Aquest article ofereix una visió general dels estudiosos més importants del folklore danès —Svend Grundtvig, Axel Olrik, Evald Tang Kristensen, Bengt Holbek, Iørn Piø— i sosté que, encara que la majoria d’ells van ser formats originalment en filologia i sobretot es van interessar per la literatura oral, estaven tots, cadascú a la seva manera, d’acord amb l’«ecologia» del folklore: és a dir, la seva interacció amb l’entorn. Què era el «poble» (folk) i què era la «saviesa» (lore) per a aquests erudits? L’article també tracta d’avaluar com els folkloristes danesos van tractar el canvi de paradigma des dels estudis folklòrics als culturals.This paper gives an overview of the most important scholars within Danish folkloristics – Svend Grundtvig, Axel Olrik, Evald Tang Kristensen, Bengt Holbek, Iørn Piø – and argues that, although most of them were originally trained in philology and mostly interested in oral literature, they were all, each in their own way, concerned with the “ecology” of folklore: i.e. its interplay with its environment. Who were the “folk” and what was “lore” for these scholars? The paper also tries to assess how Danish folkloristics deals with the contemporary shift of paradigm from folkloristics to cultural studies
