Análisis del contenido del discurso cooperativo de los profesores de ciencias en contextos de innovación didáctica

Los contextos de reforma actuales demandan cada vez mayor protagonismo de los profesores en la innovación, lo que presenta un reto al desarrollo y aprendizaje docente. En consecuencia, desde un marco socio-constructivista en el que se vincula aprendizaje e interacción social, la cooperación entre docentes en estos contextos de innovación didáctica adquiere un nuevo interés. Sin embargo, es muy poco lo que sabemos de cómo los profesores trabajan y se desarrollan en estos entornos, vinculados en la literatura a la idea de comunidad profesional. Esta investigación tiene el objetivo de aumentar nuestro conocimiento en este ámbito a través del análisis del contenido del discurso docente en un entorno cooperativo natural y autogestionado. El análisis realizado, de carácter exploratorio, identifica los tipos de discurso propios de la cooperación docente, así como patrones discursivos interesantes por su potencial en el desarrollo y aprendizaje del profesor.New reform contexts increasingly demand that teachers be the leading actors of innovation, thus challenging teachers' learning and professional development. As a result, from a socio-cultural standpoint that relates social interaction to learning, teachers' cooperative work becomes a focus of interest. However, we know little about how teachers work cooperatively for curriculum innovation and in particular, how they develop professionally in those contexts, which is related in the literature with the idea of Professional Community. This research is aimed at increasing our knowledge in this field through a content analysis of teachers' discourse in cooperative scenarios. The exploratory analysis done identifies the types of discourse and the discourse patterns present in these contexts, discussing their potential for the participating teachers' learning and development

Moviment de frenada i distància de seguretat a la carretera. Seqüència didàctica per l'estudi del moviment

Treball que correspon a les pràctiques que es fan als tallers REVIR organitzats pel CRECIM de la UAB. La seqüència pretén que l'alumnat de 1r i 2n de Batxillerat identifiqui quins són els factors que influeixen en la frenada d'un cotxe, entengui com aquests estan representats en l'equació del M.R.U.A. i comprengui la relació no lineal que hi ha entre la velocitat i la distància de frenada

Acústica de la veu i els sons musicals : seqüència didàctica per a l'estudi del so

Recull de materials de les pràctiques dutes a terme durant els tallers REVIR, impartits pel CRECIM (Centre de Recerca per a l'Educació Científica i Matemàtica). La seqüència pretén que l'alumnat de 2n de Batxillerat assoleixi una major comprensió del so mitjançant la seva caracterització (intensitat, to i timbre), la caracterització de les ones sonores i les seves magnituds associades (període, freqüència, amplitud i longitud d'ona), així com el reconeixement de la transferència d'energia sense transferència de matèria, els sons fonamentals i harmònics i les diferències entre so i soroll

Indagació basada en la modelització : un marc per al treball pràctic

Malgrat la rellevància que la recerca en didàctica de les ciències sembla donar a l'ensenyament de les ciències basat en la indagació, molts autors afirmen que aquest ti-pus de pràctica educativa no ha arribat a uns nivells de qualitat acceptable en la seva im-plementació a l'aula. La gran varietat d'interpretacions que se li dóna al terme indagació i la desconnexió d'aquestes amb altres aspectes rellevants de la didàctica de les ciències com la modelització són algunes de les causes que explicarien aquest fet. El present arti-cle pretén introduir un marc específic per a la indagació, el de la indagació basada en la modelització, per tal d'orientar el treball pràctic a l'aula de ciències.Despite the importance that research in science education seems to give to inquiry-based science education, many authors claim that this type of educational practice has not reached acceptable levels of quality in its classroom implementation. The variety of inter-pretations given to the term inquiry and their disconnetion with other relevant aspects of science education such as modeling are some of the reasons that explain this situation. This article aims to introduce a specific framework for inquiry, the inquiry-based modeling to guide the practical work in the science classroom

El projecte Materials Science : disseny, implementació i validació d'unitats didàctiques sobre propietats dels materials establint vincles entre recerca i docència

Es presenta una seqüència didàctica sobre propietats acústiques dels materials, resultat del projecte d'innovació i recerca Materials Science. Es detalla el procés de disseny de la seqüència didàctica, portat a terme per un grup de professors de secundària i d'investigadors en Didàctica de les Ciències

Dissipació de l'energia per fregament : seqüència didàctica per a l'estudi de l'energia

Treball que correspon a les pràctiques que es fan als tallers REVIR organitzats pel CRECIM de la UAB. La seqüència pretén ajudar a l'estudiant de 4t ESO i 1r Batxillerat a construir el model escolar d'energia, i utilitzar-lo per interpretar fenòmens quotidians, com ara l'escalfament d'un fre per fregament i el seu posterior refredament per equilibri tèrmic amb l'entorn

An inquiry-oriented approach for making the best use of ICT in the classroom

Many decades after the introduction of ICTs into science classrooms, there are still many unanswered questions about the impact technology has in students' learning. This article addresses the general question: "What ICTs are the most useful, and how can they contribute to better learning in the science classroom?" We conceive ICTs as tools that can enhance particular learning situations or environments, and in this sense, this article elaborates on the most appropriate technologies for particular learning environments and discusses in what order, and with what purpose, these technologies should be used. The first part of this article highlights the most commonly used technologies in science classrooms, reviewing the unique opportunities they offer that would not be possible otherwise. After discussing the potential (or lack thereof) of these technologies, the second part of the article presents a proposal for using some of them in a specific pedagogical context: an inquiry-based learning cycle for laboratory work. The main aim of the proposal presented here is to discuss how a certain teaching and learning approach, such as inquiry-based learning, and a certain teaching and learning situation, such as school laboratory work, can be enriched by the use of ICTs. Finally, a detailed example of how specific ICTs are used in laboratory work sessions with an inquiry approach is also explained. This practical case comes from a research-based activity sequence on kinematics and dynamics developed for secondary school students within the framework of the local project REVIR

Analyzing students' learning progressions throughout a teaching sequence on Acoustic Properties of Materials with a model-based inquiry approach

The study we have carried out aims to characterize 15- to 16-year-old students' learning progressions throughout the implementation of a teaching-learning sequence on the acoustic properties of materials. Our purpose is to better understand students' modeling processes about this topic and to identify how the instructional design and actual enactment influences students' learning progressions. This article presents the design principles which elicit the structure and types of modeling and inquiry activities designed to promote students' development of three conceptual models. Some of these activities are enhanced by the use of ICT such as sound level meters connected to data capture systems, which facilitate the measurement of the intensity level of sound emitted by a sound source and transmitted through different materials. Framing this study within the design-based research paradigm, it consists of the experimentation of the designed teaching sequence with two groups of students (n = 29) in their science classes. The analysis of students' written productions together with classroom observations of the implementation of the teaching sequence allowed characterizing students' development of the conceptual models. Moreover, we could evidence the influence of different modeling and inquiry activities on students' development of the conceptual models, identifying those that have a major impact on students' modeling processes. Having evidenced different levels of development of each conceptual model, our results have been interpreted in terms of the attributes of each conceptual model, the distance between students' preliminary mental models and the intended conceptual models, and the instructional design and enactmen