Clinical validation of eye vergence as an objective marker for diagnosis of ADHD in children

Objective: ADHD youth show poor oculomotor control. Recent research shows that attention-related eye vergence is weak in ADHD children. Method: To validate vergence as a marker to classify ADHD, we assessed the modulation in the angle of vergence of children (n = 43) previously diagnosed with ADHD while performing an attention task and compared the results with age-matched clinical controls (n = 19) and healthy peers (n = 30). Results: We observed strong vergence responses in healthy participants and weak vergence in the clinical controls. ADHD children showed no significant vergence responses. Machine-learning models classified ADHD patients (n = 21) from healthy controls (n = 21) with an accuracy of 96.3% (false positive [FP]: 5.12%; false negative [FN]: 0%; area under the curve [AUC]: 0.99) and ADHD children (n = 11) from clinical controls (n = 14) with an accuracy of 85.7% (FP: 4.5%; FN: 19.2%, AUC: 0.90). Conclusion: In combination with an attention task, vergence responses can be used as an objective marker to detect ADHD in children.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Mortality from gastrointestinal congenital anomalies at 264 hospitals in 74 low-income, middle-income, and high-income countries: a multicentre, international, prospective cohort study

Summary Background Congenital anomalies are the fifth leading cause of mortality in children younger than 5 years globally. Many gastrointestinal congenital anomalies are fatal without timely access to neonatal surgical care, but few studies have been done on these conditions in low-income and middle-income countries (LMICs). We compared outcomes of the seven most common gastrointestinal congenital anomalies in low-income, middle-income, and high-income countries globally, and identified factors associated with mortality. Methods We did a multicentre, international prospective cohort study of patients younger than 16 years, presenting to hospital for the first time with oesophageal atresia, congenital diaphragmatic hernia, intestinal atresia, gastroschisis, exomphalos, anorectal malformation, and Hirschsprung’s disease. Recruitment was of consecutive patients for a minimum of 1 month between October, 2018, and April, 2019. We collected data on patient demographics, clinical status, interventions, and outcomes using the REDCap platform. Patients were followed up for 30 days after primary intervention, or 30 days after admission if they did not receive an intervention. The primary outcome was all-cause, in-hospital mortality for all conditions combined and each condition individually, stratified by country income status. We did a complete case analysis. Findings We included 3849 patients with 3975 study conditions (560 with oesophageal atresia, 448 with congenital diaphragmatic hernia, 681 with intestinal atresia, 453 with gastroschisis, 325 with exomphalos, 991 with anorectal malformation, and 517 with Hirschsprung’s disease) from 264 hospitals (89 in high-income countries, 166 in middleincome countries, and nine in low-income countries) in 74 countries. Of the 3849 patients, 2231 (58·0%) were male. Median gestational age at birth was 38 weeks (IQR 36–39) and median bodyweight at presentation was 2·8 kg (2·3–3·3). Mortality among all patients was 37 (39·8%) of 93 in low-income countries, 583 (20·4%) of 2860 in middle-income countries, and 50 (5·6%) of 896 in high-income countries (p<0·0001 between all country income groups). Gastroschisis had the greatest difference in mortality between country income strata (nine [90·0%] of ten in lowincome countries, 97 [31·9%] of 304 in middle-income countries, and two [1·4%] of 139 in high-income countries; p≤0·0001 between all country income groups). Factors significantly associated with higher mortality for all patients combined included country income status (low-income vs high-income countries, risk ratio 2·78 [95% CI 1·88–4·11], p<0·0001; middle-income vs high-income countries, 2·11 [1·59–2·79], p<0·0001), sepsis at presentation (1·20 [1·04–1·40], p=0·016), higher American Society of Anesthesiologists (ASA) score at primary intervention (ASA 4–5 vs ASA 1–2, 1·82 [1·40–2·35], p<0·0001; ASA 3 vs ASA 1–2, 1·58, [1·30–1·92], p<0·0001]), surgical safety checklist not used (1·39 [1·02–1·90], p=0·035), and ventilation or parenteral nutrition unavailable when needed (ventilation 1·96, [1·41–2·71], p=0·0001; parenteral nutrition 1·35, [1·05–1·74], p=0·018). Administration of parenteral nutrition (0·61, [0·47–0·79], p=0·0002) and use of a peripherally inserted central catheter (0·65 [0·50–0·86], p=0·0024) or percutaneous central line (0·69 [0·48–1·00], p=0·049) were associated with lower mortality. Interpretation Unacceptable differences in mortality exist for gastrointestinal congenital anomalies between lowincome, middle-income, and high-income countries. Improving access to quality neonatal surgical care in LMICs will be vital to achieve Sustainable Development Goal 3.2 of ending preventable deaths in neonates and children younger than 5 years by 2030

Validación de una nueva prueba diagnóstica basada en la vergencia ocular para el trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) en la infancia

El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament d'origen neurobiològic que s'inicia en l'edat infantil amb una prevalença mundial d'un 5,29%. El diagnòstic estàndard habitualment implica una entrevista clínica completa, una exploració psicopatològica, valoració de l'estat cognitiu, escales de valoració específiques i informes escolars. A causa de l'absència d'un marcador específic i a la relativa subjectivitat del procés, les taxes de diagnòstic varien en funció del país, per la qual cosa resulta del màxim interès disposar de mètodes objectius que atorguin una major validesa al diagnòstic. L'atenció és un mecanisme neuronal que permet seleccionar informació sensorial rellevant de la resta, estant els circuits neuronals de l'atenció directament relacionats amb el sistema motor ocular i un canvi en l'atenció és generalment seguit per un moviment de l'ull. La vergència es refereix al moviment simultani de tots dos ulls en direccions oposades per a obtenir una visió binocular única. Quan giren un cap a l'altre (convergència), l'angle dels ulls augmenta i quan s'allunyen l'u de l'altre (divergència), l'angle es torna més petit. Durant la fixació constant de la mirada, els estímuls visuals modulen l'angle de vergència ocular i aquest augmenta després de l'estimulació visual. L'atenció visual és el mecanisme que utilitza el sistema nerviós per a ressaltar ubicacions, objectes o característiques específiques dins del camp visual i és important per a la percepció visual i els usos que li donem i per a la interacció amb el món visual. L'atenció visual s'aconsegueix o bé realitzant un moviment ocular per a portar l'objecte a la fòvea (atenció oberta ) o mitjançant un major processament de la informació visual en les neurones que representen regions més perifèriques del camp visual seleccionades per la retina (atenció encoberta) on els ulls no es mouen i es produeixen biaixos en respostes perceptives i neuronals. S'ha demostrat que la vergència ocular està relacionada amb l'atenció encoberta i que durant la fixació de la mirada els estímuls visuals modulen l'angle de vergència ocular (Avo) en funció de la seva capacitat per a captar l'atenció, per la qual cosa el moviment de vergència ocular podria representar un biomarcador de l'atenció visual avaluat mitjançant tècniques de rastreig ocular. L'objectiu d'aquesta tesi és avaluar la validesa diagnòstica de la prova de la vergència ocular (PVO) en el TDAH en nens de 7 a 17 anys, així com avaluar si aquesta prova pot ser un indicador de gravetat i/o pronòstic de la malaltia. El primer estudi avalua la validesa de la PVO com a prova diagnòstica de TDAH en la població infantil. Els resultats mostren respostes de vergència majors en participants sans enfront d'aquells amb TDAH i controls clínics. La PVO permet classificar als TDAH enfront de controls sans amb una precisió del 96,3%. En el segon estudi s'avaluen els marcadors de vergència ocular a l'any després de la intervenció terapèutica. Els resultats mostren que els marcadors de vergència no evidencien canvis significatius que permetin inferir puguin ser marcadors pronòstics de l'evolució de la malaltia o de resposta al tractament. No obstant això, es va produir una disminució en els errors de comissió així com dels temps de reacció del marcador de vergència; els canvis del qual ens permeten inferir una millora atribuïble a la intervenció terapèutica. Aquests resultats conclouen que, en combinació amb una tasca d'atenció, les respostes de vergència ocular podrien usar-se com un marcador objectiu per a recolzar el diagnòstic clínic del TDAH en la població infantojuvenil, però no per a avaluar l'eficàcia al tractament.El trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH) es un trastorno del neurodesarrollo de origen neurobiológico que se inicia en la edad infantil con una prevalencia mundial de un 5,29%. El diagnóstico estándar habitualmente implica una entrevista clínica completa, una exploración psicopatológica, valoración del estado cognitivo, escalas de valoración específicas e informes escolares. Debido a la ausencia de un marcador específico y a la relativa subjetividad del proceso, las tasas de diagnóstico varían en función del país, por lo que resulta del máximo interés disponer de métodos objetivos que otorguen una mayor validez al diagnóstico. La atención es un mecanismo neuronal que permite seleccionar información sensorial relevante del resto, estando los circuitos neuronales de la atención directamente relacionados con el sistema motor ocular donde un cambio en la atención es generalmente seguido por un movimiento del ojo. La vergencia se refiere al movimiento simultáneo de ambos ojos en direcciones opuestas para obtener una visión binocular única. Cuando giran uno hacia el otro (convergencia), el ángulo del ojo aumenta y cuando se alejan el uno del otro (divergencia), el ángulo se vuelve más pequeño. Durante la fijación constante de la mirada, los estímulos visuales modulan el ángulo de vergencia ocular y éste aumenta después de la estimulación visual. La atención visual es el mecanismo que utiliza el sistema nervioso para resaltar ubicaciones, objetos o características específicas dentro del campo visual y es importante para la percepción visual y los usos que le damos a la percepción y para la interacción con el mundo visual, y se logra o bien realizando un movimiento ocular para llevar el objeto a la fóvea (atención abierta ) o mediante un mayor procesamiento de la información visual en las neuronas que representan regiones más periféricas del campo visual seleccionadas por la retina (atención encubierta) donde los ojos no se mueven y se producen sesgos en respuestas perceptivas y neuronales. Se ha demostrado la vergencia ocular está relacionada con la atención encubierta y que durante la fijación de la mirada los estímulos visuales modulan el ángulo de vergencia ocular (Avo) en función de su capacidad para captar la atención, por lo que el movimiento de vergencia ocular podría representar un biomarcador de la atención visual evaluado mediante técnicas de rastreo ocular. El objetivo de esta tesis es evaluar la validez diagnóstica de la prueba de la vergencia ocular (PVO) en el TDAH en niños de 7 a 17 años, así como evaluar si dicha prueba puede ser un indicador de gravedad y/o pronóstico de la enfermedad. El primer estudio evalúa la validez de la PVO como prueba diagnóstica de TDAH en la población infantil. Los resultados muestran respuestas de vergencia mayores en participantes sanos frente a aquellos con TDAH y controles clínicos. La PVO permite clasificar a los TDAH frente a controles sanos con una precisión del 96,3%. En el segundo estudio se evalúan los marcadores de vergencia ocular al año tras la intervención terapéutica. Los resultados muestran que los marcadores de vergencia no muestran cambios significativos que permitan inferir puedan ser marcadores pronósticos de la evolución de la enfermedad o de respuesta al tratamiento sin embargo se produjo una disminución en los errores de comisión, así como de los tiempos de reacción del marcador cuyos cambios nos permiten inferir una mejoría atribuible a la intervención terapéutica. Estos resultados concluyen que, en combinación con una tarea de atención, las respuestas de vergencia ocular podrían usarse como un marcador objetivo para respaldar el diagnóstico clínico del TDAH en la población infantojuvenil, pero no para evaluar la eficacia al tratamiento.Attention deficit hyperactivity disorder (ADHD) is a neurodevelopmental disorder that begins in childhood with a worldwide prevalence of 5.29%. Standard diagnosis usually involves a complete clinical interview, psychopathological examination, assessment of cognitive status, specific rating scales and school reports. Due to the absence of a specific marker and the relative subjectivity of the process, diagnostic rates vary from country to country, so it is of the utmost interest to have objective methods that give greater validity to the diagnosis. Attention is a neural mechanism for selecting relevant sensory information from the rest, and the neural circuits of attention are directly related to the ocular motor system, and a change in attention is usually followed by an eye movement. Vergence refers to the simultaneous movement of both eyes in opposite directions to obtain a single binocular vision. When they turn toward each other (convergence), the angle of the eyes increases and when they move away from each other (divergence), the angle becomes smaller. During constant gaze fixation, visual stimuli modulate the ocular vergence angle and it increases after visual stimulation. Visual attention is the mechanism used by the nervous system to highlight specific locations, objects or features within the visual field and is important for visual perception and the uses to which we put it and for interaction with the visual world. Visual attention is achieved either by performing an eye movement to bring the object to the fovea (overt attention) or by further processing of visual information in neurons representing more peripheral regions of the visual field selected by the retina (covert attention) where the eyes do not move and biases in perceptual and neural responses occur. It has been shown that ocular vergence is related to covert attention and that during gaze fixation visual stimuli modulate the ocular vergence angle (Avo) as a function of their ability to capture attention, so that ocular vergence movement could represent a biomarker of visual attention assessed by eye-tracking techniques. The aim of this study is to evaluate the diagnostic validity of the eye vergence test (EVT) in ADHD in children aged 7 to 17 years, as well as to assess whether this test can be an indicator of severity and/or prognosis of the disease. The first study evaluates the validity of the EVT as a diagnostic test for ADHD in the pediatric population. The results show higher vergence responses in healthy participants versus those with ADHD and clinical controls. The EVT allows classifying ADHD versus healthy controls with an accuracy of 96.3%. In the second study, markers of ocular vergence are assessed one year after therapeutic intervention. The results show that vergence markers do not show significant changes that would allow us to infer that they could be prognostic markers of the evolution of the disease or of response to treatment. However, there was a decrease in the commission errors as well as in the reaction times of the vergence marker; these changes allow us to infer an improvement attributable to the therapeutic intervention. These results conclude that, in combination with an attention task, eye vergence responses could be used as an objective marker to support the clinical diagnosis of ADHD in the juvenile population, but not to assess treatment efficacy

Validación de una nueva prueba diagnóstica basada en la vergencia ocular para el trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) en la infancia

El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament d'origen neurobiològic que s'inicia en l'edat infantil amb una prevalença mundial d'un 5,29%. El diagnòstic estàndard habitualment implica una entrevista clínica completa, una exploració psicopatològica, valoració de l'estat cognitiu, escales de valoració específiques i informes escolars. A causa de l'absència d'un marcador específic i a la relativa subjectivitat del procés, les taxes de diagnòstic varien en funció del país, per la qual cosa resulta del màxim interès disposar de mètodes objectius que atorguin una major validesa al diagnòstic. L'atenció és un mecanisme neuronal que permet seleccionar informació sensorial rellevant de la resta, estant els circuits neuronals de l'atenció directament relacionats amb el sistema motor ocular i un canvi en l'atenció és generalment seguit per un moviment de l'ull. La vergència es refereix al moviment simultani de tots dos ulls en direccions oposades per a obtenir una visió binocular única. Quan giren un cap a l'altre (convergència), l'angle dels ulls augmenta i quan s'allunyen l'u de l'altre (divergència), l'angle es torna més petit. Durant la fixació constant de la mirada, els estímuls visuals modulen l'angle de vergència ocular i aquest augmenta després de l'estimulació visual. L'atenció visual és el mecanisme que utilitza el sistema nerviós per a ressaltar ubicacions, objectes o característiques específiques dins del camp visual i és important per a la percepció visual i els usos que li donem i per a la interacció amb el món visual. L'atenció visual s'aconsegueix o bé realitzant un moviment ocular per a portar l'objecte a la fòvea (atenció oberta ) o mitjançant un major processament de la informació visual en les neurones que representen regions més perifèriques del camp visual seleccionades per la retina (atenció encoberta) on els ulls no es mouen i es produeixen biaixos en respostes perceptives i neuronals. S'ha demostrat que la vergència ocular està relacionada amb l'atenció encoberta i que durant la fixació de la mirada els estímuls visuals modulen l'angle de vergència ocular (Avo) en funció de la seva capacitat per a captar l'atenció, per la qual cosa el moviment de vergència ocular podria representar un biomarcador de l'atenció visual avaluat mitjançant tècniques de rastreig ocular. L'objectiu d'aquesta tesi és avaluar la validesa diagnòstica de la prova de la vergència ocular (PVO) en el TDAH en nens de 7 a 17 anys, així com avaluar si aquesta prova pot ser un indicador de gravetat i/o pronòstic de la malaltia. El primer estudi avalua la validesa de la PVO com a prova diagnòstica de TDAH en la població infantil. Els resultats mostren respostes de vergència majors en participants sans enfront d'aquells amb TDAH i controls clínics. La PVO permet classificar als TDAH enfront de controls sans amb una precisió del 96,3%. En el segon estudi s'avaluen els marcadors de vergència ocular a l'any després de la intervenció terapèutica. Els resultats mostren que els marcadors de vergència no evidencien canvis significatius que permetin inferir puguin ser marcadors pronòstics de l'evolució de la malaltia o de resposta al tractament. No obstant això, es va produir una disminució en els errors de comissió així com dels temps de reacció del marcador de vergència; els canvis del qual ens permeten inferir una millora atribuïble a la intervenció terapèutica. Aquests resultats conclouen que, en combinació amb una tasca d'atenció, les respostes de vergència ocular podrien usar-se com un marcador objectiu per a recolzar el diagnòstic clínic del TDAH en la població infantojuvenil, però no per a avaluar l'eficàcia al tractament.El trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH) es un trastorno del neurodesarrollo de origen neurobiológico que se inicia en la edad infantil con una prevalencia mundial de un 5,29%. El diagnóstico estándar habitualmente implica una entrevista clínica completa, una exploración psicopatológica, valoración del estado cognitivo, escalas de valoración específicas e informes escolares. Debido a la ausencia de un marcador específico y a la relativa subjetividad del proceso, las tasas de diagnóstico varían en función del país, por lo que resulta del máximo interés disponer de métodos objetivos que otorguen una mayor validez al diagnóstico. La atención es un mecanismo neuronal que permite seleccionar información sensorial relevante del resto, estando los circuitos neuronales de la atención directamente relacionados con el sistema motor ocular donde un cambio en la atención es generalmente seguido por un movimiento del ojo. La vergencia se refiere al movimiento simultáneo de ambos ojos en direcciones opuestas para obtener una visión binocular única. Cuando giran uno hacia el otro (convergencia), el ángulo del ojo aumenta y cuando se alejan el uno del otro (divergencia), el ángulo se vuelve más pequeño. Durante la fijación constante de la mirada, los estímulos visuales modulan el ángulo de vergencia ocular y éste aumenta después de la estimulación visual. La atención visual es el mecanismo que utiliza el sistema nervioso para resaltar ubicaciones, objetos o características específicas dentro del campo visual y es importante para la percepción visual y los usos que le damos a la percepción y para la interacción con el mundo visual, y se logra o bien realizando un movimiento ocular para llevar el objeto a la fóvea (atención abierta ) o mediante un mayor procesamiento de la información visual en las neuronas que representan regiones más periféricas del campo visual seleccionadas por la retina (atención encubierta) donde los ojos no se mueven y se producen sesgos en respuestas perceptivas y neuronales. Se ha demostrado la vergencia ocular está relacionada con la atención encubierta y que durante la fijación de la mirada los estímulos visuales modulan el ángulo de vergencia ocular (Avo) en función de su capacidad para captar la atención, por lo que el movimiento de vergencia ocular podría representar un biomarcador de la atención visual evaluado mediante técnicas de rastreo ocular. El objetivo de esta tesis es evaluar la validez diagnóstica de la prueba de la vergencia ocular (PVO) en el TDAH en niños de 7 a 17 años, así como evaluar si dicha prueba puede ser un indicador de gravedad y/o pronóstico de la enfermedad. El primer estudio evalúa la validez de la PVO como prueba diagnóstica de TDAH en la población infantil. Los resultados muestran respuestas de vergencia mayores en participantes sanos frente a aquellos con TDAH y controles clínicos. La PVO permite clasificar a los TDAH frente a controles sanos con una precisión del 96,3%. En el segundo estudio se evalúan los marcadores de vergencia ocular al año tras la intervención terapéutica. Los resultados muestran que los marcadores de vergencia no muestran cambios significativos que permitan inferir puedan ser marcadores pronósticos de la evolución de la enfermedad o de respuesta al tratamiento sin embargo se produjo una disminución en los errores de comisión, así como de los tiempos de reacción del marcador cuyos cambios nos permiten inferir una mejoría atribuible a la intervención terapéutica. Estos resultados concluyen que, en combinación con una tarea de atención, las respuestas de vergencia ocular podrían usarse como un marcador objetivo para respaldar el diagnóstico clínico del TDAH en la población infantojuvenil, pero no para evaluar la eficacia al tratamiento.Attention deficit hyperactivity disorder (ADHD) is a neurodevelopmental disorder that begins in childhood with a worldwide prevalence of 5.29%. Standard diagnosis usually involves a complete clinical interview, psychopathological examination, assessment of cognitive status, specific rating scales and school reports. Due to the absence of a specific marker and the relative subjectivity of the process, diagnostic rates vary from country to country, so it is of the utmost interest to have objective methods that give greater validity to the diagnosis. Attention is a neural mechanism for selecting relevant sensory information from the rest, and the neural circuits of attention are directly related to the ocular motor system, and a change in attention is usually followed by an eye movement. Vergence refers to the simultaneous movement of both eyes in opposite directions to obtain a single binocular vision. When they turn toward each other (convergence), the angle of the eyes increases and when they move away from each other (divergence), the angle becomes smaller. During constant gaze fixation, visual stimuli modulate the ocular vergence angle and it increases after visual stimulation. Visual attention is the mechanism used by the nervous system to highlight specific locations, objects or features within the visual field and is important for visual perception and the uses to which we put it and for interaction with the visual world. Visual attention is achieved either by performing an eye movement to bring the object to the fovea (overt attention) or by further processing of visual information in neurons representing more peripheral regions of the visual field selected by the retina (covert attention) where the eyes do not move and biases in perceptual and neural responses occur. It has been shown that ocular vergence is related to covert attention and that during gaze fixation visual stimuli modulate the ocular vergence angle (Avo) as a function of their ability to capture attention, so that ocular vergence movement could represent a biomarker of visual attention assessed by eye-tracking techniques. The aim of this study is to evaluate the diagnostic validity of the eye vergence test (EVT) in ADHD in children aged 7 to 17 years, as well as to assess whether this test can be an indicator of severity and/or prognosis of the disease. The first study evaluates the validity of the EVT as a diagnostic test for ADHD in the pediatric population. The results show higher vergence responses in healthy participants versus those with ADHD and clinical controls. The EVT allows classifying ADHD versus healthy controls with an accuracy of 96.3%. In the second study, markers of ocular vergence are assessed one year after therapeutic intervention. The results show that vergence markers do not show significant changes that would allow us to infer that they could be prognostic markers of the evolution of the disease or of response to treatment. However, there was a decrease in the commission errors as well as in the reaction times of the vergence marker; these changes allow us to infer an improvement attributable to the therapeutic intervention. These results conclude that, in combination with an attention task, eye vergence responses could be used as an objective marker to support the clinical diagnosis of ADHD in the juvenile population, but not to assess treatment efficacy.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatri

Clinical validation of eye vergence as an objective marker for diagnosis of ADHD in children

Objective: ADHD youth show poor oculomotor control. Recent research shows that attention-related eye vergence is weak in ADHD children. Method: To validate vergence as a marker to classify ADHD, we assessed the modulation in the angle of vergence of children (n = 43) previously diagnosed with ADHD while performing an attention task and compared the results with age-matched clinical controls (n = 19) and healthy peers (n = 30). Results: We observed strong vergence responses in healthy participants and weak vergence in the clinical controls. ADHD children showed no significant vergence responses. Machine-learning models classified ADHD patients (n = 21) from healthy controls (n = 21) with an accuracy of 96.3% (false positive [FP]: 5.12%; false negative [FN]: 0%; area under the curve [AUC]: 0.99) and ADHD children (n = 11) from clinical controls (n = 14) with an accuracy of 85.7% (FP: 4.5%; FN: 19.2%, AUC: 0.90). Conclusion: In combination with an attention task, vergence responses can be used as an objective marker to detect ADHD in children.Peer Reviewe

Clinical validation of eye vergence as an objective marker for diagnosis of ADHD in children

Objective: ADHD youth show poor oculomotor control. Recent research shows that attention-related eye vergence is weak in ADHD children. Method: To validate vergence as a marker to classify ADHD, we assessed the modulation in the angle of vergence of children (n = 43) previously diagnosed with ADHD while performing an attention task and compared the results with age-matched clinical controls (n = 19) and healthy peers (n = 30). Results: We observed strong vergence responses in healthy participants and weak vergence in the clinical controls. ADHD children showed no significant vergence responses. Machine-learning models classified ADHD patients (n = 21) from healthy controls (n = 21) with an accuracy of 96.3% (false positive [FP]: 5.12%; false negative [FN]: 0%; area under the curve [AUC]: 0.99) and ADHD children (n = 11) from clinical controls (n = 14) with an accuracy of 85.7% (FP: 4.5%; FN: 19.2%, AUC: 0.90). Conclusion: In combination with an attention task, vergence responses can be used as an objective marker to detect ADHD in childre

Clinical validation of eye vergence as an objective marker for diagnosis of ADHD in children

Objective: ADHD youth show poor oculomotor control. Recent research shows that attention-related eye vergence is weak in ADHD children. Method: To validate vergence as a marker to classify ADHD, we assessed the modulation in the angle of vergence of children (n = 43) previously diagnosed with ADHD while performing an attention task and compared the results with age-matched clinical controls (n = 19) and healthy peers (n = 30). Results: We observed strong vergence responses in healthy participants and weak vergence in the clinical controls. ADHD children showed no significant vergence responses. Machine-learning models classified ADHD patients (n = 21) from healthy controls (n = 21) with an accuracy of 96.3% (false positive [FP]: 5.12%; false negative [FN]: 0%; area under the curve [AUC]: 0.99) and ADHD children (n = 11) from clinical controls (n = 14) with an accuracy of 85.7% (FP: 4.5%; FN: 19.2%, AUC: 0.90). Conclusion: In combination with an attention task, vergence responses can be used as an objective marker to detect ADHD in childre

Eye vergence responses during an attention task in adults with ADHD and clinical controls

Objective: ADHD patients show poor oculomotor control and recent studies show that attention-related eye vergence is weak in ADHD children. We aimed to assess vergence as a potential diagnostic biomarker for ADHD in adults. Method: We assessed the modulation in the angle of vergence while performing an attention task (N = 144), comparing the results for adults previously diagnosed with ADHD (N = 108) with age-matched clinical controls (N = 36). Results: Significant differences in eye vergence response modulation between clinical controls and ADHD patients were documented. Diagnostic test accuracy was 79%. Conclusion: In combination with an attention task, eye vergence responses could be used as an objective marker to support the clinical diagnosis of adult ADHDPeer ReviewedPostprint (author's final draft

Clinical Validation of Eye Vergence as an Objective Marker for Diagnosis of ADHD in Children

Objective: ADHD youth show poor oculomotor control. Recent research shows that attention-related eye vergence is weak in ADHD children. Method: To validate vergence as a marker to classify ADHD, we assessed the modulation in the angle of vergence of children (n = 43) previously diagnosed with ADHD while performing an attention task and compared the results with age-matched clinical controls (n = 19) and healthy peers (n = 30). Results: We observed strong vergence responses in healthy participants and weak vergence in the clinical controls. ADHD children showed no significant vergence responses. Machine-learning models classified ADHD patients (n = 21) from healthy controls (n = 21) with an accuracy of 96.3% (false positive [FP]: 5.12%; false negative [FN]: 0%; area under the curve [AUC]: 0.99) and ADHD children (n = 11) from clinical controls (n = 14) with an accuracy of 85.7% (FP: 4.5%; FN: 19.2%, AUC: 0.90). Conclusion: In combination with an attention task, vergence responses can be used as an objective marker to detect ADHD in childre

Effectiveness of family metacognitive training in mothers with psychosis and their adolescent children : a multicenter study protocol

More than half of women with psychosis take care of their children despite the difficulties caused by the disease. Additionally, these kids have a higher risk of developing a mental health disorder. However, no interventions have been developed to meet these needs. Metacognitive Training (MCT) is a psychological intervention that has demonstrated its efficacy in improving cognitive insight, symptom management and social cognition in people with first-episode psychosis (FEP). Additionally, MCT has shown better results in women than men with FEP. This study aims to adapt and evaluate the efficacy of MCT-F in mothers and adolescent children in an online group context with the main purpose of improving family relationships, cognitive awareness and symptoms in women with psychosis and increase their children's knowledge of the disease and their functioning. As secondary objectives, it also aims to evaluate improvements in metacognition, social cognition, symptoms, protective factors and self-perception of stigma. A quasi-experimental design with participants acting as their own control will be carried out. Forty-eight mothers with psychosis and their adolescent children (between 12 and 20 years old) recruited from a total of 11 adult mental health care centers will receive MCT-F. Participants will be evaluated 11 weeks before the intervention (T1), at baseline (T2), and post-intervention (T3) with a cognitive insight scale, as a primary outcome. Measures of metacognitive and social cognition, symptoms, cognitive functioning, family and social functioning, protective factors (self-esteem, resilience, and coping strategies) and self-perceived stigma will be addressed as secondary outcomes. Assessment will also address trauma and attachment in mothers and, lastly, the feasibility and acceptability of MCT-F in both participant groups. This will be the first investigation of the efficacy, acceptability, and viability of the implementation of MCT-F. The results of this study may have clinical implications, contributing to improving mothers' with psychosis and adolescents' functioning and better understanding of the disease, in addition to the possible protective and preventive effect in adolescents, who are known to be at higher risk of developing severe mental disorders. Clinical trial registration: , identifier [NCT05358457]