García-Robles, Fernando

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Fu
nd
ac
ió
n 
CI
D
O
B 
- 
Ca
lle
 E
lis
ab
et
s,
 1
2 
- 
08
00
1 
Ba
rc
el
on
a,
 E
sp
añ
a 
- 
Te
l.
 (
+3
4)
 9
3 
30
2 
64
95
 -
 F
ax
. 
(+
34
) 
93
 3
02
 6
49
5 
- 
in
fo
@
ci
do
b.
or
g 
 
dCIDOB 102. 
Tràfic de persones: els nous esclaus.
 
Tràfic de persones: les Amèriques. 
Escenaris del tràfic: estimacions i tendències d'explotació.
Fernando García-Robles 
27
Tràfic de persones: 
les Amèriques
Efectes duals de la globalització
Veiem diàriament com la globalització està incidint sobre
les societats dels països de les Amèriques de maneres dife-
rents. La globalització promou el lliure comerç internacio-
nal, el moviment de capitals a curt termini, la inversió
estrangera directa, els fenòmens migratoris, el desenvolupa-
ment de les tecnologies de la comunicació instantània i el seu
efecte cultural.
Desafortunadament, també fomenta l’abandonament de
nens i nenes, la incorporació precoç a llocs de treball precaris
per part d’adolescents i joves, l’augment de dones com a caps
de família, la inserció en edat primerenca de nens i nenes a acti-
vitats generadores d’ingressos, l’alta mobilitat migratòria i la
fragilitat en els llocs de treball com també l’escassetat d’aquests.
Aquests factors han impulsat una part important de les
nostres societats a sortir del seu entorn per cercar ingressos
fixos i una major estabilitat laboral, en allò que s’ha anome-
nat la feminització de la migració, exposant dones, nens i
nenes de l’Hemisferi Occidental a esdevenir víctimes del trà-
fic de persones. 
El tràfic d’éssers humans a les Amèriques implica tres cate-
gories de països: països d’origen, destí i trànsit. Molts països
de la regió tenen un paper doble o triple, en què les organitza-
cions criminals, amics, i fins i tot membres de la família, iden-
tifiquen i recluten víctimes potencials, la majoria de les quals
es troben en una situació de vulnerabilitat. Les víctimes són
reclutades amb l’engany i la promesa d’un futur brillant. En
vista d’aquestes condicions, moltes de les víctimes aspiren a
assolir una millor condició per a elles i la seva família; en la
majoria dels casos aquest és un factor rellevant per tal que les
víctimes siguin sotmeses a aquest procés d’explotació, ja sigui
sexual i/o laboral, o pitjor encara, a l’extracció d’òrgans, al
turisme sexual, al reclutament de menors en conflictes armats
i altres formes d’explotació.
Tràfic de persones: un crim sense xifres
exactes
A causa de la seva naturalesa clandestina, el tràfic de per-
sones com a crim no va acompanyat d’estadístiques exactes,
ja que es pot confondre amb casos de migració irregular i
algunes de les informacions que és possible obtenir provenen
de la detenció de traficants i migrants a les fronteres. Una de
les raons de la manca d’estadístiques fiables dels agents de
reclutament és que moltes vegades s’utilitzen contractes de tre-
ball que semblen autèntics, o documents de viatge que es van
obtenir per mitjans dubtosos amb l’ajuda de funcionaris
corruptes.
A causa de l’element d’engany, a les Amèriques les vícti-
mes no saben que han caigut en mans de traficants fins que
és massa tard. A més, una vegada en el lloc o país de destí,
tots els documents d’identificació són confiscats per tal que
les víctimes no expliquin la seva greu situació a les autoritats
per por a ser deportades o empresonades. Les víctimes tam-
poc no estan disposades a explicar els seus casos per por a la
venjança que es pugui generar en contra de les seves famí-
lies, com també la vergonya i deshonor davant de parents i
comunitats d’origen. 
Escenaris del tràfic: 
estimacions i tendències d'explotació1
Fernando García-Robles Coordinador de la Secció contra el Tràfic de Persones, 
Departament de Seguretat Pública, 
Organització dels Estats Americans (OEA)
       
28
Tràfic de persones: les Amèriques
A l’informe sobre tràfic de persones de 2006, l’Oficina de
les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC)
va declarar que cap país del món està lliure del tràfic de per-
sones amb finalitats d’explotació sexual i treball forçat. Al
segle XXI, aquest forma d’esclavitud existeix a 127 països
d’origen, 98 de trànsit i 137 de destí, molts dels quals desco-
neixen que són part d’una immensa xarxa de rutes mundials.
La manca de xifres exactes fa difícil establir la quantitat de
víctimes del tràfic que són enganyades, coaccionades, venudes
o sotmeses a situacions d’explotació de les quals no poden
escapar. Algunes fonts com el Departament d’Estat dels Estats
Units estimen que entre 600.000 i 800.000 víctimes del tràfic
creuen cada any les fronteres internacionals. D’aquestes, el
80% són dones i nenes, i el 50% persones menors d’edat que
esdevenen mercaderies d’una indústria mundial que mou
milers de milions de dòlars, dominada per màfies molt ben
organitzades i que operen amb impunitat.
Estimacions del tràfic de persones a
l’Hemisferi Occidental
A l’Hemisferi Occidental, els traficants traslladen dones,
homes, nens i nenes procedents d’Amèrica del Sud, Amèrica
Central i el Carib cap a Estats Units, Canadà, Japó i Europa.
Així mateix, cada dia és més evident el tràfic de ciutadans
asiàtics per a l’explotació sexual i laboral a les Amèriques. 
Els darrers anys, el nou comerç d’esclavitud moderna va
créixer en magnitud i en gravetat. L’augment de la quantitat de
casos de tràfic de persones i la seva expansió a zones que no esta-
ven tan afectades, coincideix amb l’increment de les dificultats
econòmiques –en especial dels països en desenvolupament o
amb economies en transició–, els enormes obstacles a la migra-
ció legal i l’existència de greus conflictes socials i armats.
Malgrat la limitació per tenir xifres exactes de casos de
tràfic, existeixen estudis i informes oficials i no oficials d’es-
timacions que volen donar a conèixer la gravetat del proble-
ma. A Amèrica Llatina i el Carib les xifres de víctimes del
tràfic han augmentat durant aquests anys i és possible iden-
tificar que a més d’explotació sexual i laboral també existeix
explotació a través del turisme sexual, de menors reclutats a
les forces armades, del servei domèstic, etc.
Segons les dades recopilades a Trafficking in Persons in the
Americas: a Review of Available Information, document no
publicat de l’Organització dels Estats Americans (OEA), se sap
que el fenomen del tràfic de persones a l’Hemisferi Occidental
transcendeix l’explotació sexual i laboral. De les xifres que es
coneixen, en parlar de països d’origen, al voltant de 25.000
menors bolivians van entrar entre l’any 2000 i el 2006 a Perú,
Xile, Argentina i Espanya. D’altra banda, les dades proporcio-
nades per l’Scottish Daily Record, l’octubre de 2000, indica que
75.000 dones brasileres van ser víctimes del tràfic de persones a
Europa a través de Portugal el mateix any. Les dades de
Colòmbia, la República Dominicana i Haití revelen que 35.000
dones són traficades fora de Colòmbia cada any, 50.000 dones
dominicanes treballen en la prostitució a Europa i de 2.500 a
3.000 menors són víctimes del tràfic d’Haití a la República
Dominicana anualment. 
A Amèrica Llatina i el Carib
les xifres de víctimes del
tràfic han augmentat 
i és possible identificar 
que no existeix solament
explotació sexual i/o 
laboral sinó que també
existeix explotació a través
del turisme sexual, de
menors reclutats a les 
forces armades, del servei
domèstic, etc.
©
 K
ay
 C
he
rn
us
h
D
ep
ar
ta
m
en
t 
d'
Es
ta
t 
de
ls
 E
st
at
s 
U
ni
ts
         
29
Tràfic de persones: les Amèriques
Pel que fa a aquells països considerats de trànsit, una gran
majoria de països de les Amèriques s’inclou dins d’aquesta
categoria; no obstant això, sobresurten els països d’Amèrica
Central i d’alguns estats del Carib. Al Canadà entre 1.500 a
2.000 persones són traficades anualment amb destinació als
Estats Units. Per la seva part, a Colòmbia, cada setmana al
voltant de 20 a 50 dones de la regió andina són víctimes del
tràfic mentre els seus documents són processats per conti-
nuar el viatge cap a països del nord, Japó i/o Europa. L’any
2004, per exemple, 533 colombianes foren arrestades al Japó
amb acusacions de prostitució.
A l’Hemisferi Occidental, molts dels països que es consi-
deren països d’origen i trànsit, també ho són de destí.
Aquest és, per exemple, el cas de Guatemala i Mèxic, on al
voltant de 1.200 menors salvadorenques es troben involu-
crades en prostitució i 2.500 menors d’Amèrica Central i el
Carib són explotades sexualment a la ciutat de Tapachula, al
sud de Mèxic. A Argentina, durant els anys noranta, al vol-
tant de 5.000 dones dominicanes es van convertir en vícti-
mes de l’explotació sexual.
Formes d’explotació a l’Hemisferi
Occidental
L’explotació sexual d’adults i menors es caracteritza pels
valors elevats de les seves estimacions. A la regió del Con Sud, les
xifres indiquen que 3.500 menors de 18 anys són víctimes d’ex-
plotació sexual. A l’Estat brasiler de Paraná, 100.000 menors
entre els 13 i 16 anys són part de la prostitució de menors. A
Xile, Costa Rica i Equador, 10.000, 3.000 i 5.200 menors estan
involucrats en prostitució, respectivament. D’altra banda, a
Hondures, Nicaragua, Paraguai, Guatemala i Mèxic, la quantitat
de persones explotades sexualment van des de les 1.019, 1.200,
3.500, fins a les 15.000 i 16.000, respectivament.
Pel que fa a l’explotació laboral de menors, el Departament
de Treball dels Estats Units estima que el 6,3% de menors 
a Belize, el 26,4% a Bolívia, el 6,8% a Brasil, el 10,4% 
a Colòmbia, el 5,9% a Costa Rica, el 7,1% a El Salvador, el
6,3% a Guatemala, el 27% a Guyana, el 21,8% a Haití, el 9,2%
a Hondures, el 9,9% a Jamaica, el 3,6% a Panamà, el 7,9% a
Paraguai, l’1,7% al Perú, i el 9,9% a Veneçuela són casos d’explo-
tació laboral de menors d’entre 5 i 15 anys.  
Paral·lelament, a l’Hemisferi Occidental, s’enregistren altres
formes d’explotació. Pel que fa al turisme sexual, Bolívia rep un
43% de nacionals brasilers i un 9% de nacionals argentins que
viatgen a aquest país per fer turisme sexual. A Costa Rica, l’any
2003 el 62% de menors explotats ho van ser per estrangers. Pel
que fa a l’explotació de menors a les forces armades regulars o
irregulars, el percentatge de menors de 18 anys reclutats a
Bolívia és del 40%, i el 50% són menors de 16 anys. A
Paraguai, el 80% de reclutats són menors d’edat i de 6.000 a
11.000 menors són reclutats a les forces armades irregulars de
Colòmbia.
Respecte a l’explotació per al servei domèstic, l’institut de
recerca dels drets humans Protection Project estima que entre
les edats de 6 a 18 anys, 559.000 són treballadors al servei
domèstic al Brasil, 567.000 a Colòmbia, 21.500 a El Salvador
i 100.000 al Perú.
En l'àmbit hemisfèric, 
les estimacions presentades
s'agreugen considerable-
ment si es té en compte 
un fenomen al qual poques
vegades se li ha donat 
la importància que es
mereix però que va prenent
més vigència en els fòrums
de discussió hemisfèric: 
el tràfic de ciutadans 
asiàtics 
       
30
Tràfic de persones: les Amèriques
Tot i que les dades anteriors són únicament una estimació,
tant de víctimes reals com de víctimes potencials del tràfic de
persones, és important esmentar que les xifres esmentades fan
al·lusió a nacionals de l’Hemisferi Occidental. Les rutes del tràfic
de dones, homes, adolescents, nens i nenes per a l’explotació
sexual i laboral canvien i han de ser analitzades com a espais d’in-
terconnexió del crim organitzat. En aquestes rutes, les relacions
de poder són construïdes a partir d’un ordre que involucra no
solament persones connectades a xarxes criminals, sinó que
també pot comptar amb la participació de diversos actors insti-
tucionals. Les rutes es construeixen estratègicament des de ciu-
tats pròximes a carreteres, ports i aeroports. Poden ser legals o
clandestines i tenir fàcil accés i mobilitat, partint del criteri que
l’objecte del tràfic són persones. Les estimacions presentades s’a-
greugen considerablement si es té en compte un fenomen al qual
poques vegades se li ha donat la importància que es mereix però
que va prenent més vigència en els fòrums de discussió hemisfè-
ric: el tràfic de ciutadans asiàtics.
Indocumentats asiàtics a l’Hemisferi
Occidental: potencials víctimes del tràfic de
persones?
Han passat més de 150 anys des que immigrants xinesos
van començar a arribar a les Amèriques de forma consistent;
això no obstant, els darrers anys les autoritats europees i de
l’Hemisferi Occidental han descobert noves onades clandesti-
nes de migració procedents de la Xina, Índia, Bangladesh,
Corea, Vietnam, Tailàndia, etc., fent ús de diferents rutes
interamericanes per quedar-se en alguns països d’Amèrica
Central, Amèrica del Sud i del Carib o bé com a punts de tràn-
sit per passar als Estats Units i Europa. Els immigrants indo-
cumentats xinesos són considerats amb freqüència candidats
per a treballs mal pagats i, per tant, en situacions d’explotació
laboral. A l’Hemisferi Occidental molts dels immigrants xine-
sos acaben treballant en condicions infrahumanes a les cuines,
maquiladoras, restaurants, llocs de construcció, i són moltes
vegades víctimes de pagaments elevats per tal de ser transpor-
tats a països econòmicament desenvolupats.
En països de destí com Estats Units i Canadà, d’acord amb
estimacions del Departament d’Estat dels Estats Units, l’any
2000, al voltant de 12.000 immigrants xinesos van entrar
il·legalment en aquest país. Per la seva part, l’Organització
Internacional per a les Migracions (OIM), estima que entre els
anys 1995 i 2005, 15.000 immigrants indocumentats proce-
dents de la Xina van entrar al Canadà.
Pel que fa a Amèrica del Sud, Amèrica Central i el Carib, d’a-
cord amb la investigació de l’OEA An Assessment on the
Exploitation of Chinese Migrants in the Western Hemisphere: A
Modern Form of Trafficking in Persons les xifres presentades, tot i
que no són oficials, indiquen l’alt índex de nacionals xinesos que
estan entrant a l’Hemisferi Occidental a través del Surinam, les
Antilles Holandeses i Paraguai. Les xifres indiquen que durant
els anys noranta, a Bolívia i Panamà, van entrar 4.000 immi-
grants indocumentats xinesos amb destí als Estats Units. A
Argentina, la Gendarmería Nacional va informar que l’any
2004, 700 ciutadans xinesos van ser detinguts al nord del país. A
Uruguai, es van trobar 15 nacionals xinesos en residències priva-
des en condicions de malnutrició a la ciutat de Solymar. A les
Bahames, 10 xinesos indocumentats van ser arrestats l’any 2003
sota la sospita d’intentar entrar als Estats Units sense documen-
tació. L’any 2002, a Panamà, quatre equatorians van ser acusats
de transportar clandestinament 15 ciutadans xinesos. El maig de
2003, l’Instituto Nacional de Migración de Mèxic va detenir 14
xinesos immigrants indocumentats a Cancun, procedents de
©
 E
nr
iq
ue
 V
áz
qu
ez
 W
oo
lf
ol
k
         
31
Tràfic de persones: les Amèriques
Veneçuela. El desembre del mateix any, un grup d’immigrants
xinesos va ser arrestat a Hondures sota la presumpta premissa
d’haver utilitzat alguns dels 1.500 passaports hondurenys que
havien estat robats el 2001. Així mateix, el juliol de 2004, es van
trobar 10 immigrants indocumentats xinesos a la República
Dominicana: havien estat transportats clandestinament des
d’Haití amb la intenció de dur-los a Puerto Rico per anar després
als Estats Units. El març de 2005, 13 persones d’origen asiàtic
van ser deportades de Nicaragua després d’haver entrat al país de
forma il·legal amb passaports falsos de Filipines i Indonèsia.
L’agost de 2005, el Govern de Guatemala va decidir negar l’en-
trada a 15 nacionals xinesos procedents de Veneçuela amb passa-
ports britànics falsos. Un mes després, un representant del
Ministeri de l’Interior de Guatemala va assenyalar que uns 150
nacionals xinesos arribaven al país cada setmana per dirigir-se
després als Estats Units.
Organització contra el tràfic d’éssers
humans
El tràfic d’éssers humans a l’Hemisferi Occidental no és un
fenomen nou però per entendre’l cal analitzar-lo des del context
polític, socioeconòmic i cultural que caracteritza els països de la
regió.
Per tal de combatre’l, nombroses organitzacions de la
societat civil, juntament amb un sistema ampli d’organitza-
cions internacionals, treballen contínuament amb els països
de les Amèriques, en major o menor mesura, per identificar
polítiques públiques, programes, activitats i marcs jurídics
que, a més de prevenir víctimes potencials de tràfic, tenen
com a objectiu el processament dels traficants i la protecció
de les víctimes. 
Tot i que en l’àmbit hemisfèric no tots els països han fir-
mat, ratificat i adherit el Protocol de Palerm per prevenir,
reprimir i sancionar el tràfic de persones, especialment dones i
nens, a la reunió d’autoritats nacionals en matèria de tràfic de
persones, celebrada el 2006 a Veneçuela, els països de les
Amèriques van reconèixer l’existència d’aquest problema i es
van comprometre a combatre-la amb la participació de tots els
sectors de la societat.
Nota
1 El contingut d’aquest article és producte de les observacions de l’autor i en
cap moment representa la postura oficial de la Secretaria General de
l’Organització dels Estats Americans (OEA) i els seus estats membres.
Referències bibliogràfiques
N. de l’ed.: El format d’aquesta publicació no ens permet mostrar totes les fonts
d’informació ofertes per l’autor respecte de cada dada indicada a l’article. Per
això, hem optat per simplificar aquesta relació de fonts, oferint només les més
generals, moltes de les quals són, al mateix temps, punts de convergència d’ar-
ticles, autors, notes de premsa i dades d’origen diferent. 
– Banc Mundial: www.worldbank.org/data/wdi
– End Child Prostitution, Child Pornography and Trafficking in Children for
sexual purposes (ECPAT): www.ecpat.net
– Human Rights Watch: www.hrw.org 
– Instituto Interamericano del Niño, la Niña y Adolescentes (IIN):
www.iin.oea.org
– Organització dels Estats Americans (OEA): www.oas.org 
– Organització Internacional del Treball (OIT): www.ilo.org
– Organització Internacional per a les Migracions (OIM): www.iom.int
– Robert Winslow, “Crime and Society: A Comparative Criminology Tour of the
World”: www-rohan.sdsu.edu/faculty/rwinslow
– The Protection Project: www.protectionproject.org
– U.S. Department of Labor, Bureau of International Labor Affairs, The
Department of Labor’s 2004 Findings on the Worst Forms of Child Labor, 2005.
– U.S. Department of State, Trafficking In Persons Report, 2006:
www.state.gov/g/tip/rls/tiprpt/2006
– UNICEF: www.childinfo.org
– United Nations Office on Drugs and Crime (UNODC), Trafficking in Persons:
Global Patterns, April 2006:
www.unodc.org/unodc/trafficking_persons_report_2006-04.html
              


Tràfic de persones: les Amèriques: escenaris del tràfic: estimacions i tendències d'explotació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert