Martí i Castell, Joan

Hemeroteca Cientifica Catalana

Joaquim Maria Puyal i Ortiga, investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (març de 2010)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÒNICA 529
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
col·lectius en què les llengües llurs no viuen en situació de subordinació respecte a una altra o unes
altres. La comunicació entre nosaltres té sempre, per tant, aquesta característica que no es pot ob-
viar i que suposa inesquivablement una implicació moral o ètica més del comunicador.
La tesi doctoral de Joaquim M. Puyal aborda i desplega tres línies d’investigació justament
sobre el llenguatge i el discurs de la televisió. Totes tres s’hi reflecteixen en relació d’intercom-
plementarietat.
La primera és la crítica de la raó de la praxi mediàtica i particularment de la televisiva en un
món irregularment globalitzat.
La segona gira entorn de l’etnografia de les rutines de producció televisiva de no ficció
—preferentment en la franja de prime time— i proposa determinades variables per a l’avaluació
de l’objecte televisiu.
La tercera s’endinsa en l’anàlisi pràctica de la gramàtica que articula el llenguatge de la tele-
visió partint d’una col·lecció d’exemples en DVD.
Tot i que la part més extensa de la labor del Dr. Joaquim M. Puyal és la darrera, tanmateix,
tal com assenyalaren els membres del tribunal, allò que ha elaborat són, en realitat, tres tesis dife-
rents, totes prou sòlides i completes per a merèixer cadascuna per si mateixa la concessió del títol
de doctor.
L’exposició oral que el Dr. Puyal féu en l’acte fou d’un rigor modèlic, ordenada, coherent.
Semblantment, el debat a partir de les qüestions que se’n remarcaren fou enriquidor i permeté al
doctorand d’afegir encara reflexions d’un interès excepcional.
La tesi del Dr. Joaquim M. Puyal i Ortiga meresqué per unanimitat la qualificació màxima
d’excel·lent cum laude.
JoanMartí i Castell
Institut d’Estudis Catalans
Universitat Rovira i Virgili
Joaquim Maria Puyal i Ortiga, investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i
Virgili (març de 2010). – En sessió acadèmica extraordinària de la Universitat Rovira i Virgili
(URV) celebrada amb solemnitat en el seu paranimf, el dia 2 de març de 2010, a proposta del
Departament d’Estudis de Comunicació i amb l’aprovació de la Junta de Govern de la URV, fou
investit doctor honoris causa Joaquim Maria Puyal i Ortiga, membre numerari de l’Institut
d’Estudis Catalans, adscrit a la Secció Filològica, i destacat expert i investigador en l’àmbit dels
mitjans de comunicació social.
D’acord amb el ritual d’aquest acte, el Dr. Jordi Farré Coma, del Departament d’Estudis de
Comunicació, actuà de padrí del candidat i en féu l’elogi, sota el títol ben expressiu Eufòria feliç.
Hi rememorà alguns dels programes televisius que Joaquim M. Puyal havia dirigit, com Vostè
pregunta, La vida en un xip, Un tomb per la vida. En destacà les qualitats excel·lents de comuni-
cador, així com la integritat i l’honradesa en la vida personal i professional; el definí com a pro-
tagonista de la construcció de l’espai català de comunicació i com a factor clau d’enriquiment en
la configuració de la nostra identitat col·lectiva. En remarcà l’excel·lència lingüística, la creativitat
en els llenguatges i la capacitat d’innovació, però, per damunt de tot, el capteniment modèlic
d’exigència, d’honestedat i de credibilitat. Féu referència a la singularitat de les transmissions de
futbol en català, mitjançant les quals Joaquim M. Puyal ha fixat la terminologia especialitzada
d’aquest esport i ha contribuït, doncs, decisivament a la normalització de la llengua. Subratllà que
per mèrits propis ben diversos ha estat reconegut com a mestre per una bona part dels seus
col·legues, com a professional símbol de la comunicació pública en català. Tal com és preceptiu,
021-Romanics XXXIII 04.indd 529 22/3/11 15:24:01
530 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
tancà el discurs demanant al rector de la URV que, per totes les qualitats indicades, es dignés
nomenar doctor honoris causa el senyor Joaquim M. Puyal i incorporar-lo, així, a la comunitat
acadèmica de la Universitat.
El discurs o la lliçó, també preceptius, de Joaquim M. Puyal fou una sorpresa esplèndida per
al públic que omplia el paranimf, tant dels acadèmics com de les autoritats polítiques i dels ciuta-
dans que de diverses contrades havien volgut assistir a l’acte. Joaquim M. Puyal sabé trencar
magistralment els esquemes habituals de la lectura de la intervenció i, abandonant decidit el faris-
tol que tenia reservat i deixant de banda cap paper escrit, baixà a peu de sala, des d’on pronuncià
les seves paraules. L’elecció rompent fou posada en pràctica amb tanta destresa, que no llevà ni
un bri de formalitat a la sessió. Contra la monotonia en la comunicació en contextos ja precon-
figurats, la seva lliçó, més enllà del contingut, es féu patent en la forma, en el to, en el gest, en el
ritme, en les pauses, en el silenci, en les mirades... Exempta de cap ingredient exhibicionista, fou
una demostració de fins a quin punt hom pot aprofitar els recursos, de vegades impensables, que
contribueixen a obtenir els objectius de l’acte de la comunicació. De la pràctica, a la teoria: des-
prés d’haver mostrat una representació de com es poden i de com s’han de manejar les habilitats
tècniques en adreçar-se a l’audiència que segueix els mitjans de comunicació audiovisuals, passà
a la reflexió sobre conceptes i tesis que fan referència a llur (ab)ús. Es referí a la importància de
l’entreteniment en els programes televisius, sovint descuidant-ne els continguts: un dels errors que
considera més important. Féu referència als escriptors de discursos de l’època clàssica, els quals
se sotmetien a la inventio, la dispositio, la confirmatio, la peroratio i l’elocutio. A la importància
i el poder de les paraules. Sobre l’objectivitat de la informació, Joaquim M. Puyal confessà que
havia renunciat a semblar imparcial, senzillament perquè no ho era —com ningú no ho és, encara
que s’ho cregui o que digui que s’ho creu—; l’important és ésser honrat, tot declarant-se parti-
dista i no neutral. Destacà la transcendència dels missatges des dels mitjans, tant si són missatges
bons o dolents; el professional ha d’ésser conscient de la responsabilitat ingent que això suposa i
ha de saber reaccionar amb dignitat davant els poders mediàtics econòmics i polítics que poden
obstaculitzar la disponibilitat positiva i la persecució d’objectius nobles. Al·ludí també a la mar-
ginació per part de les cadenes de l’estat espanyol dels comunicadors que s’expressen en llengua
catalana. Joaquim M. Puyal tancà la seva intervenció amb l’agraïment a la sort de poder fer el que
feia i l’omplí d’esperança en fer sortir d’enmig del públic una nena, la seva fillola: símbol simpàtic
i emotiu que fou de la confiança que guanyarem el futur.
Finalment, tancà l’acte el rector de la URV, qui des de la presidència manifestà el sentiment
d’honor de poder donar la benvinguda a Joaquim M. Puyal al Claustre de la URV com a doctor
honoris causa. Manifestà que per a la URV és un privilegi comptar entre els seus membres amb
una de les personalitats de més prestigi en el camp de la comunicació. Corroborà tots els mèrits a
què havia fet referència el padrí del candidat, Dr. Jordi Farré, en el seu elogi. Subratllà en la per-
sona de Joaquim M. Puyal el rigor, la passió per la feina ben feta, l’esperit crític, el compromís
amb la societat, l’estimació pel país i, en un nivell superior, el valor inestimable del llenguatge, de
la paraula. Amb l’agraïment per haver acceptat la distinció màxima de la URV, el rector mostrà
l’alegria d’haver incorporat un nou col·lega acadèmic de la categoria de Joaquim M. Puyal i Or-
tiga. L’acte es clogué amb el cant del Gaudeamus igitur per part de la coral de la URV i del públic
posat dempeus.
JoanMartí i Castell
Institut d’Estudis Catalans
Universitat Rovira i Virgili
021-Romanics XXXIII 04.indd 530 22/3/11 15:24:01


Joaquim Maria Puyal i Ortiga, investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (març de 2010)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert