Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Biblioteca Digital de les Illes Balears

7Sessió en record del 
Prof. Jean Dausset
Dia 3 de desembre de 2009
la Reial Acadèmia de
Medicina va celebrar una
sessió d’homenatge a la figu-
ra de l’Excm. Sr. Jean
Dausset, Acadèmic d’Honor,
i Premi Nòbel de Medicina,
traspassat el 6 de juny de 2009 a l’Hospital Son
Llatzer, de Palma, ciutat on va residir els darrers
anys de la seva vida.
A la mesa presidencial seien el president de la
nostra Corporació el Dr. Alfonso Ballesteros, el
Prof. Jacint Corbella, president de la Reial
Acadèmia de Medicina de Catalunya, el professor
Edgardo Carosella, membre de l’Acadèmia de les
Ciències de l’Institut de França, i el Dr. Bartomeu
Anguera, secretari general.
Entre els acadèmics va ocupar una plaça la Dra.
Rocío Álvarez, acadèmica numerària de la Reial
Acadèmia de Medicina de Murcia, que va acudir
a l’acte en representació  de la seva Corporació.
Diverses autoritats de la nostra Comunitat acudi-
ren i la viuda del Professor Dausset, Sra. Rosa
Mayoral, va ocupar un lloc preferent entre els
assistents.
Després de guardar els presents un minut de
silenci, el president Dr. Ballesteros va iniciar els
parlaments d’homenatge amb la lectura del dis-
curs, titulat “Jean Dausset, Acadèmico de
Honor”. Seguiren el Dr. Josep Tomàs Monserrat
amb el tema, “Jean Dausset y Mallorca: Retrato
en la intimidad (1987 – 2009)”, el Prof. Francesc
Bujosa, amb “Jean Dausset: Creador d’un para-
digma”; el Dr. Macià Tomàs Salvà va exposar el
tema “Jean Dausset, Mallorca y un libro de diálo-
gos” i, finalment, el Professor Edgardo Carosella,
va pronunciar el discurs “Homenaje a Jean
Dausset”. 
Un opuscle publicat per la Real Acadèmia amb
motiu de la celebració de la sessió necrològica
recull integrament els parlaments, així com els
d’altres membres de la Reial Acadèmia, que per
diversos motius, no pogueren assistir, com és el
cas dels acadèmics Drs. Joan Buades i Joan
Besalduch.
Conferència del cardiòleg 
Josep Brugada
Dia 14 de gener de 2010 el Prof. Josep Brugada,
cardiòleg, director mèdic de l’Hospital Clínic de
Barcelona, cap de la Unitat d’Arrítmies i Síncope
de USP Clínica Palmaplanas i membre de la Reial
Acadèmia de Medicina de Catalunya, va pronun-
ciar la conferència “Deporte y corazón”,  en un
acte organitzat pel Club Ultima Hora y la Reial
Acadèmia de Medicina. L’acte va despertar molt
d’interès i va congregar gran nombre de profes-
sionals i un públic molt nombrós a la sala de la
Reial Acadèmia de Can Campaner. A la taula pre-
sidencial seien el president de la Reial Acadèmia,
Dr. Ballesteros, l’Hble. Conseller de Salut Dr.
Vicenç Thomàs, el President del Grup Serra i del
Club Última Hora, Sr. Pere A. Serra, i el president
del Col·legi de Metges, Dr. Joan Gual.   
El Prof. Brugada va ésser presentat pel presi-
dent del Col·legi de Metges, Dr. Joan Gual, que el
va definir “com el millor especialista d’Espanya
en el tractament de les arrítmies, i un gran amic”.
Durant la conferència el doctor Brugada va pre-
cisar que cada any moren a Espanya més de
35.000 persones a causa de la mort sobtada i va
ressaltar la necessitat d’instal·lar desfibriladors
als espais públics. En concret, va parlar dels aero-
ports espanyols, on només el de Palma disposa
encara d’aquests aparells. 
El Prof. Josep Brugada va manifestar la conve-
niència d’efectuar almenys un electrocardiogra-
ma als majors de 12 anys d’edat que practiquin
esport. 
Vida acadèmica
El Dr. Josep Brugada, en un moment de la seva
conferència
8Medicina Balear- Vol.25, núm. 1, 2010 Vida acadèmica
Ingrés de l’acadèmica numerària 
Dra. Marta Couce
Dia 19 de gener de 2010 la Reial Acadèmia va
celebrar la solemne sessió de recepció com acadè-
mica numerària de la Dra. Marta Emma Couce
Matovelle.
A la taula presidencial seien, devora el president
Dr. Alfonso Ballesteros, l’Hble. Sr. Vicenç
Thomàs, conseller de Salut i Consum, la senyora
Amy Katrina Chistiansen, agent consular dels
Estats Units d’Amèrica, el director de la Fundació
Mateu Orfila, D. Antoni Rossinyol Far; i el nostre
secretari general, Dr. Bartomeu Anguera.
Una vegada iniciat l’acte, el secretari general va
llegir el certificat de l’acta de la sessió extraordi-
nària de dia 2 de juny de 2009, a la qual consta l’e-
lecció com acadèmica electa, de la Sra. Marta
Emma Couce Matovelle. Els acadèmics presents
més antic i més modern, M. I. Srs. Miquel Munar
i Antoni Cañellas, van conduir l’acadèmica electa
a la sala d’actes. A l’entrada, els acadèmics, auto-
ritats i públic present la van rebre amb aplaudi-
ments.
L’acadèmica electa va llegir a continuació el dis-
curs d’entrada que duia per títol “Del bullicio al
silencio. Apuntes de una neuropatóloga.”. El par-
lament de la nova acadèmica va ésser contestat en
nom de la Corporació pel seu vicepresident, el
Prof. Josep Miró Nicolau, qui va destacar la pre-
paració i qualitat humana de la Dra. Couce.
Acabats els parlaments el president Dr. Alfonso
Ballesteros va imposar la medalla de la corporació
a la M. I. Dra. Couce, i li va lliurar el diploma
acreditatiu, entre l’aplaudiment dels assistents.
Inauguració del curs 2010
Dia 26 de gener de 2010 es va celebrar la solem-
ne sessió inaugural del curs acadèmic 2010.
Ocuparen la mesa presidencial el president Dr.
Alfonso Ballesteros, la Molt Hble. Presidenta del
Parlament de les Illes Balears, Sra. Maria Antònia
Munar, l’Hble. senyor Vicenç Thomàs, conseller
de Salut i Consum, el Sr. delegat del Ministeri de
Defensa a les Illes Balears, l’Il·lm. Sr. Joan M.
Gual Julià, president del Col·legi Oficial de
Metges, i el secretari general de la Reial
Acadèmia, Dr. Bartomeu Anguera. 
Van acompanyar als acadèmics a la tribuna d’ho-
nor tota una sèrie d’autoritats convidades a l’acte
i un nombrós públic, omplia la sala d’actes.Va
obrir la sessió el Dr. Ballesteros, amb unes parau-
les de benvinguda i un resum dels vuit anys de la
seva presidència agraint la col·laboració de tots
els acadèmics i personal de la corporació, així
com el suport econòmic del Ministeri d’Educació,
de la Conselleria de Salut i Consum i d’institu-
cions i persones privades a les activitats acadèmi-
ques. 
Tot seguit, el secretari general va llegir la
Memòria acadèmica del curs 2009  i, després, l’a-
cadèmic Dr. Pere Riutord Sbert va llegir el discurs
inaugural, titutat “La bellesa d’un somriure”, una
amena exposició sobre la importància física i psí-
quica del somriure, les seves investigacions i tre-
balls sobre aquest assumpte a la Universitat. El
públic assistent va premiar el conferenciant amb
un llarg aplaudiment.
A continuació, el secretari general va donar lec-
tura a la relació de les distincions concedides per
la Reial Acadèmia durant el Curs 2009. 
El M.I. Sr. Pere Riutord pronuncia el discurs de la sessió
inaugural
La Dra. Couce, nova acadèmica numerària
9Les primeres, les “Cèdules fundacionals 1788” de
la Reial Acadèmia, van ésser concedides als
patrocinadors del premi “Metges Rosselló”, Dr.
Marià Rossellò Barbarà, i Marià Rosselló
Cabanes, pel seu continuat suport de les activitats
de la Reial Acadèmia, a través del premis que
duen el seu nom, i que es destinen a guardonar els
treballs més destacats en Urologia i Andrologia, i
en Reumatologia respectivament. 
Seguidament es va fer el lliurament dels títols
d’Acadèmic corresponent per elecció, que van
correspondre a l’Excm. Sr. Lluís Alejandre
Sintes, general d’Exercit i president de la
Fundació de l’Hospital de l’Illa del Rei, de
Menorca, i a l’Excm. Sr. Juan Badiola Díez, cate-
dràtic de la Facultat de Veterinària de la
Universitat de Saragossa i director del Centre
Nacional de Referència de les Encefalopaties
Espongiformes Transmissibles.
Posteriorment, els guanyadors dels premis con-
vocats pel curs acadèmic 2009 acudiren a l’estra-
da per rebre el diploma, entre els aplaudiments
del públic. El secretari general va anunciar des-
prés la convocatòria del Premis pel curs 2010.
Finalment el president de la Reial Acadèmia, en
nom de S.M. el Rei d’Espanya, va declarar obert
el curs acadèmic 2010.
El Prof. Ciril Rozman, acadèmic d’ho-
nor de la Real Academia Nacional de
Medicina
Dia 23 de març el nostre acadèmic d’honor,
Excm. Sr. Ciril Rozman, va llegir el discurs La
vocación de médico en la cerimònia del seu ingrés
com acadèmic d’honor de la Real Academia
Nacional de Medicina. En representació de la
Reial Acadèmia de Catalunya assistiren el seu
President, Prof. Jacint Corbella i l’acadèmica
Prof. Edelmira Domenech; per part de la Reial
Acadèmia de Medicina de les Illes Balears va
acudir el Dr. Alfonso Ballesteros, ex-president de
la nostra Corporació i antic alumne i amic del
Prof. Rozman. 
Premi Jean Dausset del Col·legi
Oficial de Metges de Balears
A la seu del Col·legi Oficial de Metges de
Balears el president d’aquesta institució, Dr. Joan
Gual, i el de la Reial Acadèmia, Dr. Alfonso
Ballesteros, van signar el conveni de creació del
Premi Jean Dausset, patrocinat per la corporació
col·legial. El premi es concedirà anualment a la
millor tesi doctoral en medicina i ciències afins
que es realitzi a Balears. Cal recordar que Jean
Dausset, Premi Nobel de medicina l’any 1980, va
ésser distingit el 1995 com a col·legiat d’honor.
Aquest conveni promou un model de cooperació
científica i mèdica i fa més estreta encara la
excel·lent relació que mantenen totes dues institu-
cions.
El Dr. Bartomeu
Anguera, nou 
president de la Reial
Acadèmia de
Medicina de les Illes
Balears
L'acadèmic numerari
Bartomeu Anguera Sansó
(Palma, 1935) va ésser elegit
president de la Reial Acadèmia de Medicina de
les Illes Balears per als propers quatre anys, en la
sessió extraordinària celebrada per a tal fi el pas-
sat dia 2 de febrer. Doctor en Veterinària, havia
ocupat el càrrec de Secretari General els vuit
darrers anys. 
El Dr. Bartomeu Anguera fou president del seu
col·legi professional (1976-2001) i vicepresident
del Consell General de Col·legi Veterinaris
d’Espanya (1986-1997) i va ésser responsable del
servei de coordinació ramadera de la Conselleria
d’Agricultura i Pesca. Ha estat guardonat amb
l’Ordre del Mèrit Agrari.
Medicina Balear- Vol.25, núm. 1, 2010 Vida acadèmica
Els presidents de la Reial Acadèmia i del Col·legi de
Metges, en el moment de la signatura del conveni
10
La noticia de la muerte del
Dr. Montis ha conmocionado
nuestro mundo médico y
muy especialmente a esta
Real Academia de Medicina
que ha perdido a uno de sus
miembros, insustituible en lo
humano y difícilmente reem-
plazable en lo científico.
Todos nosotros, sin excepción, perdimos un
amigo. Tras una larga agonía, por una endocardi-
tis séptica de etiología no bien definida, todos los
esfuerzos resultaron inútiles y el uno de febrero
pasado nos dejó.
El Dr. Montis era uno de los dermatólogos de
más renombre de Mallorca y aun de España. A
pesar de su gran prestigio científico y dedicándo-
se preferentemente a la medicina privada no fue
un médico exclusivo de la alta sociedad -todo lo
contrario- ya que desde el más desheredado al
más acaudalado acudían a él para curar sus males.
Cierto que la élite social de nuestra tierra eran
pacientes suyos, pero su consulta privada estaba
abierta a todos y a todos, siempre, les fue asequi-
ble acudir a ella.
Dermatólogo tanto de casas reales como de
indigentes, el Dr. Montis se identificaba con el
enfermo, y, era el enfermo -fuera quien fuere- el
único protagonista de sus desvelos. Su éxito
como científico se basaba en dos hechos simples
y profundos: el estudio constante para estar al día
y su vocación médica casi mística. Una vez al año
pasaba una temporada en los EE.UU., en la reu-
nión anual de la Academia Norteamericana de
Dermatología, que según él “era donde lo sabían
todo”. Ya de vuelta, en su tierra, solía reunirse
con sus compañeros de especialidad y les comu-
nicaba todos los progresos que había aprendido.
Fue la antítesis del médico secretista pues todo lo
que sabía lo ponía a disposición de todos y lo
hacía de manera entusiasta.
Fue un médico como pocos. En médico de
matrícula de honor en dermatología y también en
deontología. No exagero nada, quien le conoció
lo constata y lo afirma.
Nació en Palma de Mallorca el 18 de agosto de
1943 en el seno de una familia de profundas raí-
ces mallorquinas. Su padre D. Antonio Montis y
Villalonga, coronel de Artillería, procedía de la
alta aristocracia. De su familia ancestral, de ori-
gen sardo y siciliano, destacan, entre otros, el
Papa Julio III y Nicolás de Montis, virrey de
Nápoles. Los Montis se instalaron en Mallorca en
el siglo XVII y se distinguieron fundamentalmen-
te como políticos y como militares. Un familiar
directo y reciente fue el marqués de la Bastida,
bisabuelo de Antonio. La madre del Dr. Montis,
Dña. Catalina Suau y Saiz, hermana de D.
Francisco Suau, prohombre de la Ciudad, perte-
necía a una prestigiosa familia mallorquina de
sólida raigambre.
Antonio fue el primer varón de una familia
numerosa de siete hermanos; tres mujeres y cua-
tro varones. Casado con Margarita Palos Caubet
en 1974 -su queridísima e imprescindible
Margarita- tuvo seis hijos -dos hijas y cuatro
hijos- y fue siempre un marido, un padre y un
abuelo ejemplar. Su hija Conchita, médico, está
actualmente especializándose en dermatología y
como es lógico, profesionalmente, era ahora su
proyecto y su meta más próxima. El resto de sus
hijos son ingenieros, abogados etc. y fueron su
orgullo íntimo.
Antonio aprendió sus primeras letras en “Los
Jardines”, conocidísimo parvulario religioso de
los años 40-50 y cursó bachillerato en el Colegio
La Salle. En 1960 comenzó los estudios de medi-
cina en Barcelona y en la “Residencia Muñoz
Grandes” coincidió con Bartolomé Cabrer
(q.e.p.d.), también académico numerario de esta
corporación y grandes amigos.
Fueron estos para él unos años singulares.
Nuevo ambiente, nuevas amistades, la gran ciu-
dad, la Facultad, los profesores, todo, marcaron
su personalidad de forma indeleble. Su época de
estudiante universitario fue un paréntesis fantásti-
co entre su vida de jovencito en Palma y su pos-
terior vida de adulto. Él la recordaba repetida-
mente de manera inquietante y fabulosa. Fie
cuando nos conocimos.
Terminada la carrera en 1967 dudó cuál espe-
cialidad seguiría y después  de  valorar  medicina 
Antoni Montis ha muerto
Bartolomé Nadal Moncadas
Académico numerario
11
interna y endocrinología se decidió por la derma-
tología aprovechando el gran prestigio de la
Escuela Catalana dirigida por el Prof. Piñol, su
siempre recordado maestro.
Dermatólogo desde 1969, también se especiali-
zó en medicina del trabajo en 1971 y en 1979
obtuvo el grado de doctor con la tesis “Cirugía en
dermatología” donde obtuvo la calificación de
sobresaliente “cum laude”.
Debido a unas fiebres reumáticas contraídas de
niño, su salud fue siempre precaria. Poco después
de su licenciatura se agravaron sus dolencias lle-
gando a una situación insostenible. Su pronóstico
vital era grave e inminente. Él lo sabía.
Confió su salud a su amigo Arnaldo Casellas,
“su segundo padre” según decía, que en aquel
entonces era director del servicio de cardiología y
cirugía cardiaca del Hospital de Sant Pau de
Barcelona. El Dr. Casellas promovió, impulsó y
organizó una intervención quirúrgica drástica y
novedosa. En Inglaterra fue operado por el profe-
sor Donald Ross en régimen de cirugía experi-
mental pues se trataba de un caso terminal. Se le
implantó un homoinjerto de origen humano pues
en aquel tiempo aún no se usaban las válvulas
metálicas que, a la postre, serían el futuro. Esto
ocurría en 1971 y los resultados fueron un éxito.
Como dato curioso hay que recordar que este tipo
de cirugía fue posteriormente abandonada ya que
Antonio Montis era el único superviviente de los
operados con aquella técnica.
Su vida cambió radicalmente.Tras ejercer la
especialidad en Barcelona, el 1974 se trasladó a
Palma ejerciendo en un principio en la Clínica
Femenía. También, en aquella época, fue derma-
tólogo del Centre d’Oncologia de Balears, en la
Policlínica Miramar (1974-78) y también ejerció
en el servicio de dermatología del Hospital
Provincial de Palma (1975-84) que dirigía su
amigo Raimundo Reus. Después pasó a dermató-
logo de cupo de la Seguridad Social hasta los 65
años. Desde 1978 en su consultorio privado de
Vía Alemania de Palma ejerció la dermatología
llegando a ser un indiscutible punto de referencia
en esta especialidad.
Antonio Montis era la imagen del médico parti-
cipativo y entusiasta. Fue durante doce años
miembro de la comisión deontológica del Colegio
de Médicos de Baleares y después, durante cuatro
años, perteneció a su junta de gobierno. Era
miembro de la Academia Española de
Dermatología y de la American Academy of
Dermatology. Sus aportaciones científicas y
publicaciones fueron numerosas. En 1986 fue ele-
gido académico numerario de la Real Academia
de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca.
Ocupaba el sillón S.
Además de destacar como médico, destacaba
como persona. Hombre de profundas conviccio-
nes morales, muy religioso y como miembro
supernumerario del Opus Dei, era de los que dan
prestigio a la Obra. Su buen corazón, su sencillez
y su saber estar hacían de Toni Montis el amigo
común. Para mí, fue el amigo entrañable.
Descanse en paz.
Medicina Balear- Vol.25, núm. 1, 2010 Vida acadèmica
Medicina Balear publica en aquest mateix número
(pags. 37-38) el darrer treball científic del Dr. Antoni
Montis, una nota clínica sobre un tema dermatològic


Antoni Montis ha muerto

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears