Blended Cognition

The central concept of this edited volume is "blended cognition", the natural skill of human beings for combining constantly different heuristics during their several task-solving activities. Something that was sometimes observed like a problem as “bad reasoning”, is now the central key for the understanding of the richness, adaptability and creativity of human cognition. The topic of this book connects in a significant way with the disciplines of psychology, neurology, anthropology, philosophy, logics, engineering, logics, and AI. In a nutshell: understanding better humans for designing better machines. It contains a Preface by the editors and 12 chapters

Els alumnes com a docents. L'experiència Powerpoint

Durant el segon semestre del curs 2005-2006 s'ha portat a terme la present experiència d'innovació docent a l'assignatura Història del Pensament Filosòfic i Científic (28973), assignatura de la Titulació d'Humanitats que ja s'imparteix amb metodologia ECTS. Aprofitant les immenses possibilitats didactològiques que permet el disseny dels crèdits ECTS es plantejà la possibilitat de desenvolupar una experiència docent en la qual fossin els propis alumnes que impartissin una sessió teòrica que constituís una part real del temari. És a dir, que els alumnes confeccionessin uns materials docents de manera tutoritzada que haurien de servir pel desenvolupament d'una sessió docent dirigida per ells mateixos. El vehicle de l'experiència fou el programa Powerpoint, i la forma de treball fou la de la tutorització de grups a través d'un entorn bimodal (Campus virtual/correu electrònic i tutories personals al despatx). Aquesta activitat comptabilizava el 25% de la nota global del curs, dins d'un marc d'avaluació continuad

The Eastern Construction of the Artificial Mind

In this paper we will analyse the possible similarities and differences between scientists dealing with AI and robotics from the West and those from the East. Another question that arises is: is there such a thing as an AI & robotics paradigm specific to Eastern research? Through the analysis of cultural, philosophical and technical aspects, this research will show that there is no real Eastern model of the artificial mind, although their background ideas have influenced world-wide research in the field deeply.En este artículo vamos a analizar las posibles semejanzas y diferencias entre los científicos que se ocupan de la IA y la robótica en Oriente y Occidente. La primera pregunta que surge es: ¿existe realmente un paradigma propio oriental para la IA y la robótica? A través del análisis de los aspectos culturales, filosóficos y técnicos, esta investigación mostrará que no hay un verdadero modelo oriental de mente artificial, aunque sus ideas filosóficas han influido profundamente a nivel mundial en esa investigación

Poden parlar les màquines? : Comparació d'ELIZA amb els sistemes de conversa moderns

Creat el 1966, ELIZA era un programa informàtic que simulava mantenir una conversa amb la persona usuària. Des de llavors, s'han creat altres bots de conversa, més avançats. Aquest treball ha analitzat comparativament cinc bots de conversa molt ben valorats en els Tests de Turing i ha arribat a la conclusió que els sistemes conversacionals en llenguatge natural o col·loquial han millorat, atès que aprenen literalment en cada conversa que mantenen, però encara estan lluny de ser bots ideals.Creado en 1966, ELIZA era un programa informático que simulaba mantener una conversación con la persona usuaria. Desde entonces, se han creado otros bots de conversación, más avanzados. Este trabajo ha analizado comparativamente cinco bots de conversación muy bien valorados en los Tests de Turing y ha llegado a la conclusión de que los sistemas conversacionales en lenguaje natural o coloquial han mejorado, dado que aprenden literalmente en cada conversación que mantienen, pero todavía están lejos de ser bots ideales.Created in 1966, ELIZA was a computer programme which simulated conversations with users. Since then, other chat bots have been created, and are more advanced. This study comparatively analyses five chat bots highly valued in the Turing Test and concludes that these natural language conversational agents have had their skills improved in comparison to ELIZA. They are able to learn from each conversation, but are still far from ideal bots

Marc teòric de les controvèrsies científiques : el cas de la sacarina /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLa tesi doctoral s'emmarca dins el marc teòric dels estudis de Ciència, Tecnologia i Societat, concretament en els Estudis de Controvèrsies Científiques. L'autor aporta un model d'anàlisi de les controvèrsies que abarca la identificació, la dinàmica i la clausura de les controvèrsies, tot contribuint a establir els paral·lelismes entre la dinàmica evolutiva de la macrociència i la microciència. El disseny d'un marc d'anàlisi holístic requereix per part de l'autor la inclusió en el model filosòfic de les àrees de la ciència industrial, els medis de comunicació i la societat civil. Els canvis estructurals esdevinguts en les principals nacions mundials durant finals del segle XIX i la totalitat del segle XX, han menat a la era de la informació i a una modificació radical en la dinàmica científica, que el present model recull. L'existència de diversos agents i tipus de controvèrsies, delimitables a partir del model proposat, justifica la idea de camps de controvèrsies, en el que trobaríem diversos tipus de controvèrsies situades en nivells socials, temporals i epistèmics diferents. L'autor il·lustra el model teòric a partir d'un estudi de cas històric, el de la sacarina, el primer edulcorant de síntesi no nutritiu que es trobà envoltat de la polèmica des del seu descubriment, l'any 1878, fins el desembre de 2000. El cas abarca un lapse temporal suficientment extens per tal que l'estudi permeti observar la necessitat de la inclusió d'aquests nous agents en el model d'anàlisi teòric. A més de realitzar un anàlisi epistemològic respecte la dinàmica de les controvèrsies científiques, l'autor dedica dos capítols a l'anàlisi intern de la metodologia científica emprada en l'intent de clausura de la controvèrsia sobre les suposades propietats tòxiques de la sacarina. La tesi doctoral inclou annexos que contemplen la percepció de la controvèrsia dins la premsa, la literatura, l'humor o Internet. L'autor manifesta la necessitat de comprendre la dinàmica científica a partir dels moments de crisi, les controvèrsies en el cas de la microdinàmica, i de la utilitat del concepte de camps de controvèrsies. Indica també la idea del caràcter obert i revisable dels models teòrics d'anàlisi de la ciència, i de la natura dinàmica dels processos científics.The present Thesis belongs to the Science, Technology and Society Studies and, more to the point end of to the Scientific Controversies Studies. The author introduces a controversy analysis model that analizes the controversies identification, dynamics and closure, and contributes to show the parallelism between the dynamic evolution of macro- and microscience. The design of an holistic analysis frame involves the inclusion, inside the philosophical model, of industrial science, mass media and civil society. Structural changes appeared through the main developed countries from the XIXth Century and the full XXth Century have led to the Information Era and to a radical transformation of the scientific dynamic, both aspects analyzed by the present model. The existence of several kinds of controversies and agents involved, easily outlined by means of the proposed model, justifies the idea of controversy fields, in which we could find several kind of controversies with different social, temporal and epistemic levels. The author illustrates this theoretical model using the saccharin historic case study. Saccharin was the first synthetic non-nutritive sweetener, and founded itself involved from the years of its discovery, 1878, until the 2000's end. The case spans for an extremely large period, which allows the necessity to include new agents inside the theoric model. The author developes an epistemological study on scientific controversies dynamic as well as the true scientific techniques used by scientists through the saccharin toxicological controversies. Two whole chapters, one devoted to the historical case study, and several Annexes also included show the controversies perception about saccharin on journals, literature, cartoonists and the Internet. Finally, the author remarks the necessity to understand the scientific dynamics in the polemical periods, controversies at the microscience level, and insists on the utility of the 'controversies field' concept. He also remarks the necessity to undertand philosophical models of scientific dynamics as open and checkable processes, and to recognize the dynamical nature of scientific processes

Les màquines del futur pensaran i sentiran

Aquest any, la revista International Journal of Synthetic Emotions, líder internacional en l'estudi de les emocions artificials, ha editat dos números especials dedicats a la reflexió sobre emocions, cognició i computació, en honor a Alan Turing, el creador de la intel·ligència artificial i de les computadores i l'expert que va fer possible desxifrar els codis de la màquina Enigma. Hi han contribuït teòrics de la computació, programadors de conversadors artificials i enginyers que treballen per dissenyar màquines més eficients que segueixen estructures cognitives bioinspirades.Este año, la revista International Journal of Synthetic Emotions, líder internacional en el estudio de las emociones artificiales, ha editado dos números especiales dedicados a la reflexión sobre emociones, cognición y computación, en honor a Alan Turing, el creador de la inteligencia artificial y de las computadoras y el experto que hizo posible descifrar los códigos de la máquina Enigma. Han contribuido teóricos de la computación, programadores de conversadores artificiales e ingenieros que trabajan para diseñar máquinas más eficientes que siguen estructuras cognitivas bioinspiradas

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Masahiro MORI, The Buddha in the Robot. A Robot Engineer's Thoughts on Science and Religio

(Un-)Biasing the Morphologies of Affect for HRI Purposes

One fundamental aspect of Human-Robot Interactions is the role of the morphologies of both humans and machines. Basically, humans are naturalistically oriented towards the social interaction with other humans. Taking into account that fact that human morphologies run a social role, and that affection or emotion are fundamental aspects of the eco-cognitive and social processes, this talk tries to relate some classic and current challenges related to HRI: moral bias, emotional role into HRI, and dynamical morphologies in transhumanist scenarios

Information as a morpho-ontological process

The debate about information is clearly ontological: how do we know what is real? Which is the object of our knowledge? Only after having clarified this point we can start epistemological debates, which at their turn, are part of the ontological perspective (about nature, knowledge, and the world itself, here the vicious circle). Therefore: things do not happen in the world, but happen in our minds. For that reason, information cannot be considered something real that is just expecting to be captured by some information-gatherer entity like a human being. At that point the multidimensional aspects related to information integration produced by some special entities, which at their turn are constrained by specific morphological aspects, reveal the conflictive nature of reality as information. In fact, it is a process