5 research outputs found

    Detecci贸n de 谩cido pirazinoico como biomarcador de resistencia a pirazinamida en Mycobacterium tuberculosis mediante dos inmunoensayos empleando nanopart铆culas magn茅ticas, tmRNA y RpsA

    Get PDF
    Dise帽a un sistema que detecte al 谩cido pirazinoico (POA), el cual es producto del metabolismo de la bacteria y principio activo de la droga. Cuando una bacteria es sensible al tratamiento con pirazinamida, produce POA en los cultivos a determinado ratio, sin embargo, aquellas resistentes no producen o producen muy poco. Se logr贸 ensamblar dos sistemas de detecci贸n, el Sistema I consisti贸 en acoplar la prote铆na RpsA y su tmRNA a una nanopart铆cula magn茅tica de estreptavidina a trav茅s del tmRNA biotinilado, mientras que el Sistema II, consisti贸 en acoplar las mismas mol茅culas a una nanopart铆cula magn茅tica de cobalto, pero a trav茅s de la cola de histidinas de la prote铆na RpsA. Estos sistemas fueron enfrentados de forma preliminar, a POA comercial. Como resultado se obtuvo que el primer sistema logr贸 detectar hasta cinco picomoles del 谩cido, sin embargo, estos resultados no lograron ser reproducibles. El segundo sistema logr贸 detectar hasta 750 picomoles del 谩cido, y se logr贸 reproducir en dos ocasiones. Los sistemas fueron estables y demostraron estar ensamblados correctamente, sin embargo, la variabilidad en los resultados de detecci贸n de POA, aqu铆 presentados, estar铆an indicando que la interacci贸n entre el RpsA y el POA no es tan fuerte como se mencion贸 en estudios anteriores. El resultado de este trabajo estar铆a confirmando lo reportado en un 煤ltimo estudio publicado en Nature, el cual refuta la hip贸tesis de que el 谩cido pirazinoico se une a RpsA con gran afinidad.Inn贸vate Per煤Tesi

    Implementaci贸n y establecimiento de un punto de corte en un test de Wayne cuantitativo para detectar la susceptibilidad a PZA en cultivos MODS de muestras de esputo

    Get PDF
    La pirazinamida (PZA) es una droga importante para el acortamiento del tratamiento antituberculoso, es la 煤nica que act煤a sobre las micobacterias latentes. La susceptibilidad a PZA puede ser determinada evaluando: el crecimiento de la micobacteria frente a la droga (BACTEC 960), la actividad enzim谩tica de la pirazinamidasa (PZAsa) (Test de Wayne) que detecta al 谩cido pirazinoico (POA) o molecularmente, identificando variantes o mutaciones presentes en el gen pncA que puede afectar su actividad normal. BACTEC MGIT960 ha sido la 煤nica prueba de susceptibilidad (DST) recomendada por la OMS, sin embargo, ha reportado alto 铆ndice de falsos resistentes, quiz谩s por la dificultad de mantener un pH adecuado y controlar el in贸culo cultivado. El secuenciamiento conlleva un alto costo y, adem谩s, un cierto porcentaje de mutaciones puede no afectar la actividad enzim谩tica, o cepas WT manifiestan resistencia, por lo que hay otros mecanismos que estar铆an implicados en la resistencia. En este estudio planteamos cuantificar la producci贸n de POA en cultivo l铆quido directamente de esputo luego de su incubaci贸n con PZA (MODS-WQ), a diferencia del test de Wayne convencional que se basa en la observaci贸n del color. Se usaron 264 muestras de esputo de pacientes con tuberculosis y se evalu贸 dos variantes del medio: caldo 7H9 y buffer citrato, ambas a pH neutral. La variante en buffer citrato identific贸 correctamente el 92.6% de los aislados resistentes y el 95.6% de los aislados sensibles, usando como gold est谩ndar las tres DST mencionadas. La variante en 7H9 identific贸 81.3% resistentes y 77.2% sensibles. Los resultados se obtuvieron en un promedio de 13 d铆as.Pyrazinamide (PZA) is an important drug for shortening anti-tuberculosis treatment as it is the only one that acts on latent mycobacteria. Susceptibility to PZA can be determined by evaluating the growth of mycobacteria against the drug (BACTEC 960), the enzymatic activity of pyrazinamidase (PZAsa) through the Wayne Test, which detects pyrazinoic acid (POA) or molecularly, identifying variants or mutations present in the pncA gene that can affect its normal activity. The BACTEC MGIT960 has been the only susceptibility test recommended by the WHO, however, it has reported a high rate of false resistance, perhaps due to the difficulty of maintaining an adequate pH and controlling the amount of cultured inoculum. Sequencing carries a high cost, and, in addition, a certain percentage of mutations may not affect their enzymatic activity, or WT strains show resistance, so there are some mechanisms that are not well studied that would be involved in resistance. In this study we propose to quantify the production of POA in liquid culture directly from sputum after its incubation with PZA (MODS-WQ), unlike the conventional Wayne test that is based on the observation of color. 264 sputum samples from tuberculosis patients were used to evaluate two medium variants: 7H9 broth and citrate buffer, both at neutral pH. The variant in citrate buffer correctly identified 92.6% of the resistant isolates and 95.6% of the sensitive isolates, using the three mentioned DSTs as the gold standard. The 7H9 variant identified 81.3% resistant and 77.2% sensitive. Results were obtained in an average of 13 days

    Efecto irritante in vitro de formulaciones cosm茅ticas con extracto de camu camu, mediante el m茅todo Het Cam.

    Get PDF
    OBJETIVOEvaluar el efecto irritante de formulaciones cosm茅ticas con extractos de camu camu.MATERIAL Y M脡TODOEl presente estudio se realiz贸 con formulaciones cosm茅ticas de extractos de camu camu, proporcionadas por el Laboratorio de AYRU COSMETIC; utilizamos la t茅cnica alternativa in vitro, en membrana corioalantoidea en huevos f茅rtiles de gallina (HET CAM, hen麓s egg test chorioallantoic membrane). La implementaci贸n de la t茅cnica se realiz贸 en el Centro de Investigaci贸n de Medicina Tradicional y Farmacolog铆a del Instituto de Investigaci贸n de la Facultad de Medicina Humana de la USMP.RESULTADOSNinguno de los cosm茅ticos con extracto de camu camu, produjo ruptura de la membrana corioalantoidea, evidenciado por ausencia del colorante absorbido, azul de trip谩n, detectable a 595 nm.CONCLUSIONESLos 铆ndices de irritaci贸n (I.I) obtenidos en todas las formulaciones cosm茅ticas permiten clasi铿乧arlas como NO IRRITANTES, y constituyen el soporte de la inocuidad, de las mismas, para continuar con pruebas de e铿乧acia cl铆nica. (Horiz Med 2013; 13(2): 12-18)

    Mechanisms of androgen metabolism reprogramming in aggressive prostate cancer models and the association between androgens and COVID-19

    Get PDF
    El funcionament adequat del sistema endocr铆 desempenya un paper crucial en el manteniment de la salut humana, ja que les hormones s贸n essencials per regular la home貌stasi del cos. Les interrupcions en les vies normals de senyalitzaci贸 hormonal poden portar a diverses malalties, comprometent la resposta immunol貌gic i contribuint a amb el c脿ncer a nivell cel路lular, com la proliferaci贸 cel路lular, la migraci贸, la invasi贸 i la formaci贸 de met脿stasis. Inicialment, la nostra tesi tenia com a objectiu investigar el paper de les hormones esteroides en el c脿ncer de pr貌stata. No obstant aix貌, a causa de la pand猫mia, vam ampliar el nostre enfocament per estudiar les hormones masculines en la COVID-19. El c脿ncer de pr貌stata 茅s dependent d'hormones i la ter脿pia de privaci贸 d'andr貌gens (ADT) 茅s el tractament est脿ndard per a tumors no operables. Desafortunadament, la resist猫ncia a l'ADT continua sent un desafiament significatiu, sovint atribu茂t a la bios铆ntesi intratumoral d'hormones. Per comprendre millor aquests mecanismes, vam utilitzar cultius primaris de pacients sense exposici贸 pr猫via a hormones (hnPCs) amb tumors agressius. La nostra an脿lisi va revelar canvis importants en aquests cultius, que van afectar les vies dels andr貌gens (AR, SRD5A1, AKR1C3, PAPSS2), les vies dels estr貌gens (ESRRA, CYP1B1, CYP19A1) i la via p53 (TP53, MDM2, CDKN1A), demostrant que aquests models experimenten una reprogramaci贸 metab貌lica per augmentar la producci贸 d'hormones esteroides. Destacablement, vam observar una forta sobreexpressi贸 de CDKN1A p21WAF1, que va estar significativament associada a AKR1C3 i altres gens esteroidog猫nics, insinuant un possible paper oncog猫nic per a p21WAF1. An脿lisis addicionals van revelar la localitzaci贸 nuclear de p21 i l'expressi贸 de marcadors de senesc猫ncia; no obstant aix貌, les hnPCs mostren una proliferaci贸 moderada per貌 sostinguda, alta quimiorresist猫ncia intr铆nseca i expressi贸 de marcadors de c猫l路lules mare canceroses. Estudis actuals han revelat el paper parad貌gic de la senesc猫ncia, demostrant que pot promoure la progressi贸 i l'agressivitat del c脿ncer. Per tant, els nostres resultats mostren evid猫ncies d'un estat similar a la senesc猫ncia en aquests cultius, que pot promoure la reprogramaci贸 metab貌lica i l'agressivitat en el c脿ncer de pr貌stata. Els casos greus de la COVID-19 es relacionen amb factors com l'edat avan莽ada, el sexe mascul铆, l'estatus socioecon貌mic i les comorbiditats. La nostra recerca va aprofundir en la relaci贸 entre els nivells s猫rics de testosterona, els perfils de c猫l路lules immunol貌giques i la gravetat de la malaltia en pacients masculins amb la COVID-19. Vam identificar difer猫ncies significatives en els predictors bioqu铆mics de la malaltia entre pacients masculins i femenins. L'an脿lisi longitudinal va revelar que les traject貌ries dels nivells s猫rics de testosterona eren els predictors m茅s forts de la superviv猫ncia entre tots els par脿metres bioqu铆mics estudiats, fins i tot superant els valors 煤nics de testosterona en l'admissi贸. En casos que van portar a la mort, vam observar patrons irregulars en els nivells s猫rics de la hormona lute茂nitzant (LH) i l'androstenediona, suggerint una incapacitat per restablir els nivells normals de testosterona. Aquest fenomen va estar associat amb una diferenciaci贸 deficient de les c猫l路lules T auxiliars i un augment dels monocits cl脿ssics circulants, indicant la influ猫ncia significativa de l'estat de testosterona en les respostes immunit脿ries a la COVID-19.El adecuado funcionamiento del sistema endocrino desempe帽a un papel crucial en el mantenimiento de la salud humana, ya que las hormonas son esenciales para regular la homeostasis. Las interrupciones en las v铆as normales de se帽alizaci贸n hormonal pueden llevar a diversas enfermedades, comprometiendo la respuesta inmune o contribuyendo a con el c谩ncer a nivel celular, como la proliferaci贸n celular, la migraci贸n, la invasi贸n y la formaci贸n de met谩stasis. Inicialmente, nuestra tesis ten铆a como objetivo investigar el papel de las hormonas esteroides en el c谩ncer de pr贸stata. Sin embargo, debido a la pandemia, ampliamos nuestro enfoque para estudiar las hormonas masculinas en la COVID-19. El c谩ncer de pr贸stata es dependiente de hormonas y la terapia de privaci贸n de andr贸genos (ADT) es el tratamiento est谩ndar para tumores no operables. Desafortunadamente, la resistencia al ADT sigue siendo un desaf铆o, a menudo atribuido a la s铆ntesis intratumoral de hormonas. Para comprender mejor estos mecanismos, utilizamos cultivos primarios de pacientes con tumores agresivos homone-naive (hnPCs). Nuestro an谩lisis revel贸 cambios sustanciales en los cultivos, que afectaron las v铆as de andr贸genos (AR, SRD5A1, AKR1C3, PAPSS2), las v铆as de los estr贸genos (ESRRA, CYP1B1, CYP19A1) y la v铆a p53 (TP53, MDM2, CDKN1A), demostrando que estos modelos experimentan una reprogramaci贸n metab贸lica para aumentar la producci贸n de hormonas esteroides. Notablemente, observamos una fuerte sobreexpresi贸n de CDKN1A (p21WAF1), que estuvo significativamente asociada a AKR1C3 y otros genes esteroidog茅nicos, insinuando un posible papel oncog茅nico para p21WAF1. An谩lisis adicionales revelaron la localizaci贸n nuclear de p21WAF1 y la expresi贸n de marcadores de senescencia; sin embargo, los hnPCs muestran una proliferaci贸n moderada pero sostenida, alta quimiorresistencia y expresi贸n de marcadores de stemness. Estudios actuales han revelado el papel parad贸jico de la senescencia, demostrando que puede promover la progresi贸n y agresividad del c谩ncer. Por lo tanto, nuestros resultados muestran evidencia de un estado similar a la senescencia en estos cultivos, que puede promover la reprogramaci贸n metab贸lica y la agresividad en el c谩ncer de pr贸stata. Los casos graves de COVID-19 se asocian con factores como la edad, el sexo masculino y las comorbilidades. Nuestra investigaci贸n profundiz贸 en la relaci贸n entre los niveles s茅ricos de testosterona, los perfiles de c茅lulas inmunol贸gicas y la gravedad de la enfermedad en pacientes hombres con COVID-19. Identificamos diferencias significativas en los predictores bioqu铆micos de la enfermedad entre pacientes hombres y mujeres. El an谩lisis longitudinal revel贸 que las trayectorias de los niveles s茅ricos de testosterona fueron los predictores m谩s s贸lidos de la supervivencia entre todos los par谩metros bioqu铆micos estudiados, incluso superando los valores 煤nicos de testosterona en la admisi贸n. En los casos fatales, observamos patrones irregulares en los niveles s茅ricos de hormona luteinizante (LH) y androstenediona, lo que sugiere una incapacidad para restablecer los niveles normales de testosterona. Este fen贸meno se asoci贸 con una diferenciaci贸n deficiente de las c茅lulas T auxiliares y un aumento de los monocitos cl谩sicos circulantes, lo que indica la influencia significativa del estado de testosterona en las respuestas inmunol贸gicas a la COVID-19.The proper functioning of the endocrine system plays a crucial role in maintaining human health, as hormones are vital for regulating bodily homeostasis. Disruptions in normal hormone signaling pathways can lead to various diseases, compromising the immune system's response to infections and contributing to cancer-related behaviors at the cellular level, including cell proliferation, migration, invasion, and metastasis formation. Initially, our thesis aimed to investigate the role of steroid hormones in prostate cancer. However, due to the pandemic, we expanded our focus to study male hormones in COVID-19. Prostate cancer is hormone-dependent, and androgen deprivation therapy (ADT) is the standard treatment for inoperable tumors. Unfortunately, resistance to ADT remains a significant challenge, often attributed to intratumor hormone biosynthesis. To better understand these mechanisms, we utilized primary cultures from hormone-na茂ve patients (hnPCs) with aggressive tumors. Our analysis revealed substantial changes in these cultures, impacting androgen pathways (AR, SRD5A1, AKR1C3, PAPSS2), estrogen pathways (ESRRA, CYP1B1, CYP19A1), and the p53 pathway (TP53, MDM2, CDKN1A). demonstrating that these models are undergoing a metabolic reprogramming in order to enhance the production of steroid hormones. Notably, we observed a strong overexpression of CDKN1A(p21WAF1), which was significantly associated with AKR1C3 and other steroidogenic genes, hinting at a potential oncogenic role for p21WAF1. Further analyses revealed nuclear localization of p21WAF1 and the expression of senescence markers, however, hnPCs show moderate but sustained proliferation, high intrinsic chemoresistance and expression of cancer stem markers. Current studies have revealed the paradoxical role of senescence, demonstrating that it can promote cancer progression and aggressiveness. Therefore, our results show evidence of a senescence-like state in these cultures, which may promote metabolic reprogramming and aggressiveness in prostate cancer. Severe COVID-19 cases are associated with factors such as old age, male sex, socioeconomic status, and comorbidities. Our research delved into the link between serum testosterone levels, immune cell profiles, and disease severity in male COVID-19 patients. We identified significant differences in biochemical predictors of disease outcomes between male and female patients. Longitudinal analysis revealed that serum testosterone trajectories were the strongest predictors of survival among all biochemical parameters studied, even surpassing single-point admission serum testosterone values. In cases leading to fatalities, we observed irregular patterns in serum luteinizing hormone (LH) and androstenedione levels, suggesting a failure to restore normal testosterone levels. This phenomenon was associated with impaired T helper differentiation and increased circulating classical monocytes, indicating the substantial influence of testosterone status on immune responses to COVID-19.Universitat Aut貌noma de Barcelona. Programa de Doctorat en Bioqu铆mica, Biologia Molecular i Biomedicin

    Mechanisms of androgen metabolism reprogramming in aggressive prostate cancer models and the association between androgens and COVID-19

    Get PDF
    El funcionament adequat del sistema endocr铆 desempenya un paper crucial en el manteniment de la salut humana, ja que les hormones s贸n essencials per regular la home貌stasi del cos. Les interrupcions en les vies normals de senyalitzaci贸 hormonal poden portar a diverses malalties, comprometent la resposta immunol貌gic i contribuint a amb el c脿ncer a nivell cel路lular, com la proliferaci贸 cel路lular, la migraci贸, la invasi贸 i la formaci贸 de met脿stasis. Inicialment, la nostra tesi tenia com a objectiu investigar el paper de les hormones esteroides en el c脿ncer de pr貌stata. No obstant aix貌, a causa de la pand猫mia, vam ampliar el nostre enfocament per estudiar les hormones masculines en la COVID-19. El c脿ncer de pr貌stata 茅s dependent d'hormones i la ter脿pia de privaci贸 d'andr貌gens (ADT) 茅s el tractament est脿ndard per a tumors no operables. Desafortunadament, la resist猫ncia a l'ADT continua sent un desafiament significatiu, sovint atribu茂t a la bios铆ntesi intratumoral d'hormones. Per comprendre millor aquests mecanismes, vam utilitzar cultius primaris de pacients sense exposici贸 pr猫via a hormones (hnPCs) amb tumors agressius. La nostra an脿lisi va revelar canvis importants en aquests cultius, que van afectar les vies dels andr貌gens (AR, SRD5A1, AKR1C3, PAPSS2), les vies dels estr貌gens (ESRRA, CYP1B1, CYP19A1) i la via p53 (TP53, MDM2, CDKN1A), demostrant que aquests models experimenten una reprogramaci贸 metab貌lica per augmentar la producci贸 d'hormones esteroides. Destacablement, vam observar una forta sobreexpressi贸 de CDKN1A p21WAF1, que va estar significativament associada a AKR1C3 i altres gens esteroidog猫nics, insinuant un possible paper oncog猫nic per a p21WAF1. An脿lisis addicionals van revelar la localitzaci贸 nuclear de p21 i l'expressi贸 de marcadors de senesc猫ncia; no obstant aix貌, les hnPCs mostren una proliferaci贸 moderada per貌 sostinguda, alta quimiorresist猫ncia intr铆nseca i expressi贸 de marcadors de c猫l路lules mare canceroses. Estudis actuals han revelat el paper parad貌gic de la senesc猫ncia, demostrant que pot promoure la progressi贸 i l'agressivitat del c脿ncer. Per tant, els nostres resultats mostren evid猫ncies d'un estat similar a la senesc猫ncia en aquests cultius, que pot promoure la reprogramaci贸 metab貌lica i l'agressivitat en el c脿ncer de pr貌stata. Els casos greus de la COVID-19 es relacionen amb factors com l'edat avan莽ada, el sexe mascul铆, l'estatus socioecon貌mic i les comorbiditats. La nostra recerca va aprofundir en la relaci贸 entre els nivells s猫rics de testosterona, els perfils de c猫l路lules immunol貌giques i la gravetat de la malaltia en pacients masculins amb la COVID-19. Vam identificar difer猫ncies significatives en els predictors bioqu铆mics de la malaltia entre pacients masculins i femenins. L'an脿lisi longitudinal va revelar que les traject貌ries dels nivells s猫rics de testosterona eren els predictors m茅s forts de la superviv猫ncia entre tots els par脿metres bioqu铆mics estudiats, fins i tot superant els valors 煤nics de testosterona en l'admissi贸. En casos que van portar a la mort, vam observar patrons irregulars en els nivells s猫rics de la hormona lute茂nitzant (LH) i l'androstenediona, suggerint una incapacitat per restablir els nivells normals de testosterona. Aquest fenomen va estar associat amb una diferenciaci贸 deficient de les c猫l路lules T auxiliars i un augment dels monocits cl脿ssics circulants, indicant la influ猫ncia significativa de l'estat de testosterona en les respostes immunit脿ries a la COVID-19.El adecuado funcionamiento del sistema endocrino desempe帽a un papel crucial en el mantenimiento de la salud humana, ya que las hormonas son esenciales para regular la homeostasis. Las interrupciones en las v铆as normales de se帽alizaci贸n hormonal pueden llevar a diversas enfermedades, comprometiendo la respuesta inmune o contribuyendo a con el c谩ncer a nivel celular, como la proliferaci贸n celular, la migraci贸n, la invasi贸n y la formaci贸n de met谩stasis. Inicialmente, nuestra tesis ten铆a como objetivo investigar el papel de las hormonas esteroides en el c谩ncer de pr贸stata. Sin embargo, debido a la pandemia, ampliamos nuestro enfoque para estudiar las hormonas masculinas en la COVID-19. El c谩ncer de pr贸stata es dependiente de hormonas y la terapia de privaci贸n de andr贸genos (ADT) es el tratamiento est谩ndar para tumores no operables. Desafortunadamente, la resistencia al ADT sigue siendo un desaf铆o, a menudo atribuido a la s铆ntesis intratumoral de hormonas. Para comprender mejor estos mecanismos, utilizamos cultivos primarios de pacientes con tumores agresivos homone-naive (hnPCs). Nuestro an谩lisis revel贸 cambios sustanciales en los cultivos, que afectaron las v铆as de andr贸genos (AR, SRD5A1, AKR1C3, PAPSS2), las v铆as de los estr贸genos (ESRRA, CYP1B1, CYP19A1) y la v铆a p53 (TP53, MDM2, CDKN1A), demostrando que estos modelos experimentan una reprogramaci贸n metab贸lica para aumentar la producci贸n de hormonas esteroides. Notablemente, observamos una fuerte sobreexpresi贸n de CDKN1A (p21WAF1), que estuvo significativamente asociada a AKR1C3 y otros genes esteroidog茅nicos, insinuando un posible papel oncog茅nico para p21WAF1. An谩lisis adicionales revelaron la localizaci贸n nuclear de p21WAF1 y la expresi贸n de marcadores de senescencia; sin embargo, los hnPCs muestran una proliferaci贸n moderada pero sostenida, alta quimiorresistencia y expresi贸n de marcadores de stemness. Estudios actuales han revelado el papel parad贸jico de la senescencia, demostrando que puede promover la progresi贸n y agresividad del c谩ncer. Por lo tanto, nuestros resultados muestran evidencia de un estado similar a la senescencia en estos cultivos, que puede promover la reprogramaci贸n metab贸lica y la agresividad en el c谩ncer de pr贸stata. Los casos graves de COVID-19 se asocian con factores como la edad, el sexo masculino y las comorbilidades. Nuestra investigaci贸n profundiz贸 en la relaci贸n entre los niveles s茅ricos de testosterona, los perfiles de c茅lulas inmunol贸gicas y la gravedad de la enfermedad en pacientes hombres con COVID-19. Identificamos diferencias significativas en los predictores bioqu铆micos de la enfermedad entre pacientes hombres y mujeres. El an谩lisis longitudinal revel贸 que las trayectorias de los niveles s茅ricos de testosterona fueron los predictores m谩s s贸lidos de la supervivencia entre todos los par谩metros bioqu铆micos estudiados, incluso superando los valores 煤nicos de testosterona en la admisi贸n. En los casos fatales, observamos patrones irregulares en los niveles s茅ricos de hormona luteinizante (LH) y androstenediona, lo que sugiere una incapacidad para restablecer los niveles normales de testosterona. Este fen贸meno se asoci贸 con una diferenciaci贸n deficiente de las c茅lulas T auxiliares y un aumento de los monocitos cl谩sicos circulantes, lo que indica la influencia significativa del estado de testosterona en las respuestas inmunol贸gicas a la COVID-19.The proper functioning of the endocrine system plays a crucial role in maintaining human health, as hormones are vital for regulating bodily homeostasis. Disruptions in normal hormone signaling pathways can lead to various diseases, compromising the immune system's response to infections and contributing to cancer-related behaviors at the cellular level, including cell proliferation, migration, invasion, and metastasis formation. Initially, our thesis aimed to investigate the role of steroid hormones in prostate cancer. However, due to the pandemic, we expanded our focus to study male hormones in COVID-19. Prostate cancer is hormone-dependent, and androgen deprivation therapy (ADT) is the standard treatment for inoperable tumors. Unfortunately, resistance to ADT remains a significant challenge, often attributed to intratumor hormone biosynthesis. To better understand these mechanisms, we utilized primary cultures from hormone-na茂ve patients (hnPCs) with aggressive tumors. Our analysis revealed substantial changes in these cultures, impacting androgen pathways (AR, SRD5A1, AKR1C3, PAPSS2), estrogen pathways (ESRRA, CYP1B1, CYP19A1), and the p53 pathway (TP53, MDM2, CDKN1A). demonstrating that these models are undergoing a metabolic reprogramming in order to enhance the production of steroid hormones. Notably, we observed a strong overexpression of CDKN1A(p21WAF1), which was significantly associated with AKR1C3 and other steroidogenic genes, hinting at a potential oncogenic role for p21WAF1. Further analyses revealed nuclear localization of p21WAF1 and the expression of senescence markers, however, hnPCs show moderate but sustained proliferation, high intrinsic chemoresistance and expression of cancer stem markers. Current studies have revealed the paradoxical role of senescence, demonstrating that it can promote cancer progression and aggressiveness. Therefore, our results show evidence of a senescence-like state in these cultures, which may promote metabolic reprogramming and aggressiveness in prostate cancer. Severe COVID-19 cases are associated with factors such as old age, male sex, socioeconomic status, and comorbidities. Our research delved into the link between serum testosterone levels, immune cell profiles, and disease severity in male COVID-19 patients. We identified significant differences in biochemical predictors of disease outcomes between male and female patients. Longitudinal analysis revealed that serum testosterone trajectories were the strongest predictors of survival among all biochemical parameters studied, even surpassing single-point admission serum testosterone values. In cases leading to fatalities, we observed irregular patterns in serum luteinizing hormone (LH) and androstenedione levels, suggesting a failure to restore normal testosterone levels. This phenomenon was associated with impaired T helper differentiation and increased circulating classical monocytes, indicating the substantial influence of testosterone status on immune responses to COVID-19
    corecore