I.- Antecedents; II.- Dies tristos - Somni d'amor; III.- Dies feliços - Amor a la patri

Carreras i Bulbena, Josep Rafael

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Barcelona que no fos examinat y admés en la forma de las 
ordinacions de  dit collegi y que en officis de  casa la ciutat 
per notaris reals sien inseculats notaris collegiats y no 
altros. 
«Altra semblant conclusió de la Regia Audiencia a8  
may 1583: empro aquesta y laltra son totas una y axi lo any 
de la vna o laltra es errat. 
((Sententia Real declarant surreptici lo dit priuilegi de 
lata 30 nouembris 1585. 
&ententia reuocatoria de  la dita. lata 30 octobris 15978. 
Mariana Josefa de Pignatelli y d'Agmerich 
ANTECEDENTS 
LO nom de Pignatelli es lo d' una familia italiana qu' ha 
donat dies de  gloria a sa patria. 
Una branca d' aquesta familia, integrada en la: persona 
de Domingo de Pignatelli, se trasplanta a Catalunya. Aqu& 
fou excelent cavaller qui meresqué de Carles 11 los més 
grans honors: fou Mestre de Camp general dels'reyals ex& 
cits, Virrey del Regne de Navarra y Gobernador de Gali- 
Eia. Sa  residencia normal era Barcelona. En nostra Ciutat 
casi ab Agna Aymerich, de  la nobilissima familia catalana 
d'aquest nom. 
Aquesta senyora, per mort del noble Bernat d' Ayme- 
rich de Crdiiies y de  Santa Pau, sens successió varoni1, en- 
tra pubilla dels títols y hisenda Aymerich, ab lo Marquesat 
de Sant l'icents. , 
D'aquest matrimoni nasqueren Antoni de Pignatelli, 
Marques de Sant Vicents (després d'haver mort sa mare) y 
Príncep del Sacre Imperi, qui casi av iena  ab Francesca de 
Pinelli y romangué en la cort austriaca; Francesch, general 
. . 1921.-14 
'34 J.  R.  CARRERAS Y BULBENA 
del exercit, que en 1750 vivia a Barcelona; y Mariana Jose- 
fa, xamosa donzella a qui dediquem aquests apuntaments. 
DIES TRISTOS. - SOMNI D.' AMOR 
> 
Era un dia rufo1 del mes d'abril de  l 'any 1706 quan 
1'Arxiduch d' Austria y Rey nostre, Carles. en ocasió'del 
siti de Barcelona y bombeig per I'esquadra francesa, cerca 
un lloch de  i.efugi e n l o  convent de Sant Pere de les Puelles. 
. Les monges se retiraren a un extrem de sa cleda pera 
-. procurar estada a la regia comitiva. 
Se  trih lo convent de Sant Pece per haverhi en el1 un 
dels millors bom6e;s de Barcelona. S'anomenaven aixis los 
Ilochsahont, per evitar lo perill dels bombeigs, s'arredosa- 
ven les persones que d'ells gaudían. Eran sencillament 
construccions i d h e e s  fetes a prova de  bomba. 
Formava part del seguici de Rey son escuder y primer 
oficial de xamerlengueria, comte Michael Johann von Al- 
thann Liechtenstein, jovenet de  vintitrés anys. De més jo- 
vencivola edat eya la xamosa donzella Mariana Josefa de  
Pignatelli y d' Aymerich, de  qui havem fet esment. 
Ella, ab  sa familia, també s'haviarecollit en lo redors 
de  Sant Pere. Allí estava son parent n' Antoni de Peguera 
y Aymerich, fundador de  la Academia Desconfiada. qui feya 
freqüents exides militars. Era coronel de la Guardia Cata- 
lana y ferm aymant de les llivertats patries. 
Era '1 Comte Michael Johann von Althann Liechten- 
stein home de  nobles srntiments, de cor generós y de cultu- 
ra exquisita. 
La xamosa donzella Agna María, qu'aquestes Iínees 
motiva, era ensemps qu'esvelta d e b e n  proporcionada a l ~ a -  
ria. S a  brillant cavallera rossay sa mirada expressiva dona- 
ven -encar major perfecció a les belles proporcions de la 
graciosa testa. Dona discreta en tota escomesa, era spill.de 
gracioses maneres; sa finor y tacte sempre exquisits. 
Alli s'enamoraren abdos jovenets y decidiren per co- 
rrer junts lo camí de la ;ida en lo dols l l a ~  del vincle matri- 
monial units. . . 
MARIA JOSEFA DE PIGNATELI.1 Y D 'AYMERICH 195 
Lo Rey Carles felicita coralment al  Comt= Althann per 
sa elecció. 
Se conserva d'aquella epoca un fragment dels amoro- 
S sos coloquii de la enamorada parella. Es  una hermosa poe- 
sía del príncep alemany dirigida a Mariana. Traduhida al 
, ~ 
catala diu sa primera estrofa: uTrenes rosses, bellíssimes, 
que teniu la mia anima per vostre. jou subjectada, jo vos 
ador; Ilacos qu' endinzeu en mon sí, bells llacos d' o:. inefa; 
bles. Ben cert es qu'entre tan dolces cadenes mon cor, en 
delectacio suavissima, se sen t  languir. Dolc per mí de  lan- 
gor morir: quan dolca ets, donzella aymida; síesme sempre 
grata, oh; 'la mía aymial» 
DIES FELICOS. -AMOR A .LA PATRIA 
Casaren lo Príncep y la ilustre donzella a I 1 dé Febrer 
de  1709. Tingueren fills nats a Barcelona, que sempre en 
catali pensaren y en catali sentiren, com llur ilustre mare. 
Dies felicos los del enamorat mattimoni; los de  la lluna de 
me1 en la Ciutat dels Comtes. 
Ella fou protectora de literats y artistes, especialment 
catalans. 
Devota de Nostra Senyora de  Montserrat, trameté 
l 'any 1732 des de  Viena al Santuari de la Moreneta, que 
nostre Principat en son celestial trono presideix, un rellotge 
de repetic& de valor de vuytanta doblons. 
Ella fou qui més irisisti (encar que sens & ~ i t ) ' ~ r o ~  
1' Emperador suplicantli que no abandonés ais cata1ans;'que. , 
fes honor a sa paraula jl al amor qu'aquells li tenían. Con- 
. tribuhí als envíos de tropes per auxiliar ~ a l l o r c a ~ '  Malhau- 
radament fou escis lo recurs y arriba en hora ja no oportu- 
na, donchs en la il1,a dominava la general opinió d' entre- 
garse, malgrat los esforcos del Marques de  Rubí. 
En  son esplendit Palau Althann de Viena tot era luxe, 
tot devassor de  riquesa. Felic hauría sigut del tot si una es- 
. pina no tingués ciavida alcor:  l'anyoranca de la patria, de 
l'aymada Catalunya. En son palau morí, viuda ja del ilustre 
" 
196 J .  R. CARRERAS Y B U L B E N A  
y erudit Príncep son espbs, l 'any 1755; morí d'afecció car- 
diaca en que hi tingué bona part lo sentiment ocasionat pel 
disort de la patria (1). 
Lo passament de la Verge María 
(Llibret talisman del segle XV) 
Al istiu del 1920, des de  Sant Hilari Ca-calm, prestavem 
cumpliment al compromis d' escriure nostre quinzenal article. 
al diari Las Noticias de Barcelona, donant una idea sobre 
Les Guilleries (29 de Julio1 de  I ~ o ) ,  subcomarca catalana 
que de molts anys tenim recorreguda y estudiada. Aprés 
tractarem de particularisar en altre segón article algunes. 
observacions d'excursionista, escullint lo que allí més crida 
la atenció, l'alterós cim d e  Sulterra, ahont la humilissima 
capella substituhí al petit castell que fou de la comtesa Er -  
mesendis, y ara que o t  edifici precedent esta acabant de  
desaparexer, alguna altre cosa hi preparara a alli dalt, en 
temps a venir, la voluntat de Deu, puix no es tal lloch per 
restar abandonat per sempre mes. 
Avants de que en Las ~Votz'cias del I I  d 'Agostde 1920 
hi vegés la llum pública,nostre article Alrededor de un cas- 
tillo medioeual: e¿ de Scllterra, hi donirem voltes de  totes 
maneres, puix nos interesava ésser un tant originals en lo 
que hi enviessim. Nostrebon propbsit ana estrellanrse per- 
petuament al entorn de lavulgarisima Ilegenda, per tothom 
repetida, d"aquells atribulats mariners que, capejant un 
temporal desfet, prometeren alcar una capella en la primera 
altura que descubrisen al  arrivar a t<rrra y d'aquí la erecció 
del petit santuari en honor de Sant Miquel. Preteníam cercar 
alguna cosa més que no fos tan gastada, a proposit de  la 
(1) Relneió prqcedeot del ArWu de les Monges de Sint Pere de les Puellei. - 
Nobilisri Costa en la Biblioteca de Catalunya.- Carta del Duch de Moles a l  comte 
Wiatislaw en I' Arxiid' Estat a Vida.-Agilrnde niMoggi # Auropn, per Gernelli Ca- 
re". - Lrltrcr, perla Baró de P6lloiti. - Mei,roric..o'eo Carafla.- Arviu del gehe- 
rsl sustriach Dslrnau, svuy dels succesari de Pau Comas. 


Mariana Josefa de Pignatelli y d'Aymerich

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert