron algo sobre el proyecto Caló y la verdad es que me
pareció muy auténtico y prometedor para las personas como yo, es decir, de et-
nia gitana y reclusos. Se estaban preocupando por nosotros gente que nunca
antes nos había visto, ni sabía nada de nuestros pasados, y nos estaban
abriendo una puerta a dejar de ser tan siniestros y marginados...
... Aprender oficios, darnos clases de EGB, aprender otras culturas, y ser
útiles para la sociedad... que nos tienen tan marginados como gitanos y como
reclusos. 
Yo os puedo asegurar que este proyecto es muy interesante y de mucha
utilidad para la población gitana puesto que siempre se ha dicho que el gitano
es una persona inculta y sin ganas de aprender cosas nuevas y que sean de
beneficio para toda la población gitana. 
Si demostramos que el proyecto Caló es beneficioso para nosotros se habrá
demostrado que el gitano, si tiene medios, puede ser como otra persona con
sus estudios y sus carreras.
Y  a mí, a nivel personal, me está ayudando muchísimo, puesto que me he
propuesto unas metas y las estoy consiguiendo porque me veo más motivado
de lo que lo he podido estar en mi vida. Y pensar que yo puede que a veces me
salga de contexto, pero os puedo asegurar que lo que estoy escribiendo es lo
que sale de mi corazón. 
Caló: aprenentatge dialògic en el medi penitenciari
167
3. Esborrany de l’article que es publicarà a la revista Papers d’Educació d’Adults.
16650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 167
Pensad que para alguien que esté en prisión y le den esta oportunidad, la
agarra con uñas y dientes, que es tanta la motivación y ganas de cambiar que
uno siempre se hace más fuerte y se esfuerza muchísimo porque es tanta la
motivación  que ves que esto es algo palpable y real y a nosotros no nos han
dado oportunidad de cambiar de vida. 
Ahora pasaré a relatar las ganas y lo motivado del programa:
Cada dos sábados venían distintos componentes del programa para con-
tarnos como iban las cosas y qué tal nos parecía tal  o cual propuesta. Se res-
piraba un aire de compañerismo y se veía que había lealtad, y se preocupaban
por si este tiene este problema y el otro este otro y así empezaron a ganarse
nuestra confianza y empezamos a preocuparnos porque estabamos compro-
bando que no nos estaban engañando como siempre suelen hacer. Como ya he
dicho cada dos sábados nos visitaban y era tanta la motivación que cuando
llegábamos al módulo residencial en vez de entrar a comer nos  poníamos a pa-
sear por el patio comentando lo de la reunión de ese día, y la verdad es que es
tanta la motivación...
...porque yo, desde que estoy en el proyecto, es cuando me siento realizado
como persona apta para cualquier sociedad y círculo, por muy culto que éste
sea, puesto que los gitanos somos inteligentes como cualquier otra raza.»
Bibliografia
CREA (1993). Numeracy in the Workplace. Basic qualifications for uneskilled
and semi-skilled employees. Barcelona.
FLECHA, R. (1997). Compartiendo palabras. Barcelona: Paidós.
GOFFMAN, E. (1972). Internados: Ensayos sobre la situación social de los en-
fermos mentales. Buenos Aires: Amorrortu.
— (1986). Estigma. La identidad deteriorada. Buenos Aires: Amorrortu.
HABERMAS, J. (1987). Teoría de la Acción Comunicativa.  Vol. I i II. Madrid:
Taurus.
LAING, R. D. (1987). Razón, demencia y locura. La formación de un psiquiatra.
Barcelona: Crítica.
SELIGMAN, M. (1986). Indefensión. Madrid: Debate.
WEBER, M. (1974). Economía y sociedad. Mèxic: Fondo de Cultura Econó-
mica. 2 vol.
Victòria Miquel, Iolanda Tortajada i Julio Vargas
168
16650.10.Miquel,Tortajada,Varga 6/7/99 08:58 Página 168


http://revistes.iec.cat/revistes/index.php/RCS/article/view/1807

Caló: aprenentatge dialògic en el medi penitenciari

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Secretaría de Estado de Cultura

Revistes Catalanes amb Accés Obert