La estirpe desvalida del hombre: alteridad y auto-organización

En aquest article explorem algunes consequències derivades de la hipòtesi que les llengües articulades modernes van emergir recentment, com a resultat de l’altricialitat secundària, la singularitat humana de l’augment de la complexitat sinàptica cerebral postnatal i la consegüent necessitat d’un llarg període d’atencions després del naixement. Defensem que aquest episodi crucial ocorregué en el rerefons d’una llarga infantesa i una llarga joventut ja presents en el curs de l’evolució dels homínids, amb importants implicacions. Seguint el fil de la recerca contemporània sobre complexitat lingüística, que combina restriccions socials i cognitives, mirem d’explicar com l’autoorganització à la Peircepodria retre compte dels diferents nivells de desenvolupament que es fusionen en la constitució de les llengües modernes. In this paper we explore several consequences rising from the hypothesis that modern, articulated languages emerged recently, as a result of secondary altriciality, the human singularity of postnatal increase in the brain’s synaptic complexity and the consequent need for a long care period after birth. We argue that this crucial episode occurred against a background of long childhood and youth stages which were already present in hominid evolution, with interesting implications. Following contemporary research about linguistic complexity, which combines social and cognitive constraints, we attempt to explain how self organization à la Peirce could account for the different evolutionary levels that merge in the formation of modern languages.En este artículo exploramos algunas consecuencias derivadas de la hipótesis de que las lenguas articuladas modernas aparecieron recientemente, como resultado de la alteridad secundaria, la singularidad humana del aumento de la complejidad sináptica cerebral postnatal y la consiguiente necesidad de un largo período de cuidados después del nacimiento. Defendemos que este episodio crucial tuvo lugar en el trasfondo de una larga infancia y una larga juventud ya presentes en el curso de la evolución de los homínidos, con importantes implicaciones. Siguiendo la investigación contemporánea sobre complejidad lingüística, que combina restricciones sociales y cognitivas, tratamos de explicar como la auto-organización à la Peirce podría dar cuenta de los diferentes niveles evolutivos que se fusionan en la constitución de las lenguas modernas

La Persiana és verda : idees de correcció i estils intel.lectuals

Arguments about purity and simplicity are recursive. We gain insight connecting purity in language with correction in other domains. The anthropologist point of view developped by Mary Douglas about «Thought Styles» may help our research in linguistic and pragmatic variation. The main aim of this paper is to show the interest of this programme and the guidelines for its application. Classical thinking about the topic (Cicero, Dante or Locke) could be considered in its proper terms, aswell as early contributions as that of Jespersen. Conflictive periods of rule conflict (on linguistic norms) could be analysed on these grounds. Discourse analysis and Catalana historiography could renovate their tacit presuppositions if we take into account how values and emotions are socially related to stylistic preferences and pragmatic compromises

La estirpe desvalida del hombre: alteridad y auto-organización

En aquest article explorem algunes consequències derivades de la hipòtesi que les llengües articulades modernes van emergir recentment, com a resultat de l’altricialitat secundària, la singularitat humana de l’augment de la complexitat sinàptica cerebral postnatal i la consegüent necessitat d’un llarg període d’atencions després del naixement. Defensem que aquest episodi crucial ocorregué en el rerefons d’una llarga infantesa i una llarga joventut ja presents en el curs de l’evolució dels homínids, amb importants implicacions. Seguint el fil de la recerca contemporània sobre complexitat lingüística, que combina restriccions socials i cognitives, mirem d’explicar com l’autoorganització à la Peirce podria retre compte dels diferents nivells de desenvolupament que es fusionen en la constitució de les llengües modernes.In this paper we explore some consequences rising from the hypothesis that modern, articulated languages emerged recently, as a result of secondary altriciality, the human singularity of postnatal brain increase in synaptic complexity and the consequent need of a long care period after birth. We argue that this crucial episode occurred in a background of a long chilhood and youth already present in hominid evolution, with interesting implications. Following the contemporary research about linguistic complexity, which combines social and cognitive constraints, we try to explain how self-organization à la Peirce could account for the different evolutionary levels that merge in the constitution of modern languages.En este artículo exploramos algunas consecuencias derivadas de la hipótesis de que las lenguas articuladas modernas aparecieron recientemente, como resultado de la altricialitdad secundaria, la singularidad humana del aumento de la complejidad sináptica cerebral postnatal y la consiguiente necesidad de un largo período de cuidados después del nacimiento. Defendemos que este episodio crucial tuvo lugar en el trasfondo de una larga infancia y una larga juventud ya presentes en el curso de la evolución de los homínidos, con importantes implicaciones. Siguiendo la investigación contemporánea sobre complejidad lingüística, que combina restricciones socials y cognitivas, tratamos de explicar como la autoorganización à la Peirce podria dar cuenta de los diferents niveles evolutivos que se fusionan en la constitución de las lenguas modernas

Sintaxi i planificació del discurs

Starting from the work of an Italian researcher (Sernicola 1981),Viana tries to relate to meaning production and planning some problems of discourse syntax. The paper rests on a descriptive level and compares the elaboration of text syntax to the making of preliminary sketches in writting. The capacity to sew on different bits is evaluated from the point of view of implicit bonds that could become explicit in discourse.</span

Sintaxi i planificació del discurs

Starting from the work of an Italian researcher (Sernicola 1981),Viana tries to relate to meaning production and planning some problems of discourse syntax. The paper rests on a descriptive level and compares the elaboration of text syntax to the making of preliminary sketches in writting. The capacity to sew on different bits is evaluated from the point of view of implicit bonds that could become explicit in discourse

Vico i la justificació de la pragmàtica

La pragmàtica i l'anàlisi del discurs no acostumen a indagar entre el material històric, cercant pistes funcionalistes per entendre l'enfocament modern. El Renaixement representa un moment crucial per una indagació d'aquesta mena, per la seua reacció furiosa contra la gramàtica escolàstica. Durant el Barroc, el punt de vista adoptat per Giambattista Vico segurament és el més interessant per a una avaluació correcta de la filologia de la seua època i la recerca discursiva, pel seu interès per relacionar mots i accions, fins i tot des del punt de vista cognitiu. Avui, investigadors a banda i banda de l'Atlàntic han recuperat l'obra de l'italià, en tant que sistema comprensiu de la relació entre coneixement i llenguatge, amb serioses implicacions filosòfiques. Vico creia (com sosté la pragmàtica moderna) que la raó i els arguments són una adquisició del coneixement humà, després d'haver-se obert camí entre emocions, accions i signes. Els principis inclosos a la Scienza Nuova semblen una manera més que correcta d'incorporar el material històric al pensament pragmàtic contemporani