Localització dels conreus irrigats de la plana de l'Alt i el Baix Empordà a través de l'anàlisi geohistòrica i de la teledetecció

Les comarques empordaneses presenten un dels paisatges agraris més diversificats i apreciats de Catalunya. L'article constitueix un exemple d'ús conjunt en l'anàlisi agrícola de dues disciplines ben diferenciades fins a l'actualitat: la geohistòria i la teledetecció. D'una banda, la geohistòria ha permès analitzar les transformacions humanes i les repercussions en els conreus més significatives de les planes de l'Alt i del Baix Empordà des del segle XVIII. A causa de la similar estructura geofísica i d'evolució geohistòrica, per exemple amb les dessecacions d'estanys i llacunes o amb les desviacions dels trams finals dels cursos fluvials, les dues planes han estat tractades conjuntament. D'altra banda, la teledetecció a través d'imatges de satèl·lit ha permès cartografiar els conreus de l'any 2004 amb una elevada fiabilitat, gràcies al mètode emprat i a l'anàlisi geohistòrica.Las comarcas ampurdanesas (nordeste de Catalunya) presentan uno de los paisajes agrarios más diversificados y ricos del Principado. El artículo constituye un ejemplo de uso conjunto en el análisis agrícola de dos disciplinas bien diferenciadas hasta la actualidad: la geohistoria y la teledetección. Por una parte, la geohistoria ha permitido analizar las transformaciones humanas y sus repercusiones en los cultivos más significativas de las llanuras del Alt y el Baix Empordà desde el siglo XVIII. A causa de la similar estructura geofísica y de evolución geohistórica, por ejemplo con desecaciones de lagunas o con los desvíos de los tramos finales de los cursos fluviales, las dos llanuras han sido tratadas conjuntamente. Por otra parte, la teledetección a través de imágenes de satélite ha permitido cartografiar los cultivos del año 2004 con una elevada fiabilidad, gracias al método usado y al análisis geohistórico.La région de l'Empordà (nord-est de Catalogne) présente un des paysages agricoles plus diversifiés et riches de Catalogne. L'article est un exemple d'utilisation conjointe dans l'analyse agricole de deux disciplines bien différenciées jusqu'à l'actualité: la géohistoire et la télédétection. D'une partie, la géohistoire a permis d'analyser les transformations humaines et ses répercussions dans les cultures plus significatives des plaines l'Alt et du Baix Empordà depuis le XVIIIème siècle. En raison de la structure géophysique semblable et d'évolution géohistoire, par exemple avec des dessèchements de lacunes ou avec les déviations des tronçons finaux des cours fluviaux, les deux plaines ont été traitées conjointement. D'autre part, la télédétection à travers des images de satellite a permis de dessiner cartes des cultures de l'année 2004 avec une fiabilité importante, grâce au méthode utilisée et à l'analyse géohistoire.The Empordà region (northeastern of Catalonia) displays one of the most diversified and rich agrarian landscapes of Catalonia. The article is an example of joint use in affluent the agricultural analysis of two differentiated disciplines until the present time: geo-history and remote sensing. On the one hand, geo-history has allowed analyzing the human transformations and their repercussions in the most significant crops of the plains of the Alt and the Baix Empordà from century XVIII. Because of the similar geophysical structure and geo-historical evolution, for example with dryings of lagoons or the deflections of the final sections of the fluvial courses, the two plains have been dealt jointly. Of the other hand, remote sensing through satellite images has allowed mapping the crops of year 2004 with a high reliability thanks to the used method and the geo-historical analysis

La química, una ciència central

Abstract not availabl

Projecting the residence in the contemporary old city center: the origins of the regeneration intervention in the Ciutat Vella of Barcelona

El reciente proceso de regeneración de Ciutat Vella, materializado entre 1986 y 2004, se fundamenta en un modelo de centro histórico residencial social, fiel al papel que historicamente ha jugado el casco antiguo de Barcelona. Este proceso requirió un consenso institucional y social sin precedentes, y la creación de instrumentos específicos para gestionarlo. Un centro histórico en el que a finales del siglo XX se promocionan más de 3.000 viviendas protegidas y se rehabilitan más de 30.000 viviendas privadas, no es un caso frecuente. Este impulso público está marcado por múltiples experiencias proyectuales que han servido para experimentar soluciones arquitectónicas, han consolidado un modelo de respeto a la trama histórica, y fundamentado en el proyecto urbano integral sobre el espacio público. Este modelo residencial social ha sido útil para normalizar y estabilizar la población y la pirámide de edades. Sin embargo el crecimiento del turismo y de la gentrificación, ponen de relieve el déficit de un patrimonio público de vivienda de alquiler que permita intervenir más activamente en los esfuerzos por mantener, en el futuro, este carácter residencial.The recent process of Ciutat Vella’s regeneration, materialized between 1986 and 2004, is based on a model of historical social residential center, faithful to the historical role of the old part of the city. This process required unprecedented institutional and social consensus, and the creation of specific instruments to manage it. At the end of the 20th century more than 3,000 protected homes are promoted and more than 30 000 private homes are rehabilitated, it is not a frequent case. This public impulse is marked by multiple project experiences that have served to experiment with architectural solutions, have consolidated a model of respect for the historical fabric, and based on the comprehensive urban project on public space. This social residential model has been useful for normalizing and stabilizing the population and the age pyramid. However, the growth of tourism and gentrification highlights the deficit of a public housing rental property that allows a more active involvement in efforts to maintain this residential character in the future

Vorejant l'ortodoxia dins els camins del reformisme: La conversió lul·liana

Abstract not availabl

Aportació del programari lliure a la docència de la cartografia i fotointerpretació digital

"Cartografia i Fotointerpretació" és una assignatura obligatòria de primer cicle de les llicenciatures de Ciències Ambientals i de Geografia de la UAB. Arrel del procés de convergència a l'EEES i també fruit dels canvis profunds produïts en la Cartografia per la contribució de la informàtica, s'ha copsat la necessitat d'adaptar les pràctiques del format en paper al format digital a través del programa MiraMon, gratuït pels alumnes de les universitats catalanes. Cal remarcar que la incorporació a les aules de programes informàtics per realitzar processaments cartogràfics ha estat molt diversa degut als elevats costos i a la manca de formació específica del professorat. Per aquest motiu aquesta comunicació presenta el procés d'adaptació a format digital de les pràctiques i del treball de curs de l'esmentada assignatura, realitzat durant els darrers dos cursos acadèmics. La metodologia didàctica emprada es basa en el model pràctic, o d'aprenentatge per descobriment, on l'alumne ha de representar la informació adient per obtenir l'objectiu final. Dins d'aquest marc, es considera que el professor és el guia que facilita la construcció de l'aprenentatge. A partir de la metodologia aplicada, els alumnes adquireixen la capacitat d'interpretar fotografies aèries així com els coneixements necessaris per a la realització de cartografia digital. Al final de curs l'autonomia de l'alumne es veu reforçada per la capacitat de crear cartografia des del seu propi ordinador amb MiraMon sense cap cost econòmic addicional. Els resultats mostren que més del 80% dels alumnes han aprovat l'assignatura, obtenint unes competències molt útils per al seu futur professional i, a més, amb un estimable estalvi de paper."Cartography and Photointerpretation" is a first cycle compulsory subject from the Environmental Sciences and Geography degrees of the Autonomous University of Barcelona. Due to the process of convergence to the European Higher Education Area and also due to the deep changes produced in Cartography as a consequence of computer science contribution, it has grasped the need to adapt the practices of this subject from paper to digital format using MiraMon software, free for students of Catalan universities. It is necessary to remark that the incorporation in the classrooms of computer programs to carry out cartographic processing has been very diverse due to the high costs and to the lack of specific training of the teaching staff. For this reason this communication presents the process of adaptation to digital format of practices and of final work, carried out during the last two academic courses. The used didactic methodology is based on the practical model, or learning for discovery, where the student has to represent the suitable information to obtain the final goal. In this context, it is considered that the teacher is the guide who facilitates the construction of the learning. Thanks to the applied methodology, the students acquire the capacity to interpret aerial photos as well as the knowledge necessary for the realization of digital cartography. At the end of the course the student autonomy is reinforced by the capacity to create cartography from his personal computer with MiraMon without any additional economic cost. The results show that more of 80% of the students have passed the subject, obtaining some very useful competences for their professional future and, moreover, with a lovable saving of paper