Figueres en el sistema urbà català, 1553-1652

Figueres improves its position within the Catalan urban system that develops in the sixteenth and seventeenth centuries. In the administrative jurisdiction of Girona, the royal town of Figueres emerges from the surrounding manorial towns and, due to its vitality, starts to climb the urban hierarchy. The process is possible thanks to a concrete urban project led by members of an elite centred in the interests of manufacturers and merchants who, however, needed royal privileges in order to secure and improve the achieved position. The Figueres that emerges in the sixteenth and seventeenth centuries does so in close relationship with its Empordà hinterland and also with the territories of the Roussillon county. The city of Girona, to a good extent, impedes that this ascent could go even further.Figueres escala posicions en el sistema urbà català que es configura en els segles XVI i XVII. A la vegueria de Girona, la vila reial de Figueres emergeix envoltada de viles senyorials i, per la seva vitalitat, escala posicions dins la jerarquia urbana. El procés és possible per la concreció d’un projecte urbà liderat per unes elits centrades en la defensa dels interessos manufacturers i comercials que necessitaven, però, de la monarquia, per la via de la concessió de privilegis, per poder assentar i fer créixer la posició assolida. La Figueres emergent dels segles XVI i XVII ho fa en estreta relació amb l’hinterland empordanès i també amb els territoris del comtat del Rosselló. La ciutat de Girona impedirà, en bona mesura, que aquest ascens pugui anar més enllà

Viure a la frontera (1640-1697). Una visió de la frontera des de baix

L’estudi de les percepcions de la frontera traçada pel tractat dels Pirineus es fa tenint en compte les situacions que van viure els seus protagonistes. Des dels que van veure com quedaven segrestades les rendes per haver quedat els patrimonis situats a l’altra banda de la frontera i les estratègies que haurien de portar a terme, fins als que van haver de patir l’existència de la frontera que, a la segona meitat del segle XVII, volia dir guerra, fiscalitat de guerra i exigències sobre les seves vides i patrimonis. L’Empordà esdevé frontera de dues monarquies després de 1659 i això es va notar especialment en forma de guerres en el període de 1640-1697.A study of perceptions of the border traced by the Treaty of the Pyrenees through the situations lived by its testimonies. From those who saw how their incomes were seized because their landed property was now on the other side of the border and the strategies that had to be created, to those who suffered the existence of the border which, in the second half of the seventeenth century meant war, war related taxes and demands on their lives and patrimonies. The Empordà became borderland of two monarchies after 1659 and this especially represented wars in the period between 1640 and 1697

La consolidació d'un grup pagès: els senyors útils i propietaris de masos (1486-1730)

-

Producció agrícola i formació del paisatge agrari. Les grans etapes de l’ocupació del sòl empordanès (1486-1879)

La formació històrica del paisatge agrari empordanès entre 1486 i 1879 passa per diferents etapes d’ocupació del sòl: expansió, aturada i retrocés i, de nou, expansió. Aquestes etapes obeeixen a un conjunt divers de factors, entre els quals el creixement de la població, però també l’oferta de terra, primer en mans de senyors directes, i, després, de senyors útils i propietaris de masos que, guiats pels preus de la producció agrària, empenyen la posada en conreu de terres no conreades (boscos, erms, terres inundables o dessecades), o de poc rendiment. Un factor extern incidirà en l’aturada del procés d’expansió: les guerres, que afectaran la població i la producció agrària, conseqüència de la situació de frontera de l’Empordà. El contracte emfitèutic serà la fórmula habitual per fer possible l’expansió. Els senyors útils i propietaris de masos accediran a la terra a través d’un contracte d’establiment fins a mitjan segle XVIII, i d’aquesta manera augmentaran la superfície de conreu. Des de mitjan segle XVIII, seran els propietaris de masos els que subestabliran terres dels masos a petits pagesos i jornalers.The historical formation of the agricultural landscape of the Empordà between 1486 and 1879 goes through different stages of land use: expansion, freeze, recession and, again, expansion.  These stages obey a diverse set of factors, such as population growth, but also supply of land which was, at first, in the hands of landlords and, later, of leaseholders and manse owners who, led by prices of agricultural production, push for the cultivation of uncultivated lands (woods, barren, floodable or dried lands) or poor soils. One external factor would be relevant for the halt of the expansion process: wars which affected the population and the agricultural production, due to the geographical border situation of the Empordà. The emphytheusis contract was the most common formula to allow the expansion. Leaseholders and manse owners would access land through long-term lease contracts (“establiment”) until the middle of the eighteenth century and thereby increased the cultivated surface. After the middle of the eighteenth century, it would be the manse owners who sub-leased their lands to smaller peasants and agricultural day-labourers