Potential of the microalgae Nannochloropsis and Tetraselmis for being used as innovative ingredients in baked goods

The potential use of the microalgae species Tetraselmis and Nannochloropsis was investigated for the production of functional breads and crackers. Optimum flour substitution levels were 2.5% for baked crackers and 1.0 or 2.0% for breads containing Nannochloropsis or Tetraselmis, respectively. No major differences were observed in the physicochemical properties of the end products besides an expected darker and greener colour. Microalgae incorporation led to increased phenolic content and in vitro antioxidant capacity in both matrices. For example, the total phenolic content of crackers increased from 24.6 ± 1.5 mg/100 g in the control to 32.4 ± 0.4 or 34.2 ± 1.0 mg/100 g in crackers containing Tetraselmis or Nannochloropsis, respectively. The amount of bioaccessible polyphenols after a simulated gastrointestinal digestion was also higher in microalgae-containing goods than in the controls. Sensory evaluation showed that microalgae-containing products were competitive with the controls with the added advantage of having an improved nutritional value and a "trendy" ingredient. Moreover, microalgae-containing products showed an increased emission of some volatile compounds such as p-cymene and (Z)-2-heptenal, which are responsible for fresh, citrus, terpenic, woody, and spicy or fatty, oily, and fruity odours, respectively.This work was supported by the CERCA Programme of Generalitat de Catalunya. T. Lafarga (FJCI-2016-29541) and I. Aguiló-Aguayo (RYC-2016-19949) thank the Spanish Ministry of Economy, Industry, and Competitiveness. All authors thank Fundación Cajamar (Almería, Spain) for kindly providing with the microalgal biomass

L’estrès oxidatiu, la dieta i els paràmetres antropomètrics de les pacients amb càncer de mama en tractament adjuvant

El càncer de mama és el tumor més freqüentment diagnosticat en la dona arreu del món. En la seva etiologia no completament coneguda intervenen múltiples factors: genètics, hormonals i ambientals. Alguns factors ambientals modificables com la dieta i l’obesitat han estat avaluats en relació també al seu pronòstic. El tractament amb quimioteràpia i radioteràpia pot produir toxicitat en els teixits no tumorals, modificar la dieta de les pacients amb càncer de mama, així com la seva composició corporal. Un dels mecanismes de toxicitat del tractament és la producció de radicals lliures i l’augment de l’estrès oxidatiu produït pel dany en les biomolècules com l’ADN, les proteïnes i els lípids. Aquest és un estudi observacional de cohorts prospectius que inclou pacients amb càncer de mama en estadis inicials, tractades quirúrgicament i candidates a tractament adjuvant a l’Institut Català d’Oncologia. La nostra hipòtesi és que l’estrès oxidatiu, la capacitat antioxidant, la dieta i l’antropometria de les pacients amb càncer de mama es modifica durant el tractament adjuvant. Per contestar aquest hipòtesi, hem analitzat en les pacients amb càncer de mama abans, durant i a la fi del tractament adjuvant: 1) l’oxidació de les biomolècules (ADN, lípids i proteïnes) i la capacitat antioxidant de l’organisme; 2) la composició de la dieta; 3) les mesures antropomètriques. L’anàlisi bioquímic es realitza mitjançant la recollida de mostres sanguínies i emmagatzematge a l’Institut Català d’Oncologia fins els seu processament a l’Institut de Nutrició de Granada. La composició de la dieta s’analitza a partir de l’administració per personal qualificat dels qüestionaris dietètics de freqüència d’aliments. Paral·lelament, es prenen de manera estandarditzada les mesures antropomètriques de les pacients. La mitjana dels temps de seguiment és de 5 anys i s’avalua la supervivència lliure de malaltia i la supervivència global. El nostre estudi mostra que les pacients amb càncer de mama en estadi inicial presenten un increment de l’estrès oxidatiu després del tractament de quimioteràpia i/o radioteràpia adjuvant (n=53). L’increment en l’estrès oxidatiu es produeix per un augment de l’oxidació de l’ADN i la peroxidació lipídica, i una disminució de la capacitat antioxidant total de les pacients. En quant a l’augment de l’oxidació de l’ADN, el fet que no hi hagi diferències entre les pacients amb càncer de mama abans del tractament i el grup control de dones lliures de malaltia, suggereix que és per l’efecte de la quimioteràpia i/o radioteràpia. En referència a la dieta, hem observat que es modifica en les pacients amb càncer de mama durant el tractament adjuvant. En aquest sentit, les pacients després del tractament disminueixen la quantitat diària de kilocalories, el consum de greixos i carbohidrats, així com dels components antioxidants, com vitamines (A, C i E) i seleni, després del tractament. D’altra banda, les pacients incloses en el nostre estudi presenten un guany ponderal després del tractament adjuvant i l’índex de massa corporal és de 26,79 (±5,65) Kg/m2 de mitjana que correspon a sobrepès segons la classificació de la OMS. A més a més, també hem observat que les pacients realitzen una activitat física molt escassa abans, durant i després del tractament adjuvant. La supervivència lliure de malaltia als 5 anys de tota la cohort de pacients va ser de 92,18% (IC 95%; 85,11-99,84). La supervivència global als 5 anys va ser de 96,02% (IC 95%; 90,76-100). La mida de la mostra no permet establir una associació entre l’estrès oxidatiu i el pronòstic del càncer de mama. Aquest és el primer estudi prospectiu realitzat en el nostre entorn, en pacients amb càncer de mama amb estadi inicial sotmeses a tractament adjuvant on s’analitza l’estrès oxidatiu, la dieta, les variables antropomètriques i l’activitat física. Els resultats del nostre estudi permeten un millor coneixement del dany molecular produït pel tractament de quimioteràpia i radioteràpia, i concloure que calen mesures d’intervenció precoç per controlar el pes i millorar la dieta de les pacients amb càncer de mama inicial en tractament adjuvant.Breast cancer is the most common cancer diagnosed in women worldwide. Genetic, reproductive and environmental factors have been related to breast cancer etiology that is not completely known. Some of these modifiable factors like diet have also been associated with breast cancer prognosis. Chemotherapy and radiotherapy can cause toxicity in non-tumoral tissues. Moreover, these therapies can also impact on breast cancer patients diet and their body composition. The production of free radicals and consequently, the biomolecular damage of DNA, proteins and lipids induced by oxidative stress, are some of treatment toxicity mechanisms. This is a prospective observational cohort study conducted at Catalan Institute of Oncology that includes women with early breast cancer who undergo surgery and receive adjuvant treatment. Our research hypothesis is that the oxidative stress, the antioxidant capacity, the diet and the anthropometry of breast cancer patients, change during adjuvant treatment. To answer our hypothesis we have analysed before, during and after the adjuvant treatment: 1) oxidation of biomolecules (DNA, proteins and lipids) and total antioxidant capacity; 2) diet composition; 3) anthropometric measurements. For assessment of oxidative stress markers, blood samples were collected and stored in Catalan Institute of Oncology to be later processed in Nutrition Institute of Granada. Dietary intake information was collected by the administration of food frequency questionnaire by trained personnel. At the same time, anthropometric measurements were assessed according to standardized techniques. The mean of follow-up was 5 years and we have determined disease-free survival and overall survival for the whole cohort of patients. Our results show that early breast cancer patients have an increase of oxidative stress after chemotherapy and/or radiotherapy. That oxidative stress increase is due to higher levels of oxidation of DNA and lipid peroxidation and less total antioxidant capacity after treatment. Due to patients have no differences in basal levels of DNA damage in relation to healthy controls, our results suggest that DNA damage can be attributed to chemotherapy and radiotherapy. Regarding dietary intake, we have observed that breast cancer patients diet changes during adjuvant treatment. A significant reduction in the quantity of kilocalories, and in the intake of the following nutrients: fat, carbohydrates, vitamins and selenium, were observed after treatment. On the other hand, the patients included in our study have a weight gain after treatment. The mean body mass index is 26,76 (±5,65) Kg/m2 that is defined as overweight in OMS classification. Interestingly, we have observed that breast cancer patients do not do physical exercise before, during and after treatment. The 5-year disease-free survival and overall survival were 92,18% (CI 95%; 85,11-99,84) and 96,02% (CI 95%; 90,76-100). The sample size does not allow to assess any association between oxidative stress and breast cancer prognosis. That is the first prospective study conducted in our environment to investigate changes in oxidative stress, diet, anthropometry and physical activity, in early breast cancer patients who underwent surgery, chemotherapy and radiotherapy. With our observations we have a better knowledge of molecular damage caused by chemotherapy and radiotherapy. We can also conclude that early intervention activities are necessary for control weight gain and improve the diet of patients with early breast cancer who undergo adjuvant treatment

L'Estrès oxidatiu, la dieta i els paràmetres antropomètrics de les pacients amb càncer de mama en tractament adjuvant /

El càncer de mama és el tumor més freqüentment diagnosticat en la dona arreu del món. En la seva etiologia no completament coneguda intervenen múltiples factors: genètics, hormonals i ambientals. Alguns factors ambientals modificables com la dieta i l'obesitat han estat avaluats en relació també al seu pronòstic. El tractament amb quimioteràpia i radioteràpia pot produir toxicitat en els teixits no tumorals, modificar la dieta de les pacients amb càncer de mama, així com la seva composició corporal. Un dels mecanismes de toxicitat del tractament és la producció de radicals lliures i l'augment de l'estrès oxidatiu produït pel dany en les biomolècules com l'ADN, les proteïnes i els lípids. Aquest és un estudi observacional de cohorts prospectius que inclou pacients amb càncer de mama en estadis inicials, tractades quirúrgicament i candidates a tractament adjuvant a l'Institut Català d'Oncologia. La nostra hipòtesi és que l'estrès oxidatiu, la capacitat antioxidant, la dieta i l'antropometria de les pacients amb càncer de mama es modifica durant el tractament adjuvant. Per contestar aquest hipòtesi, hem analitzat en les pacients amb càncer de mama abans, durant i a la fi del tractament adjuvant: 1) l'oxidació de les biomolècules (ADN, lípids i proteïnes) i la capacitat antioxidant de l'organisme; 2) la composició de la dieta; 3) les mesures antropomètriques. L'anàlisi bioquímic es realitza mitjançant la recollida de mostres sanguínies i emmagatzematge a l'Institut Català d'Oncologia fins els seu processament a l'Institut de Nutrició de Granada. La composició de la dieta s'analitza a partir de l'administració per personal qualificat dels qüestionaris dietètics de freqüència d'aliments. Paral·lelament, es prenen de manera estandarditzada les mesures antropomètriques de les pacients. La mitjana dels temps de seguiment és de 5 anys i s'avalua la supervivència lliure de malaltia i la supervivència global. El nostre estudi mostra que les pacients amb càncer de mama en estadi inicial presenten un increment de l'estrès oxidatiu després del tractament de quimioteràpia i/o radioteràpia adjuvant (n=53). L'increment en l'estrès oxidatiu es produeix per un augment de l'oxidació de l'ADN i la peroxidació lipídica, i una disminució de la capacitat antioxidant total de les pacients. En quant a l'augment de l'oxidació de l'ADN, el fet que no hi hagi diferències entre les pacients amb càncer de mama abans del tractament i el grup control de dones lliures de malaltia, suggereix que és per l'efecte de la quimioteràpia i/o radioteràpia. En referència a la dieta, hem observat que es modifica en les pacients amb càncer de mama durant el tractament adjuvant. En aquest sentit, les pacients després del tractament disminueixen la quantitat diària de kilocalories, el consum de greixos i carbohidrats, així com dels components antioxidants, com vitamines (A, C i E) i seleni, després del tractament. D'altra banda, les pacients incloses en el nostre estudi presenten un guany ponderal després del tractament adjuvant i l'índex de massa corporal és de 26,79 (±5,65) Kg/m2 de mitjana que correspon a sobrepès segons la classificació de la OMS. A més a més, també hem observat que les pacients realitzen una activitat física molt escassa abans, durant i després del tractament adjuvant. La supervivència lliure de malaltia als 5 anys de tota la cohort de pacients va ser de 92,18% (IC 95%; 85,11-99,84). La supervivència global als 5 anys va ser de 96,02% (IC 95%; 90,76-100). La mida de la mostra no permet establir una associació entre l'estrès oxidatiu i el pronòstic del càncer de mama. Aquest és el primer estudi prospectiu realitzat en el nostre entorn, en pacients amb càncer de mama amb estadi inicial sotmeses a tractament adjuvant on s'analitza l'estrès oxidatiu, la dieta, les variables antropomètriques i l'activitat física. Els resultats del nostre estudi permeten un millor coneixement del dany molecular produït pel tractament de quimioteràpia i radioteràpia, i concloure que calen mesures d'intervenció precoç per controlar el pes i millorar la dieta de les pacients amb càncer de mama inicial en tractament adjuvant.Breast cancer is the most common cancer diagnosed in women worldwide. Genetic, reproductive and environmental factors have been related to breast cancer etiology that is not completely known. Some of these modifiable factors like diet have also been associated with breast cancer prognosis. Chemotherapy and radiotherapy can cause toxicity in non-tumoral tissues. Moreover, these therapies can also impact on breast cancer patients diet and their body composition. The production of free radicals and consequently, the biomolecular damage of DNA, proteins and lipids induced by oxidative stress, are some of treatment toxicity mechanisms. This is a prospective observational cohort study conducted at Catalan Institute of Oncology that includes women with early breast cancer who undergo surgery and receive adjuvant treatment. Our research hypothesis is that the oxidative stress, the antioxidant capacity, the diet and the anthropometry of breast cancer patients, change during adjuvant treatment. To answer our hypothesis we have analysed before, during and after the adjuvant treatment: 1) oxidation of biomolecules (DNA, proteins and lipids) and total antioxidant capacity; 2) diet composition; 3) anthropometric measurements. For assessment of oxidative stress markers, blood samples were collected and stored in Catalan Institute of Oncology to be later processed in Nutrition Institute of Granada. Dietary intake information was collected by the administration of food frequency questionnaire by trained personnel. At the same time, anthropometric measurements were assessed according to standardized techniques. The mean of follow-up was 5 years and we have determined disease-free survival and overall survival for the whole cohort of patients. Our results show that early breast cancer patients have an increase of oxidative stress after chemotherapy and/or radiotherapy. That oxidative stress increase is due to higher levels of oxidation of DNA and lipid peroxidation and less total antioxidant capacity after treatment. Due to patients have no differences in basal levels of DNA damage in relation to healthy controls, our results suggest that DNA damage can be attributed to chemotherapy and radiotherapy. Regarding dietary intake, we have observed that breast cancer patients diet changes during adjuvant treatment. A significant reduction in the quantity of kilocalories, and in the intake of the following nutrients: fat, carbohydrates, vitamins and selenium, were observed after treatment. On the other hand, the patients included in our study have a weight gain after treatment. The mean body mass index is 26,76 (±5,65) Kg/m2 that is defined as overweight in OMS classification. Interestingly, we have observed that breast cancer patients do not do physical exercise before, during and after treatment. The 5-year disease-free survival and overall survival were 92,18% (CI 95%; 85,11-99,84) and 96,02% (CI 95%; 90,76-100). The sample size does not allow to assess any association between oxidative stress and breast cancer prognosis. That is the first prospective study conducted in our environment to investigate changes in oxidative stress, diet, anthropometry and physical activity, in early breast cancer patients who underwent surgery, chemotherapy and radiotherapy. With our observations we have a better knowledge of molecular damage caused by chemotherapy and radiotherapy. We can also conclude that early intervention activities are necessary for control weight gain and improve the diet of patients with early breast cancer who undergo adjuvant treatment

Overall survival in the OlympiA phase III trial of adjuvant olaparib in patients with germline pathogenic variants in BRCA1/2 and high-risk, early breast cancer

International audienc