Guidelines for broadcasting regulation

Publicació feta en el marc de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB)Obra ressenyada: Eve SALOMON, Guidelines for broadcasting regulation. París: Commonwealth Broadcasting Association (CBA) / Unesco, 2006. Referència Unesco: CI/COM/2006/PI/

La recerca en comunicació

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. L'onzena edició, corresponent al bienni 2019-2020, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Girona i la Corporació Catalana De Mitjans Audiovisuals; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), Comscore, l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760)Durant el bienni 2019-2020, la recerca en comunicació a Catalunya es veu afectada per la pandèmia de la Covid-19, declarada per l'Organització Mundial de la Salut el març de 2020. En l'àmbit de les polítiques públiques, la Unió Europea dels 27, ja sense el Regne Unit, decideix destinar la major partida extraordinària de la seva història a la reconstrucció de l'Europa post-Covid, i coordinar, de manera molt precisa, la recerca finançada amb pressuposts públics a escala regional, estatal i europea. Tenint en compte aquest context, el capítol se centra en l'anàlisi dels projectes d'R+D+I en comunicació dirigits per investigadors de Catalunya i finançats pel govern d'Espanya; els projectes de recerca en comunicació que opten, a proposta de la Generalitat de Catalunya, a ser finançats pels fons de recuperació europeus Next Generation UE; i la producció científica de tesis doctorals en comunicació defensades a les universitats catalanes

La recerca en comunicació a Catalunya. Estat de la qüestió

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La setena edició, corresponent al bienni 2011-2012, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Gas Natural Fenosa; la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc); la subscripció institucional de l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració acadèmica de l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB)/URV/Diputació de Barcelona, l'Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC InCom-UAB), i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2010-2013 (Referència de concessió 2009 SGR 00615).La recerca en comunicació a Catalunya està condicionada, durant el bienni 2011-2012, per una davallada de la inversió pública en R+D, que en el cas de la Generalitat de Catalunya es concreta en una reducció del pressupost de la Direcció General de Recerca d'un 11,8% entre el 2010 i el 2012. Aquest fet obliga a replantejar el model de recerca català, marcat per l'esforç de coordinació amb les polítiques estatals i europees per definir els temes estratègics i indicadors que permetin mesurar l'abast de les investigacions i els nivells de transferència a la societat. Per aprofundir en la recerca en comunicació elaborada els anys 2011 i 2012 a Catalunya, l'autora se centra en els projectes competitius finançats pel Ministeri d'Economia i Competitivitat i en les tesis doctorals de comunicació defensades a les universitats catalanes, que durant aquest bienni quasi es dupliquen respecte al període anterior

Democracia y medios de comunicación

Publicació feta en el marc de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB)Obra ressenyada: Joaquín TORNOS MAS (coord.), Democracia y medios de comunicación. València: Tirant lo Blanch/Institut de Dret Públic (IDP), 2002. Col·lecció "Novedades de Derecho Público", volum 2. ISBN: 84-8442-522-

La recerca en comunicació a Catalunya. Estat de la qüestió

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La sisena edició, corresponent al bienni 2009-2010, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el patrocini de Gas Natural Fenosa; la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc); la subscripció institucional de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); i la col·laboració acadèmica de l'Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC InCom-UAB); el Departament d'Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB)/URV/Diputació de Barcelona; i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2010-2013 (Referència de concessió 2009 SGR 00615).El bienni 2009-2010 està marcat per diversos canvis en matèria de política científica que influeixen directament en la investigació en comunicació. S'aprova el nou Pla de Recerca i Innovació 2010-2013, que estableix els objectius estratègics per als propers anys i proposa millores de la governança del sistema d'R+D+I català, en un context de crisi econòmica que força a replantejar els pressupostos d'inversió. L'autora dedica una atenció preferent als actors i grups de recerca en comunicació -consolidats i emergents- reconeguts per la Generalitat de Catalunya, als projectes competitius finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació, i a les tesis doctorals sobre comunicació defensades a les universitats de Catalunya

Els organismes reguladors de l'audiovisual als Estats Units, el Regne Unit, Alemanya i França. Anàlisi comparativa

Publicació feta en el marc de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB)Aquest article es basa en el treball de recerca de doctorat de l'autora: CIVIL I SERRA, Marta (2002): 'Els organismes reguladors de l'audiovisual a Estats Units, Regne Unit, Alemanya i França: Aportacions al debat sobre la creació d'una autoritat audiovisual a l'Estat espanyol', defensat al Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 17 de setembre de 2002, sota la direcció de Bernat López, Universitat Rovira i Virgili (URV), i amb la tutoria de Maria Corominas i Piulats

Una década de políticas de gestión del espectro radioeléctrico en la Unión Europea (1997-2007). Análisis de las consultas públicas, el marco normativo y las prioridades estratégicas

En este artículo se repasan los principales documentos que, en la última década, han contribuido a iniciar el proceso de liberalización del espectro radioeléctrico en Europa y a situarlo como eje y motor de desarrollo social y, especialmente, económico. Durante este periodo, el espectro radioeléctrico pasa de ser un bien escaso (como siempre se había asegurado para justificar la existencia de monopolios públicos u oligopolios privados) a ser un bien limitado. Aunque sutil, esta diferencia marcará también un cambio de protagonismo del broadcasting tradicional, pues a partir de la liberalización iniciada en los años 80 deberá compartir espectro y desarrollo con otros sistemas que, como las comunicaciones electrónicas, le van ganando terreno.In this article, the authors review the main documents that, in the last decade, have contributed to initiate the process of liberalization of radio spectrum in Europe and to situate it as an axe and motor of social and especially economic development. During this period, radio spectrum goes from being a scarce resource (like it has been always said to justify the existence of public monopolies or private oligopolies) to be a limited resource. Although it is subtle, this difference will also mark a change of leadership of traditional broadcasting, because from the liberalization process begun in the 80s it will have to share radio spectrum and development with other systems that, like electronic communications, are gaining ground

El valor del fotoperiodisme compromès en un món globalitzat. Mostra de catorze reportatges de denúncia publicats al 'Magazine' (1997-2005)

Publicació feta en el marc de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB)El text d'aquest article es basa en la comunicació que els autors van presentar al Diàleg «Comunicació i diversitat cultural», organitzat per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) en el marc del Fòrum Universal de les Cultures-Barcelona 2004, a la ciutat comtal, el 26 de maig de 2004. Estructurat en tres parts, l'article intenta, en un primer apartat, descriure i contextualitzar el paper del 'Magazine' com a publicació dominical capdavantera, en l'àmbit de l'Estat espanyol, en l'aposta per reportatges de denúncia i compromís social. El segon apartat se centra en una mostra selectiva de catorze reportatges, publicats entre 1997 i 2005, i apropa la feina del reporter David Dusster i el fotògraf Kim Manresa, la seva manera personal de treballar en equip i com intenten trencar els clixés a l'hora d'acostar-se, conèixer i difondre les realitats socials de les quals parlen. Finalment, en el tercer apartat, s'aporten unes idees i recomanacions, a mode de conclusions, perquè el món professional, en coordinació amb el món acadèmic, pugui oferir més claus per entendre el món

La televisión en Europa Central y Oriental : entre el control del estado, la privatización y la centralización

En los países ex-socialistas de Europa es difícil hablar de televisión de las regiones. Herencia del régimen anterior muchas veces, simples televisiones descentralizadas en su mayoría o televisiones locales pioneras de la privatización componen un complejo panorama