Teatro Contemporáneo y Medios audiovisuales : primer acercamiento teórico

La investigación analiza las diferentes escrituras escénicas que se producen cuando el espacio escénico hace uso de los medios audiovisuales. Se centra, esencialmente, en un teatro contemporáneo que fusiona la tecnología con el tiempo-espacio performativo para generar una nueva teatralidad y/o nuevos discursos, impensables sin el vínculo directo entre los dos medios. Este contexto favorece un acercamiento a la creación teatral desde unos parámetros diferentes a la tradición escénica clásica. Un nuevo teatro que replantea la relación entre obra-espectador y obra-proceso de creación.L'investigació analitza les diferents escriptures escèniques que es produeixen quan l'espai escènic utilitza els mitjans audio-visuals. Se centra, essencialment, en un teatre contemporani que fusiona la tecnologia amb l'espai-temps preformatiu, per a generar una nova teatralitat i/o nous discursos impensables sense el vincle directe entre els dos mitjans. Aquest context ofereix un apropament a la creació teatral des d'uns paràmetres diferents a la tradició escènica clàssica. Un nou teatre que replanteja la relació entre obra-espectador i obra-procés de creació

Teatre de màscares a Catalunya a la segona meitat del segle XX : vinculació entre creació i formació

Quin sentit han donat a la màscara espectacles de Els Joglars i Comediants? Al segle XX hi ha un teatre de màscares vinculat a la commedia dell'arte, un altre a rituals i tradicions de carrer amb cap-grossos i gegants, un que s'inspira en les arts plàstiques, un altre en el psicodrama... tots fan referències a màscares i animals. Des de tradicions catalanes en les que s'utilitzen màscares fins a la formació dels actors; bestiaris i animals són font d'inspiració i entrenament, per això estan al nus de l'estudi de recerca, per l'estreta relació que els vincula amb les màscare

El Teatro y la ciencia ficción : ¿una unión imposible?

El trabajo hace un recorrido por la ciencia ficción en el teatro, poniendo el énfasis en la posibilidad de creación de personajes complejos que proporciona este género a la escen

Escrituras performativas de autora en la escena catalana contemporánea : nuevas dramaturgias no convencionales en la primera década del siglo XXI

En la primera década del siglo XXI, en Cataluña se han desarrollado gran variedad de prácticas escénicas performáticas, que han intentado conectar con la realidad contemporánea del público, como espejo social. Cinco autoras ejemplifican el variado espectro de las nuevas dramaturgias interdisciplinares no convencionales: todas ellas parten de la experiencia personal autobiográfica para cuestionar los conceptos de identidad y representación. Dentro del sistema teatral, la política cultural ha tendido a homogeneizar los formatos teatrales y ha propiciado la progresiva privatización del sector, dejando en un ámbito perifèrico todas aquellas prácticas experimentales fuera de los cánones de producción de mentalidad empresarialEn la primera dècada del segle XXI, a Catalunya s'han desenvolupat una gran varietat de pràctiques escèniques performàtiques, que volen connectar amb la realitat contemporània del públic, com a mirall social. Cinc autores exemplifiquen el variat espectre de les noves dramatúrgies interdisciplinars no convencionals: totes elles parteixen de l'experiència personal autobiogràfica per posar en qüestió els conceptes de identitat i representació. Dins el sistema teatral, la política cultural ha tendit a homogeneitzar els formats teatrals, i ha propiciat la progressiva privatització del sector, deixant en un àmbit perifèric totes aquelles pràctiques experimentals fora dels cànons de producció de mentalitat empresaria

Festival and the City: Performativity of Sexual acts in public spheres

In this paper, we address the perception of sexual activities in public spaces and how they become aesthetic, social and cultural intervention once expressed through and embodied within performative events (theatre, street performance, carnival, festival, rave etc). A substantial amount of research has been done on the relation between sexuality and gender about public spaces, and influence of civic and urban identity on public expression of sexuality and gender. We will look at the invented rituals establishing sexuality within a context of performativity through relationships with public spaces. As the case studies, we will use the works of theatre companies La Fura dels Baus and Teatro Oficina. To set up the set of relationships between inside and outside, we will borrow a useful concept on ‘spheres' from the German philosopher Peter Sloterdijk to look at the public space as a system of spheres where a different set of rules apply enabling actions to take place. These performances in urban contexts, as well as some festivals and particularly carnivals, become a way of the staging of sexual acts in public space, in opposition to the dominant narrative of private – domestic space. We will look at how collectiveness and civic spaces become essential elements of this phenomenon and its relevance in our contemporary reality as an element of subversion of social structures. We will also examine performative events where sexual acts as a language of human relationship in public spaces bringing intimacy

El teatre contemporani

El teatro vivió su renovación a partir de 1960. Tal como ya había pasado con las artes plásticas, la escena rompió con el realismo y las representaciones tradicionales.El teatre va viure la seva renovació a partir de 1960. Tal com ja havia passat amb les arts plàstiques, l'escena va trencar amb el realisme i les representacions tradicionals. Aquí comença el teatre contemporani.The theatre experienced its renewal from 1960 onwards. As had already happened with the plastic arts, the scene broke with realism and traditional representations. Here begins the contemporary theatre

Les "Espectaclitzacions" de Iago Pericot : un procés creatiu generador d'un llenguatge propi

Anàlisi de les accions i espectacles para-teatrals, creats durant el període 1972 - 2003, per Iago Pericot, anomenats, per ell mateix, "espectaclitzacions

Teatre de màscares a Catalunya a la segona meitat del segle XX : vinculació entre creació i formació

Quin sentit han donat a la màscara espectacles de Els Joglars i Comediants? Al segle XX hi ha un teatre de màscares vinculat a la commedia dell'arte, un altre a rituals i tradicions de carrer amb cap-grossos i gegants, un que s'inspira en les arts plàstiques, un altre en el psicodrama... tots fan referències a màscares i animals. Des de tradicions catalanes en les que s'utilitzen màscares fins a la formació dels actors; bestiaris i animals són font d'inspiració i entrenament, per això estan al nus de l'estudi de recerca, per l'estreta relació que els vincula amb les màscare

Teatro Contemporáneo y Medios audiovisuales : primer acercamiento teórico

La investigación analiza las diferentes escrituras escénicas que se producen cuando el espacio escénico hace uso de los medios audiovisuales. Se centra, esencialmente, en un teatro contemporáneo que fusiona la tecnología con el tiempo-espacio performativo para generar una nueva teatralidad y/o nuevos discursos, impensables sin el vínculo directo entre los dos medios. Este contexto favorece un acercamiento a la creación teatral desde unos parámetros diferentes a la tradición escénica clásica. Un nuevo teatro que replantea la relación entre obra-espectador y obra-proceso de creación.L'investigació analitza les diferents escriptures escèniques que es produeixen quan l'espai escènic utilitza els mitjans audio-visuals. Se centra, essencialment, en un teatre contemporani que fusiona la tecnologia amb l'espai-temps preformatiu, per a generar una nova teatralitat i/o nous discursos impensables sense el vincle directe entre els dos mitjans. Aquest context ofereix un apropament a la creació teatral des d'uns paràmetres diferents a la tradició escènica clàssica. Un nou teatre que replanteja la relació entre obra-espectador i obra-procés de creació

El Teatro y la ciencia ficción : ¿una unión imposible?

El trabajo hace un recorrido por la ciencia ficción en el teatro, poniendo el énfasis en la posibilidad de creación de personajes complejos que proporciona este género a la escen