31 research outputs found

    The fortoul collection of french folk songs (1853-1855)

    Get PDF
    Em 1852, por ordem do futuro imperador Napoleão III, o ministro francês da Educação Pública Hyppolye Fortoul lançou uma campanha oficial a nível nacional para a recolha de canções populares francesas que seriam publicadas como um “monumento” à história de França segundo o espírito romântico-nacionalista. A recolha foi organizada duma forma muito centralizada, e acompanhada por um longo guia de instruções elaborado por Jean-Jacques Ampère para a recolha de textos e M. Vincent para a anotação de melodias. Como resultado desta campanha, um grande número de canções foram enviadas ao ministério, muitas delas com anotações musicais e informações sobre o contexto. Este imenso material nunca foi publicado completo, e encontra-se agora na secção de manuscritos da Biblioteca Nacional, Paris: Poésies populaires de France. A colecção Fortoul, sejam quais forem as suas falhas, constitui uma preciosa fonte de materiais e, juntamente com o guia de Instruções, apresenta um imenso interesse para a história da pesquisa sobre a canção tradicional em França. Merece certamente ser objecto de um extenso estudo académico

    Les randonnées (contes énumératifs) – Entre récits, virelangues et facéties

    Get PDF
    Je vous propose de nous interroger sur la nature et le statut des randonnées –contes énumératifs–à partir du conte Wee Wee Woman (ATU 2016). Ce conte exemplifie les difficultésque soulève la classification des randonnées. Les catalogues AT et ATU semblentutiliser la répétition du mot « tout petit » comme seul critère de distinction. Or la descriptionqu’ils donnent de ce conte-type ne s’applique qu’à certaines des versions connues.A la différence de certaines randonnées comme The Goat who would not Go HomeATU 2015, le conte Wee wee Woman ne peut pas être relié à quelque usage religieux ourituel, et il est peu probable qu’il ait jamais été utilisé à des fins didactiques. Sous sesformes les plus simples, c’est presque un conte d’attrape, qui frustre l’auditeur dans sonattente d’un vrai récit complet. On peut y voir une parodie de conte, l’exploration facétieusedes limites de la narratologie. Jusqu’où peut-on pousser la simplicité d’un énoncé,et la trivialité de ses détails, avant qu’il cesse d’être un récit? Par ailleurs, cette randonnée,plus que d’autres peut-être, a un fort élément de virelangue (« tongue-twister »).Plus que tous les autres types de contes, les randonnées ne prennent tout leur sens quedans une performance orale

    Danish Folkloristics: between Philology and Ethnology

    Get PDF
    Aquest article ofereix una visió general dels estudiosos més importants del folklore danès —Svend Grundtvig, Axel Olrik, Evald Tang Kristensen, Bengt Holbek, Iørn Piø— i sosté que, encara que la majoria d’ells van ser formats originalment en filologia i sobretot es van interessar per la literatura oral, estaven tots, cadascú a la seva manera, d’acord amb l’«ecologia» del folklore: és a dir, la seva interacció amb l’entorn. Què era el «poble» (folk) i què era la «saviesa» (lore) per a aquests erudits? L’article també tracta d’avaluar com els folkloristes danesos van tractar el canvi de paradigma des dels estudis folklòrics als culturals

    Danish Folkloristics: between Philology and Ethnology

    Get PDF
    Aquest article ofereix una visió general dels estudiosos més importants del folklore danès —Svend Grundtvig, Axel Olrik, Evald Tang Kristensen, Bengt Holbek, Iørn Piø— i sosté que, encara que la majoria d’ells van ser formats originalment en filologia i sobretot es van interessar per la literatura oral, estaven tots, cadascú a la seva manera, d’acord amb l’«ecologia» del folklore: és a dir, la seva interacció amb l’entorn. Què era el «poble» (folk) i què era la «saviesa» (lore) per a aquests erudits? L’article també tracta d’avaluar com els folkloristes danesos van tractar el canvi de paradigma des dels estudis folklòrics als culturals.This paper gives an overview of the most important scholars within Danish folkloristics – Svend Grundtvig, Axel Olrik, Evald Tang Kristensen, Bengt Holbek, Iørn Piø – and argues that, although most of them were originally trained in philology and mostly interested in oral literature, they were all, each in their own way, concerned with the “ecology” of folklore: i.e. its interplay with its environment. Who were the “folk” and what was “lore” for these scholars? The paper also tries to assess how Danish folkloristics deals with the contemporary shift of paradigm from folkloristics to cultural studies

    Chains (cumulative tales) - Between stories, tongue twisters and jokes

    No full text
    Je vous propose de nous interroger sur la nature et le statut des randonnées –contes énumératifs– à partir du conte Wee Wee Woman (ATU 2016). Ce conte exemplifie les difficultés que soulève la classification des randonnées. Les catalogues AT et ATU semblent utiliser la répétition du mot « tout petit » comme seul critère de distinction. Or la description qu’ils donnent de ce conte-type ne s’applique qu’à certaines des versions connues.A la différence de certaines randonnées comme The Goat who would not Go Home ATU 2015, le conte Wee wee Woman ne peut pas être relié à quelque usage religieux ou rituel, et il est peu probable qu’il ait jamais été utilisé à des fins didactiques. Sous ses formes les plus simples, c’est presque un conte d’attrape, qui frustre l’auditeur dans son attente d’un vrai récit complet. On peut y voir une parodie de conte, l’exploration facétieuse des limites de la narratologie. Jusqu’où peut-on pousser la simplicité d’un énoncé, et la trivialité de ses détails, avant qu’il cesse d’être un récit? Par ailleurs, cette randonnée, plus que d’autres peut-être, a un fort élément de virelangue (« tongue-twister »).Plus que tous les autres types de contes, les randonnées ne prennent tout leur sens que dans une performance orale.***Us proposo que ens preguntem sobre la naturalesa i l’estatus dels les rondalles enumeratives a partir de la rondalla Wee Wee Woman (ATU 2016). Aquesta rondalla exemplifica les dificultats que planteja la classificació de les rondalles enumeratives. Els catàlegs AT i ATU semblen utilitzar la repetició del mot «diminut» com a únic criteri de diferenciació. La descripció, però, que donen d’aquesta rondalla-tipus només s’aplica a algunes de les versions conegudes.A diferència d’algunes rondalles enumeratives com ara The Goat Who Would Not Go Home (ATU 2015), el conte Wee Wee Woman no es pot pas relacionar amb cap ús religiós o ritual, i és poc probable que mai s’hagi utilitzat amb fins didàctics. En les formes més simples, és gairebé una rondalla-trampa, que frustra l’auditori en l’expectativa d’un autèntic relat complet. S’hi pot veure una paròdia de rondalla, l’exploració graciosa dels límits de la narratologia. Fins on podem exagerar la simplicitat d’un enunciat, i la trivialitat dels seus detalls, abans que deixi de ser una història? D’altra banda, aquesta rondalla enumerativa, potser més que no d’altres, té un fort element d’embarbussament (tongue-twister).Més que qualsevol altra tipus d’històries, les rondalles enumeratives prenen sentit en una actuació oral.I would like to take the tale of the Wee Wee Woman (ATU 2016) as a starting point for reflecting on the nature and status of chains based on number. This tale exemplifies the difficulties that arise when classifying chains. The AT and ATU catalogues seem to use the repetition of a tiny word as the sole differentiating criterion. However, the description that they give of this tale-type can only be applied to certain known versions.In contrast to certain chains such as The Goat Who Would Not Go Home ATU 2015, the tale of the Wee Wee Woman cannot be related to any religious practice or ritual, and it is unlikely that it has ever been used for didactic purposes. In its simplest form, it makes fun of its listeners by confounding their expectations of hearing a full tale. It is a parody of a tale; a witty exploration of the limits of narrative. To what extent can we exaggerate the simplicity of a tale and the trivial nature of its details before it ceases to be a story? Furthermore, this chain perhaps more than others makes plentiful use of the tongue-twister.More than any other type of stories, cumulative tales have sense in an oral performance

    Eventyrindeks 1985-93

    No full text
    corecore