ZoomAzores project: implementation of a WebGIS for Nature and Adventure Tourism.

Dissertação apresentada como requisito parcial para obtenção do grau de Mestre em Estatística e Gestão de InformaçãoNowadays, the Web offers new ways to make available information to users. This creates new ways and tools that can be used to make available tourist information and promotion of these destinations. The main objective this work is to develop a Web application for the ZoomAzores project. This web application uses dynamic maps and user-generated content features, which are focused on make available useful information for the tourist and the promotion of Nature and Adventure Tourism (NAT) in the archipelago of Azores. The solutions encountered were always determined by the technologies used and from the point of view of tourists visiting the Azores, which frequently doesn’t know about the Azores territory. The ZoomAzores Web application has Geographic Information System (GIS) visualization and navigation capabilities on the Internet, turning it into a WebGIS. It also encompasses the principles of Web 2.0 providing functionalities such as the generation of contents by users. The existing link between the use of dynamic maps and Web 2.0 in the tourism promotion and travel planning tasks seems to be a solid reality putting up new opportunities for the business in tourism.In this work, the development of the ZoomAzores WebGIS is based on the use of Open Standards (OS) and Free Open Source Software (FOSS). The use of OS is a key to the development of a WebGIS application able to interoperate with other systems and then use and consume Web Services (WS) that other systems can offer, concurrently enriching the data sources used. The FOSS technologies allow creates a more low cost solution without licensing cost software. This document exposes some design aspects in the system development and describes some functional and architectural features about the WebGIS ZoomAzores

Metalls amb història, la història dels metalls. Un taller de divulgació en clau Aprenentatge Servei (ApS)

Treballs Finals de Grau de Química, Facultat de Química, Universitat de Barcelona, Any: 2019, Tutors: Elena Xuriguera, José Antonio PadillaThis Final Project has been divided into three sections. In the first section talks about the Learning Service approach, LS and scientific divulgation, as well as the methods of carrying it out, focusing specially on the audio-visual method (internet videos, blogs, TV shows, etc.), and important divulgators from our own nation and from abroad. The second section starts explaining the process of creating a survey with the objective of defining and understanding the needs of the public for who the Learning Service workshop will be conducted; whom in this case are high school students, hence the workshop would be adapted to their level of knowledge. After this, the second section talks about the process of creating such workshop, starting with the selection of the topic, going through all the ideas and suggestions that have been discarded, until reaching to the final design of the workshop. In the third section, the actual activities of the workshop are covered, focusing on presentations of metals such as copper, iron, gold and aluminium. In the first part of this section, the unifying thread is talked about, moving then to all the activities conducted for each one of these metals, giving some touches of their inherent propertie

High rates of de novo 15q11q13 inversions in human spermatozoa

Low-Copy Repeats predispose the 15q11-q13 region to non-allelic homologous recombination. We have already demonstrated that a significant percentage of Prader-Willi syndrome (PWS) fathers have an increased susceptibility to generate 15q11q13 deletions in spermatozoa, suggesting the participation of intrachromatid exchanges. This work has been focused on assessing the incidence of de novo 15q11q13 inversions in spermatozoa of control donors and PWS fathers in order to determine the basal rates of inversions and to confirm the intrachromatid mechanism as the main cause of 15q11q13 anomalies

Análisis de la influencia de las tecnologías de la información y la comunicación en el aprendizaje de las técnicas de expresión gráfica en la ingeniería industrial en España

The thesis provides evidence to interpret the position of the subject area of Engineering Graphics (EG) in the last 15 years, in the context of Spaniard university teaching in general, and teaching in industrial engineering in particular. There has been noted the virtual disappearance of the systems of representation on paper, displaced by digital tools 3D parametric geometry modeling. Moreover, as a result of the teaching-learning model promoted by the consolidation of the European Higher Education Area (EHEA), the traditional training scheme based on first and second cycle has been modified, unifying the new grades with homogeneous contents and objectives to enable mobility, and specialized new master. The paper is divided into 4 parts. The first outlines the background necessary to understand the context of the thesis. We study the convergence of media, the parameters in the evolution of Spaniard universities, the status of engineering teaching in Spain, a brief historical overview of the teaching of GI in Spain, a comparison of the area with Europe and USA, conceptual understanding and semantics of the EG, the evolution of computing in the area of ICT and the concept of learning. The second part presents the theoretical discussion that has taken place for 15 years in relation to educational innovation in technical education, university teaching and learning techniques for EG. We present the contributions of 300 authors in CUIEET conferences, and INGEGRAF CIDUI. The third section presents a theoretical synthesis of the teaching-learning processes, defining the concepts of learning, highlighting the different models, teaching, blended learning, computerization of the teaching, continuous assessment and curriculum. It explores the theoretical contents of geometry, industrial and multimedia standards. We analyze the imprint of the computer processes, computer animation and computer-assisted instruction (CAI). Studies on generic skills in engineering, in particular generic skills for EG. In the fourth case is examined as the curriculum of schools with significant presence of EGE UPC department, from the plans based on traditional tools to the settlers in the EHEA, through the first plans to use 2D CAD tools and subsequently supported plans parametric 3D CAD. The thesis comes to the conclusion that: The use of computers in the teaching of GI involves new ways of teaching the subject classical geometry of space, but also the disappearance of certain content that was strongly related to methodologies based on paper. The Computer Aided Design (CAD) creates new opportunities for the development of the GI area where the new content available beyond the purely classical geometry is an opportunity for the area to compensate for reduced course load occurred in the latest plans study. That ICTs enable new paradigm of teaching and learning driven by the full implementation of the EHEA. Based on the theoretical discussion, analysis and synthesis carried out in the research, the study of schools in the UPC, and taking into account the conclusions reached, the thesis proposes a teaching methodology for improving didactic learning techniques of GI, based on the premises of a type of degree course with a load of 6 ECTS. For the presented proposal, computerized classrooms are needed at a rate of one computer per student in groups of maximum 30 students.La tesis aporta elements de judici per interpretar la posició de l’àrea de coneixement d’Enginyeria Gràfica (EG) en els últims tres lustres, en el marc de la docència universitària espanyola en general, i de la docència en enginyeria industrial en particular. S‘ha observat la pràctica desaparició dels sistemes de representació sobre suport paper, desplaçats por eines digitals de modelat geomètric 3D paramètric. D'altra banda, i com a conseqüència del model d'ensenyament-aprenentatge promogut per la consolidació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), s'ha modificat l'esquema formatiu clàssic basat en primers i segons cicles, unificant els nous graus amb continguts i objectius homogenis per permetre la mobilitat, i especialitzant els nous màster. El treball s’estructura en 4 parts. En la primera s’exposen els antecedents necessaris per comprendre el context de la tesis. S’estudia la confluència de medis, els paràmetres en l’evolució de la universitat espanyola, la situació de la docència de l’enginyeria industrial a Espanya, una breu visió històrica de l’ensenyança de l’EG a Espanya, una comparació de l’àrea amb Europa i USA, una comprensió conceptual i semàntica de l’EG, l’evolució informàtica a l’àrea, les TIC i el concepte d’aprenentatge virtual. En la segona part és presenta la discussió teòrica que ha tingut lloc des de fa 15 anys en relació a innovació educativa en les ensenyances tècniques, a docència universitària, i a tècniques d’aprenentatge per a EG. Es presenten les aportacions de 300 autors als congressos CUIEET, CIDUI i INGEGRAF. A la tercera s’exposa una síntesis teòrica dels processos d’ensenyança–aprenentatge, delimitant els conceptes d’aprenentatge, destacant els diferents models existents, docència semipresencial, informatització de la docència, avaluació continuada i plans de estudi. S’estudien els continguts teòrics de geometria descriptiva, normalització industrial i multimèdia. S’analitza l’empremta de l’ordinador en els processos, l’animació por ordinador i l’Ensenyança Assistida per Ordinador (EAO). Estudis sobre competències genèriques en Enginyeria, i en particular competències transversals per a l’EG. A la quarta part s'examina com a cas particular els plans d'estudi de les escoles amb presència significativa del departament EGE UPC; des dels plans basats en les eines tradicionals fins als assentats en l'EEES, passant pels primers plans amb ús d'eines CAD 2D, i posteriorment els plans recolzats en CAD 3D paramètric. La tesis arriba a concloure que: L'ús de sistemes informàtics en la docència de l'EG implica nova formes d'ensenyament de la matèria clàssica de la geometria de l'espai, però també la desaparició de certs continguts que estaven fortament relacionats amb les metodologies basades en el suport paper. Que el Disseny Assistit per Ordinador (DAO) suposa noves oportunitats per al desenvolupament de l'àrea d'EG, on els nous continguts existents més enllà dels clàssics exclusivament geomètrics són una oportunitat per a l'àrea per compensar la disminució de càrrega acadèmica esdevinguda en els últims plans d'estudi. Que les TIC afavoreixen el nou paradigma d'ensenyament-aprenentatge impulsat per la plena implantació de l'EEES. En funció de la discussió teòrica, de l’anàlisi i síntesis portada a terme en el treball de recerca, de l’estudi de les escoles de la UPC, i tenint en compte les conclusions on s’arriba, la tesis proposa una metodologia docent per a la millora de les tècniques didàctiques d’aprenentatge de l’EG, partint de les premisses d'una assignatura tipus de grau amb una càrrega de 6 crèdits ECTS. Per a la proposta presentada es necessiten aules informatitzades a raó d'un ordinador per estudiant, en grups de màxim 30 alumnes. Proposta de millora: • Repartiment de la càrrega creditícia entre diferents àmbits d'aprenentatge. • Fixar per escrit i de forma pública els Objectius Generals, el d’Autoestudi, els Específics (DAO), els de Coneixement Combinat, i els Transversals. • Creació de grups d’alumnes que desenvolupin la competència de treball en grup, i d'aprenentatge en trencaclosques. • Exercicis: comprensió teòrica, croquisació manual, DAO presencials, no presencials, desenvolupament d’un projecte. • Cal que cada exercici presenti la corresponent rúbrica associada, contenint els descriptors de la qualificació. • Ponderació de l'avaluació: 40% continuada diària, 25% examen modelatge i representacions dièdriques, 15% examen geometria de l'espai i superfícies, 20% projecte. Disposar d’un campus virtual on el professor pugui especificar el pla de treball, gestionar els entregables, implementar qüestionaris, i dur a terme un seguiment de l'assignaturaLa tesis aporta elementos de juicio para interpretar la posición del área de conocimiento de Ingeniería Gráfica (IG) en los últimos tres lustros, en el marco de la docencia universitaria española en general, y de la ingeniería industrial en particular. Se ha observado la práctica desaparición de los sistemas de representación sobre soporte papel, desplazados por herramientas digitales de modelado geométrico 3D paramétrico. Por otra parte, y como consecuencia del modelo de enseñanza-aprendizaje promovido por la consolidación del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), se ha modificado el esquema formativo clásico basado en primeros y segundos ciclos, unificando los nuevos grados con contenidos y objetivos homogéneos para permitir la movilidad, y especializando los nuevos máster. El trabajo se estructura en 4 partes. En la primera se exponen los antecedentes necesarios para comprender el contexto de la tesis. Se estudia la confluencia de medios, los parámetros en la evolución de la universidad española, la situación de la docencia de la ingeniería industrial en España, una breve visión histórica de la enseñanza de la IG en España, una comparación de el área con Europa y USA, una comprensión conceptual y semántica de la IG, la evolución informática en el área, las TIC y el concepto de aprendizaje virtual. En la segunda parte se muestra la discusión teórica que ha tenido lugar desde hace 15 años en relación a innovación educativa en las enseñanzas técnicas, docencia universitaria y técnicas de aprendizaje para IG. Se presentan las aportaciones de 300 autores en los congresos CUIEET, CIDUI e INGEGRAF. En la tercera se expone una síntesis teórica de los procesos de enseñanza-aprendizaje, delimitando conceptos de aprendizaje, destacando los diferentes modelos existentes, docencia semipresencial, informatización docente, evaluación continuada y planes de estudio. Se estudian los contenidos teóricos de geometría descriptiva, normalización industrial y multimedia. Se analiza la impronta del ordenador en los procesos, la animación por ordenador y la Enseñanza Asistida por Ordenador (EAO), las competencias genéricas en Ingeniería, y en particular competencias transversales para IG. En la cuarta se examina como caso particular los planes de estudio de las escuelas con presencia significativa del departamento EGE UPC, desde los planes basados en las herramientas tradicionales hasta los asentados en el EEES, pasando por los primeros planes con uso de herramientas CAD 2D, y posteriormente los apoyados en CAD 3D paramétrico. La tesis concluye que: El uso de sistemas informáticos en la docencia de la IG implica nueva formas de enseñanza de la materia clásica de la geometría del espacio, pero también la desaparición de ciertos contenidos que estaban fuertemente relacionados con las metodologías basadas en soporte papel. El Diseño Asistido por Ordenador (DAO) supone nuevas oportunidades para el desarrollo del área de IG, donde los nuevos contenidos existentes más allá de los clásicos exclusivamente geométricos son una oportunidad para el área para compensar la disminución de carga académica acaecida en los últimos planes de estudio. Las TIC favorecen el nuevo paradigma de enseñanza-aprendizaje impulsado por la plena implantación del EEES. En función de la discusión teórica, del análisis y síntesis llevada a cabo en el trabajo de investigación, del estudio de las escuelas de la UPC, y teniendo en cuenta las conclusiones que se llega; se propone una metodología docente para la mejora de las técnicas didácticas de aprendizaje de la IG, partiendo de las premisas de una asignatura tipo de grado con una carga de 6 créditos ECTS. Para la propuesta se necesitan aulas informatizadas con un ordenador por estudiante, en grupos de máximo 30 alumnos. Propuesta: • Reparto de la carga crediticia entre diferentes ámbitos de aprendizaje. • Fijar de forma pública Objetivos Generales, Autoestudio, Específicos, Conocimiento Combinado y Transversales. • Creación de grupos de alumnos que desarrollen la competencia de trabajo en grupo y aprendizaje en rompecabezas. • Ejercicios de comprensión teórica, croquización manual, DAO presenciales, no presenciales, desarrollo de un proyecto. • Cada ejercicio debe presentar la correspondiente rúbrica asociada, conteniendo los descriptores de la calificación. • Ponderación evaluación: 40% continua diaria, 25% examen modelado y representaciones diédricas, 15% examen geometría del espacio y superficies, 20% proyecto. Disponer de un campus virtual. El profesor puede especificar plan de trabajo, gestionar entregables, implementar cuestionarios, y llevar a cabo un seguimiento de la asignatura

Deletions and duplications of the 22q11.2 region in spermatozoa from DiGeorge/velocardiofacial fathers

Altres ajuts: Universitat Autònoma de Barcelona CF-180034 i PIF/2012Background: DiGeorge/velocardiofacial syndrome (DGS/VCFS) is the most common deletion syndrome in humans. Low copy repeats flanking the 22q11.2 region confer a substrate for non-allelic homologous recombination (NAHR) events leading to rearrangements. This study sought to identify DGS/VCFS fathers with increased susceptibility to deletions and duplications at the 22q11.2 region in spermatozoa and to assess the particular contribution of intra-chromatid and/or inter-chromatid NAHR. Semen samples from nine DGS/VCFS fathers were analyzed by triple-color FISH using a probe combination that discriminated between normal, deleted and duplicated genotypes. Microsatellite analysis were performed in the parents and the affected children to determine the parental origin of the deleted chromosome 22. - Results: A significant increase in 22q11.2 deletions was observed in the sperm of two out of nine DGS/VCFS fathers (odds ratio 2.03-fold, P < 0.01), and in both cases the deletion in the offspring was transmitted by the father. Patients with significant increases in sperm anomalies presented a disturbed deletion:duplication 1:1 ratio (P < 0.01). - Conclusions: Altogether, results support that intra-chromatid NAHR is the mechanism responsible for the higher rate of sperm deletions, which is directly related to the transmission of the deleted chromosome 22 to offspring. Accordingly, the screening of sperm anomalies in the 22q11.2 region should be taken into account in the genetic counseling of DGS/VCFS families

Selecció clonal i sanitària de la varietat trepat a la denominació d'origen Conca de Barberà

El trepat, varietat de raïm cultivada principalment a la Denominació d'Origen (DO) Conca de Barberà, és considerat una varietat autòctona catalana. La selecció clonal i sanitària s'ha realitzat per a permetre la certificació i multiplicació dels millors clons, amb una elevada adaptació a les condicions ambientals i amb una producció per a l'obtenció de vins de qualitat. Aquest programa de selecció també permet la conservació de la diversitat intravarietal procurant mantenir el nivell de variabilitat que presenta encara la població actual.El trepat, variedad de uva cultivada principalmente en la Denominación de Origen (D. O.) Conca de Barberà, se considera una variedad autóctona catalana. La selección clonal y sanitaria se ha realizado para permitir la certificación y multiplicación de los mejores clones, con una elevada adaptación a las condiciones ambientales y con una producción para la obtención de vinos de calidad. Este programa de selección también permite la conservación de la diversidad intravarietal procurando mantener el nivel de variabilidad que aun presenta la población actual

Caracterització ampelogràfica i molecular de la varietat sumoll negre

L'estudi de varietats autòctones de vinya a Catalunya és una de les principals activitats de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), que té per objectiu tant la conservació de la biodiversitat com el coneixement del seu comportament agronòmic i potencial enològic. En el treball es realitza la descripció ampelogràfica de la varietat sumoll, de la qual distingim tres variants segons la forma i les dimensions de la baia: el·líptica, el·líptica llarga i esfèrica (baia de dimensions més reduïdes). S'identifiquen totes les mostres recollides mitjançant tècniques d'anàlisi molecular per tal de confirmar-ne la pertinença a aquesta varietat. Aquesta caracterització permet obtenir un coneixement de la distribució geogràfica de la varietat, així com l'aclariment de les sinonímies i homonímies existents.El estudio de variedades autóctonas de vid en Cataluña es una de las principales actividades del Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), que tiene por objetivo tanto la conservación de la biodiversidad como el conocimiento de su comportamiento agronómico y su potencial enológico. En el trabajo se realiza la descripción ampelográfica de la variedad sumoll, de la que se diferencian tres variantes según la forma y dimensiones de la baya: elíptica, elíptica larga y esférica (baya de menores dimensiones). Se identifican todas las muestras recogidas mediante técnicas de análisis molecular para confirmar que pertenecen a esta variedad. La caracterización permite obtener información de la distribución geográfica de la variedad, así como el conocimiento de las sinonimias y homonimias existentes

Modular Evolution and Population Variability of Oikopleura dioica Metallothioneins

Chordate Oikopleura dioica probably is the fastest evolving metazoan reported so far, and thereby, a suitable system in which to explore the limits of evolutionary processes. For this reason, and in order to gain new insights on the evolution of protein modularity, we have investigated the organization, function and evolution of multi-modular metallothionein (MT) proteins in O. dioica. MTs are a heterogeneous group of modular proteins defined by their cysteine (C)-rich domains, which confer the capacity of coordinating different transition metal ions. O. dioica has two MTs, a bi-modular OdiMT1 consisting of two domains (t-12C and 12C), and a multi-modular OdiMT2 with six t-12C/12C repeats. By means of mass spectrometry and spectroscopy of metal-protein complexes, we have shown that the 12C domain is able to autonomously bind four divalent metal ions, although the t-12C/12C pair -as it is found in OdiMT1- is the optimized unit for divalent metal binding. We have also shown a direct relationship between the number of the t-12C/12C repeats and the metal-binding capacity of the MTs, which means a stepwise mode of functional and structural evolution for OdiMT2. Finally, after analyzing four different O. dioica populations worldwide distributed, we have detected several OdiMT2 variants with changes in their number of t-12C/12C domain repeats. This finding reveals that the number of repeats fluctuates between current O. dioica populations, which provides a new perspective on the evolution of domain repeat proteins

Metal-Specificity Divergence between Metallothioneins of Nerita peloronta (Neritimorpha, Gastropoda) Sets the Starting Point for a Novel Chemical MT Classification Proposal

Metallothioneins' (MTs) biological function has been a matter of debate since their discovery. The importance to categorize these cysteine-rich proteins with high coordinating capacity into a specific group led to numerous classification proposals. We proposed a classification based on their metal-binding abilities, gradually sorting them from those with high selectivity towards Zn/Cd to those that are Cu-specific. However, the study of the NpeMT1 and NpeMT2isoforms of Nerita peloronta, has put a new perspective on this classification. N. peloronta has been chosen as a representative mollusk to elucidate the metal-binding abilities of Neritimorpha MTs, an order without any MTs characterized recently. Both isoforms have been recombinantly synthesized in cultures supplemented with ZnII, CdII, or CuII, and the purified metal-MT complexes have been thoroughly characterized by spectroscopic and spectrometric methods, leading to results that confirmed that Neritimorpha share Cd-selective MTs with Caenogastropoda and Heterobranchia, solving a so far unresolved question. NpeMTs show high coordinating preferences towards divalent metal ions, although one of them (NpeMT1) shares features with the so-called genuine Zn-thioneins, while the other (NpeMT2) exhibits a higher preference for Cd. The dissimilarities between the two isoforms let a window open to a new proposal of chemical MT classification

The Zn- or Cu-thionein character of a metallothionein determines its metal load when synthesized in physiological (metal-unsupplemented) conditions

The present work comprises the recombinant synthesis of four metallothioneins (MTs) in metal-unsupplemented cultures and the characterization of the recovered metal complexes by means of analytical and spectrometric techniques. The four MTs are two Drosophila (MtnA and MtnB), one yeast (Crs5), and one mouse (mMT1) metallothionein isoforms. These four MTs exhibit distinct metal binding preferences, from a clear Cu-thionein character to a definite Zn-thionein nature, respectively. Although in all cases, the only metal ion present in the purified complexes is Zn²+, our results highlight an inherently different behaviour of those two types of MTs, in conditions that would mimic their synthesis in physiological environments. Therefore, intrinsically different roles can be hypothesized for the constitutively-produced MT peptides in the absence of any metal overload, depending on their Zn- or Cu-thionein character