Memory Consolidation and Neural Substrate of Reward

The aim of this report is to analyze the relationships between reward and learning and memory processes. Different studies have described how information about rewards influences behavior and how the brain uses this reward information to control learning and memory processes. Reward nature seems to be processed in different ways by neurons in different brain structures, ranging from the detection and perception of rewards to the use of information about predicted rewards for the control of goal-directed behavior. The neural substrate underling this processing of reward information is a reliable way of improving learning and memory processes. Evidence from several studies indicates that this neural system can facilitate memory consolidation in a wide variety of learning tasks. From a molecular perspective, certain cardinal features of reward have been described as forms of memory. Studies of human addicts and studies in animal models of addiction show that chronic drug exposure produces stable changes in the brain at the cellular and molecular levels that underlie the long-lasting behavioral plasticity associated with addiction. These molecular and cellular adaptations involved in addiction are also implicated in learning and memory processes. Dopamine seems to be a critical common signal to activate different genetic mechanisms that ultimately remodel synapses and circuits. Despite memory is an active and complex process mediated by different brain areas, the neural substrate of reward is able to improve memory consolidation in a several paradigms. We believe that there are many equivalent traits between reward and learning and memory processes

Cerebro y lenguaje musical

La música és un tret universal de la cultura humana. Ja el cervell dels nounats és capaç de respondre a la música. Així mateix, s'ha pogut comprovar que els nens de cinc anys són capaços de gaudir ballant en sincronia amb la música. En els adults, per exemple, la música és una eina potent que pot influir en l'estat d'ànim i és capaç d'evocar diferents tipus d'emocions.En aquest treball es revisen les diferents possibilitats de com la producció i la percepció musical es creen a instàncies del sistema nerviós. Diferents estudis han proposat que la interacció entre l'escorça premotora i l'escorça auditiva posterior són subjacents a les representacions cognitives que resulten responsables de la incorporació de la informació de retroacció que té lloc durant la percepció i l'execució de la música.Aquesta revisió esbossa les principals investigacions que mostren la potencialitat d'estudiar el sistema nerviós dels músics com un model de neuroplasticidad. Nombrosos estudis de neuroimagen han apuntat les diferències funcionals i anatòmiques que s'han detectat en persones amb entrenament i formació musical. Alguns estudis han demostrat que les interaccions auditiu-motor són superiors en els músics. D'altra banda, avui dia sabem que el rendiment de la música és sensible a l'edat en què comença l'entrenament.Són necessàries més investigacions per poder entendre completament les interaccions entre el sistema motor i el sistema auditiu pel que fa a la música, i la relació d'aquests sistemes amb els mecanismes de plasticitat cerebral. Music is a universal trait of human culture. Newborns display neural  responses to music and infants enjoy dancing in synchrony with music. In adults, music influences moods and evokes strong emotions.In this paper, I review different possibilities for how music production and perception are stimulated in the nervous system. Different studies have proposed that interactions between the premotor cortex and the posterior auditory cortex underlie the cognitive representations that are responsible for incorporating feedback information during the perception and performance and music.This review outlines the principal studies that have shown the value of studying musicians’ brains as models of neuroplasticity. More than a few neuroimaging studies have detailed the functional and anatomical differences detected in people with musical training. Some studies have shown that musicians display a higher amount of auditory-motor interactions. On another note, we also know that musical success is related to the age at which musical training begins.More research should be done to completely understand the interactions between motor and auditory systems in relation to music, and the relationship between these systems and brain plasticity mechanisms.La música es un rasgo universal de la cultura humana. Ya el cerebro de los recién nacidos es capaz de responder a la música. Asimismo, se ha podido comprobar que los niños de cinco años son capaces de disfrutar bailando en sincronía con la música. En los adultos, por ejemplo, la música es una herramienta potente que puede influir en el estado de ánimo y es capaz de evocar diferentes tipos de emociones.En este trabajo se revisan las diferentes posibilidades de cómo la producción y la percepción musical se crean a instancias del sistema nervioso. Diferentes estudios han propuesto que la interacción entre la corteza premotora y la corteza auditiva posterior son subyacentes a las representaciones cognitivas que resultan responsables de la incorporación de la información de retroacción que tiene lugar durante la percepción y la ejecución de la música.Esta revisión esboza las principales investigaciones que muestran la potencialidad de estudiar el sistema nervioso de los músicos como un modelo de neuroplasticidad. Numerosos estudios de neuroimagen han mostrado las diferencias funcionales y anatómicas que se han detectado en personas con entrenamiento y formación musical. Algunos estudios han demostrado que las interacciones auditivo-motor son superiores en los músicos. Por otra parte, hoy en día sabemos que el rendimiento de la música es sensible a la edad en que comienza el entrenamiento.Son necesarias más investigaciones para poder entender completamente las interacciones entre el sistema motor y el sistema auditivo en relación a la música, y la correspondencia de dichos sistemas con los mecanismos de plasticidad cerebral.

Consolidación de la Memoria y Sustrato Nervioso del Refuerzo

La pretensión de este artículo es analizar las relaciones entre el refuerzo  y los  procesos  de  aprendizaje  y  memoria.  Diferentes  estudios  han  descrito como  la  información  sobre  el  refuerzo  puede  influir  sobre  la  conducta  y como el cerebro puede usar dicha información para controlar los procesos de aprendizaje y memoria. La naturaleza del refuerzo parece procesarse de forma  diferente  por  neuronas  en  diferentes  estructuras  cerebrales, abarcando desde la detección y percepción de los refuerzos hasta el uso de la  información  sobre  refuerzos  predichos  para  el  control  de  la  conducta dirigida  a  un  fin  determinado.  Se  ha  podido  comprobar  que  el  sustrato neural  subyacente  a  este  procesamiento  de  la  información  reforzante  está claramente  implicado  en  la  facilitación  de  los  procesos  de  aprendizaje  y memoria.  Diferentes  evidencias  experimentales  indican  que  este  sistema neural  puede  facilitar  la  consolidación  de  la  memoria  en  una  amplia variedad de tareas de aprendizaje. Desde una perspectiva molecular, ciertos rasgos  cardinales  del  refuerzo  se  han  descrito  como  formas  de  memoria. Estudios  en  personas  adictas  y  estudios  en  modelos  animales  de  adicción han  mostrado  que  la  exposición  crónica  a  sustancias  de  abuso  produce cambios estables en el cerebro a un nivel celular y molecular que subyacen a los mecanismos de plasticidad conductual asociada a la adicción. Dichas adaptaciones  moleculares  y  celulares  implicadas  en  la  adicción  también parecen  estar  implicadas  en  los  procesos  de  aprendizaje  y  memoria.  La Dopamina  parece  ser  una  señal  crítica  común  en  ambos  procesos  para activar diferentes mecanismos genéticos capaces de remodelar las sinapsis y los circuitos neurales. A pesar de que la memoria es un proceso activo y complejo  mediado  por diferentes  áreas  cerebrales,  el  sustrato  nervioso  del refuerzo  parece  ser  capaz  de  facilitar  la  consolidación  de  la  memoria  en diferentes paradigmas. Por ello, es lógico pensar en la existencia múltiples rasgos equivalentes entre el refuerzo cerebral y los procesos de aprendizaje y memoria. Palabras claves: Refuerzo;  Memoria;  Activación  cerebral;  Dopamina;  Trastornos relacionados con el consumo de sustancias de abuso   Memory  Consolidation  and  Neural  Substrate  of  Reward:  The  aim  of this report is to analyze the relationships between reward and learning and memory processes. Different studies have described how information about rewards influences behavior and how the brain uses this reward information to  control  learning  and  memory  processes.  Reward  nature  seems  to  be processed in different ways by neurons in different brain structures, ranging from  the  detection  and  perception  of  rewards  to  the  use  of  information about  predicted  rewards  for  the  control  of  goal-directed  behavior.  The neural  substrate  underling  this  processing  of  reward  information  is  a reliable  way of improving learning and memory processes. Evidence from several  studies  indicates  that  this  neural  system  can  facilitate  memory consolidation  in  a  wide  variety  of  learning  tasks.  From  a  molecular perspective,  certain  cardinal  features  of  reward  have  been  described  as forms of memory. Studies of human addicts and studies in animal models of  addiction  show  that  chronic  drug  exposure  produces  stable  changes  in the brain at the cellular and molecular levels that underlie the long-lasting behavioral  plasticity  associated  with  addiction.  These  molecular  and cellular  adaptations  involved  in  addiction  are  also  implicated  in  learning and memory processes. Dopamine seems to be a critical common signal to activate different genetic mechanisms that ultimately remodel synapses and circuits.  Despite  memory  is  an  active  and  complex  process  mediated  by different  brain  areas,  the  neural  substrate  of  reward  is  able  to  improve memory  consolidation  in  a  several  paradigms.  We believe that there  are many equivalent traits between reward and learning and memory processes.Key Words: Reward; Memory; Arousal; Dopamine; Substance-Related Disorders

Estudio piloto de diseño de un sitio web para el bienestar de cuidadores de niños con parálisis cerebral

The objective is to present a website designed to improve the quality of life of caregivers of children with cerebral palsy and show data concerning its usefulness. The website was developed in accordance with scientific literature about caregivers' burden. We organized the website around different sections (e.g. family communication, learning to relax) and social support forums. The interactive features of the site were designed to accommodate different caregivers' needs and enable them to choose different pathways according to their own individual needs. Participants were 10 caregivers who took part in a pilot study and completed a questionnaire to analyze the usefulness of the website after five months using it. Preliminary results suggested that the website was useful for participants. The most useful sections were the 'peer-to-peer' and the professional forums. This study shows the potential of an online intervention for parents of children with cerebral palsy.El objetivo del artículo es presentar un sitio web diseñado para mejorar la calidad de vida de cuidadores de niños con parálisis cerebral y mostrar los datos correspondientes a su utilidad. Este sitio fue desarrollado acorde con la literatura científica sobre el tema de carga de los cuidadores y se organizó en torno a diferentes secciones (comunicación familiar, aprender a relajarse, entre otros) y foros de apoyo social. Las características interactivas del sitio fueron diseñadas para satisfacer las necesidades de los cuidadores, eligiendo diferentes caminos en función de las propias. En el estudio piloto participó una muestra de 10 cuidadores que completaron un cuestionario para analizar la utilidad del sitio web después de cinco meses de usarlo. Los resultados preliminares sugieren que este fue útil para los participantes y que las secciones de mayor utilidad fueron la denominada 'de par a par' y los foros profesionales. El presente trabajo muestra el potencial de una intervención en línea, para padres de niños con parálisis cerebral

Futbol, hormones a l'atac

L'esport rei mou milions de persones, com s'està veient aquest mes amb motiu de l'Eurocopa i com passa amb qualsevol gran partit. L'últim Barça-Madrid, per exemple, el van veure més de 14 milions d'espectadors a Espanya, gairebé un 30% de la població espanyola, i uns 400 milions d'espectadors a tot el món, el 5% de tota la població mundial. Per fer-nos una idea comparativa, l'última edició dels Oscar va aconseguir reunir davant de la pantalla gairebé 40 milions de nord-americans, cosa que representa només el 13% de la població d'aquest país. Hi ha qui opina que l'enorme interès i passió que desperten els esports d'equip, especialment el futbol, són exagerats; que es tracta de fenòmens acaparadors i mediàtics, i que l'incombustible recital de fons dels comentaristes esportius els diumenges a la tarda en la majoria d'emissores radiofòniques és realment antipàtic. Tanmateix, el cert és que el futbol agrada a molta gent, mou grans sumes de diners i desperta potents emocions. No hi ha dubte que constitueix un gran espectacle. Per què hi ha aquest interès gairebé universal pel futbol? A part d'aspectes culturals que emfatitzen l'atracció que sentim per aquest esport espectacle, quin és l'origen bàsic de la passió per les confrontacions esportives? Què li passa al cervell quan un juga un partit o el mira? [...

En què creu el nostre cervell?

Un dels monuments més vistos pels turistes que van a Barcelona és la Sagrada Família. No és excepció: qualsevol lloc que visitem sens dubte amaga un monument religiós digne de ser vist: el monestir d'El Escorial; el Sagrat Cor de París; els temples hindús d'Ellora; l'estupa budista de Boudhanath a Kàtmandu; el mur de les Lamentacions i la mesquita d'Al-Aqsa a Jerusalem... Per què totes les cultures han tingut i tenen creences religioses, al marge de l'aparent augment de persones que es declaren agnòstiques o atees? És només una construcció cultural o el nostre cervell hi té alguna cosa a veure? I si fos així, tenir creences religioses té algun valor adaptatiu

La psicoanàlisi de Freud sota el microscopi actual

Sigmund Freud (Moràvia, 1856 - Anglaterra, 1939) ha sigut un dels grans pensadors de finals del segle XIX i principis del XX, una figura cabdal de la cultura contemporània. En el seu afany per intentar comprendre la conducta humana, va obrir un camí en l'estudi de la consciència i l'inconscient. Possiblement el seu mèrit més important ha sigut prestar atenció als problemes de salut mental i voler-los acostar a l'àmbit clínic, quan la medicina encara els percebia ben de lluny i els entenia poc. Les seves propostes, però, van ser molt controvertides, i encara ho són avui. Fins i tot entre les persones que estudien el cervell i la ment humana o que apliquen aquests coneixements en la pràctica clínica, encara hi ha desacords profunds pel que fa a la seva validesa i utilitat. Per a alguns, va ser un gran científic que va descobrir importants veritats sobre la psicologia humana; per a d'altres, va ser un filòsof visionari que va replantejar la natura humana, malgrat que les seves hipòtesis no es puguin qualificar de científiques i moltes hagin sigut rebutjades per la neurociència moderna

Malalties de la civilització

La major part dels habitants de països desenvolupats vivim a grans ciutats, amb una gran densitat de població, entre multitud de persones desconegudes, dependents per a gairebé qualsevol activitat d'una tecnologia que ens fa la vida més fàcil, ens desplacem còmodament en vehicles que ens eviten qualsevol esforç físic i els nostres àpats són abundants. No obstant això, presentem un excés de sucres refinats, sal i greixos i estem totalment desconnectats del medi natural en el qual evolucionem. Estem tan habituats a aquesta vida que, a la majoria no se'ns passa pel cap qüestionar-la i pensem que la nostra manera de viure és la correcta i hauria de ser un model a seguir per qualsevol societat que aspiri a descriure's com a avançada [...

A imatge i semblança nostra

Les persones som uns imitadors nats. Imitem el que veiem fer als altres, el que els sentim dir i, fins i tot, el que ens sembla que senten. Imitem les modes, les tendències polítiques i, fins i tot, la indignació i el desassossec. Ho fem des que naixem, i no ho deixem de fer mai, tot i que hi ha èpoques de la vida en què aquest procés d'imitació està molt més arrelat que en d'altres. Imitem les persones que admirem i refusem imitar les que no ens agraden, però pot ser que també les acabem imitant, malgrat que sigui sense voler. I amb tot això creem la nostra autèntica personalitat, única i inimitable, malgrat que molts dels aspectes que la formen seran imitats per altres persones. Què aconseguim amb tanta imitació? [...]