109 research outputs found

    Technology-enhanced education for Millennials: how the Information Society is changing the way of learning

    Get PDF
    The Information Society has provided the context for the development of a new generation, known as the Millennials, who are characterized by their intensive use of technologies in everyday life. These features are changing the way of learning, prompting educational institutions to attempt to better adapt to young needs by incorporating technologies into education. Based on this premise, we have reviewed the prominent reports of the integration of ICT into education at different levels with the aim of evidencing how education is changing, and will change, to meet the needs of Millennials with ICT support. The results show that most of the investments have simply resulted in an increase of computers and access to the Internet, with teachers reproducing traditional approaches to education and e-learning being seen as complementary to face-to-face education. While it would seem that the use of ICT is not revolutionizing learning, it is facilitating the personalization, collaboration and ubiquity of learning

    Redise帽o de dos asignaturas incorporando el juego de rol y Twitter para fomentar la motivaci贸n de los estudiantes

    Get PDF
    La incorporaci贸n de estudiantes de la generaci贸n digital a las aulas universitarias est谩 forzando un cambio en el modo de entender la ense帽anza y el aprendizaje hacia pr谩cticas m谩s abiertas y participativas. Partiendo de esta realidad, en el marco del Grado de Magisterio de Educaci贸n Infantil y del Grado de Magisterio de Educaci贸n Primaria de la Universidad de Barcelona, se ha llevado a cabo un redise帽o metodol贸gico de dos asignaturas incorporando el role-play como metodolog铆a docente y la herramienta Twitter. Los resultados de la implementaci贸n demuestran que se ha conseguido poner al estudiante en el centro del proceso de aprendizaje, fomentando su participaci贸n, el aprendizaje significativo y la personalizaci贸n.With the aim of increase the students鈥 motivation, we have redesigned two subjects in two Education鈥檚 Degrees from the University of Barcelona through the incorporation of the role-play and Twitter. The results of the implementation, and the subsequent survey conducted to the students, show that both the role-play and Twitter have been a motivational element for students and it has been confirmed that time later students remember what they learnt regarding the subject. It should be noted that the learning outcomes of the students who have selected the role-play activity have been better than those who have opted for the use of Twitter

    Indicators to develop collaborative practices in online learning

    Get PDF
    El objetivo de este art铆culo es analizar las prestaciones pedag贸gicas requeridas para el dise帽o y apoyo de tareas colaborativas con soporte tecnol贸gico. Para ello, se ha realizado un estudio de casos en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que ha permitido analizar el dise帽o realizado por expertos en la conducci贸n de pr谩cticas colaborativas. Se han llevado a cabo dos estudios conducidos por dos profesores expertos en el uso de metodolog铆as colaborativas en espacios virtuales. Se ha utilizado una perspectiva cualitativa combinando distintos instrumentos para la obtenci贸n de datos (entrevistas, an谩lisis entorno virtual, productos elaborados) que ha permitido contrastar el dise帽o realizado por el profesorado, la percepci贸n de los estudiantes y las interacciones y productos generados en el curso. Como resultado de esta investigaci贸n, se ha caracterizado el tipo de tareas que promueven la construcci贸n colaborativa del conocimiento identificando los distintos estadios en el control y dise帽o. Los resultados obtenidos confirman investigaciones previas que apuntan que para lograr un aprendizaje colaborativo hay que enfrentar a los estudiantes a tareas complejas. 脡stos deben percibir que el esfuerzo que supone el trabajo en colaboraci贸n tiene beneficios para la elaboraci贸n de las actividades de aprendizaje. Por su parte, el docente debe planificar la distribuci贸n del control, la responsabilidad de los participantes y promover la elaboraci贸n de productos conjuntos. Finalmente, aportamos una serie de indicadores que orientan sobre el dise帽o de tareas de construcci贸n colaborativa del conocimiento en el aprendizaje en l铆nea.The aim of this paper is to analyse the pedagogical affordances required in designing and supporting collaborative tasks in virtual environments. We conducted a case study at the Open University of Catalonia (UOC) in order to study the design made by experts in collaborative practices. We analyzed two experiments carried out by two expert teachers in the use of online collaborative methodologies. The methodology has combined different approaches of analysis from a qualitative perspective. It has been contrasted the teachers' and students鈥 perception, the interactions and products generated in the course. As a result of this research, we have characterized the types of tasks that promote collaborative knowledge building. The results confirm previous research that suggests that for a collaborative learning must confront students with complex tasks. Students must perceive that the effort involved in collaborative work has benefits for the development of learning activities. For its part, the teacher must plan the distribution of control and responsibility of the participants and promote the development of joint products. In the article, is contrasted the design elaborated by teachers and perception of students. Finally, we provide a number of indicators to support the design task and collaborative knowledge construction in online learning

    Teachers' and students' perspectives on the intensive use of technology for teaching and learning

    Get PDF
    The health crisis caused by COVID-19 compelled university teachers to adapt their learning scenarios to new technology-mediated contexts. This paper analyses teaching and learning experiences, strategies and lessons learned during the lockdown period at the Faculty of Education of the Universitat Aut貌noma de Barcelona (N=29 teachers, 227 students). The results reveal that participants experienced difficulties (lack of literacy in online pedagogies and work overload among lecturers; privation of physical presence and fluent communication among students). Teachers acquired knowledge around digital technologies and are predisposed to learn about innovative teaching methods supported by technologies. Students are dissatisfied with the learning experience, although they value the opportunities for flexible learning and saving time on commuting. Teaching strategies were less innovative and active than usual, and usually involved a combination of synchronous time for lectures and resolving problems, and self-study. Nevertheless, students valued more traditional teaching strategies (i.e. combinations of lectures and tutoring). The paper concludes that the teachers' view of the use of digital technologies has improved, although training is needed to make effective use of such technologies for active learning and innovative approaches to teaching.La crisi sanit脿ria provocada per la COVID-19 va instar els i les docents a adaptar els seus escenaris d'aprenentatge als nous contextos mediats per les tecnologies. Aquesta investigaci贸 analitza les experi猫ncies i les estrat猫gies d'ensenyament i aprenentatge i les lli莽ons apreses durant el confinament a la Facultat de Ci猫ncies de l'Educaci贸 de la Universitat Aut貌noma de Barcelona (N = 29 professors/ores, 227 alumnes). Els resultats revelen que els i les participants han experimentat dificultats (manca de coneixements sobre pedagogies en l铆nia i sobrec脿rrega de treball -professorat- i privaci贸 de pres猫ncia f铆sica i comunicaci贸 fluida -alumnat). L'equip docent ha desenvolupat coneixements sobre tecnologies digitals i est脿 predisposat a aprendre metodologies d'ensenyament innovadores assistides per tecnologies. L'alumnat est脿 insatisfet amb l'experi猫ncia d'aprenentatge, tot i que valora les oportunitats per a un aprenentatge flexible i l'estalvi de temps en els despla莽aments. Les estrat猫gies did脿ctiques han estat menys innovadores i actives del que 茅s habitual; generalment, una combinaci贸 de temps sincr貌nic per a lli莽ons i resoluci贸 de dubtes i de treball aut貌nom. Tot i aix貌, l'alumnat valora les estrat猫gies did脿ctiques m茅s tradicionals (茅s a dir, combinaci贸 de lli莽ons i tutories). La conclusi贸 principal 茅s que la perspectiva del professorat sobre l'煤s de les tecnologies digitals ha millorat, tot i que cal formar-lo en el seu 煤s efectiu per a l'aprenentatge actiu i la innovaci贸 educativa.La crisis sanitaria provocada por el COVID-19 inst贸 a los y las docentes a adaptar sus escenarios de aprendizaje a los nuevos contextos mediados por las tecnolog铆as. Esta investigaci贸n analiza las experiencias y estrategias de ense帽anza y aprendizaje y las lecciones aprendidas durante el confinamiento en la Facultad de Ciencias de la Educaci贸n de la Universidad Aut贸noma de Barcelona (N = 29 profesores/as, 227 alumnos/as). Los resultados revelan que los y las participantes han experimentado dificultades (falta de conocimientos sobre pedagog铆as en l铆nea y sobrecarga de trabajo -profesorado- y privaci贸n de presencia f铆sica y comunicaci贸n fluida -estudiantes-). El equipo docente ha desarrollado conocimientos sobre tecnolog铆as digitales y est谩 predispuesto a aprender m茅todos de ense帽anza innovadores asistidos por tecnolog铆as. El alumnado est谩 insatisfecho con la experiencia de aprendizaje, aunque valora las oportunidades para un aprendizaje flexible y el ahorro de tiempo en los desplazamientos. Las estrategias did谩cticas han sido menos innovadoras y activas de lo habitual; generalmente, una combinaci贸n de tiempo sincr贸nico para lecciones y resoluci贸n de dudas y de trabajo aut贸nomo. Sin embargo, el alumnado valora las estrategias did谩cticas m谩s tradicionales (es decir, combinaci贸n de lecciones y tutor铆as). La conclusi贸n principal es que la perspectiva del profesorado sobre el uso de las tecnolog铆as digitales ha mejorado, aunque es necesario formarle en su uso efectivo para el aprendizaje activo y la innovaci贸n educativa

    Regulaci贸 de l'aprenentatge en l'aula invertida en Educaci贸 digital i socioemocional

    Get PDF
    Document derivat del projecte Re-flip finan莽at per la convocat貌ria d'ajuts per a projectes d'innovaci贸 i de millora de la qualitat docent 2022.L'objectiu del projecte Re-flip 茅s definir estrat猫gies per a acompanyar en la regulaci贸 de l'aprenentatge aut貌nom en contextos d'aula invertida amb el suport de les tecnologies. Fruit del treball interdisciplinar de 14 professores i professors, s'ha generat aquest recurs on es presenta un exemple d'estrat猫gies per a la regulaci贸 de l'aprenentatge en el context de l'aula invertida. Es presenten tamb茅 els principals resultats i les propostes de millora per a futures implementacions

    APLICACIONES ARQUITECT脫NICAS DE LA TEOR脥A DE GRAFOS

    Full text link
    Estudio de las representaciones de grafos que constituyen particiones ortogonales del plano y tienen aplicaci贸n pr谩ctica en diversos problemas de dise帽o arquitect贸nico.Noguera Cuenca, I. (2009). APLICACIONES ARQUITECT脫NICAS DE LA TEOR脥A DE GRAFOS. http://hdl.handle.net/10251/14501Archivo delegad

    Self-regulation and prior preparation in online flipped classrooms

    Get PDF
    Els patrons i glossari FLeD pertanyen al consorci d'universitats que conformen el projecte FLeD (fledproject.eu). Volem agrair als membres del projecte la revisi贸 dels patrons aix铆 com als i les validadores per la seva inestimable contribuci贸, en concret: Alessia Scarinci (Universit脿 degli Studi di Bari), Anna Serbati i Daniele Agostini (Universit脿 di Trento), Davinia Hern谩ndez-Leo, Laia Alb贸, Marc Beardsley (Universitat Pompeu Fabra), Kenan Dikilitas i Abdelnour Alhourani (University of Stavanger), Lina Morgado, Ana Paula Afonso, Cla煤dia Gomes (Universidade Aberta), Pilar Pineda (Universitat Aut貌noma de Barcelona), Roumiana Peytcheva-Forsuth, Lyubka Alexieva, Veronica Racheva, Blagovesna Yovkova (Sofia University).El projecte Erasmus + FLeD (Learning design for flexible education) t茅 per objecte el disseny d'escenaris d'aprenentatge flexible efectius. A tal efecte, s'han confeccionat un conjunt de patrons de disseny d'aprenentatge (entesos com un recurs reutilitzable per a resoldre una situaci贸 problem脿tica habitual tot oferint solucions pr脿ctiques). El patr贸 base (FLeD meta pattern) busca oferir indicacions per a dissenyar escenaris d'aprenentatge basats en l'aula invertida efectius. D'aquest se'n deriven tres: 1) "Self-regulation and prior preparation in online flipped classrooms" en el que s'ofereixen indicacions per a un ensenyament en l铆nia altament flexible, 2) "Team regulation and management in blended flipped classrooms" en el que es donen solucions per a una flexibilitat mitja en l'ensenyament semi presencial, i 3) "Exchange of constructive feedback in face-to-face flipped classroom" en el que s'orienta sobre l'aplicaci贸 de l'aula invertida amb certa flexibilitat en l'ensenyament presencial. Finalment, es proporciona un glosari de termes emprats en els patrons

    Exchange of constructive feedback in face-to-face flipped classroom

    Get PDF
    Els patrons i glossari FLeD pertanyen al consorci d'universitats que conformen el projecte FLeD (fledproject.eu). Volem agrair als membres del projecte la revisi贸 dels patrons aix铆 com als i les validadores per la seva inestimable contribuci贸, en concret: Alessia Scarinci (Universit脿 degli Studi di Bari), Anna Serbati i Daniele Agostini (Universit脿 di Trento), Davinia Hern谩ndez-Leo, Laia Alb贸, Marc Beardsley (Universitat Pompeu Fabra), Kenan Dikilitas i Abdelnour Alhourani (University of Stavanger), Lina Morgado, Ana Paula Afonso, Cla煤dia Gomes (Universidade Aberta), Pilar Pineda (Universitat Aut貌noma de Barcelona), Roumiana Peytcheva-Forsuth, Lyubka Alexieva, Veronica Racheva, Blagovesna Yovkova (Sofia University).El projecte Erasmus + FLeD (Learning design for flexible education) t茅 per objecte el disseny d'escenaris d'aprenentatge flexible efectius. A tal efecte, s'han confeccionat un conjunt de patrons de disseny d'aprenentatge (entesos com un recurs reutilitzable per a resoldre una situaci贸 problem脿tica habitual tot oferint solucions pr脿ctiques). El patr贸 base (FLeD meta pattern) busca oferir indicacions per a dissenyar escenaris d'aprenentatge basats en l'aula invertida efectius. D'aquest se'n deriven tres: 1) "Self-regulation and prior preparation in online flipped classrooms" en el que s'ofereixen indicacions per a un ensenyament en l铆nia altament flexible, 2) "Team regulation and management in blended flipped classrooms" en el que es donen solucions per a una flexibilitat mitja en l'ensenyament semi presencial, i 3) "Exchange of constructive feedback in face-to-face flipped classroom" en el que s'orienta sobre l'aplicaci贸 de l'aula invertida amb certa flexibilitat en l'ensenyament presencial. Finalment, es proporciona un glosari de termes emprats en els patrons

    Team regulation and management in blended flipped classrooms

    Get PDF
    Els patrons i glossari FLeD pertanyen al consorci d'universitats que conformen el projecte FLeD (fledproject.eu). Volem agrair als membres del projecte la revisi贸 dels patrons aix铆 com als i les validadores per la seva inestimable contribuci贸, en concret: Alessia Scarinci (Universit脿 degli Studi di Bari), Anna Serbati i Daniele Agostini (Universit脿 di Trento), Davinia Hern谩ndez-Leo, Laia Alb贸, Marc Beardsley (Universitat Pompeu Fabra), Kenan Dikilitas i Abdelnour Alhourani (University of Stavanger), Lina Morgado, Ana Paula Afonso, Cla煤dia Gomes (Universidade Aberta), Pilar Pineda (Universitat Aut貌noma de Barcelona), Roumiana Peytcheva-Forsuth, Lyubka Alexieva, Veronica Racheva, Blagovesna Yovkova (Sofia University).El projecte Erasmus + FLeD (Learning design for flexible education) t茅 per objecte el disseny d'escenaris d'aprenentatge flexible efectius. A tal efecte, s'han confeccionat un conjunt de patrons de disseny d'aprenentatge (entesos com un recurs reutilitzable per a resoldre una situaci贸 problem脿tica habitual tot oferint solucions pr脿ctiques). El patr贸 base (FLeD meta pattern) busca oferir indicacions per a dissenyar escenaris d'aprenentatge basats en l'aula invertida efectius. D'aquest se'n deriven tres: 1) "Self-regulation and prior preparation in online flipped classrooms" en el que s'ofereixen indicacions per a un ensenyament en l铆nia altament flexible, 2) "Team regulation and management in blended flipped classrooms" en el que es donen solucions per a una flexibilitat mitja en l'ensenyament semi presencial, i 3) "Exchange of constructive feedback in face-to-face flipped classroom" en el que s'orienta sobre l'aplicaci贸 de l'aula invertida amb certa flexibilitat en l'ensenyament presencial. Finalment, es proporciona un glosari de termes emprats en els patrons
    corecore