Giacomo Becattini and the Marshall's method. A Schumpeterian approach

The studies of Giacomo Becattini concerning the notion of the "Marshallian industrial district" have led a revolution in the field of economic development around the world. The paper offers an interpretation of the methodology adopted by Becattini. The roots are clearly Marshallian. Becattini proposes a return to the economy as a complex social science that operates in historical time. We adopt a Schumpeterian approach to the method in economic analysis in order to highlight the similarities between the Marshall and Becattini's approach. Finally the paper uses the distinction between logical time, real time and historical time which enable us to study the "localized" economic process in a Becattinian way

Industrial district effects and innovation in the Tuscan shipbuilding industry

The aim of the present work is to investigate innovative processes within a geographical cluster, and thus contribute to the debate on the effects of industrial clusters on innovation capacity. In particular, we would like to ascertain whether the advantages of industrial districts in promoting innovation, as already revealed by literature (diffusion of knowledge, social capital and trust, efficient networking), are also keys to success in the Tuscan shipbuilding industry of pleasure and sporting boats. First, we verify the existence of clusters of shipbuilding in Tuscany, using a specific methodology. Next, in the identified clusters, we analyse three innovative networks financed in a policy to support innovation, and examine whether the typical features of a cluster for promoting innovation are at work, using a questionnaire administered to 71 actors. Finally, we develop a performance analysis of the cluster firms and ascertain whether their different behaviours also lead to different performances. The analysis results show that our case records effects of industrial clustering on innovation capacity, such as the important role given to trust and social capital, the significant worth put in interfirm relations and in each partner's specific competencies, or even the distinctive performance of firms belonging to a cluster

Desarrollo de un análisis socioecológico integrado de la infraestructura verde metropolitana para evaluar los efectos en la salud y el bienestar de la población

La crisis sanitaria derivada de la aparición del SARS-CoV-2 ha evidenciado la necesidad de las ciudades de adaptarse a un nuevo contexto, uno donde la salud y el bienestar de la ciudadanía gane importancia. El objetivo de este trabajo es el de desarrollar un análisis socioecológico integrado capaz de evaluar la aportación de los parques urbanos a esa salud y bienestar, que sirva como herramienta para gestores y planificadores del verde urbano, en pos de conseguir una infraestructura verde más eficiente y beneficiosa para la población. Se analizan las aportaciones sociales, estructurales y funcionales de los parques urbanos a través de un total de siete indicadores complementarios. La aplicación del método de análisis en una selección de seis parques del Área Metropolitana de Barcelona certifica su eficacia, con un enfoque innovador y diversos niveles de análisis adaptados según necesidad. A partir de los resultados de esta primera aplicación de la metodología, se extrae la necesidad de priorizar niveles aceptables en todos los indicadores incluidos en el análisis por parte de los gestores del verde urbano, así como su capacidad para ser utilizada en diversos contextos socioecológicos

La participació infantil, la seva rellevància en el projecte "Ciutat jugable"

El següent treball vol explicar el procés de co-creació que s'ha donat en el marc de les accions del projecte "Ciutat Jugable" a través d'un procés de participació infantil elaborat en els alumnes de 2n, 3è, 4rt, 5è i 6è d'Educació Primària de l'Escola Diputació (Nova Esquerra de l'Eixample, Barcelona) en el curs 2019-2020. L'estudi parteix de la necessitat de convertir la ciutat de Barcelona en una ciutat jugable i jugada, cosa que queda remarcada en el "Pla del joc a l'espai públic de Barcelona amb horitzó 2030" i en la mesura de govern "Barcelona dona molt de Joc". A partir d'aquí, s'analitza el procés de participació per tal d'entendre quines són les necessitats i les preocupacions dels infants envers a les seves àrees de joc més properes. L'objectiu final del treball és analitzar quina és la rellevància d'aquesta participació en el procés administratiu a partir d'entrevistes realitzades a persones rellevants en el Projecte "Ciutat Jugable" i que formen part de l'Administració Local, així com, explicar el paper que han desenvolupat els infants en el Projecte.The following work aims to explain the process of co-creation that has taken place in the framework of the actions of the project "Playable City" through a process of child participation developed in the students of 2nd, 3rd, 4th, 5th and 6th of Primary Education of the Escola Diputació (Nova Esquerra de la Eixample, Barcelona) in the 2019-2020 academic year. The study is based on the need to turn the city of Barcelona into a playable and playful city, which is highlighted in the "Plan for the game in the public space of Barcelona with a horizon of 2030" and in the government measure "Barcelona gives a lot of play ". From here, the participatory process is analysed in order to understand the needs and concerns of children towards their nearest play areas. The final objective of the work is to analyse the relevance of this participation in the administrative process based on interviews conducted with relevant people in the "Playable City" Project and who are part of the Local Administration as well as explaining the role that children have played in the Project

Metropolitan Areas in Spain and Italy

Metropolitan areas concentrate the main share of population, production and consumption in OECD countries. They are likely to be the most important units for economic, social and environmental analysis as well as for the development of policy strategies. However, one of the main problems that occur when adopting metropolitan areas as units of analysis and policy in European countries is the absence of widely accepted standards for identifying them. This severe problem appeared when we tried to perform comparative research between Spain and Italy using metropolitan areas as units of analysis. The aim of this paper is to identify metropolitan areas in Spain and Italy using similar methodologies. The results allow comparing the metropolitan realities of both countries as well as providing the metropolitan units that can be used in subsequent comparative researches. Two methodologies are proposed: the Cheshire-GEMACA methodology (FUR) and an iterative version of the USA-MSA algorithm, particularly adapted to deal with polycentric metropolitan areas (DMA). Both methods show a good approximation to the metropolitan reality and produce very similar results: 75 FUR and 67 DMA in Spain (75% of total population and employment), and 81 FUR and 86 DMA in Italy (70% of total population and employment)

Ciudades que cuidan : el reconocimiento de la vulnerabilidad de los cuerpos en el ámbito urbano

Los trabajos de cuidados son tareas fundamentales para el sostenimiento de la vida, pero la concepción moderna del cuerpo como máquina productiva ha invisibilizado esta esfera, apartándola del discurso público. Este trabajo propone la puesta en valor de estas labores, por una parte, a través del reconocimiento de la vulnerabilidad inherente a todo sujeto en cuanto cuerpo, y por otra, mediante su inclusión en el ámbito científico y político. En particular, se defiende la escala local como instancia clave desde la que afrontar los problemas derivados de esta condición, ya que es el nivel con mayor capacidad de dirigirse a las particularidades de cada persona y de cada contexto. A estos efectos, se analizan cuatro iniciativas desarrolladas en tres ciudades para afrontar las tareas de cuidados desde lo colectivo, cada una de las cuales se enfoca en un sector concreto de la vida cotidiana: el envejecimiento, el cuidado de hijxs, la atención sanitaria y la movilidad urbana.Caregiving is a fundamental task to sustain life, but the modern conception of the body as a productive machine has made this sphere invisible, separating it from public discourse. This paper proposes the enhancement of these tasks, on the one hand, through the recognition of the inherent vulnerability of every subject as a body, and on the other, through their inclusion in the scientific and political sphere. Notably, it calls for the local scale as a key instance from which to face the problems derived from this condition, since it is the level with the greatest capacity to address the particularities of each person and each context. For these purposes, four initiatives developed in three cities to face care tasks from the collective are analysed, each of which focuses on a specific sector of daily life: aging, childcare, health care and urban mobility

L'educació al llarg de la vida a Barcelona : educació post-obligatòria i pràctiques educatives comunitàries

L'informe és el resultat d'una recerca realitzada a l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.Una sèrie de canvis recents han configurat noves realitats socials i noves formes de relació on l'educació i l'aprenentatge esdevenen cada cop un element de més centralitat en les nostres vides. L'expansió educativa dels darrers anys, la ràpida inclusió de les noves tecnologies de la informació i comunicació en tots els àmbits socials i l'esclat de la crisi econòmica, entre d'altres, han evidenciat la necessitat de l'educació i la formació per fer front a situacions -cada cop més freqüents- de precarietat i d'exclusió social, especialment entre col·lectius més vulnerables. Aquesta necessitat formativa dibuixa un nou panorama que requereix repensar l'educació com un procés constant i sostingut que prengui una nova magnitud que desbordi la concepció actual centrada en un moment vital (etapa inicial), en un lloc determinat (escola) i amb una orientació o lògica acreditativa (formalitat). Repensar, per tant, l'educació des de perspectives més àmplies que incloguin diversos espais, programes i formes d'ensenyament al llarg de la vida de les persones. Seguint aquest plantejament, el treball realitza una aproximació a l'educació al llarg de la vida a la ciutat de Barcelona. A partir de l'anàlisi de dades educatives evolutives, s'identifiquen les principals característiques, tendències i oportunitats. Concretament, s'exploren les dades referents a la xarxa de Formació Professional i la xarxa de centres d'educació per a persones adultes. D'altra banda, en un darrer bloc es fa petita aproximació a diferents programes d'educació no formal. En concret, s'explora l'evolució en els anys recents dels programes formatius que es realitzen als centres cívics i el perfil de l'alumnat en aquests programes. Finalment, s'exploren noves iniciatives sorgides recentment en el context actual que intenten donar resposta a un gran nombre de necessitats formatives emergents. A partir de l'anàlisi de les dades i la identificació de les principals característiques i tendències es delineen possibles línies d'actuació tant en relació a la xarxa de Formació Professional com a la xarxa de Centres de Formació d'Adults. Les principals accions apunten a la necessitat d'una contextualització de l'oferta amb una diagnosi i revisió constant que permeti una resposta ràpida de les necessitats educatives de l'entorn. Al mateix temps, incorporar mesures per a la millora de la graduació i la reducció de l'abandonament i l'absentisme. En paral·lel, es proposa combatre les desigualtats territorials i d'accés a l'oferta pública i la identificació de zones educatives preferents. Per finalitzar, s'assenyalen possibles actuacions per a dibuixar un model més interconnectat tenint en compte sinergies i línies conjuntes entre els diferents organismes, equipaments, entitats i espais educatius de la ciutat. Les actuacions en aquest sentit s'orienten cap a una resposta ràpida a les demandes de la ciutadania tenint en compte els col·lectius més vulnerables i amb més necessitats educatives. S'assenyala, també, a la necessitat de dispositius d'informació, orientació i acompanyament, una coordinació de l'oferta formativa i l'anàlisi de l'emergència creixent de noves demandes

Mercat Social versus Mercat Global. La Modificació del Pla General Metropolità 22@2020 com a oportunitat de promoure l'Economia Social i Solidària al Poblenou

La recent modificació del Pla 22@ (2020) inclou la promoció de l'Economia Social i Solidària (ESS) a aquesta zona del Poblenou (Barcelona), però no en concreta les mesures per a efectuar-la. En conseqüència, ens preguntem sobre la realitat de l'ESS al Poblenou i les polítiques que l'administració ha de desenvolupar per a garantir-hi la seva presència. Aquesta recerca comprèn un estudi quantitatiu per a determinar les característiques i evolució del cooperativisme al Poblenou i un estudi qualitatiu per a explicar la relació amb el territori de les iniciatives d'ESS mitjançant la realització d'entrevistes a una mostra intencional. En conclusió, afirmem que el 22@ és incompatible amb l'ESS degut al preu del sòl, la normativa d'activitats i el model urbà que genera, i proposem mesures polítiques i urbanístiques dirigides a enfortir la intercooperació i la facilitació d'espais a l'ESS. Amb aquesta recerca contribuïm al debat sobre el desenvolupament local, aportem pautes d'actuació per a construir un Mercat Social al Poblenou i proposem futures línies de treball per a aprofundir en el paper de l'ESS en el desenvolupament urbà i escalar la investigació a l'àmbit metropolità.La recent modificació del Pla 22@ (2020) inclou la promoció de l'Economia Social i Solidària (ESS) a aquesta zona del Poblenou (Barcelona), però no en concreta les mesures per a efectuar-la. En conseqüència, ens preguntem sobre la realitat de l'ESS al Poblenou i les polítiques que l'administració ha de desenvolupar per a garantir-hi la seva presència. Aquesta recerca comprèn un estudi quantitatiu per a determinar les característiques i evolució del cooperativisme al Poblenou i un estudi qualitatiu per a explicar la relació amb el territori de les iniciatives d'ESS mitjançant la realització d'entrevistes a una mostra intencional. En conclusió, afirmem que el 22@ és incompatible amb l'ESS degut al preu del sòl, la normativa d'activitats i el model urbà que genera, i proposem mesures polítiques i urbanístiques dirigides a enfortir la intercooperació i la facilitació d'espais a l'ESS. Amb aquesta recerca contribuïm al debat sobre el desenvolupament local, aportem pautes d'actuació per a construir un Mercat Social alPoblenou i proposem futures línies de treball per a aprofundir en el paper de l'ESS en el desenvolupament urbà i escalar la investigació a l'àmbit metropolità

Technological innovation in creative clusters. The case of laser in conservation of artworks in Florence

The field of laser application to the restoration and cleaning of cultural assets is amongst the most thriving developments of recent times. Ablative laser technological systems are able to clean and protect inestimable works of art subject to atmospheric agents and degradation over time. This new technology, which has been developing for the last forty year, is now available to restorers and has received a significant success all over Europe. An important contribution in the process of laser innovation has been carried out in Florence by local actors belonging to a creative cluster. The objects of the analysis are the genesis of this innovation in this local Florentine context, and the relationships among the main actors who have contributed in it. The study investigates how culture can play a part in the generation of ideas and innovations, and which are the creative environments that can favour it. In this context, the issue of laser technologies for the restoration of cultural heritage has been analysed as a case study in the various paths taken by the Creative Capacity of the Culture (CCC)