Fernando González del Campo

González del Campo, Fernando

Hemeroteca Cientifica Catalana

• • SISMICITAT INDUIDA per Fernando Gonzalez del Campo Aquesta nota aborda els principals elements d'aquest important tema, la sismICItat rovocada pels grans embassaments d'aigua, una üestió que potser la nostra revista haurà de tornar a a ordar amb més profunditat. La presència a Catalunya i a molts indrets de l'Estat de grans pantans i, potser cal destacar-ho més, la presència de força proj ectes en aquest sentlt, fa que en un número dedicat a la sismicitat aquest aspecte hagi de ser Fernando Gonz.alez del Campo és enginyer tècnic d'obres públiques i llicenciat en física. Treballa a Hidroelèctrica de Catalunya i és col ' laborador del departament de . geofísica de la U niversitat de Barcelona. Ha participat en nombrosos estudis i projectes de rescloses i aprofitaments hidràulics. Ha realitzat el projecte de vigilància sísmica de la resclosa de Susqueda (Girona) i ha instal · lat l'estació de microsismicitat d'rsil (Pirineu de Lleida). menClOnat. En les últimes dècades s'ha posat • de manifest un fet que no era previsible: en certs casos, els pri­mers ompliments d'un embassament gene­ren activitat sísmica, que és l'anomenada sismicitat induïda per embassaments. El nombre d'embassaments als quals s'associa una tal sismicitat és suficientment elevat i és tan àmpliament repartit per la Terra que han estat convocades reunions internacio-nals d'especialistes en aquesta qüestió . Podem citar, entre altres, embassaments suficientment documentats: els de Koyna, a l 'Índia; Kariba, a Rodhèsia; Kremasta , a Grècia i Hsinfengkiang, a la Xina. També a l'Estat espanyol es coneixen alguns casos de sismicitat induïda per embassaments, però solament la resclosa d'Almendra, en­tre les províncies de Zamora i Salamanca, posseïa instrumentació adequada per al seu estudi . Les màximes mangituds Richter a les quals s'ha arribat per sismes induïts estan com­preses entre 6.0 i 6. 5 .  En general, la capa­citat destructora d'aquests sismes és sufi­cient per a causar danys a les edificacions pròximes a l'embassament. A la resclosa d'Almendra la màxima magnitud regis­trada ha estat 3 . 2  en l'escala de Richter. També a l'Estat espanyol cal destacar el sisme d'intensitat VI que s'associa a la resclosa de Camaril las ,  a la p rovínc ia d'Albacete, a causa que aquesta resclosa té només una altura de 36 metres . Sembla que el fet d'omplir un embassa­ment no és per si mateix causa suficient perquè es produeixin terratrèmols, si no es donen s imultàniament altres condic ions favorables; l 'embassament actua com a ele­ment determinant quan l'equilibri en la zona és precari . Per tant, a la vora de l'embassament, el règim de tensions inicial de les roques ha de ser pròxim al crític. En aquest cas és més significativa l'altura màxima de l'aigua a l'embassament que l'extensió que tingui ; els sismes induïts amb magnitud Richter per sobre de 5 s'han produït en embassaments l'altura dels quals PER EMBASSAMENTS (ciència 8 agost 1 9 8 1 / 49 j )  3 1 sobrepassa els 1 00 metres . U na altra circumstància que influeix favorablement 21 desenvolupament de la sismicitat induïda és la presència de falles a l'embassament. U na característica que s'ha observat en aquest tipus de sismici­tat és que existeix un retard entre el moment en què s'arriba a les màximes altures d'aigua a l'embassament i la sotragada principal. Aquest interval varia entre uns dies (Kremasta) i un o més anys (Hsinfengkiang, Koyna). Un altre fet característic de la sismicitat induïda és que el terratrèmol principal és preced it per una activitat sísmica (precursora) i seguit de rèpliques . L'activitat sísmica ambiental no sempre va acompanyada de precursors, el que constitueix un inconvement per a predir terratrèmols . Des d'un punt de vista més científic s'han trobat diferències en alguns dels paràmetres que intervenen en relacions que s'apli­quen a la sismicitat i que permeten distingir l'activitat ambien­tal i la i nduïda. Aquestes relacions són :  relació freqüència­magnitud, relació entre les magnituds del sisme principal i la rèplica major, i la distribució en el temps de precursors i rèpliques .  Instal · lant sismògrafs a les proximitats de l 'embassament poden investigar-se els paràmetres que acabem de mencionar i compa­rar l'activitat sísmica abans i després d'omplir l 'embassament. Per a realitzar adequadament aquest estudi, cal començar-lo uns anys abans de la posada en càrrega de la resclosa. Un estudi precís de sismicitat, quan es produeix sismicitat induïda , exi­geix una xarxa de sismògrafs constituïda per quatre aparells d'aquest tipus, com a mínim. Els sismògrafs registren l'activitat que no és sentida per l'home i permeten conèixer els punts on s'origina l'activitat (els focus) i revolució en el temps. A l'Estat espanyol actualment estan instrumentades les resclo­ses de Susqueda i la Baells a Girona i la Pedrera a Alacant. No és possible predir s i  un embassament generarà activitat sísmica i menys encara el seu grau d' intensitat. Tanmateix, sí que es pot investigar s i  les condicions locals són favorables perquè es desencadeni una tal activitat . L'estudi geològic que preceptiva­ment ha de realitzar-se per a construir una resclosa conté gairebé tota la informació necessària i ,  finalment, pot mesurar­se la tensió inicial de la roca de cimentació quan hom ho cregui necessari . Aquesta tensió superficial és la que determina el comportament sísmic en superfície .  Per altra banda. com ja hem assenyalat més amunt, el sisme principal va precedit d'activitat que es pot detectar amb els sismògrafs .  U na tal activitat constitueix un senyal d 'alerta. ( Fernando Gonz..ilez del Campo ) Materials de lectura B.A.  Boh i D.E .  Hudson:  5eismic instrumentation ol dams. "Journal of the geotechnical engineering division", ASCE, vol. I O l .  Buforn, E i Udías, A . :  A note on induced seismicity in dama and reservoirs in 5apin. "Bulletin of Seismological Society of Ame­rica", vol 69, núm . 5 ,  octubre 1 979.  Gonz..ilez del Campo, F . :  5ismicidad inducida por embalses. "Cimbra" 1 6 5 ,  agost-setembre 1 979. Lóp ez - Arroyo, A .  i Pé rez Saiz, A. : Sismicidad inducida por embalses, métodos de estudio, observación y sistemas de vigilancia. "Revista de Obras Públicas" ,  setembre i octubre 1 97 5 .  Gupta, H .K .  i Rastogi , B .K . :  Dams and Earthquak.es. EIsevier Scientific Publishing Company, 1 976. 

Sismicitat induïda per embassaments

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/118799/117554

Sismicitat induïda per embassaments

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana