24 research outputs found

    L'arquitectura eclèctica a Catalunya: una història per escriure

    Get PDF
    Con este art√≠culo nos proponemos rescatar un legado arquitect√≥nico ignorado e incomprendido: la arquitectura ecl√©ctica catalana. A trav√©s de un repaso de las obras m√°s importantes del eclecticismo en Catalu√Īa, pretendemos organizar una primera clasificaci√≥n, definiendo las diferentes tendencias as√≠ como introduciendo un intento de cronolog√≠a. Tambi√©n se destacan aspectos como la relaci√≥n entre el eclecticismo y los nuevos materiales del siglo XIX, mostrando que no es un estilo tan "anacr√≥nico" como se ha pretendido, as√≠ como la asimilaci√≥n de las influencias europeas, principalmente francesa y germ√°nica, en la obra de nuestros arquitectos. Finalmente pretendemos hacer hincapi√© en que junto a la deslumbrante arquitectura modernista, el atracti

    Un arquitecto que no firmaba sus proyectos. Pere Falqués y sus firmones

    Get PDF
    Este artículo plantea algunas reflexiones sobre la cuestión de la autoría de las obras arquitectónicas mediante el análisis de la trayectoria profesional del que fuera uno de los más controvertidos arquitectos municipales de Barcelona, Pere Falqués i Urpí, y su relación con los llamados firmones, es decir, los profesionales que firman las obras ajenas por encargo de su legítimo autor. Por motivos poco claros Falqués pidió a otro arquitecto y a un maestro de obras que firmaran algunos de sus proyectos más importantes, lo que nos ha obligado a revisar en parte el catálogo de las obras atribuidas tradicionalmente a éste, para verificar su autoría. Comprobaciones que han terminado por contradecir lo que se desprendería de la documentación oficial, poniéndose en duda una de las principales fuentes de información de la que disponemos a la hora de estudiar la arquitectura del siglo xix

    Ciutat industrial versus ciutat burguesa: el cas de l'"Eixample" berlinès, 1815-1896

    Get PDF
    Este art√≠culo analiza el proceso de planificaci√≥n y realizaci√≥n del Bebauungsplan o ¬ęensanchen berlin√©s, entre 181 5 y 1896. Esta actuaci√≥n difiere en gran parte de la mayor√≠a de los grandes planes urban√≠sticos de la √©poca, aplicados a capitales europeas como Londres, Par√≠s o Viena, dado que fue pensado en funci√≥n de la fuerte implantaci√≥n de grandes complejos industriales y ferroviarios, sin tener en cuenta la creaci√≥n de espacios representativos del nuevo poder burgu√©s, como hab√≠a sucedido en las otras ciudades. As√≠ en los proyectos dise√Īados sucesivamente por Joseph Schmidt, Josef Lenn6 y James Hobrecht, se dar√° prioridad a la ubicaci√≥n de canales, f√°bricas, almacenes, viviendas humildes, en detrimento de les grandes avenidas perspectiv√≠sticas, de las plazas dedicadas a edificios p√ļblicos, de los jardines ornamentales y de la vivienda burguesa que se concentrar√°, hasta principios del siglo XX, en el centro hist√≥rico de la ciudad, construido bajo la monarqu√≠a absolutista en el siglo XVIII. Adem√°s, vemos como la propia din√°mica constructiva de la ciudad, que fue siempre por delante de la planificaci√≥n, obliga a los urbanistas a plantear y replantear sus proyectos una y otra vez.This article analyzes the process of planning and execution of the Bebauungsplan or Berliner city expansion between 181 5 and 1896. This process differed from the majority of great city-planning projects of that period applied to European capitals such as London, Paris and Vienna, in that it was based on the large-scale introduction of big industrial and ¬†railroad buildings, without taking into consideration the design of spaces representativeof new middle-class power, as had happened in other cities. Thus, in the projects that were successively designed by Joseph Schmidt, Josef Lenn√© and James Hobrecht, priority was given to the location of canals, factories, warehouses and housing for the working classes rather than to long wide avenues, town squares dedicated to public buildings, ornamental gardens and the middle-class housing, which became concentrated, until the beginning of the 20th Century, in the historic city centre, built under the absolutist monarchy in the 18th Century. Besides, we will see how the constructive force of the city itself, rather than planning, forced the city-planning experts to restate their projects time and again

    L'assimilació dels historicismes en l'arquitectura domèstica del segleXIX. De la dependència formal a la consecució d'un estil propi.

    Get PDF
    Aquí se pretende analizar la influencia de los diferentes historicismos en la arquitectura doméstica del siglo XIX a través de las diferentes capitales europeas. Así, se observa cómo la influencia de los estilos históricos, tan importante en la arquitectura oficial y representativa, se limita al uso de algunos elementos estilísticos concretos, pero sin llegar nunca a reproducciones completas de edificios históricos. Paralelamente se observa un proceso de distanciamiento formal entre ambas categorías de edificios, que en el caso de la arquitectura doméstica conducirá a la gestación del lenguaje Art Nouveau, un estilo propio de la arquitectura privada, que así se desliga de los modelos impuestos por la arquitectura oficial

    The House of Knight Caetano Dou, chronicle of an unfinished palace

    Get PDF
    [spa] En este art√≠culo se propone explicar c√≥mo ser√≠a la Casa Dou imaginada por Celles y c√≥mo su visi√≥n entronca con una serie de proyectos an√≥nimos de uno o varios arquitectos que van configurando la idea de lo que ten√≠a que ser esa casa. Se aporta en cada uno de ellos, elementos que finalmente son recogidos por nuestro arquitecto y conjugados en una propuesta muy coherente con los principios de la distribuci√≥n de los edificios nobles, pero tambi√©n en la que se tiene muy presente ele- mentos de car√°cter higienista como el aprovisionamiento de agua o la ventilaci√≥n de las estancias, as√≠ como los modelos del pasado m√°s adecuados al tipo de edificio que se plantea construir.[cat] En aquest article es proposa explicar como seria la Casa Dou tal i com va ser imaginada per Celles i com la seva visi√≥ entronca amb una s√®rie de projectes an√≤nims d'un o m√©s arquitectes que anaren configurant la idea del que havia de ser aquella casa, aportant-hi en cadascun d'ells elements que finalment s√≥n recollits pel nostre arquitecte y conjugats en una proposta molt coherent amb els principis de la distribuci√≥ dels edificis nobles per√≤ en la que hi s√≥n molt presents elements de car√†cter higienista com el prove√Įment d'aigua o la ventilaci√≥ de les estances, aix√≠ com els models del passat m√©s escaients al tipus d'edifici que es plantejava construir.[eng] The article aims to explain how Casa Dou imagined by Celles would be like and how his vision connects with a series of anonymous projects carried out by one or more architects, who shaped the idea of what that house meant to be. In all the projects, Celles finally collected some elements and combined them in a proposal that is very coherent with the principles of the distribution of noble buildings. Moreover, elements of hygienic nature such as the supply of water or the ventilation of the rooms are very present, as well as the models of the past that are more appropriate to the type of building that is being built

    L'assimilació dels historicismes en l'arquitectura domèstica del segle XIX. De la dependència formal a la consecució d'un estil propi

    Get PDF
    Aquí se pretende analizar la influencia de los diferentes historicismos en la arquitectura doméstica del siglo XIX a través de las diferentes capitales europeas. Así, se observa cómo la influencia de los estilos históricos, tan importante en la arquitectura oficial y representativa, se limita al uso de algunos elementos estilísticos concretos, pero sin llegar nunca a reproducciones completas de edificios históricos. Paralelamente se observa un proceso de distanciamiento formal entre ambas categorías de edificios, que en el caso de la arquitectura doméstica conducirá a la gestación del lenguaje Art Nouveau, un estilo propio de la arquitectura privada, que así se desliga de los modelos impuestos por la arquitectura oficial.In this article, we analyse the influence of different revivalist styles on domestic architecture during the nineteenth century, looking at different European capitals. Thus, we can see how the influence of historical styles (so important in official and representative architecture) is reduced to the limited use of some concrete stylistic elements, without amounting to complete reproductions of whole historical buildings. Parallel to this, we notice a process of formal separation process between both architectural categories which, in the case of domestic architecture, will lead to the gestation of the artistic language of Art Nouveau (an individual style of private architecture which in this way frees itself from the models imposed by official architecture)

    Un triomf inesperat : l'exposició universal de Barcelona 1888 : una mirada a través dels fons de l'Arxiu Municipal Contemporani

    Full text link
    Forma part de la col·lecció: Barcelona, Ciutat i Barri

    El Palau de l'Electricitat. Pere Falqués i la construcció de la Central Vilanova de la Catalana de Electricidad

    Get PDF
    Aquest article tracta de l'edifici de la Central Catalana de Electricidad, constru√Įt per Pere Falqu√©s a Barcelona a finals del segle xix, el qual √©s concebut d'una manera molt diferent, donant una import√†ncia a l'aspecte est√®tic i simb√≤lic que no trobem en construccions contempor√†nies similars, com ara la central el√®ctrica del Paral¬∑lel de l'empresa rival, la Compa√Ī√≠a Barcelonesa de Electricidad, de l√≠nies senzilles. A m√©s d'analitzar la complexa g√®nesi constructiva de l'edifici, volem destacar que Falqu√©s hi conjuga els valors de funcionalitat amb la voluntat de crear una arquitectura que ¬ęexpressi¬Ľ el que significa l'electricitat com a paradigma de modernitat en el tombant de segle, i alhora que satisfaci la necessitat de representativitat de la nova companyia, entrant en compet√®ncia amb els majestuosos edificis on s'havien instal¬∑lat les seus corporatives d'altres empreses d'energia com ara la Compa√Ī√≠a de Gas Lebon i la Catalana de Gas

    Espais urbans i ideologia: el cas de la Plaça Reial de Barcelona (1822-1848)

    Get PDF
    La Plaça Reial de Barcelona que avui coneixem és el resultat d'un procés que arrenca a finals del segle xviii i pren forma a partir de 1822 amb la cessió del convent dels caputxins per construir-hi una plaça dedicada als herois de la Guerra del Francès. Però els diferents canvis de règim que se succeeixen al llarg del segle influencien decisivament en el concepte de la plaça, que tendeix a convertir-se en un espai més comercial que representatiu. Tot i això, en alguns dels diferents projectes que es presenten en el concurs de 1848, la idea patriòtica es manté amb força, però abordada des de diferents perspectives, des de la glorificació de l'Imperi Espanyol fins a la reivindicació catalanista. A partir de les diferents memòries dels projectes podrem analitzar els interessants programes iconogràfics proposats, la qual cosa ens permetrà mostrar l'ampli ventall d'opcions ideològiques dominants a Barcelona en el trànsit del Romanticisme al Realisme

    Barcelona entre l'enderroc de les muralles i l'Exposició Universal: arquitectura domèstica de l'Eixample

    No full text
    [cat] Aquesta tesi se centra en l'estudi de l'arquitectura dom√®stica de l'Eixample entre 1860-1888 tenint-ne en compte dos aspectes: l'interior dels edificis, centrant-nos en les solucions de distribuci√≥ i circulaci√≥ dels habitatges; i l'evoluci√≥ "estil√≠stica" de les fa√ßanes. En ambd√≥s casos intentem buscar els lligams amb els precedents aut√≤ctons i establir paral.lelismes amb realitzacions europees, aix√≠ com fer una interpretaci√≥ des de diferents punts de vista: social, hist√≤ric, econ√≤mic.... La part I recull la Presentaci√≥ i l'Estat de la Q√ľesti√≥; la II ens situa en l'√†mbit europeu a trav√©s de l'estudi del tema que ens ocupa a les ciutats de Viena, Berlin i Par√≠s; i les III i IV ens introdueixen ja en el context de la Barcelona del segle XIX, endinsant-nos en q√ľestions de tipus urbanistic i referents a l'arquitectura p√ļblica de l'√©poca, com el Pla Cerd√†, sobre el qual s'aixec√† I'Eixample, les Ordenances Municipals i la pr√≤pia realitzaci√≥ del Pla durant els anys que ens interesen, passant de la vessant te√≤rica a la vessant pr√†ctica i posant de relleu sobretot tot all√≤ que es desvia dels prop√≤sits iniciats del Pla i que incompleix les Ordenances. Pel que fa a les q√ľestions arquitect√≤niques. adjuntem una breu ressenya de l'evoluci√≥ de la gran¬∑arquitectura catalana del segle XIX, per poder comptar amb elements de comparaci√≥ a l'hora de valorar l'arquitectura dom√®stica. En la part IV estudiem ja l'arquitectura dom√®stica barcelonina, per√≤ ens centrem en aquella inmediatament anterior a l'estudiada. Aqul se'ns estableixen els precedents i el punt de partida de l'arquitectura de l'Eixample. deutora, com succeeix a la majoria de ciutats europees. dels models locals anteriors a ella. D'aquesta manera arribem ja al bloc central, on s'analitza amb m√©s profunditat tot el volum d'informaci√≥ recollida, i que es divideix en nou parts, tenint en compte els par√†metres espai i temps. Pel que fa al primer, vam obtar per dividir el territori de l'Eixample en tres¬∑zones bo i considerant q√ľestions que fan refer√©ncia a la seva ubicaci√≥ respecte al nucli consolidat de Ciutat Vella, aixi com envers al tipus i qualitat de les realitzacions arquitect√≤niques observades:"l'Eixample Central" (l'√†rea m√©s c√®ntrica de l'√®poca), la "Zona de Contacte" (la petita √†rea de coincid√®ncia de l'Eixample i Ciutat Vella) i "l'Eixample Perif√®ric" (totes les √†rees m√©s allunyades del centre i de Ciutat Vella) Pel que fa a la divisi√≥ temporal, s'han establert tres etapes: la primera entre 1860 i 1870/71; la segona entre 1870/71 i 1885; i la tercera des de 1885 fins a 1888. Les tres zones s'estudien, detingudament, agrupant els edificis per les diferents tipologies existents, contemplant-les alhora des de tres punts de vista: el funcional, representat pels interiors dels edificis, l'est√©tic, observat en les fa√ßanes, i un de m√©s global, intentant superar la divisi√≤ entre els dos anteriors i relacionant els diferents tipus d'interiors amb les diferents solucions de fa√ßanes; amb aquest estudi per etapes, zones i tipologies no nom√©s ens √©s possible presentar la situaci√≥ en cadascun d'aquests llocs i moments, sin√≥ tamb√© establir amb m√©s claredat no nom√©s termes comparatius, sin√≥ tamb√© una l√≠nia evolutiva que entroca "per baix" amb les realitzacions de Ciutat Vella, i "per dalt" amb obres plenament modernistes. En les conclusions destaca l'observaci√≥ de diverses tend√®ncies en l'arquitectura dom√®stica barcelonina que afecten diferentment als interiors i als exteriors dels edificis: quan als primers √©s significativa la homogene√Įtzaci√≥ tipol√≤gica, passant de 3 tipologies b√†siques i 5 subtipologies, observades a la primera etapa, a √ļnicament 2 tipologies b√†siques Ide les quals en domina una) i 2 subtipologies a la tercera etapa; aix√≤ s'aconsegueix gr√†cies a: la sistematitzaci√≥ dels mecanismes d'acc√©s, la racionalitzaci√≥ en la distribuci√ď de patis interiors relacionant-se amb els citats mecanismes d'acc√®s, la racionalitzaci√≥ dels esquemes distributius i circulatoris, assolint la total independ√®ncia de les diferents habitacions, i la reducci√≥ dels programes d'habitacions, limitant-se cada cop m√©s a aquelles imprescindibles, Quan als exteriors. Observem un clar proc√©s de diversificaci√≥ de l'aspecte de les fa√ßanes, inversament proporcional al proc√©s d'homogene√Įtzaci√≥ de les tipologies, passant-se de solucions inicials s√≤bries, sense estructuraci√≥, de volumetria definida i amb l'√ļs contingut d'elements estil√≠stics, a un .enriquiment ornamental, caracteritzat pels "ritmes decoratius" i l'aplicaci√≥ indiscriminada d'elements "estillstics" locals I foranis, poc can√≤nics i d'elements del repertori dels mestres d'obres, amb fa√ßanes divides en zones verticals i cossos horitzontals. Estillsticament s'arriba a tres sortides que culminen el proc√©s: electicisme "Beaux arts" afrancesat; historicismes menys localistes amb influ√©ncies estrangeres (gran desenvolupament del neo-g√≤tic n√≤rdic dels anys 90); i solucions proto-modernistes, superant l'eclecticisme i els historicismes. Aix√≠ podem parlar de 3 tend√®ncies generals observades en l'arquitectura dom√®stica de l'Eixample: a) una voluntat de dignificar l'arquitectura dom√®stica; b) la definici√≥ de la qualitat de l'edifici a trav√©s de la fa√ßana i no de la tipologia (homogene√Įtzaci√≥); i c),l'entroncament amb les preocupacions de l'arquitectura p√ļblica (car s'hi vol equiparar) per la recerca d'un estil t√≠pic del segle XIX (Cal especificar que aquests processos nom√©s es completen a l'Eixample Central i parts de la zona de contacte, al Perif√®ric ens quedem igual que a la primera Etapa, amb solucions lligades a l'arquitectura de la Barcelona Vella). Com a conclusi√≥ final podem afirmar que l'arquitectura dom√®stica de l'Eixample parteix de models locals, presents a Ciutat Vella, observant-se un esfor√ß d'adaptaci√≥ d'aquests models pensats per a una trama medieval a la nova trama Cerd√†, paral-lel a l'esfor√ß per trobar una tipologia √ļnica senzilla i funcional que s'adapti a la nova situaci√≥ urbanistica, per√≤ tamb√® social i econ√≤mica, suficientment flexible per poder-la utilitzar tan en vivendes modestes, com riques, i suficientment racional per poder-la construir r√†pida i econ√≤micament, d'acord amb les necessitats de , la nova ciutat industrial. Aix√≥ es reflecteix en l'homogene√Įtzaci√≥ tipol√≤gica, que fa necessari diferenciar els edificis a trav√©s de la riquesa de llurs fa√ßanes. Aquests processos coincideixen amb els observats en d'altres capitals europees per la qual cosa Barcelona entre 1860 i l'Exposici√≥ de 1888, s'equipara finalment amb les noves grans ciutats industrials, fruit dels canvis socials i econ√≤mics que caracteritzaren el segle XIX europeu.[eng] This doctoral thesis focuses on the domestic architecture of the "Eixample" (city expansion of Barcelona) between 1860 and 1888. The research is based on a double approach: functionality and aesthetics. On the one hand, it considers the interior of the buildings, particularly as refers to distribution and circulation. On the other hand, special attention has been paid to the "stylistic" evolution of fa√ßades. All these features have been analyzed trying to work out the links with local precedents, establishing parallelisms with the European architecture of the time and interpreting facts from social, historical and economic points of view. The thesis consists of three large blocks of information. The first block -parts I to IV- is an introduction, the second block -parts V to VIII¬∑ presents the actual analysis of the buildings and, finaly, the third block -parts X to XI- including the catalogue and a bibliography- gathers together the materials of the research. The core of the research is divided into nine pans describing three areas (the Centre of the "Eixample", the Contact Area and the Periphery- at three different periods of time (1860-1870/1, 1870/71-1885 and 1885-1888) and grouping the buildings under different types. A significant homogenization of the types of building and a decrease in the number of types and subtypes can be observed throughout the study. However, as the types of building become more homogeneous, there is a diversification process in the appearance of fa√ßades. There is an evolution from the initially sober solutions to an ornamental enrichment leading to three clearly differentiated styles: a Frenchfied "Beaux arts" eclecticism, a less narrow-minded historicism with foreign influences, and a proto-modernist movement surpassing both eclecticism and historicism. Ultimately, the research shows how these processes coincide with those observed in other European cities and how Barcelona before the Universal Exhibition of 1888 is finally placed among the new large industrial cities fruit of the social and economic changes that characterize the 19th century in Europe
    corecore