Llauger Rosselló, Aina

Llauger, Aina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Aina LLAUGER ROSSELLÓ 
Responsable del Servei d'Educaci8 Ambiental del GOB 
i profesora associada de Pedagogia Ambiental a la UIB 
L'educació ambiental i la ciutat 
Introducció: ciutat i problematica ambiental 
'educació ambiental, en els seus 25 o 30 
anys d'historia (segons quina considerem la 
data oficial de naixement), ha tengut un de- 
senvolupament molt més gran en entorns 
naturals i en tematiques referides a la conservació d'es- 
pais i especies naturals. No entrarem ara a analitzar les 
causes d'aquest fet, relacionat en part amb l'origen de l'e- 
ducació ambiental al nostre país, vinculada a un movi- 
ment ecologista més centrat en els primers anys en la de- 
fensa de la natura, i uns moviments de renovació 
pedagogica i de l'esplai que reivindicaven la importancia 
de realitzar activitats educatives en entorns naturals. El 
Foto:Willy Ronis O~o~lÉditions du Désastre. 
fet és, empero, que abunden els equipaments, materials 
didactics, recursos i experiencies d'educació ambiental 
sobre espais naturals, fauna i flora. El desenvolupament 
de l'educació ambiental a les ciutats i sobre la problemati- 
ca ambiental urbana ha estat, a la nostra terra i arreu del 
món, molt més reduida. (Vegeu annex) 
Aixo no obstant, si entenem l'educació ambiental com 
el procés orientat a transmetre coneixements i conscien- 
cia sobre la problematica ambiental, motivar un canvi de 
conductes i valors, i fomentar la capacitació i la participa- 
ció dels ciutadans per a la resolució dels conflictes socioe- 
cologics, aleshores és evident que la problematica i la 
tematica urbana haurien de ser prioritaries per a l'educa- 
ció ambiental. 
Els motius són clars: 
Una part important i creixent de la població del plane- 
ta viu actualment a les ciutats: el 75% als Estats Units i 
Europa, més del 50% a llatinoamerica,(on alguns paisos 
corn Xile i Uruguai superen el 85%). A Africa molts paisos 
no arriben al 10% de població urbana, pero és als paisos 
pobres en general on la població urbana creix més rapida- 
ment. A les Illes Balears, Palma concentra aproximada- 
ment el 50% de la població total. 
Aquest fet, així corn l'extensió de la cultura i forma de 
vida urbana fins i tot a zones rurals, és un dels factors 
claus per entendre l'allunyanzent dels humans de la natura 
i les dificultats per comprendre i percebre el nostre impac- 
te sobre el medi. Les ciutats són aparentment un entorn 
nzagic on l'aigua brolla de les aixetes, l'energia surt dels en- 
dolls, els aliments apareixen als supermercats i hipermer- 
cats i quan pitjam interruptors succeeixen coses merave- 
lloses: s'encenen llums, apareixen imatges en una pantalla, 
es renta la roba, ens comunicam amb qualsevol persona 
arreu del món..  . hí mateix a les ciutats sembla que les 
aigües brutes desapareixen pel forat del rentador, les dei- 
x d e s  són engolides cada vespre per camions i els fums es 
dispersen per l'atmosfera. Sembla que totes les nostres ne- 
cessitats i desitjos es resolen sense dependencia externa. 
Podem córrer el perill de creure'ns independents dels re- 
cursos'? serveis que ens proporciona la biosfera, i només 
apreciar allo que ens proporciona la cultura i la tecnologia. 
Per altra banda, a les nostres ciutats molts problemes 
ambientals són ara més evidents i més greus que en en- 
torns rurals i naturals: trinsit, renous, contaminació, de- 
saparició d'espais verds, manca de qualitat o baixa quali- 
tat de l'aigua, problematiques de residus, saturació 
d'infraestructures, densitat de població, etc.; així corn 
problemes socials: massificació, estres, soledat, ansietat, 
saturació dels serveis.. . i als paisos pobres, miseria, insa- 
lubritat, amuntegament, etc. 
Les ciutats actualment són generadores de conflictes 
ambientals que van molt més enUa del seu entorn; 
aquestes concentracions de població són un focus irra- 
diador de problemes ecologics. Les ciutats generen ne- 
cessitats corn la ubicació d'abocadors de residus o incine- 
radores, depuradores d'aigua, centrals termiques, 
explotacions agrícoles intensives, infraestructures de 
transport, extracció d'aigua i tot tipus de recursos (mine- 
rals, combustibles, fusta, aliments, etc.), així corn neces- 
sitats recreatives que massifiquen, degraden o destruei- 
xen els espais naturals i paisatges. Tot aixb per abastir un 
sistema molt poc productiu i incapac de degradar els re- 
sultats del seu metabolisme. 
La ciutat corn I'ecosistema: una visió per 
comprendre la problematica ambiental de 
gran potencial educatiu 
H a  estat precisament la visió de la ciutat corn a ecosiste- 
ma el que ha fonamentat i ha impulsat moltes de les expe- 
riencies d'educació ambiental urbana. L'estudi del sistema 
urba des del punt de vista de l'ecologia ha permes de com- 
prendre i tenir una visió global de la problematica ambien- 
tal urbana que permet de recuperar la noció de dependen- 
cia del medi, crear consciencia sobre el nostre impacte en 
l'entorn i impulsar la necessaria recerca de solucions. 
L'ecologia veu la ciutat corn un sistema molt poc pro- 
ductiu, que importa energia, aigua, aliments i materies 
primeres de l'exterior i exporta residus -fraccions no 
aprofitades dels béns importats i restes metaboliques de 
les fraccions aprofitades.' 
Efectivament, la ciutat, encara que culturalment i tec- 
nologicament sigui molt productiva, en termes ecologics 
la seva producció és practicament nul.la: les fonts d'ener- 
gia provenen de l'exterior; l'aigua no s'extreu del subsol 
urba, sinó de la seva periferia; els aliments són conrats a 
l'exterior de la ciutat; els materials provenen de zones 
allunyades.. . Actualment, a les ciutats dels paisos rics 
arriben materials i aliments de llocs cada vega\ -més 
llunyans: platans de 1'America Central, cafe de l'Africa, 
petroli de I'Orient Mitja, roba de l'India, joguines del 
sud-est Asiatic, petits electrodomestics del Japó, carbó de 
Sud-ifrica, carn de 1'America del Sud, fruites d'arreu del 
món, alumini de l'Amazonia, etc. L'explotació de recur- 
sos ha augmentat pel nostre elevat nivell de consum i s'ha 
estes per tot el planeta. 
Per altra banda, la ciutat és incapac de desfer-se dels 
seus residus: les deixailes no desapareixen, corn al bosc, al 
terra de la ciutat, sinó que s'han d'exportar a abocadors o 
incineradores; les aigües brutes necesiten plantes de 
tractament; els füms i contaminants atmosferics es dis- 
persen per zones amplíssimes i provoquen problemes 
globals, corn el canvi climatic i el forat de la capa d'ozó. 
La capacitat de transformar l'entorn i la dependencia 
del medi ja no es limita a una zona d'uns quilometres 
entorn de la ciutat, sinó que és una taca difusa que s'es- 
tén per tot el planeta: el que es coneix corn a petjada 
ecologica de la ciutat, és a dir, la quantitat de territori 
que necesita una ciutat per satisfer les seva creixent de- 
manda de recursos i per desfer-se dels residus. Ciutats 
d'uns centenars d'hectarees ocupen realment en el planeta 
milions d'hectarees. El  mateix podríem dir de cada un de 
nosaltres: pensam que vivim en uns pocs metres qua- 
drats, pero en fem servir milers del planeta. 
Aquesta visió ecologica de la ciutat té un gran potencial 
educatiu que ens ha de permetre de salvar el desconeixe- 
ment i inconsciencia de la nostra dependencia del medi i 
del nostre impacte en l'entorn (entes actualrnent corn el 
conjunt de la biosfera). H i  ha hagut, en aquest sentit, expe- 
riencies educatives notables. N'esmentarem alguns exem- 
ples propers: una experiencia pionera en la materia va ser 
l'exposició {(Barcelona funciona: ecologia d'una ciutat», del 
1985, que per primera vegada donava una visió global de la 
ciutat corn a ecosistema, els límits de l'entorn i l'impacte 
en el medi del füncionament ~ r b a . ~  Més propera és l'expo- 
sició «Palma, tot aixb i molt més», (amb els mateixos ob- 
jectius que l'exposició anterior), de l'any 1990. Continua 
instal.lada a l'aula de Bellver i itinera pels centres educatius 
de Palma, encara que lamentablement no s'ha invertit més 
en la renovació dels continguts ni en l'actualització de les 
dades. La Fundació de Cultura Popular edita el vídeo La 
ciutat corn a ecosistema, en la mateixa línia. H i  ha moltes 
Foto: Robert Doisneau OTop/Éditions du Désastre. 

més experiencies que apliquen aquesta visió ecologica a 
l'estudi de temes concrets, sobretot l'aigua i els residus. 
Són experiencies educatives basicament descriptives, 
que han d'haver contribuit a un canvi de percepció de la 
relació de la ciutat i els ciutadans amb el medi, millorar 
els nostres coneixements i crear consciencia sobre els pro- 
blemes ambientals que provoca i pateix la ciutat. Pero ara 
fa falta fer noves passes: educar per passar a l'acció i cons- 
truir solucions. 
L'educació ambiental a la ciutat i sobre la 
ciutat: objectius i prioritats avui 
Segons Teresa Franquesa, un dels objectius primordials 
de qualsevol programa d'educació ambiental és evidenciar 
la insostenibilitat de la c i ~ t a t . ~  La primera passa és reconei- 
xer que estam fent coses malament (com a individus i com 
a especie) i que encara que sembli que vivim molt bé (4s  
paisos rics, és clar), hem d'escometre canvis profunds. Es 
evident que la ciutat és un sistema ecologicament insoste- 
nible: necesita recursos de l'exterior i exporta residus i 
contaminació, pero, a més a més, l'elevat nivell de consum 
de recursos actual i d'emissions de contaminació esta arri- 
bant a extrems insostenibles per a la resta de la biosfera. 
Un objectiu previ seria treballar en allo que havíem co- 
mentat fins ara: el reconeixement i la identzficació dels nostres 
enlhos amb els sistemes naturals. Recuperar la consciencia 
de dependencia del medi és fonamental per modificar la 
percepció del nostre paper en la crisi socioecologica. 
Per altra banda, l'educació ambiental ha d'aprofundir 
en l'objectiu de valorar els impactes, en el medi urba direc- 
tament i en la biosfera en general, que té el funcionament 
actual de les ciutats. Les persones hem de modificar la 
nostra escala de valors i els nostres principis etics per tal 
d'incorporar valors sobre el medi i sobre les relacions amb 
el medi. Fins ara la moral dominant en la civilització oc- 
cidental només ha regulat les relacions entre les persones, 
és una moral social en sentit estricte. Ara que es posa en 
evidencia, per una banda, la nostra dependencia del medi 
i, per l'altra, la degradació que en el medi estam provo- 
cant els humans, és hora que incorporem principis etics 
de respecte a la resta dels éssers vius, de sostenibilitat, de 
solidaritat, d'austeritat en l'ús dels recursos, etc. 
E n  darrer terme, pero primer en l'ordre de prioritats, és el 
moment que l'educació ambiental treballi la construcció de so- 
Lucions i elpas a lhcció. Són objectius clars i evidents, que es 
dedueixen de la mateixa definició de l'educació ambiental, 
empero més difícils de treballar i amb poques experiencies 
fins ara en aquesta línia. Ja hem comentat que la major part 
de programes d'educació ambiental són marcadament des- 
criptius: donen a coneixer el funcionament de la ciutat i els 
seus problemes per, d'aquesta manera, suposadament contri- 
buir a crear consciencia. Una bona part de programes també 
trebalien el canvi de comportaments, pero ho fan simple- 
ment a forqa de transmetre instruccions simples d'aiio que se 
suposa que han de ser les solucions als problemes ambien- 
tal~:' tancar l'aixeta, posar el paper al contenidor blau, com- 
prar un determinat tipus de detergent, etc. L'objectiu de l'e- 
ducació ambiental no és transmetre una serie de bones 
practiques als ciutadans, sinó capacitar-los per a l'acció perso- 
nal i col.lectiva. Com diu Franquesa: «. . . no pretenem en- 
senyar "que" pensar i "que" fer, sinó ensenyar a saber pensar i 
a saber fer. Entre d'altres raons perque les solucions que es 
van c ~ ~ g u r a n t ,  les propostes que provisionalment donam 
per bones, necessiriament han de ser acceptades com a tran- 
sitories)).' L'educació ambiental (encara que a vegades ho ha 
pogut semblar) no ha de predicar consignes ni receptes, sinó 
que ha d'ensenyar als ciutadans a respondre davant els pro- 
blemes ambientals, passar a l'acció i participar col.lectiva- 
ment en la construcció de la sostenibilitat. 
Hem d'entendre la sostenibilitat com un camí cap a una 
forma de viure que no hipotequi als humans la possibilitat 
de continuar habitant el planeta. 1 aquest camí l'hem de 
construir entre tots, col.lectivament, mitjanqant el consens 
i la participació democratica en la presa de decisions. 
E n  el marc de la ciutat, la sostenibilitat implica, d'en- 
trada, fer les ciutats més habitables, que siguin un marc 
adequat per a una major qualitat de vida dels ciutadans, 
entre d'altres motius per frenar la tendencia de despobla- 
ment de les ciutats que esta succeint en el nostre entorn 
(especialment dels centres i eixamples). Aquesta emigra- 
ció de ciutadans cap a urbanitzacions de la periferia i po- 
bles de l'entorn no fa més que incrementar l'impacte del 
fenomen urba i estendre l'anomenadapetjada ecologica. Si 
les ciutats són habitables, els seus habitants no hauran de 
fugir a viure a una altra banda, ni tendran tanta necessitat 
de h g i r  els caps de setmanes per massificar entorns natu- 
r a l ~  i rurals. Una ciutat sostenible implica moltes de coses 
més: ús d'energia no contaminant i renovable, reciclatge 
dels propis residus, reducció de les necessitats de des- 
plaqament i priorització dels mitjans de transport col9lec- 
tius, reducció de les desigualtats entre les persones, 
existencia d'espais verds i llocs de trobada dels ciutadans, 
etc. Aquestes són línies de solucions possibles (no recep- 
tes ni dogmes) que hem de construir entre tots. 
Reflexió final 
La ciutat és, com hem vist, un punt clau en la crisi so- 
cioecologica del planeta, pero és també el marc idoni per 
treballar l'educació ambiental; i sobre les ciutats podrem 
treballar, en primer lloc, la participació, la democracia, 
l'acció col.lectiva cap a la sostenibilitat. E n  segon terme, 
podrem transmetre solucions, sempre provisionals, conei- 
xements sobre el funciomant del medi, consciencia sobre 
el nostre impacte ambiental, etc., pero primer cal que en- 
senyem a pensar, actuar i participar. + 
Notes 
(1) Folch, Ramon. Diccio?zauio de Socioecoiogía. Planeta, 1999. 
(2) Dunyó, Sebastia. .La educación ambiental en Barcelona». A: Cicloi, 
núm. 2,1997. 
(3) Teresa FRANQUESA <<La ciudad para mnl y para bien. Retos i opor- 
tunidades en Educación Ambiental Urbana*. A: Cicloi, núm. 2, 1997. 
(4) Paco HERAS 
(5) FRANQUESA (1997) 
(6) FRANQUESA (1997) 
Annex 
Institucions i associacions que trebden l'educació ambiental en entorns urbans 
(El ilistat és a títol d'exernple i de referencia, no pretén ser exhaustiu) 
- Ajuritarnent de Palma 
- Departament de Dinamica Educativa: ofereiu una serie d'activitats per a 
escolars, com, per exemple, itineraris urbans, taiiers sobre temes com I'aigua i 
els residus, i visita a l'exposició <<Palma, tot aixo i molt mésn. 
- EMAYA: realitza calnpanyes de comunicació sobre estalvi d'aigua, reci- 
clatge de residus i higiene urbana en els mitjans de comunicació i amb l'edició 
de carteils i fuiietons. 
- Dcpartament d'Educació: realitza anualment campanyes escolars mo- 
nografiqucs: els residus, el consum, l'aigua, el paper.. . 
- Agenda Local 21 
- GOB:  Aquesta associació ecologista divulga i denuncia temes relacionats 
amb la problemitica ambiental urbana (transit, residus, aigua, urbanisrne, con- 
sum, espais verds, etc.), i realitza activitats com publicacions, difusió a través 
dels mitjans de comunicació, exposicions, conferencies, etc. La delegació del 
GOB-Paltna fomenta el voluntariat i la participació. 
- Servei d'Educació Ambiental del GOB: reaiitza acti~ltats escolars sobre l'ai- 
gua, l'energi~, els residus, el transport, itineraris urbans, etc. Proinou activitats de 
for~nació, recursos educatius, etc. El grup infantil i juvenil ha reaiitzat activitats en 
i sobre l'entorn urbi arnb la idea de prornoure la pmicipació d'infants i joves. 
- Mallorca, recicla ara! és una campanya d'educació i cornunicació ambiental 
sobre els residus, el reciclatge i la reducció adrecada a escolars, empresaris, 
ajuntaments, mitjans de comunicació i públic en general. 
- ARCA: realitza itineraris per coneixer el patrimoni historic artistic i acti- 
vitats de diwlgació sobre aquesta tematica. 
- Programa "Su ~Vostra" anzb la N a h ~ r a :  ha reaiizat una exposició itieilerant 
sobre l'aigua, oberta al públic en general, i realitza també visites escolars guiades. 
- Associacions de veins: la seva activitat és basicament reivindicativa sobre 
tot tipus de temes urbans que afecten el medi i la quaiitat de vida, realitzen 
també activitats divulgatives i difonen la problemitica ambiental dels barris a 
través dels mitjans de comunciació. Tenen un paper clau en el foment de la 
participació dels ciutadans. 
OBSERVACIONS: si haguéssim fet un Lstat  relacionat amb l'educació 
ambiental sobre espais naturals, flora i fauna, aquest seria molt més Uarg. Fins i 
tot, les entitats aquí relacionades tenen més programes referits a altres temes 
que als exclusivament urbans. 
Si ens fxam en els temes que es treballen, hi dominen les temitiques concretes 
sobre l'aigua i els residus, així coin els itineraris. H i  manquen programes educatius 
sobre temes que haurien de ser prioritaris pel seu impacte ambiental, com el tran- 
sit i l'urbanisme, i són minoria les experiencies en,la línia comentada a l'article. 
B u t l l e t a  d e  s u b s c r i p c i ó  a  1 9 A R C  1 I _ _ w - - - - - - - - - - - - - ,  
1 La subscripció anual a la revista CArc t é  un preu de 1.500 ptes., i se'n publicaran tres números I'any. 1 Revista L9Arc.  ICE (UIB). C I  de Miquel dels Sants Oliver, 2 0707 1 Palma.Te. 97 1 17 24 08 
1 NO Cognoms 
f 
i 
1 
i 
Em subscric a la revista L'Arc, a partir del número J 1 a Domicil~ació bancaria O Taló nominatiu a Gir  postal a Contra reemborsament l 
Taló nominatiu núm. 
a favor de la revista L'Arc de I'ICE (enviat juntament amb aquesta butlleta.) 
Gir  postal o telegrafie núm. 
a favor de la revista L'Arc, de I'lnstitut de Ciencies de I'Educació de la Universitat de les llles Balears 
c/c 725-743-58 de Sa Nostra (del qual s'adjunta el resguard a aquesta butlleta) 
1 Butlleta de domiciliació bancaria 1 
1 
N o m  i cognoms 
Codi de compte de client 1 ENTITAT OFICINA DC COMPTE 
Titular de la subscripció (en cas que sigui diferent del del compte): 
Senyors, us agrairé que, amb carrec al meu comptelllibreta, atengueu,fins a nova ordre, el rebut que periodicament us presentara la 
revista L9Arc, de I'lnstitut de Ciencies de I'Educació de la Universitat de les llles Balears, per al pagament de la meva subscripció. 
Us salud atentament. Firma, 


L'educació ambiental i la ciutat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Biblioteca Digital de les Illes Balears