Obra ressenyada: M. L. CASES; C. M. MARUGAN; M. I. RABASA, Descripció del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628). Lleida: Pagès, 200

Solé i Cot, Sebastià

Diposit Digital de Documents de la UAB

M. L. Cases, C. M. Marugan, M. I. Rabasa, Descripció del marquesat de Pallars i del vescomtatde Vilamur per Onofre Timbau (1628). Introducció de Josep M. Bringué i Portella(Col·lecció Pallars), Lleida, Pagès editors 2001, 201 pp.Bringué comença la introducció explicant que la transcripció dels dos documents s’ha efec-tuat a partir de dues còpies fetes per un arxiver anomenat Juan Busquets per a l’ús quotidiàdels oficials ducals (p.11) Com és sabut, Joan Busquets fou un dels organitzadors de l’arxiu delsCardona-Sogorb, quan la copiosa documentació d’aquesta gran casa catalana era al castell d’Ar-beca. Continua dient Bringué que els originals no s’han pogut consultar i que la documenta-ció del Pallars [després de la caiguda del Comtat en mans dels Cardona, a finals del XV] haestat molt viatgera: els Cardona se l’emportaren a Arbeca, després a Falset, a Barcelona, aMadrid, a Sevilla, a Toledo, i vés a saber on acabarà (p. 11). Nosaltres advertim ara el lector il’investigador que una part de la documentació catalana dels fons ha estat microfilmada a des-peses de la Generalitat de Catalunya, i que els microfilms relatius a la documentació pallaresahan estat dipositats a l’Arxiu Comarcal de Sort. En una edició com la que comentem, no hau-ria estat sobrer de resumir les vicissituds arxivístiques del fons al qual pertanyen i de fer cons-tar el lloc on són ara, per més que tot això ja hagi estat dit i publicat en algun altre lloc.Els manuscrits són dividits en capítols relatius a cada un dels quarters en què es dividienel Marquesat de Pallars (Sort, Peramea, Cardós, mig quarter d’Escaló, Àneu i Salàs) i el Ves-comtat de Vilamur (Sobirà i Jussà) —no pertanyien pas als Cardona tot el Pallars Sobirà ni moltmenys encara tot el Pallars Jussà: Rialb i la Vall d’Àssua i Tírvia-Vallferrera eren reials; l’abatde Gerri tenia senyories una mica per tot arreu; hi havia diverses senyories laiques (12)— i din-tre de cada capítol hi ha un apartat per a cada un dels pobles. Aquests apartats contenen unabreu descripció geogràfica, demogràfica, econòmica, social, i, amb força detall, una descripciójurisdiccional i institucional dels pobles pertanyents al duc de Cardona com a successor delscomtes de Pallars: quines rendes i censals paguen, en quin règim posseeixen terres i boscos,quins drets hi té el duc, quines llibertats tenen els pobles, quines institucions, jurisdiccions,oficials... (16, 26). La redacció dels dos documents coincideix amb les urgències dineràries delsducs per mor del judici fratricida dels Cardona per quedar-se amb el títol de duc i el patrimo-ni familiar, i el consegüent endeutament del llinatge senyorial i els censals que les comunitatses carreguen per acudir en socors del duc a canvi de la consignació de les rendes senyorials, i laseva redacció serví per preparar una capbrevació efectuada uns anys més tard (1668-69) en unmarquesat de Pallars no gens acostumat a aquestes mesures (15, 23, 69...). Nosaltres hi veiemuna mostra d’allò que a vegades s’ha anomenat procés de ,refeudalització’ de l’Edat Moderna,que consisteix, d’una banda —la que ací toca més de prop—, en l’augment del rigor en l’e-xacció dels drets dominicals i de la pressió per imposar-ne de nous, i, d’una altra —més allun-yada de la problemàtica que reflecteixen els documents transcrits—, en alienacions del patri-moni reial, alhora que augmenta la pressió centralista, absolutista i uniformista del rei. Elresultat de la Guerra dels Segadors no solament tindrà per efecte la divisió de Catalunya i ladefinitiva integració del Principat a la monarquia hispànica, sinó que també serà una victòriadels senyors, dels grans senyors si més no, sobre llurs súbdits, que els permetrà d’incrementarla pressió dominical, com refereix Bringué en relació a aquests documents (14, 17). Tambéexplica Bringué l’evolució de la vista general, unes juntes generals dels estats pallaresos del duc«amb qui negocien pagaments i normes, estableixen talles, dicten disposicions; vista generalque durant el segle XVI [...] cada vegada té més poder i s’estructura millor gràcies a les disputesi plets familiars dels Cardona, que va evolucionant, com a Andorra, cap a un [...] Consell de laTerra», però els resultats de les Guerres dels Segadors i de Successió paralitzaran aquesta dinà-mica (22-23) i l’última de les dites guerres causarà la desaparició de vàries institucions, drets illibertats dels pallaresosBringué anota que en aquests documents apareix un Pallars força poblat. Timbau troba queels pobles paguen per menys cases de les que hi ha —cosa que ens sembla lògica en èpocad’augment de població o després d’un canvi tan traumàtic de titularitat dominical—, i acon-859RECENSIONSsella al duc que els exigeixi els drets que per aquest motiu no li han satisfet durant els darrerstrenta anys —període més enllà del qual tals drets prescrivien—, la qual cosa portarà a un pro-cés i a conflictes llargs (15, 17). On el document parla de ,mil ochocientos nuebe besinos’ esrefereix, pensem, a caps de casa (29), cosa que Bringué no adverteix.Bringué anota també que aquests documents ens manifesten un Pallars amb poques sub-jeccions al senyor: paguen poques rendes, tenen les terres en franc alou (ho deduïm de la p.20),participen en l’exercici de la jurisdicció, frueixen d’àmplies llibertats (p.15), sovint derivadesde costums immemorials o d’usucapions en èpoques de relaxament de l’autoritat del senyor iespecialment dels seus oficials (28). És als quarters de les Valls d’Àneu i de Cardós —justamentles més extremes de la comarca, és a dir, les capçaleres de la Noguera— on les llibertats i l’au-togovern són més amplis (18, 22). En la introducció, Bringué fa referència a un fet transcendental per a la comarca i poc cone-gut pels no pallaresos: la conquesta del Comtat de Pallars pel rei, que no l’annexiona a la juris-dicció i patrimoni reials, sinó que el cedeix a un comte fidel, Joan Ramon Folch de Cardona(13), amb el títol de marquès. Aquesta conquesta es va consumar l’any 1488 sota el regnat deFerran II: és a dir, cal emmarcar-la en l’època en què tant Ferran II de Catalunya i Aragó comIsabel I de Castella conquereixen nous territoris (Granada, Magrib, Itàlia, Índies, Alta Navar-ra), sotmeten la noblesa (Castellbò, Pallars...), imposen arreu una forma d’autoritat reial nova,més enèrgica i absoluta, i, en alguns llocs, impulsen una política de castellanització (Galícia) itambé de cristianització (Andalusia oriental, Índies). D’aquest fet volem remarcar, encara queno tingui relació amb els documents del llibre que recensionem, que Hug Roger III i la sevafamília s’encararen al rei i perderen la guerra i doncs el Comtat no pas perquè volguessin éssercomtes independents o sobirans sinó, ben al contrari, perquè intervingueren de forma destaca-da en les conteses polítiques i militars del Principat de Catalunya i de la monarquia en un bàn-dol i amb una actitud que, amb el pas del temps i l’evolució de la contesa, va esdevenir mino-ritària i perdedora. Però, malgrat el canvi de titularitat del Comtat, el s.XVI va ésser un seglede reforçament de les llibertats i institucions pallareses; l’ofensiva senyorial va tenir lloc alXVII i XVIII (14, 15, 17, 22, 23), en què, d’una banda, els Cardona superaren la seva crisiinterna i, de l’altra, Catalunya es va trobar indefensa davant el rei i els senyors. És comprensi-ble, doncs, per tot això, que els redactors dels documents transcrits silenciïn pràcticament laCasa de Pallars, els drets de la qual són els que van passar als Cardona i ara volien restablir, ique, quan l’esmenten, ho fan en fets perjudicials per al patrimoni i l’autoritat comtal i o deforma vaga i quasi despectiva, alhora que magnifiquen el paper de Ferran II (13).Les tres autores de la transcripció, Cases, Marugan i Rabasa, en les seves notes sobre elmanuscrit, que segueixen la introducció de Bringué (25-30), comencen deixant constància dellliurament a l’Arxiu Històric comarcal de Sort de la còpia dels microfilms dels fons Pallars,Vilamur i Catalunya General de l’Arxiu Ducal de Medinaceli [...] que actualment es troba aToledo (Archivo General de la Nobleza)6 (25), microfilmat a expenses de la Generalitat de Cata-860 RECENSIONS6. Cosa que no ens consta, després d’haver consultat el catàleg electrònic de la SecciónNobleza del Archivo Histórico Nacional, ans sembla que el dit fons, juntament amb l’edificide la Casa de Pilatos i tots els fons documentals que aixopluga, ha estat inscrit en el CatàlegGeneral del Patrimoni Històric Andalús per ordre de la Conselleria de Cultura de la Juntad’Andalusia: Ordre del 29-7-1997 dins el Boletín Oficial de la Junta de Andalucía del 23-8-1997,que enumera els llinatges nobiliaris dels quals procedeixen els dits fons. Això permet d’afirmarque els fons als quals ens referim mai no han estat a Toledo i difícilment hi aniran a parar. Unarelació del pelegrinatge dels fons dels Cardona-Medinaceli a través del temps es pot veure enA. Sánchez González, Archivística nobiliaria de la Casa de Medinaceli: el Archivo General de losDuques de Segorbe y Cardona, Madrid 1990. Les vicissituds d’aquests fons durant el s. XX i espe-cialment els motius i circumstàncies de llur trasllat a l’arxiu patrimonial de la casa ducal a Sevi-lla, després de la guerra civil del 1936-1939, les explica Josep Mª Pons i Guri, Hostalric, capi-lunya, cosa que ha facilitat l’edició dels documents que es publiquen. Diuen que els agradariala publicació sistemàtica de tot aquest conjunt documental en un corpus (25), però a la pàgi-na següent ens informen que no han inclòs en la transcripció un document annex i dos de con-nexos (26), amb la qual cosa reconeixen que no s’ha d’editar indiscriminadament tota la docu-mentació. Afirmen que l’edició present és la continuació de la tasca d’edició d’altres documentspallaresos com el de l’Spill [...] del Vescomtat de Castellbò, el Capbreu de les Valls d’Àneu de 1669,i Llavorsí. Dels orígens al capbreu de 1669 (25 i n.1); nosaltres creiem que aquesta tasca és tambéla continuació dels treballs de Ferran Valls i Taberner, dels que durant molts anys ha fet en soli-tari la revista «Urgellia» dirigida pel recentment traspassat Cebrià Baraut, i d’altres historia-dors, revistes (com «Collegats») i editorials (com Garsineu), sense deixar d’esmentar el granestudiós de textos medievals pallaresos —especialment del monestir de Santa Maria de Gerri idels seus drets dominicals—, el malaguanyat Ignasi Puig i Ferreter.En la descripció dels manuscrits les autores ens informen que el relatiu al Marquesat dePallars fou elaborat el 1628 per Onofre Timbau, doctor en ambdós drets —romà i canònic—,assessor del duc al Marquesat de Pallars i Vescomtat de Vilamur, i copiat per l’arxiver del duca Arbeca, Joan Busquets, el 1631; mentre que el de Vilamur fou copiat i probablement redac-tat per una altra mà, desconeguda, el 1632 (29).Constaten la redacció en castellà dels documents perquè eren adreçats al duc de Cardona—no creiem pas que fos aquest el motiu de l’ús de tal llengua, ja que aquest tipus de docu-ments no solien anar adreçats, de fet, al senyor sinó als seus procuradors jurisdiccionals i patri-monials; sí, en canvi, que ho podien haver estat les vinculacions familiars i polítiques de la nis-saga amb Castella i Andalusia, on els Cardona posseïen importants dominis ja molt abansd’emparentar amb els Medinaceli i on residiren permanentment des del s. XVII si més no, aixícom, en general, la castellanització literària de les classes més altes del Principat, i, en parti-cular, la imposició o adopció del castellà en els nivells més elevats, si més no, de l’administra-ció ducal—; constaten també el prestigi del castellà a l’època, i les seves fluctuacions ortogrà-fiques i absència de normativa (29), però no assenyalen que autors i copistes, catalans tots,emplenen el document de catalanismes lèxics, sintàctics i ortogràfics, i castellanitzen parcial-ment el nom d’algunes institucions i oficials, també d’alguns topònims; nosaltres ens pregun-tem si algunes de les suposades fluctuacions ortogràfiques no són degudes, més que al pas delsistema fonològic del castellà medieval al modern i a l’absència de la normativa ortogràfica (29),a catalanismes i al mal coneixement del castellà i del llatí —guia ortogràfica de l’època— delcopista.En resum, ens trobem davant un llibre que conté una introducció essencial i dos docu-ments importants per al coneixement del Pallars a l’època moderna.Sebastià Solé i Cot861RECENSIONStal i arxiu del Vescomtat de Cabrera, dins «Quaderns de la Selva», 14 (2002), 10-14. Una relaciódetallada de la gestació i aplicació dels convenis successius entre la Generalitat de Catalunya,la Fundación Casa Ducal de Medinaceli i el Monestir de Poblet per a la microfilmació i dipò-sit dels fons documentals catalans, així com la creació d’un Consell Particular per a Catalunyade la dita Fundación, la dóna Francesc Olivé i Ollé, L’Arxiu dels Medinaceli a Catalunya, dins«Arxius. Butlletí del Servei d’Arxius», 22 (1999), 1-3, descrivint sumàriament els fons cata-lans de l’arxiu ducal. Pel que fa al Pallars, hi ha 28 lligalls del comtat (marquesat des de finalsdel s. XV, quan l’obtenen els Cardona) i 3 del vescomtat de Vilamur, que a finals del s. XIV elsCardona havien vinculat a través dels Anglesola. Olivé també diu, nosaltres creiem que erra-dament, que els fóns en qüestió són dipositats actualment [...] a Toledo (p. 1). Nosaltres faríemconstar aquí les nostres reserves sobre la idoneïtat de Poblet per al dipòsit dels microfilms iespecialment sobre la manca de llibertat de la Generalitat de Catalunya, que va pagar la micro-filmació, per elegir el lloc del seu dipòsit.

Recensions

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2007/164279/atca_a2007n26p859.pdf

Recensions

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB