31 research outputs found
The fortoul collection of french folk songs (1853-1855)
Em 1852, por ordem do futuro imperador NapoleĂŁo III, o ministro francĂŞs da
Educação PĂşblica Hyppolye Fortoul lançou uma campanha oficial a nĂvel nacional
para a recolha de canções populares francesas que seriam publicadas como um
“monumento” Ă histĂłria de França segundo o espĂrito romântico-nacionalista. A
recolha foi organizada duma forma muito centralizada, e acompanhada por um
longo guia de instruções elaborado por Jean-Jacques Ampère para a recolha de textos
e M. Vincent para a anotação de melodias. Como resultado desta campanha, um
grande número de canções foram enviadas ao ministério, muitas delas com anotações
musicais e informações sobre o contexto. Este imenso material nunca foi publicado
completo, e encontra-se agora na secção de manuscritos da Biblioteca Nacional,
Paris: Poésies populaires de France. A colecção Fortoul, sejam quais forem as suas falhas,
constitui uma preciosa fonte de materiais e, juntamente com o guia de Instruções,
apresenta um imenso interesse para a história da pesquisa sobre a canção tradicional
em França. Merece certamente ser objecto de um extenso estudo académico
Les randonnées (contes énumératifs) – Entre récits, virelangues et facéties
Je vous propose de nous interroger sur la nature et le statut des randonnées –contes énumératifs–à partir du conte Wee Wee Woman (ATU 2016). Ce conte exemplifie les difficultésque soulève la classification des randonnées. Les catalogues AT et ATU semblentutiliser la répétition du mot « tout petit » comme seul critère de distinction. Or la descriptionqu’ils donnent de ce conte-type ne s’applique qu’à certaines des versions connues.A la différence de certaines randonnées comme The Goat who would not Go HomeATU 2015, le conte Wee wee Woman ne peut pas être relié à quelque usage religieux ourituel, et il est peu probable qu’il ait jamais été utilisé à des fins didactiques. Sous sesformes les plus simples, c’est presque un conte d’attrape, qui frustre l’auditeur dans sonattente d’un vrai récit complet. On peut y voir une parodie de conte, l’exploration facétieusedes limites de la narratologie. Jusqu’où peut-on pousser la simplicité d’un énoncé,et la trivialité de ses détails, avant qu’il cesse d’être un récit? Par ailleurs, cette randonnée,plus que d’autres peut-être, a un fort élément de virelangue (« tongue-twister »).Plus que tous les autres types de contes, les randonnées ne prennent tout leur sens quedans une performance orale
Danish Folkloristics: between Philology and Ethnology
Aquest article ofereix una visió general dels estudiosos més importants del folklore danès —Svend Grundtvig, Axel Olrik, Evald Tang Kristensen, Bengt Holbek, Iørn Piø— i sosté que, encara que la majoria d’ells van ser formats originalment en filologia i sobretot es van interessar per la literatura oral, estaven tots, cadascú a la seva manera, d’acord amb l’«ecologia» del folklore: és a dir, la seva interacció amb l’entorn. Què era el «poble» (folk) i què era la «saviesa» (lore) per a aquests erudits? L’article també tracta d’avaluar com els folkloristes danesos van tractar el canvi de paradigma des dels estudis folklòrics als culturals
Danish Folkloristics: between Philology and Ethnology
Aquest article ofereix una visió general dels estudiosos més importants del folklore danès —Svend Grundtvig, Axel Olrik, Evald Tang Kristensen, Bengt Holbek, Iørn Piø— i sosté que, encara que la majoria d’ells van ser formats originalment en filologia i sobretot es van interessar per la literatura oral, estaven tots, cadascú a la seva manera, d’acord amb l’«ecologia» del folklore: és a dir, la seva interacció amb l’entorn. Què era el «poble» (folk) i què era la «saviesa» (lore) per a aquests erudits? L’article també tracta d’avaluar com els folkloristes danesos van tractar el canvi de paradigma des dels estudis folklòrics als culturals.This paper gives an overview of the most important scholars within Danish folkloristics – Svend Grundtvig, Axel Olrik, Evald Tang Kristensen, Bengt Holbek, Iørn Piø – and argues that, although most of them were originally trained in philology and mostly interested in oral literature, they were all, each in their own way, concerned with the “ecology” of folklore: i.e. its interplay with its environment. Who were the “folk” and what was “lore” for these scholars? The paper also tries to assess how Danish folkloristics deals with the contemporary shift of paradigm from folkloristics to cultural studies
Chains (cumulative tales) - Between stories, tongue twisters and jokes
Je vous propose de nous interroger sur la nature et le statut des randonnĂ©es –contes Ă©numĂ©ratifs– Ă partir du conte Wee Wee Woman (ATU 2016). Ce conte exemplifie les difficultĂ©s que soulève la classification des randonnĂ©es. Les catalogues AT et ATU semblent utiliser la rĂ©pĂ©tition du mot « tout petit » comme seul critère de distinction. Or la description qu’ils donnent de ce conte-type ne s’applique qu’à certaines des versions connues.A la diffĂ©rence de certaines randonnĂ©es comme The Goat who would not Go Home ATU 2015, le conte Wee wee Woman ne peut pas ĂŞtre reliĂ© Ă quelque usage religieux ou rituel, et il est peu probable qu’il ait jamais Ă©tĂ© utilisĂ© Ă des fins didactiques. Sous ses formes les plus simples, c’est presque un conte d’attrape, qui frustre l’auditeur dans son attente d’un vrai rĂ©cit complet. On peut y voir une parodie de conte, l’exploration facĂ©tieuse des limites de la narratologie. Jusqu’oĂą peut-on pousser la simplicitĂ© d’un Ă©noncĂ©, et la trivialitĂ© de ses dĂ©tails, avant qu’il cesse d’être un rĂ©cit? Par ailleurs, cette randonnĂ©e, plus que d’autres peut-ĂŞtre, a un fort Ă©lĂ©ment de virelangue (« tongue-twister »).Plus que tous les autres types de contes, les randonnĂ©es ne prennent tout leur sens que dans une performance orale.***Us proposo que ens preguntem sobre la naturalesa i l’estatus dels les rondalles enumeratives a partir de la rondalla Wee Wee Woman (ATU 2016). Aquesta rondalla exemplifica les dificultats que planteja la classificaciĂł de les rondalles enumeratives. Els catĂ legs AT i ATU semblen utilitzar la repeticiĂł del mot «diminut» com a Ăşnic criteri de diferenciaciĂł. La descripciĂł, però, que donen d’aquesta rondalla-tipus nomĂ©s s’aplica a algunes de les versions conegudes.A diferència d’algunes rondalles enumeratives com ara The Goat Who Would Not Go Home (ATU 2015), el conte Wee Wee Woman no es pot pas relacionar amb cap Ăşs religiĂłs o ritual, i Ă©s poc probable que mai s’hagi utilitzat amb fins didĂ ctics. En les formes mĂ©s simples, Ă©s gairebĂ© una rondalla-trampa, que frustra l’auditori en l’expectativa d’un autèntic relat complet. S’hi pot veure una paròdia de rondalla, l’exploraciĂł graciosa dels lĂmits de la narratologia. Fins on podem exagerar la simplicitat d’un enunciat, i la trivialitat dels seus detalls, abans que deixi de ser una història? D’altra banda, aquesta rondalla enumerativa, potser mĂ©s que no d’altres, tĂ© un fort element d’embarbussament (tongue-twister).MĂ©s que qualsevol altra tipus d’històries, les rondalles enumeratives prenen sentit en una actuaciĂł oral.I would like to take the tale of the Wee Wee Woman (ATU 2016) as a starting point for reflecting on the nature and status of chains based on number. This tale exemplifies the difficulties that arise when classifying chains. The AT and ATU catalogues seem to use the repetition of a tiny word as the sole differentiating criterion. However, the description that they give of this tale-type can only be applied to certain known versions.In contrast to certain chains such as The Goat Who Would Not Go Home ATU 2015, the tale of the Wee Wee Woman cannot be related to any religious practice or ritual, and it is unlikely that it has ever been used for didactic purposes. In its simplest form, it makes fun of its listeners by confounding their expectations of hearing a full tale. It is a parody of a tale; a witty exploration of the limits of narrative. To what extent can we exaggerate the simplicity of a tale and the trivial nature of its details before it ceases to be a story? Furthermore, this chain perhaps more than others makes plentiful use of the tongue-twister.More than any other type of stories, cumulative tales have sense in an oral performance