136 research outputs found

    Mesures de regularitat per a polígons convexos

    Get PDF
    Al llarg d'aquesta memòria, hem plantejat possibles mesures de regularitat, totes elles justificades, per a un n-gon convex qualsevol que han donat lloc a problemes de geometria discreta i computacional. A més, hem estat capaços d'oferir algorismes per al seu càlcul de complexitat baixa (i, en alguns casos, òptima) i, per tant, realitzables. Els mètodes proposats són, en algunes ocasions, l'aplicació de resultats més generals, en d'altres, algorismes ad hoc, i, en d'altres, un estudi acurat permet transformar el problema que s'ha de resoldre en un altre problema d'optimització geomètrica que té una solució eficient coneguda

    10-Gabriel graphs are Hamiltonian

    Full text link
    Given a set SS of points in the plane, the kk-Gabriel graph of SS is the geometric graph with vertex set SS, where pi,pj‚ąąSp_i,p_j\in S are connected by an edge if and only if the closed disk having segment pipjňČ\bar{p_ip_j} as diameter contains at most kk points of S‚ąĖ{pi,pj}S \setminus \{p_i,p_j\}. We consider the following question: What is the minimum value of kk such that the kk-Gabriel graph of every point set SS contains a Hamiltonian cycle? For this value, we give an upper bound of 10 and a lower bound of 2. The best previously known values were 15 and 1, respectively

    Mesures de regularitat per a polígons convexos

    Get PDF
    Al llarg d'aquesta memòria, hem plantejat possibles mesures de regularitat, totes elles justificades, per a un n-gon convex qualsevol que han donat lloc a problemes de geometria discreta i computacional. A més, hem estat capaços d'oferir algorismes per al seu càlcul de complexitat baixa (i, en alguns casos, òptima) i, per tant, realitzables. Els mètodes proposats són, en algunes ocasions, l'aplicació de resultats més generals, en d'altres, algorismes ad hoc, i, en d'altres, un estudi acurat permet transformar el problema que s'ha de resoldre en un altre problema d'optimització geomètrica que té una solució eficient coneguda

    Intervencions infermeres en la medicalització de la vida

    Get PDF
    Treballs Finals de Grau de l'Escola Universitaria d'Infermeria, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: N√ļria Fabrellas i Padr√®sLa medicalitzaci√≥ √©s el proc√©s de convertir situacions normals de la vida quotidiana en quadres patol√≤gics, que es pretenen resoldre mitjan√ßant intervencions m√®diques i farmacol√≤giques. La societat de consum en la que estem immersos, on es viu a una velocitat exageradament r√†pida, ha introdu√Įt la medicina en molts aspectes de la vida quotidiana (ces√†ries, relacions sexuals, ansiol√≠tics), aquest fet ha generat, en molts casos, intervencions innecess√†ries o excessives. Objectiu: Realitzar una revisi√≥ bibliogr√†fica per con√®ixer el terme ‚Äúmedicalitzaci√≥ de la vida‚ÄĚ i el paper que t√© la infermera per fer front a aquesta tend√®ncia al llarg de les diferents etapes de la vida. Metodologia: S‚Äôha realitzat una cerca de documents en les bases de dades CINAHL, IME, Cuidatge, Cuiden, ENFISPO i PubMed, dels darrers 5 anys. La cerca s‚Äôha centrat en 2 conceptes: medicalitzaci√≥ i promoci√≥ de la salut. Resultats: Despr√©s d‚Äôincloure els articles que complien els criteris de selecci√≥, s‚Äôhan identificat i analitzat 14 articles, dels quals 10 s√≥n en espanyol i 4 en angl√®s. Discussi√≥: De l‚Äôan√†lisi d‚Äôaquests articles s‚Äôhan identificat cinc blocs: concepte medicalitzaci√≥, descripci√≥ dels responsables, conseq√ľ√®ncies de la medicalitzaci√≥, actuaci√≥ des d‚Äôinfermeria, i propostes de desmedicalitzaci√≥. Conclusions: Una societat m√©s medicalitzada √©s una societat amb una gran percepci√≥ de malestar i depend√®ncia dels serveis sanitaris. La intervenci√≥ infermera √©s fonamental per educar la poblaci√≥ i impulsar la prevenci√≥ i promoci√≥ de salut des d‚Äôun camp menys farmacol√≤gic, per aconseguir que la poblaci√≥ sigui aut√≤noma en l‚Äôautocura i per disminuir el nivell d‚Äôintoler√†ncia al patiment i malestar en les diferents situacions de la vida

    Making triangulations 4-connected using flips

    Full text link
    We show that any combinatorial triangulation on n vertices can be transformed into a 4-connected one using at most floor((3n - 9)/5) edge flips. We also give an example of an infinite family of triangulations that requires this many flips to be made 4-connected, showing that our bound is tight. In addition, for n >= 19, we improve the upper bound on the number of flips required to transform any 4-connected triangulation into the canonical triangulation (the triangulation with two dominant vertices), matching the known lower bound of 2n - 15. Our results imply a new upper bound on the diameter of the flip graph of 5.2n - 33.6, improving on the previous best known bound of 6n - 30.Comment: 22 pages, 8 figures. Accepted to CGTA special issue for CCCG 2011. Conference version available at http://2011.cccg.ca/PDFschedule/papers/paper34.pd

    El cat√†leg flor√≠stic dels Pa√Įsos Catalans. Addicions i modificacions introdu√Įdes en la tercera edici√≥ de la Flora manual dels Pa√Įsos Catalans

    Get PDF
    En aquest treball donem compte de les principals modificacions aparegudes a la tercera edici√≥ de la Flora manual dels Pa√Įsos Catalans, en relaci√≥ amb la primera edici√≥ de la mateixa obra, apareguda fa quinze anys. A m√©s de nombroses modificacions formals o referides a les dades de cada planta (distribuci√≥, ecologia), hem introdu√Įt de nou al cat√†leg 23 g√®neres, 152 esp√®cies i 163 subesp√®cies o microesp√®cies per al conjunt del territori tractat. La majoria d'aquestes noves esp√®cies i subesp√®cies s√≥n plantes aut√≤ctones descobertes durant aquests quinze anys, moltes ja conegudes de territoris ve√Įns, per√≤ algunes descrites de nou per a la ci√®ncia (en bona part, microesp√®cies de Limonium i d'Alchemilla). Per√≤ tamb√© n'hi ha moltes (29 esp√®cies) que s√≥n plantes al¬ēl√≤ctones ja plenament naturalitzades a casa nostra, principalment provinents de terres tropicals i del continent americ√†. Finalment, hem eliminat 49 esp√®cies o subesp√®cies del cat√†leg, que corresponen a citacions err√≤nies o poc fonamentades.Here we discuss the main changes recorded in the third edition of ¬ęFlora manual dels Pa√Įsos Catalans¬Ľ in comparison with the first edition, which came out fifteen years ago. As well as numerous small changes to the data for the species (distribution, ecology), a number of new taxa have been added to the Flora: 23 genera, 152 species and 163 subspecies or microspecies. These new taxa correspond in the main to plants already known from neighbouring territories, but others have been described as new taxa during the last fifteen years, such as a number of new microspecies of Limonium or Alchemilla. A third group includes 29 allien species that have become naturalised in recent years, most of which arrived from the Americas or from tropical areas. On the other hand, 49 taxa have been excluded, since the corresponding data have been found deficient or erroneous.En este trabajo comentamos las principales modificaciones contenidas en la tercera edici√≥n de la Flora manual dels Pa√Įsos Catalans con respecto a la primera edici√≥n de la misma obra, publicada hace quince a√Īos. Adem√°s de numerosos cambios formales o que conciernen a los datos de cada planta (distribuci√≥n, ecolog√≠a), hemos incorporado como nuevos 23 g√©neros, 152 especies y 163 subespecies o microespecies para el √°rea de estudio. La mayor parte de estas novedades corresponde a plantas aut√≥ctonas descubiertas en los √ļltimos a√Īos, en general ya conocidas de territorios cercanos, pero tambi√©n a un cierto n√ļmero de taxones nuevos para la ciencia (por ejemplo, numerosas microespecies de Limonium o de Alche¬¨milla). El resto son plantas al√≥ctonas ya totalmente naturalizadas en el territorio, procedentes en su mayor parte de regiones tropicales o del continente americano. En sentido inverso, hemos eliminado del cat√°logo 49 especies o subespecies, ya que derivaban de citas err√≥neas o poco documentadas

    Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra. II: Ruderal communities

    Get PDF
    This paper deals with plant communities settling on ruderalized sites, such as crop fields, edges of roads or paths, forest clearings, river banks, and other disturbed areas. We report all the phytosociological associations and subassociations recorded from Catalonia and Andorra, as the second part of a general vegetation survey, started with Ninot et al. (2000). For each community, we provide the correct name and usual synonyms, its typification (where appropriate), all the references including relevés, and the most outstanding features of its structure, species composition, ecology, distribution and diversity. Moreover, associations and subassociations are ordered in a syntaxonomic scheme. Syntaxonomic ranks are considered in a fairly broad, conservative sense. This classification established 156 associations and 6 informal community types, which correspond to the classes Oryzetea sativae, Stellarietea mediae, Sisymbrietea officinalis, Artemisietea vulgaris, Cakiletea maritimae, Saginetea maritimae, Pegano-Salsoletea vermiculatae, Bidentetea tripartitae, Polygono-Poetea annuae, Rudero-Manihotetea utilissimae and Epilobietea angustifolii. Complementarily, we propose corrections of names when appropriate, and eventually formalize the description of a few syntaxa

    On the number of higher order Delaunay triangulations

    Get PDF
    "Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt"
    • ‚Ķ
    corecore