Immigració estrangera a Catalunya des d'una perspectiva local: Reus, segles XVI-XX

Anàlisi de la presència d'estrangers europeus a la ciutat de Reus, centre econòmic del sud de Catalunya i proper a la costa del Mediterrani, a través de llibres parroquials i padrons municipals. En el segle XVI destaca l'allau d'occitans (França) i en el segle XVIII la diversitat és més gran a causa de l'increment dels intercanvis comercials amb el nord d'Europa (venda d'aiguardent i fruita seca i compra de pesca salada i fusta per a bótes). Altres moments d'elevada mobilitat són les diferents guerres, en especial les internacionals.Analysis of the presence of European foreigners in the city of Reus (economic center of the south of Catalonia near to the Mediterranean coast) through parish books and municipal censuses. It is remarkable the avalanche of Occitan people (from France) during the 16th century. During the 18th century there is more variety, because of the increase in the commercial exchanges with the north of Europe (liquor and dried fruit sales, and purchases of salty fish and wood to make barrels). Other periods with high mobility are the different wars, specially the international ones

Notes sobre l'orguener reusenc Josep Cases i Soler (1743-1802)

In the eighteenth century, the city of Reus established itself as the second most important city in Catalonia. Its closeness to the port of Salou allowed access to high-quality priniary materials; and - in addition - its sphere of influence extended hom the neighbouring cclunties of Tarragona, to the lands of the river Ebro in the south, and the counties of Urgell, les Garrigues and la Segarra in the west. Reus was rich in the tradition of craftsman!,hip in general, and it is this which accounts for the 'dynastyl of the organ-makers Anton and Josep Casas. The writers of this interesting article trace the biographical and professional profile of Josep Casas i Soler by reference to the post mortem inventory of his goods fi om the year 1802.Durante el sigloXVIII la ciudad de Reus se convirtió en la segunda población de Catalu~ya; su proximidad con el puerto de Salou le permitia disponer de materiales de primera calidad y cabe señalar, también, que el irea de influencia de Reus abarcaba desde las comarcas de Tarragona hasta las tierras del Ebro y las comarcas de Urgell, les Garrigues y la Segarra. La riqueza artesanal de la ciudad justificó la presencia estable de la saga de 10s organeros Anton i Josep Casas. Los autores de este interesante trabajo trazan el perfil biográfi1:o y laboral de Josep Casas i Soler a través del post mortem inventario de sus bienes del año 1802. (Josep Maria Gregori