The walls of some kilns of a roman workshop and their ceramic production have been studied by XRD and XRF. From the chemical composition and by means of a multivariant analysis the samples are grouped by chemical affinity. By the other side, and from the XRD analysis the firing conditions of the ceramic productions have been established. These results are in agreement with those obtained on the walls of the kilns

Garcia Vallès, Maite

Martínez, Salvador

Molera i Marimon, Judit

Vendrell Saz, Màrius

Catalan

Martínez Manent, Salvador

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

CYPSELA, X, 1993, Girona, pp. 101 - 104Estudi arqueomètric dels forns i produccióceràmica d'un taller romà de LiafrancSalvador MARTfNEZ (*)Maite GARCIA (*)Judit MOLERA(*)Màrius VENDRELL (*)ABSTRACT	The walls of some kilns of a roman workshop and their ceramic production have been studied by XRD and XRF.From the chemical composition and by means of a multivariant analysis the samples are grouped by chemicalaffinity. By the other side, and from the XRD analysis the firing conditions of the ceramic productions have beenestablished. These results are in agreement with those obtained on the walls of the kilns.Key words: Archaeometry, Ceramic, Roman, Kiln, Technology of production.MATERIALS I METODESS 'han estudiat un total de 13 mostres corresponentsa dos forns anomenats A i C, trobats en el termemunicipal de Liafranc i de 12 mostres de ceràmiquescorresponents als forns abans esmentats, i querepresenten les diferents tipologies trobades en eljaciment. La descripció de cada mostra i lanomenclatura emprada en el treball es presenta en lataula I.Mitjancant tècniques de fluorescència de raigs X(FRX) i difracció de raigs X (DRX), s'han estudiatquImicament i mineralOgicament les mostres anteriorsper poder caracteritzar la producció d'aquests forns ideterminar la seva tecnologia de producció.Per fluorescència de raigs X (FRX) s'ha determinatels percentatges de Si0 2, Ti02, Al203, Fe203 , MgO,CaO, Na20, K20, Mn02, P205 i tambd dels elementsminoritaris segUents, expressats en ppm: Zr, Sr, Rb,Pb, Ba, Nb, Y, Th, Ce, Ga, Cu, Ni, Zn i W.Les dades aixI obtingudes han estat tractadesmitjancant un paquet estadIstic multivariant que ensha permès classificar les mostres en funció de la sevaafinitat quImica.Els espectres de difracció de raigs X, han estatobtinguts mitjancant un difractômetre convencionalSiemens D-500, utilitzant condicions estàndard.(5) Departament de Cristal.lografia, Mineralogia i Dipösits Minerals.Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona.Mostra DescripcióPart exterior columna forn CEniluIt paret sud forn ALL-03 Tovot paret interior forn CLL-04 Darrera enlluIt paret fornLL-05 Part superior volta canto extern, forn ALL-06 Tovot paret exterior forn CLL-07 Columna forn part interior, forn CLL-08 EnlluIt paret est del forn APart inferior volta forn CPart superior volta forn CPart superior volta forn CLL- 12 Part interior volta forn A (part interior)LL- 13 Part interior volta forn A(part superficial)Taula I.— Descripció de les mostres i nomenclatura emprada.RESULTATS I DISCUSSIOFluorescència de raigs XEls resultats obtinguts per totes les mostres, quant ala seva composició quImica, els hem estudiatLLLLLLLLLLLLLL00110001740463LLLLLLLL01108732LLLLLLLLLL1222250214LLLLLLLLLLLL102110653199Cluster 1	 LL-19Cluster 2	 LL-09Cluster 3	 LL-01, LL-02, LL-03, LL-04, LL-06,LL-07, LL-1O, LL-12, LL-14Cluster 4	 LL-15, LL-16, LL-17, LL-18, LL-20,LL-21, LL-22, LL-24Cluster 5	 LL-05, LL-08, LL-11, LL-13, LL-23Taula II.— Agrupacio de les mostres en clusters en funció de la sevaafinitat quImica.mitjancant una anàlisi estadIstica multivariant que enspermet fer un agrupament per afinitats quImiques,expressant els resultats en clusters o be mitjancantdiagrarnes d'arbre (Vendrell et al., 1989).Els resultats obtinguts en agrupar les mostres en 5clusters ens classifiquen les mostres segons siguindels forns (cluster 3), o be ceràrniques (cluster 4),quedant els clusters 1 i 2 amb una sola mostra i elcluster 5 amb 5 mostres, fonarnentalment procedentsde forns, i que se separen de les altres (taula II).Si observem el diagrama d'arbre (fig. 1), elsresultats obtinguts son semblants. En aquest cas perô,es diferencien dos tipus de mostres corresponents alsforns A i C, presentant, les mostres corresponents aceràmiques, una certa dispersió.També s'han obtingut les relacions bivariants entrealguns elements per tal de relacionar les mostres ambel seu origen. AixI, s'han determinat els diagrarnes Zr-Y, Ca-Sri K-Rb (Vendrell et al., 1993).Si observem la fig. 2, on es representa la relació Zr-Y, observern corn se'ns diferencien les mostres delsforns de les mostres ceràmiques en funciO del diferentpendent, és a dir, de la distinta relació Zr-Y, estanaproxirnadament les rnostres dels forns dins d'unarnateixa recta.Si analitzem el diagrarna Ca-Sr (fig. 3), es veu cornles mostres corresponents als forns se'ns agrupen9.>-Eiicl$1LL23L13•LiiL06i.2e•t24	 L2iLi6LISL00i9Lf7LieL03L0LiOLi2Ldt.i L09LiLO?oO 10 20	 20ppm Zr240 20Fig. 2.— Relacions bicariant Zr-Yde les mostres deisforns estudiats.segons una recta, excepte per algunes rnostres, cornels enlluIts i les corresponents a les parts superiors dela volta, que presenten unes caracterIstiques diferents.AixI, si ens fixem en la grafica Ca-Ca/Sr (fig. 4),veiern corn les rnostres dels forns se'ns agrupen pervalors de la relació Ca/Sr compreses entre 0.01 i 0.03.Per valors rnés elevats tenim les mostres 02 i 08 quecorresponen als eniluIts de las parets sud i nord,respectivament i que donada la dispersió d'ambdósvalors sembla que estiguin realitzats en momentsdiferents. Per Oltirn trobem les mostres 05 i 11 quepertanyen a les parts superiors de les voltes dels fornsA i C, i la 13 que podria tractar-se d'una reparació del'interior de la volta del forn A, realitzades amb elsmateixos tipus de materials.Per ültim, en analitzar la relació K-K/Rb (fig. 5),veiern corn tarnbé ens perrnet discriminar les rnostres9.('J—Ea.LLLiOIS?Li2LLii5 10 15%Ca20 25 30Fig. 1.— Diagrama d'arbre d'afinitat qulmica. 	 Fig. 3.— Relacions bivariants Ca-Sr de les mostres delsforns estudiats.• 0.8	 010	 0.12Ca/SrFig. 4.— Relacions bivariants Ca-Ca/Sr de les mostres dels fornsestudiats.dels forns en funció de la seva procedènciaestructural.Quant a les mostres de ceràmiques, presenten toteselles una certa dispersió de valors. Si analitzem lesrelacions Ca-Ca/Sr (fig. 6), veiem corn se'ns agrupenen 6 possibles tipus, encara que tres d'ells siguind'una sola mostra.Aquesta dispersió que presenten les dadesquirniques és deguda a que encara estem en unaprimera etapa de la caracterització de la produccióceràmica d'aquests forns, havent analitzat fins ara,nornés una representació de les diferents tipologiestrobades, cal analitzar moltes més rnostres de cadatipus per poder tenir uns valors estadistics que enspermetin ilur caracterització.Fig. 5.— Relacions bivariants K-K/Rb de les mostres dels fornsestudiats.Ø.00	 0.2	 0.4	 0.6	 0.8	 0.10	 0112	 0.14Ca/SrFig. 6.— Relacions bivariants Ca-Ca/Sr de les mostres de lesceramiques estudiades.Difracció de raigs XA l'igual del cas anterior, per analitzar els resultatsobtinguts en l'anàlisi de les mostres per DRX hemconsiderat de forma diferenciada les mostrescorresponents als forns i les mostres corresponents ales ceràmiques.AixI, hem estudiat les diferents parts estructuralsdels forns anomenades volta, enhluIt, tovot i columna,Si ens fixem en les parts bàsiques dels forns,columnes, tovots, i parts inferiors de les voltes, veiemque estan formats mineralOgicament per quars,feldspat i hematita, amb una petita quantitat de calcita.En el cas dels tovots, també es troba mica.Pel que fa referència a la resta de mostres, enlluIts iparts superiors de les voltes, veiem que la mineralogiaque presenten es molt mds rica en compostos derivatsde la reacció entre l'Oxid de Ca i el quars i les argiles,i es determina aixI la presència de gehlenita,wollastonita i piroxé. Per altra banda, també es trobacalcita, que pensem que ha de ser de recarbonatació apartir de l'ôxid de Ca format en descompondres elscarbonats.Aquesta associació de minerals ens porta a pensar(Vendrell et al., 1991) que les temperatures assolidesen aquests forns estaven entre els 9000 i 950°C, ja queles argiles presents en Ia matèria primera (que esdetermina en els tovots) s'ha descompost i reaccionatdonant lloc als feldspats, tenint hoc aquesta reacció,(depenent de ha grandaria i cristal.linitat de lesparticuhes), sobre els 900°-950°C.Quant a les mostres més calcàries, es determina unamés gran proporció de carbonat, corresponent a harecarbonatació de l'Oxid de Ca, i de piroxé, no trobant-se les fases metaestables corn gethenita i wollastonita,ha quah cosa imphica que les mostres (en aquest cas delforn), han estat sotmeses a aquestes temperaturesdurant llargs perIodes de temps, a causa del reiterattractament, en el cas dels forns, a les màximes tem-peratures.Pel cas de les ceràmiques, igual que pels foms, lesargues han estat descompostes i han reaccionat durantel procés de tractament tèrmic, perô en aquest cas estroba alguna mostra on encara es detecta la sevaprèsencia, perquè per a les ceràmiques els perIodes detractament son, evidentment, inferiors. Per aquestamateixa raó, i també a caua de la seva naturalesa méscàlcica, es troben els productes metaestablesintermedis de reacció, el que implica, per aquestesmostres, temperatures de cocciO semblants a lesanteriors, perô amb periodes de tractament inferiors.A l'hora d'analitzar els resultats obtinguts enl'anàlisi quImica de les mostres dels forns, com hemanat veient anteriorment, cal fixar-se en la partestructural del forn a la qual pertany la mostra. AixIveiem com queden agrupades, per una banda, lesmostres que formen part de l'estructura del forn, cornles columnes, voltes i tovots, formant un primer grup.Per altra banda tenim els eniluIts, formats per unapasta més calcària i associada quIrnicament amb lapasta de la ceràmica 17. Sembla, doncs, que els fornseren enhluIts amb el material que utilitzaven perelaborar les peces.Les parts superiors de les voltes estan formades permaterials amb cornposicions més disperses, o cor-responents a possibles reparacions en què, en cada mo-ment utilitzaven la pasta que ilavors estaven utilitzant.Per les ceràmiques utilitzaven una pasta calcària,amb un contingut de calci de l'ordre de i'll al 15%.En una primera aproximaciO, es poden determinar sistipus de pastes en funciO de les relacions Ca-CaSr.Evidentment, per poder arribar a caracteritzar laproducciO ceràmica d'aquests forns caldrà fer unestudi més exhaustiu de la seva produccio, fent faltaanalitzar moltes més mostres de cada tipologia perpoder tenir uns valors estadIstics que ens permetin ilurcaracterització.Quant a la ternperatura de cocciO, igual que pelsforns, aquesta es pot situar sobre els 900°C, encaraque amb un interval de maduració no gaire elevat.VENDRELL M., PICON M., MATEU G., ALIAGA S. &MOLERA J. (1989) Étude de laboratoire des productions deSaint-Giles-du-Gard, Poteries grises médiévales a Saint Gilesdu Gard, (M. Leenhardt & J. Thiriot, eds.), Archaéologie duMidi Medieval, 7, pp.73-106.VENDRELL M., PRADELL T., GARCIA-VALLES M. &MOLERA J. (1993) Origin and manufacture of the Romanmolds of Andujar (Spain), European Workshop onArchaeometric Research and Archaeological Studies of ancientCeramics, (F. Barragato, 0. Grubessi & L. Lazzarini, eds.),Roma, pp. 375-384.VENDRELL M., PRADELL T., MOLERA J. & ALIAGA S.(1991) Proto-campanian pottery and A-Campanian ceramics:characterization of the diferences between the black coatings,Archaeometry, 33, 1, pp. 109-117.

Estudi arqueomètric dels forns i producció ceràmica d'un taller romà de Llafranc

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/155817/1/084265.pdf

Estudi arqueomètric dels forns i producció ceràmica d'un taller romà de Llafranc

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona