Anàlisi de l'estructura del jurament de les malediccions dels jueus catalans: usatge 171

Amb el títol "Hec est forma" fou afegit al final de la compilació legal dels Usatges de Barcelona el jurament solemne dels jueus, altrament conegut com a jurament de les malediccions. Utilitzat a l'inici en els processos judicials entre cristians i jueus de la comunitat de Barcelona i de la seva col·lecta, a partir del 1241 va esdevenir obligatori per a tots els jueus que es trobaven sota el poder dels monarques catalans. Aquest text legal destaca tant per la seva llargada com per la manera repetitiva i monòtona amb què el seu contingut és formulat. Aquestes dues característiques, juntament amb el seu marcat caràcter antijueu, no han passat desapercebudes als historiadors del judaisme medieval. De tota manera, aquest article s'apropa a aquest text legal des d'un punt de vista diferent, atès que adopta l'anàlisi literària per a poder determinar l'estructura interna del text i, a través d'aquesta, comprendre millor la gènesi i la finalitat d'aquest usatge.At the end of the Usatges de Barcelona, the legal compilation of Catalonia, there is the solemn oath of the Jews, titled Hec est forma, the so called oath of the curses: Initially used in court proceedings between Christians and Jews of the community in Barcelona and their collecta, from 1241 it became compulsory for all Jews under the suzerainty of the Catalan monarchs. This legal text stands out for both its length and the repetitive manner in which its contents are formulated, with which it is formulated. Both of these features, along with its distinctly anti-Jewish character, have not gone unnoticed by historians of medieval Judaism. However, unlike previous analyses, in this paper we approach this legal document from a literary point of view to establish its internal structure and to understand better, and across this one, the genesis and purpose of the text.Con el título Hec est forma se añadió al final de la compilación legal de los Usatges de Barcelona el juramento solemne de los judíos, conocido como juramento de las maldiciones. Practicado al inicio en los procesos judiciales entre cristianos y judíos de la comunidad de Barcelona y de su colecta, a partir de 1241 se convirtió en obligatorio para todos los judíos súbditos de los monarcas catalanes. Este texto legal destaca tanto por su longitud como por la manera repetitiva y monótona con que se formula su contenido. Estas dos características, junto con su marcado carácter antijudío, no han pasado desapercibidas a los historiadores del judaísmo medieval. De todos modos, este artículo se aproxima a este texto legal desde una perspectiva diferente, dado que adopta el criterio del análisis literario para poder determinar su estructura interna y, a través de ésta, comprender mejor la génesis y finalidad de este Usatge

Aproximació a les causes de l'avalot de Tàrrega de 1348

A través de l'anàlisi de la documentació històrica i literària relativa a l'avalot del call de Tàrrega de 1348 que, d'entrada, posa en relació aquest episodi puntual i extrem de violència amb la difusió de l'epidèmia de pesta per tot Catalunya a partir de la imatge del jueu pecador, l'article vol mostrar les altres forces que, en aquest cas concret, ja feia temps que s'anaven congriant i que, amb les condicions idònies provocades per l'arribada de la pesta a la vila, es desfermaren en l'atac del call jueu. Causes de tipus religiós, econòmic, socio lògic, polític i ideològic que ens permeten d'aproximar-nos més i millor a la societat targarina, cristiana i jueva de la primera meitat del segle xiv, especialment la dels anys trenta i quaranta. Durant aquest període, alguns d'aquests elements apareixen per primera vegada mentre que d'altres es radicalitzen; tots ells, però, acabaran construint una imatge del jueu com a «enemic».Historical and literary documentation related to the riot that took place in Tàrrega’s Jewish quarter in 1348 immediately links that specific episode of extreme violence with the spread of the plague epidemic throughout Catalonia, based on the notion of the sinning Jew. By analysing such documentation, this article aims to highlight the other forces that, in this particular case, had been gathering for some time and which, with the plague’s arrival in the town having created just the right conditions, were unleashed in the attack on the Jewish quarter. The religious, economic, sociological, political and ideological factors involved paint a detailed picture of Tàrrega’s Christian and Jewish society in the first half of the 14th century, especially the 1330s and 1340s. Some of those elements emerged during the period in question, while others, already present, intensified. All of them would come to depict Jews as the “enemy”

La Pràctica del lloguer de bèsties entre els jueus targarins a la fi del segle XV

Allowing for obvious changes with regard to form, although perhaps less significant changes with regard to content, one of the usual items of expenditure in medieval towns and villages which has survived to our own day was the hiring of beasts of burden that either the local officials or private individuals appointed by them used in order to travel on business outside the municipal boundaries. In the medieval town of Tàrrega, regular comings and goings between the town itself and various parts of Catalonia on the authority of the municipal council was common practice. Among the delivery notes from the period that have survived to this day, under the heading “lloguer de besties” (animal hire) several entries contain specific details of the sums of money paid by the council to the owners of animals thus used. In some documents dating from the end of the 15th century, members of the Jewish community are listed alongside Christians suppliers of animals. In the country, on those occasions when more than one animal was needed for work in the fields, it was customary for the poorer peasant farmers to lend each other their animals. Ownership of several animals was restricted to the financially better off. So, who were the Tàrrega Jews who, in the years immediately before their expulsion, were able to earn enough money to be in a position to hire out their animals to the local council as a means of transport? One of the columns in the table contained in the Appendix lists the names of Jewish animal owners from whom the town council hired animals. Although it is almost impossible on the basis of the data available today to restore the missing name and identify with absolute certainty the six individuals in question, the author attempts to provide the maximum biographical detail concerning each of the animal owners. The sums of money paid varied from year to year and even, occasionally, within a given year, the minimum amount being one solidus and three denarii per day and the maximum being two solidi per day, as shown in the table corresponding to the years 1480-1489. A comparison of these figures with the amounts paid to Christians in Tàrrega for the same service reveals that there was no appreciable difference between payments to Christian and Jewish for the hire of animals, as demonstrated by the above-mentioned documents. With one or two exceptions, there was no difference in the sum paid, irrespective of the type of animal hired, whether mule, ass or nag. Most of the documents also give the name of the person to whom the town council had entrusted the out-of-town business. On two occasions, it is stated that the emissary is a Tàrrega Jew. One of these official errands on behalf of the town council was in connection with an affair involving a local Jew: at the beginning of November, 1484, one Bellsom was assaulted and robbed as he was going along the road; soon afterwards, it came to the attention of the Tàrrega town council that the thief responsible was being held prisoner in Sant Cugat. Since the Tàrrega authorities wished to try the thief in the municipality, it took steps to ensure that the prisoner be transferred «swiftly and without delay» to Tàrrega

L’assalt al call Sobirà de Cervera durant la Guerra Civil catalana del segle XV

La Guerra Civil del segle XV escindí en dos el Principat durant una dècada sencera i afectà profundament les relacions a l’interior d’aquella societat. Les comunitats jueves de Cervera,Tàrrega i Bellpuig es van veure implicades en el conflicte, com passà amb la resta d’habitants de les seves poblacions respectives. Encara que en tots tres casos hi ha elements comuns (situació estratègica, fiscalitat, imatge tradicional del jueu), els efectes de la guerra en cadascuna d’elles es van veure condicionats per trets específics que van provocar manifestacions diverses que cal avaluar separadament per després connectar-les entre si. L’assalt al call Sobirà de Cervera, ocorregut a l’inici del conflicte bèl·lic, és estudiat aquí tenint en compte aquesta perspectiva, posant un èmfasi especial en la documentació produïda ad hoc per tal de poder penetrar tant en els fets històrics com en la mentalitat que hi ha al darrere d’aquests escrits contemporanis

Notícies de jueus de l'aljama de Tarragona extretes de l'Arxiu Històric de Tarragona

Information on Jews in Tarragona?s aljama, extracted from the Historical Archive of Tarragona (HAT). This article presents around a hundred documents related to Tarragona?s aljama (a Spanish term of Arabic origin used in old official documents to designate self-governing communities of Moors and Jews living under Spanish rule). Extracted from specific records held in the HAT (books of municipal agreements, financial and treasury documents and the protocols of notaries public), some of the documents have been published previously while others have not. Complete bibliographic references are provided for the published documents and their status at the HAT is specified. The hitherto unpublished documents are transcribed in their entirety and, likewise, their status at the HAT is specified. Presented in chronological order, the documents span a period of 250 years, from 1246 to 1496.Aquest article presenta un centenar de documents relatius a l?aljama de Tarragona, extrets d?unes sèries determinades de l?Arxiu Històric de Tarragona (llibres d?acords municipals, d?economia i hisenda i protocols notarials), alguns ja publicats i altres inèdits. Dels documents publicats s?indiquen les referències bibliogràfiques completes i la seva situació a l?AHT, i dels documents inèdits s?ofereix, juntament amb la situació a l?AHT, la seva transcripció sencera. La presentació que se?n fa és de natura cronològica i els documents comprenen un període de dos-cents cinquanta anys: de l?any 1246 a l?any 1496

TMG 1 (2014): Pandemic Disease in the Medieval World: Rethinking the Black Death, ed. Monica Green

The plague organism (Yersinia pestis) killed an estimated 40% to 60% of all people when it spread rapidly through the Middle East, North Africa, and Europe in the fourteenth century: an event known as the Black Death. Previous research has shown, especially for Western Europe, how population losses then led to structural economic, political, and social changes. But why and how did the pandemic happen in the first place? When and where did it begin? How was it sustained? What was its full geographic extent? And when did it really end? Pandemic Disease in the Medieval World is the first book to synthesize the new evidence and research methods that are providing fresh answers to these crucial questions. It was only in 2011, thanks to ancient DNA recovered from remains unearthed in London’s East Smithfield cemetery, that the full genome of the plague pathogen was identified. This single-celled organism probably originated 3000-4000 years ago and has caused three pandemics in recorded history: the Justinianic (or First) Plague Pandemic, around 541-750; the Black Death (Second Plague Pandemic), conventionally dated to the 1340s; and the Third Plague Pandemic, usually dated from around 1894 to the 1930s. This ground-breaking book brings together scholars from the humanities and social and physical sci­ences to address the question of how recent work in genetics, zoology, and epi­de­miology can enable a rethinking of the Black Death\u27s global reach and its larger historical significance. It forms the inaugural double issue of The Medieval Globe, a new journal sponsored by the Program in Medieval Studies at the University of Illinois at Urbana-Champaign. This issue of The Medieval Globe is published with the support of the World History Center at the University of Pittsburgh.https://scholarworks.wmich.edu/medieval_globe/1000/thumbnail.jp

Notícies de jueus de l'aljama de Tarragona extretes de l'Arxiu Històric de Tarragona

Aquest article presenta un centenar de documents relatius a l’aljama de Tarragona, extrets d’unes sèries determinades de l’Arxiu Històric de Tarragona (llibres d’acords municipals, d’economia i hisenda i protocols notarials), alguns ja publicats i altres inèdits. Dels documents publicats s’indiquen les referències bibliogràfiques completes i la seva situació a l’AHT, i dels documents inèdits s’ofereix, juntament amb la situació a l’AHT, la seva transcripció sencera. La presentació que se’n fa és de natura cronològica i els documents comprenen un període de dos-cents cinquanta anys: de l’any 1246 a l’any 1496.Information on Jews in Tarragona?s aljama, extracted from the Historical Archive of Tarragona (HAT). This article presents around a hundred documents related to Tarragona?s aljama (a Spanish term of Arabic origin used in old official documents to designate self-governing communities of Moors and Jews living under Spanish rule). Extracted from specific records held in the HAT (books of municipal agreements, financial and treasury documents and the protocols of notaries public), some of the documents have been published previously while others have not. Complete bibliographic references are provided for the published documents and their status at the HAT is specified. The hitherto unpublished documents are transcribed in their entirety and, likewise, their status at the HAT is specified. Presented in chronological order, the documents span a period of 250 years, from 1246 to 1496

The causes of the riot in Tàrrega in 1348

A través de l’anàlisi de la documentació històrica i literària relativa a l’avalot del call de Tàrrega de 1348 que, d’entrada, posa en relació aquest episodi puntual i extrem de violència amb la difusió de l’epidèmia de pesta per tot Catalunya a partir de la imatge del jueu pecador, l’article vol mostrar les altres forces que, en aquest cas concret, ja feia temps que s’anaven congriant i que, amb les condicions idònies provocades per l’arribada de la pesta a la vila, es desfermaren en l’atac del call jueu. Causes de tipus religiós, econòmic, socio lògic, polític i ideològic que ens permeten d’aproximar-nos més i millor a la societat targarina, cristiana i jueva de la primera meitat del segle XIV, especialment la dels anys trenta i quaranta. Durant aquest període, alguns d’aquests elements apareixen per primera vegada mentre que d’altres es radicalitzen; tots ells, però, acabaran construint una imatge del jueu com a «enemic».Paraules clau: història, epidèmia, pesta, avalot, pogrom, aljama, Tàrrega, baixa edat mitjanaHistorical and literary documentation related to the riot that took place in Tàrrega’s Jewish quarter in 1348 immediately links that specific episode of extreme violence with the spread of the plague epidemic throughout Catalonia, based on the notion of the sinning Jew. By analysing such documentation, this article aims to highlight the other forces that, in this particular case, had been gathering for some time and which, with the plague’s arrival in the town having created just the right conditions, were unleashed in the attack on the Jewish quarter. The religious, economic, sociological, political and ideological factors involved paint a detailed picture of Tàrrega’s Christian and Jewish society in the first half of the 14th century, especially the 1330s and 1340s. Some of those elements emerged during the period in question, while others, already present, intensified. All of them would come to depict Jews as the “enemy”.Keywords: history, epidemic, plague, riot, pogrom, aljama, Tàrrega, Late Middle Age

El llibre "Qüestions de Vida" de Moixé Natan, jueu de Tàrrega. Estudi preliminar, edició crítica i traducció catalana d'una col·lecció medieval de proverbis hebreus

[cat] Aquesta tesi proposa l'edició crítica d'una col·lecció medieval de proverbis, escrita en hebreu per Moixé Natan, jueu de Tàrrega (ca. 1290-1360), titulada "Totseot khaiim" i que traduïm per "Qüestions de vida". "Qüestions de vida" comença amb un exordi poètic construït com un mosaic de cites bíbliques, reelaborades i combinades en parelles monorimes. A través d'aquesta prosa rimada, Moixé Natan exposa al seu lector els motius que l'animaren a escriure aquesta obra. A continuació ve un total de 322 proverbis aplegats temàticament en 58 capítols. La majoria de proverbis són apariats, de rima consonant externa, encara que en un terç d'ells també hi ha rima interna. Tots i cadascun d'ells s'adapten fidelment als diversos metres que la poesia hebrea medieval havia adoptat com a part del seu llenguatge. L'edició crítica es fonamenta en la col·lació dels testimonis que han preservat l'obra i que classifiquem de la manera següent: tres còpies manuscrites: dues prèvies i una posterior a les primeres edicions impreses del text; tres edicions impreses: dues realitzades per Menakhem de Lonzano els anys 1573, a Constantinoble, i 1618, a Venècia, i la tercera, d'inicis de segle XIX, que és una reimpressió feta a Husiatyn, ciutat de Galítsia, de l'edició de 1618; i, finalment, un tercer grup format per les cinc còpies manuscrites de les primeres edicions impreses: concretament, quatre còpies, d'origen iemení, de l'edició de 1573 (que van de 1646 a 1695) i una, del segle XIX, de l'edició de 1618. En total, doncs, onze testimonis, amb uns trets codicològics, paleogràfics i de transmissió textual específics. D'aquest conjunt de testimonis n'hem escollit dos per fixar el text de referència de la nostra edició crítica: per a l'exordi poètic hem utilitzat l'edició de Menakhem de Lonzano de l'any 1573, feta a Constantinoble, perquè és el primer que transmet aquesta part de Qüestions de vida; i per als proverbis hem seguit el manuscrit miscel·lani que es custodia a la Biblioteca Nacional de París, perquè és el més antic de tots i també un dels més ben conservats. A l'aparat crític hi figuren totes les variants, tant les de caire consonàntic i vocàlic, com les de natura manuscrita o tipogràfica. A l'aparat crític s'hi indiquen també els paral·lels que es pot establir entre el text de Qüestions de vida i altres textos bíblics, rabínics i de col·leccions medievals de proverbis, tant hebrees com catalanes. Aquesta informació es complementa amb la indicació del tipus de metre i de rima emprats en cada poema. La tesi complementa l'edició crítica del text amb la traducció catalana d'aquesta obra medieval, la primera que es fa del conjunt sencer dels proverbis a una llengua diferent de l'original. L'edició crítica va precedida per una introducció en la qual s'aprofundeix la figura de l'autor i el seu context històric (capítol 1); es descriu l'obra i el seu context literari (capítol 2); s'estudia de manera detallada els testimonis que han transmès el text i se'n proposa l'arbre de filiacions (capítol 3) i, finalment, s'analitza Qüestions de vida des d'un punt de vista literari. Dins d'aquests capítols introductoris hi ha també dos apèndixs: una visió sinòptica dels proverbis i dels capítols en funció de les tradicions textuals i un elenc dels metres utilitzats. Al final de la tesi, precedint la bibliografia, n'hi ha dos més: l'edició crítica i la traducció catalana dels poemes d'elogi que van ser adreçats a Moixé Natan amb motiu de Qüestions de vida i un elenc de paral·lels literaris.[eng] This doctoral thesis consists on a critical edition of a Hebrew medieval collection of proverbs composed by Moixé Natan, a Jew from Tàrrega (ca. 1290-1360), and titled "Qüestions de vida" ("Issues of Life") in Catalan. "Qüestions de vida" begins with a poetical exordium, that is a mosaic made of biblical verses reelaborated and arranged in monorhymed pairs. Through it, Moixé Natan exposes the reasons that encouraged him to write. The rest of the book is constituted by 322 proverbs grouped in 58 chapters devoted to different subjects. Most of the poems have two verses with perfect rhyme, and all of them have been composed in accordance with the metres used during medieval ages in Hebrew literature. The critical edition is founded in eight manuscripts and three printed editions. We have selected two of them to stablish the text base: Menakhem de Lonzano's printed edition of 1573 to the exordium, and the manuscript of the National Library of Paris (XVth century) to the whole body of proverbs. The critical apparatus includes all kind of variants (about consonants, vowels or textual transmission); the parallels between "Qüestions de vida" and biblical or rabinical texts and other medieval Hebrew or Catalan collections of proverbs and the type of metre and rhyme used in each poem too. Moreover a Catalan translation follows it. Furthermore an introduction preceeds the main body of the doctoral thesis and it is dedicated to introduce the author and his time (chapter one); to present the book and its literary context (chapter 2); to study the different witnesses of "Qüestions de vida" (chapter 3) and, finally, to analyze the literary value of the collection (chapter 4)

The Black Death and Its Consequences for the Jewish Community in Tàrrega: Lessons from History and Archeology

In 2007, excavations in a suburb of the Catalan town of Tàrrega identified the possible location of the medieval Jewish cemetery. Subsequent excavations confirmed that multiple individuals buried in six communal graves had suffered violent deaths. The present study argues that these communal graves can be connected to a well-documented assault on the Jews of Tàrrega that occurred in 1348: long known as one of the earliest episodes of anti-Jewish violence related to the Black Death, but never before corroborated by physical remains. This study places textual sources, both Christian and Jewish, alongside the recently discovered archeological evidence of the violence