Decapod crustacean larval communities in the Balearic Sea (western Mediterranean): Seasonal composition, horizontal and vertical distribution patterns

Decapod crustaceans are the main target species of deepwater bottomtrawl fisheries in the Balearic Sea but little is known about their larval stages. This work focuses on the species composition of the decapod larval community, describing the main spatio-temporal assemblages and assessing their vertical distribution. Mesozooplankton sampling was carried out using depth-stratified sampling devices at two stations located over the shelf break and themid slope, in the north-western and southern Mallorca in late autumn 2009 and summer 2010. Differences among decapod larvae communities, in terms of composition, adult's habitat such as pelagic or benthic, and distribution patternswere observed between seasons, areas and station. Results showed that for both seasonsmost species and developmental stages aggregatedwithin the upperwater column (above 75 mdepth) and showed higher biodiversity in summer compared to late autumn. Most abundant species were pelagic prawns (e.g., Sergestidae) occurring in both seasons and areas. The larval assemblages' distributions were different between seasonal hydrographic scenarios and during situations of stratified and non-stratified water column. The vertical distribution patterns of different larval developmental stages in respect to the adult's habitat were analyzed in relation to environmental variables. Fluorescence had the highest explanatory power. Four clearly different vertical patterns were identified: two corresponding to late autumn, which were common for all the main larval groups and other two in summer, one corresponding to larvae of coastal benthic and the second to pelagic species larvae.Versión del editor2,655

Size dependent predation in piscivorous larval stages of three tuna species

The bluefin tuna (Thunnus thynnus) is a heavily fished temperate tuna that spawns in the Mediterranean Sea; the area off the Balearic Islands is a key spawning area. Other abundant tunas, including albacore (Thunnus alalunga) and the small bullet tuna (Auxis rochei) spawn in the same area. The three species temporally overlap during the summer spawning period of the adults. Because they are clearly piscivorous already at very early larval stages, we expect strong interactions both in terms of a direct predator–prey relationship and as competitors for food resources. In this study, we focus on understanding the size dependent trophic interactions among the three species at the different developmental larval stages. First, we describe the environmental and biological scenarios where different size stages of the three species co-occur through the application of generalized additive model (GAM) analyses to field data collected during cruise surveys in 2004–2005. We then develop an individual_based model (IBM) to evaluate inter- and intraspecific predation rates considering size structured prey and predator fields in the framework of piscivorous behaviour. The results demonstrate how predation mortality rates influence the spawning location of the three speci

Comparative pattern of Octopus vulgaris life cycle with environmental parameters in the Northern Alboran Sea (Western Mediterranean Sea)

Versión del edito

First record of Palaemon macrodactylus Rathbun, 1902 (Decapoda, Palaemonidae) in the western Mediterranean

The Mediterranean Sea is one of the world’s hotspots for marine bio-invasions. Most invasions are first documented based on an initial record of occasional adult captures. However, reports of larval stages could indicate that there is an adult population that is reproducing and therefore well established in the area. The spread of the oriental shrimp, Palaemon macrodactylus, from its native estuarine waters of southeast Asia to new regions worldwide is well documented. We report the first record of this species in the Mediterranean based on the presence of its larval stages in plankton samples. Decapod larvae were collected in five offshore plankton surveys performed off the Balearic Islands (western Mediterranean), and zoeae III and VI of the oriental shrimp were found among them. Taking into account the duration of the successive developmental stages, and the hydrodynamic characteristics of the study area, these larvae were most probably spawned by adult populations not yet documented. The larvae were found in marine waters despite the fact that adults usually inhabit brackish waters. Our study is a good example of how plankton studies can help to detect larval stages of invasive species before the adult populations are detectedPublicado

The Deep-Water Red Shrimp Fishery in the Spanish Mediterranean Sea

Publicado

LARVAL HABITATS AND CATCHES OF SWORDFISH (XIPHIAS GLADIUS) IN THE BALEARIC ISLANDS (2001-2020): OCEANOGRAPHIC DRIVERS AND OPPORTUNITIES FOR RESEARCH

Since 2001, ichthyoplankton and hydrographic surveys directed to tuna species have been conducted in the Balearic Islands, a main tuna spawning ground in the Mediterranean. These campaigns provide today key information about the interannual changes on larval abundances for Bluefin tuna and albacore, also allowing the investigation of the early-life ecology of various species. The Balearic Islands have been identified as a prominent oceanographic retention area within the western Mediterranean as well as the main spawning area for tuna species. Hence, the regular ichthyoplankton surveys become an opportunity to increase the knowledge of those species whose pelagic early-life stages are encountered during the summer in this area. This is the case of swordfish (Xiphias gladius). Here we analyse the possibility of applying those surveys to investigate the early life ecology of the Mediterranean swordfish, exploring the interannual changes on larval abundances and the hydrographic preferences of larval habitatsEn prens

Informe del seguimiento científico de la acción piloto RAI/AP-26/2007: Pesca experimental con arte de arrastre de fondo en el Golfo de León (Mediteráneo noroccidental)

RESUMEN.- Del 24 de Octubre al 18 de Diciembre de 2007, se han realizado 67 pescas experimentales de arrastre de fondo, a bordo de las embarcaciones B/P Berto y B/P Sort de Taranet, en caladeros del talud del Golfo de León, situados en aguas internacionales al este del Cabo Creus y alejados entre 70 y 100 millas de su puerto base (Port de la Selva). Ambos barcos trabajaron de manera continuada durante 46 horas semanales (su período de actividad habitual es de 5 días semanales y 12 ó 16 horas diarias), utilizando una red de arrastre tipo cuadrado-dragón, que habitualmente usan para sus operaciones de pesca comercial en el área. De manera simultánea, un barco utilizó el copo tradicional de malla rómbica de 40 mm, mientras que el otro utilizó un copo de malla cuadrada de 40 mm. Ello permitió comparar la selectividad de ambos copos por el método de pescas paralelas. Del total de pescas, 50 fueron consideradas válidas para el análisis de datos, en base a dos estratos batimétricos: (i) 300-450 m, dirigidas a cigala (B/P Berto: 14 pescas entre 357 y 434 m; B/P Sort de Taranet: 14 pescas entre 371 y 451 m); (ii) 450-700 m, dirigidas a gamba roja (B/P Berto: 11 pescas entre 478 y 692 m; B/P Sort de Taranet: 11 pescas entre 493 y 571 m). Se han estimado los rendimientos medios, estandarizados a hora de arrastre efectivo, su fracción comercial y descartada y la distribución de tallas de las principales especies de interés comercial y ecológico. Paralelamente, se ha recogido información de los desembarcos y consumo de combustible esta acción piloto y para el mismo período de 2006, en que estas embarcaciones realizaron su actividad pesquera rutinaria. El análisis de esta información se ha realizado mediante técnicas uni- y multi-variantes. Los elevados rendimientos, así como la distribución de tallas de la captura de las principales especies explotadas, indican que los fondos prospectados están poco explotados. En ambos estratos batimétricos, con la malla cuadrada se redujeron los descartes, sin una disminución significativa de los rendimientos comerciales. Del mismo modo, la estrategia de pesca aplicada durante la acción piloto redujo el esfuerzo efectivo de pesca, sin disminuir el rendimiento de la pesquería respecto del mismo período de 2006. Además, se redujo considerablemente el consumo de combustible, lo que repercutió positivamente en las tasas de combustible consumido por unidad de desembarcos. La estrategia de explotación aplicada en la acción piloto mejora la relación coste-eficiencia de la pesquería y presenta una serie de ventajas, tanto de mejora en el rendimiento pesquero y en la explotación de los recursos, como de carácter medioambiental y social. No obstante, aplicar esta estrategia a la explotación comercial conlleva riesgos para el mantenimiento de los stocks de especies explotadas y la conservación de hábitats de especial interés y ecosistemas marinos vulnerables, en un área con numerosos cañones submarinos, como el Golfo de León.RESUM.- INFORME DEL SEGUIMENT CIENTÍFIC DE L’ACCIÓ PILOT RAI/AP-26/2007: PESCA EXPERIMENTAL AMB ART DE RÒSSEC DE FONS EN EL GOLF DE LLEÓ (MEDITERRÀNIA NOR-OCCIDENTAL): Del 24 de Octubre al 18 de Desembre de 2007, s’han dut a terme 67 pesques experimentals de ròssec de fons, a bord de les embarcacions B/P Berto i B/P Sort de Taranet, en caladors del talús del Golf de Lleó, situats en aigües internacionals a l’est del Cap de Creus, allunyats entre 70 i 100 milles del seu port base (Port de la Selva). Ambdós vaixells van treballar de manera continuada durant 46 hores setmanals (el seu període d’activitat habitual és de 5 dies setmanals i 12 ó 16 hores diàries), utilitzant una xarxa de ròssec de tipus quadratdragó, que habitualment utilitzen per les operacions de pesca comercial a l’àrea. De manera simultània, un vaixell va emprar el cóp tradicional de malla ròmbica de 40 mm, mentre que l’altre va emprar un cóp de malla quadrada de 40 mm. Això va permetre comparar la selectivitat d’ambdós cóps, mitjançant el mètode de pesques paral·leles. Del total de pesques, 50 foren considerades vàlides per l’anàlisi de dades, en base a dos estrats batimètrics: (i) 300-450 m, dirigides a escamerlà (B/P Berto: 14 pesques entre 357 i 434 m; B/P Sort de Taranet: 14 pesques entre 371 i 451 m); (ii) 450-700 m, dirigides a gamba vermella (B/P Berto: 11 pesques entre 478 i 692 m; B/P Sort de Taranet: 11 pesques entre 493 i 571 m). S’han estimat els rendiments mitjans, estandarditzats a hora efectiva de ròssec, la seva fracció comercial i rebutjada i la distribució de talles de les principals espècies d’interès comercial i ecològic. Paral·lelament, s’ha recollit informació dels desembarcaments i consum de combustible durant l’acció pilot de 2007 i pel mateix període de 2006, en que aquestes embarcacions van realitzar la seva activitat pesquera rutinària. L’anàlisi d’aquesta informació s’ha realitzat mitjançant tècniques uni- i multi-variants. Els elevats rendiments, així com la distribució de talles de la captura de les principals espècies explotades, indiquen que els fons prospectats estan poc explotats. En ambdós estrats batimètrics, amb la malla quadrada es van reduir els rebuigs, sense una disminució significativa dels rendiments comercials. De manera semblant, l’estratègia de pesca aplicada durant l’acció pilot va reduir l’esforç efectiu de pesca, sense disminuir el rendiment de la pesquera respecte del mateix període de 2006. A més, es va reduir considerablement el consum de combustible, la qual cosa va repercutir positivament en les tases de combustible consumit per unitat de desembarcaments. L’estratègia d’explotació aplicada en l’acció pilot incrementa la relació cost-eficiència de la pesquera i presenta una sèrie d’avantatges, tant de millora en el rendiment pesquer i en l’explotació dels recursos, com de caràcter mediambiental i social. No obstant, aplicar aquesta estratègia a l’explotació comercial comporta riscs pel manteniment dels estocs d’espècies explotades i la conservació d’hàbitats d’especial interès i ecosistemes marins vulnerables, a una àrea amb nombrosos canons submarins, com el Golf de Lleó.Secretaria General de Pesca Marítim