Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2016-2017)

* cat: El bienni 2016-2017 es caracteritza per la consolidació de la literatura infantil i juvenil (LIJ), i més concretament de la catalana. I diversos elements permeten afirmar-ho: l’augment de pes que té en els balanços comptables de moltes editorials; el naixement de nombrosos segells que augmenten i diversifiquen l’oferta; l’aparició de llibreries especialitzades arreu del territori; la gestació d’associacions d’escriptors, il·lustradors i editors; l’aparició de nous oficis vinculats; l’organització de noves activitats a les biblioteques, etc. La LIJ està, a més, en un clar procés de creixement com a forma d’expressió —especialment l’àlbum il·lustrat— amb lectors que s’hi apropen més com a art que no pas com a element propi de la construcció del petit lector, potser paradigma dels moments de canvi que estem vivint. Tot i això hi ha encara greus mancances, especialment en la baula més dèbil, els lectors, amb falta de títols per a algunes franges d’edats especialment sensibles i amb una presència gairebé nul·la als mitjans de comunicació que queda coberta, en part, per les xarxes i l’entorn digital.* cast: El bienio 2016-2017 se caracteriza por la consolidación de la literatura infantil y juvenil (LIJ), y más concretamente de la catalana. Y son varios los hechos que permiten afirmarlo: el aumento de peso en los balances contables de muchas editoriales, el nacimiento de numerosos sellos que aumentan y diversifican la oferta, la aparición de librerías especializadas en el territorio, la gestación de asociaciones de escritores, ilustradores y editores, la aparición de nuevos oficios vinculados, la organización de nuevas actividades en las bibliotecas, etc. La LIJ está, además, en un claro proceso de crecimiento como forma de expresión -especialmente el álbum ilustrado- con lectores que se acercan a ella más como arte que como elemento propio de la construcción del pequeño lector, tal vez paradigma de los momentos de cambio que estamos viviendo. Sin embargo hay todavía graves carencias, especialmente en el eslabón más débil, los lectores, con falta de títulos para algunos grupos de edades especialmente sensibles y con una casi nula presencia en los medios de comunicación que queda cubierta, en parte, por las redes y el entorno digital.*eng:The two-year period 2016-2017 saw the consolidation of the market for literature for children and young adults across the country and specifically in Catalonia. This was made possible by a number of factors, including the increased investment by many publishers in children’s books, the birth of new publishers or collections which increased and broadened the offer, the widespread appearance of new bookshops specialising in children’s books, the development of associations for writers, illustrators and publishers and of new professional profiles, and the organization of new reading campaigns by the public library network. In a way that may be indicative of the times in which we live, children’s books also evolved as a medium of personal expression. This was especially true of picture books, which became increasingly appreciated as art works in their own right rather than simply a means to form young readers. On the other hand, the market continued to suffer in certain ways: the number of readers was still low, there was a shortage of books for certain ages and there was practically no promotion of printed books in the mass media, which were dominated by digital formats

Influència de l'entorn familiar i escolar en l'adquisició de l'hàbit lector

Aquesta tesi doctoral ha analitzat la influència de l'entorn familiar i l'escolar en l'adquisició de l'hàbit lector en dos grups d'adults: mestres i professors en actiu, i estudiants majors d'edat en procés d'obtenció del Graduat en Educació Secundària. D'entre els resultats obtinguts mitjançant gairebé 800 enquestes i 10 entrevistes personals, destaquen la relació entre l'hàbit lector i el nivell de formació, la similitud pel que fa a la tipologia de llibres llegits pels dos grups i el fet que la consciència que es té com a lector/a és quelcom individual.Esta tesis doctoral ha analizado la influencia del entorno familiar y el escolar en la adquisición del hábito lector en dos grupos de adultos: maestros y profesores en activo, y estudiantes mayores de edad en proceso de obtención del Graduado en Educación Secundaria. De entre los resultados obtenidos mediante casi 800 encuestas y 10 entrevistas personales, destacan la relación entre el hábito lector y el nivel de formación, la similitud en cuanto a la tipología de libros leídos por los dos grupos y el hecho de que la conciencia de que se tiene como lector/a es algo individual.This doctoral thesis analyses the influence of family and school in the acquisition of reading habits of adults belonging to two groups: active teachers and adults studying to obtain a secondary education diploma. As highlighted among the results obtained through nearly 800 questionnaires and 10 interviews are the relationship between reading habits and level of education, a similarity with respect to the type of books read by the two groups and that awareness as a reader is something individual

¿Cómo se responde a una pandemia? Retrato, más o menos veraz, de dos años de la LIJ

Habitualment els articles d’aquest anuari són com una corretja de distribució: es recull allò que ha derivat dels anys anteriors, es transforma i s’aboca de nou a fi que el món continuï girant. Però això no és possible en el bienni 2020-2021, dos anys de «trasbals total», com els va definir el mestre i mediador Jaume Centelles. L’article que teniu a les mans no vol ser, doncs, res més que un document testimonial dels canvis que va viure el món del llibre, tots plegats i en pròpia pell, derivats de la pandèmia de la COVID-19. El text fa passada per totes i cada una de les baules del llibre, des dels autors als lectors, a fi de relatar des del petit detall als grans traços de dos anys de la nostra història que han deixat llums i ombres en el llibre i la lectura. Llums, com la capacitat d’adaptació de la població en general i de determinats gremis en particular, i ombres, com les derivades d’algunes actituds dels nostres governants, d’alguns responsables de biblioteques o de les dificultats de supervivència d’alguns autors. Deixeu, doncs, que aquest document suposi un exemple d’allò que vam experimentar i, sigui poc o molt, esdevingui també un aprenentatge que ens ajudi i guiï de cara a un futur ben avorrit. A més l’article inclou un apartat que en edicions anteriors havia esdevingut un capítol amb entitat pròpia: un recull de les recerques que a diversos nivells s’han presentat i que han aportat una pedra més de l’edifici necessari per saber d’on venim, qui som i cap a on anem. La jubilació de la doctora Teresa Colomer, encarregada anteriorment d’aquest capítol, afegit a la crisi derivada de la pandèmia que també ha afectat les recerques, ha suposat que s’inclogui en aquest capítol. Com es podrà veure, una part de la informació que es recull en aquesta contribució s’ha obtingut gràcies a la participació desinteressada de moltes de les persones de referència del món de la LIJ. Les entrevistes, sempre plenes de saviesa cada una d’elles, han estat una font inesgotable de coneixement i plaer i la millor forma d’aconseguir pouar fins al fons de l’actualitat del bienni 2020-2021.The articles in this yearbook are usually like a camshaft in a piston engine – picking up what has been done in previous years, transforming it, and putting it back in so that the world can go on turning. But things have been different over the last two years: to quote the teacher and mediator Jaume Centelles, 2020 and 2021 have been years of “total upheaval”. The article in front of you is, therefore, a testimonial document of the changes in the world of books caused by the Covid-19 pandemic. The text examines each and every link in the life of a book, from the authors to the readers, ranging from the smallest detail to the great strokes of two years of our history with its high points and its low points: highs such as the adaptability of the general public and of parts of society, and lows deriving from the attitudes of some of our rulers, those in charge of library services, or the difficulties facing certain authors who have struggled to survive. So let this document bear witness to what we experienced and, to a greater or lesser extent, also help to guide us through a less turbulent future. The article also includes a section that in previous editions had become a chapter in its own right: a collection of the research that has been presented at different levels and has provided one more building block in the process of knowing where we come from, who we are and where we are going. This has been necessary due to the retirement of Dr. Teresa Colomer, who was previously in charge of this chapter. As you will see, some of the information gathered in this paper has been obtained thanks to the selfless participation of many of the leading figures in the world of children’s literature. The interviews, always full of good sense, have been an inexhaustible source of knowledge and pleasure and provide us with valuable insights into the experience of past two years.Habitualmente los artículos de este anuario son como una correa de distribución: se recoge lo que se deriva de los años anteriores, se transforma y se vierte de nuevo con la voluntad de que el mundo siga girando. Pero en el bienio 2020-2021 esto no es posible, dos años de «transtorno total», como los definió el maestro y mediador Jaume Centelles. El artículo que tiene en sus manos no quiere ser, pues, más que un documento testimonial de los cambios que, juntos y en propia piel, vivió el mundo del libro derivados de la pandemia de la COVID-19. El texto repasa todos y cada uno de los eslabones del libro, desde los autores a los lectores, con el fin de relatar desde el más pequeño detalle a los grandes trazos de dos años de nuestra historia que han dejado luces y sombras en el libro y la lectura. Luces, como la capacidad de adaptación de la población en general y de determinados gremios en particular, y sombras, como las derivadas de algunas actitudes de nuestros gobernantes, de algunos responsables de bibliotecas o de las dificultades de supervivencia de algunos autores. Dejad, pues, que este documento sea una muestra de lo que experimentamos y sirva, también, de aprendizaje que nos ayude y guíe de cara a un futuro que se vislumbra aburrido. Además, el artículo incluye un apartado que en ediciones anteriores se había convertido en un capítulo con entidad propia: una recopilación de las investigaciones que a varios niveles se han presentado y que han aportado una pieza más de la construcción necesaria para saber de dónde venimos, quiénes somos y hacia dónde vamos. La jubilación de la doctora Teresa Colomer, encargada anteriormente de este capítulo, añadido a la crisis derivada de la pandemia que también ha afectado a las investigaciones, ha supuesto que se incluya en este capítulo. Como podrá verse, una parte de la información que se recoge en esta contribución se ha obtenido gracias a la participación desinteresada de muchas de las personas de referencia del mundo de la LIJ. Las entrevistas, siempre y cada una de ellas llenas de sabiduría, han sido una fuente inagotable de conocimiento y placer y la mejor forma de conseguir llegar hasta el fondo de la actualidad del bienio 2020-2021

Panorama del libro infantil y juvenil en Cataluña (2018-2019): Después de Bolonia... La vida continua

El bienni 2018-2019 mostra una important consolidació de l’àlbum il·lustrat tant de tipus narratiu com documental, un fet que no succeeix, per contra, en la narrativa infantil i menys encara en la juvenil. L’hàbit de lectura infantil denota una bona consolidació: la xarxa de llibreries especialitzades, el seguit de festivals i fires a l’entorn del llibre infantil per tot el territori, les nombroses exposicions i activitats que les biblioteques programen, etc., són clars indicadors del bon moment. Malauradament, però, aquesta bona salut no té continuïtat pel que fa a lectors preadolescents i adolescents. Aquest fet porta com a derivada una caiguda important de la quantitat i qualitat de la literatura destinada a aquesta franja d’edat, un món que havia restat oblidat durant anys però que a poc a poc desperta l’interès dels mediadors. Ei, i no oblidem que molts d’aquests esforços són gairebé quixotescos si observem com de menystinguda tenim la inversió en biblioteques escolars i la reivindicació del 2 % dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya en cultura.In 2018 and 2019 narrative and documentary picture books for children proved very popular, though written texts for children, and especially for preadolescents, did not reach a wide readership. Reading among young children seems to be well consolidated: the network of specialist bookshops, the series of festivals and fairs promoting children's books, the countless exhibitions and activities organized by libraries are clear indicators of a sector in good health. Unfortunately, this situation does not extend to pre-adolescent and adolescent readers. There is a significant drop in the quantity and quality of books aimed at this age group, a group which has been neglected for years but is now slowly arousing interest. In fact, many of the efforts to promote reading seem to be tilting at windmills, considering the reluctance to invest in school libraries and the continuing refusal to grant 2% of the budget of the Generalitat de Catalunya to culture.El bienio 2018-2019 muestra una importante consolidación del álbum ilustrado tanto de tipo narrativo como documental, un hecho que no sucede, por el contrario, en la narrativa infantil y menos aún en la juvenil. El hábito de lectura infantil denota una buena consolidación: la red de librerías especializadas, la serie de festivales y ferias en torno al libro infantil por todo el territorio, las numerosas exposiciones y actividades que las bibliotecas programan, etc., son claros indicadores del buen momento. Desgraciadamente, esta buena salud no tiene continuidad con respecto a lectores preadolescentes y adolescentes. Este hecho trae como derivada una caída importante de la cantidad y calidad de la literatura destinada a esta franja de edad, un mundo que había permanecido olvidado durante años pero que lentamente despierta el interés de los mediadores. Eh, y no olvidemos que muchos de estos esfuerzos son casi quijotescos si observamos como de menospreciada tenemos la inversión en bibliotecas escolares y la reivindicación del 2% de los presupuestos de la Generalidad de Cataluña en cultura

Adolescentes y lectura: un binomio fantástico

El proceso y animación lector diseñado para adolescentes adolece de un olvido histórico. Desde hace décadas las mismas dinámicas lectoras se repiten con resultados muchas veces similares: la pérdida de lectores de forma alarmante entre los 15 i los 18 años. Para ello se debería replantear la formación del lector literario en los centros educativos complementándolo con la formación del lector social, un espacio en el que toda la sociedad debería implicarse. Un lector, este último, para el que se hace necesario replantear tres escenarios que de una u otra forma inciden en su proceso lector: los espacios lectores, las estrategias lectoras y los mediadores. Este artículo desea presentar el tema de la lectura adolescente, su olvido y algunas propuestas para salir de él a partir de estos tres frentes de ataque. 

Perspectiva escolar

Resumen basado en el de la publicaciónAlgunas de las preguntas que se plantean y que se intenta responder son: ¿qué se puede hacer cuando el nivel lector de los jóvenes adolescentes es similar al de la sociedad adulta que les rodea? ¿Es el instituto el mejor espacio para desarrollar el placer por la lectura? ¿Se cuenta con la preparación para desarrollar esta tarea?Universitat de Barcelona. Biblioteca del Campus de Mundet ; Passeig de la Vall d'Hebron 171; 08035 Barcelona; Tel. +34934021035; Fax +34934021034ES

Influència de l’entorn familiar i escolar en l’adquisició de l’hàbit lector

El Treball de Final de Màster elaborat per l’autor el 2006 amb el títol de Les lectures de la generació nascuda a la dècada dels seixanta a Catalunya, dirigit per la doctora Colomer, va permetre acotar dos entorns sobre els quals aquesta tesi centra la seva investigació: la família i l’escola. A partir d’aquestes premisses la present tesi proposa aprofundir en els aspectes següents: • Establir el marc d’influències en l’adquisició dels hàbits lectors especialment centrat en l’entorn familiar i en l’entorn escolar. • Establir semblances i diferències en aquesta adquisició entre dues poblacions diferenciades segons el nivell d’estudis assolit. • Observar què, com i quan de cada un d’aquests entorns va esdevenir important per a l’adquisició de l’hàbit lector per a cada una de les dues poblacions estudiades. • Analitzar cada un d’aquests factors d’influència, ja sigui aïlladament o com a conjunt, a fi de poder-ne extreure conclusions d’estratègies vàlides en l’assoliment de l’hàbit lector a partir de la comparativa entre ambdues poblacions enquestades. • Aprofundir més i millor en cada un dels factors d’influència en l’adquisició de l’hàbit lector a partir d’entrevistes personals a membres de cada grup de població. • Analitzar altres factors d’influència que es puguin derivar de la recerca com són l’edat dels enquestats, el sexe o la titularitat de l’escola on van cursar els estudis primaris. Per aprofundir en els punta anteriors, es dissenya una recerca que es desenvolupa a partir de dues fonts principals d’informació. D’una banda, una enquesta que ha recollit els records lectors i altres elements que s’han considerat d’interès a un nombre significatiu d’individus -782- i de l’altra deu entrevistes personals. Concretant la recerca s’ha centrat en comparar dues poblacions adultes: per una banda, mestres i professors en actiu (404 individus), i per l’altra estudiants majors d’edat en procés d’obtenció del Graduat en Educació Secundària de l’Institut Obert de Catalunya (378 individus). Així mateix s’han analitzat les respostes obtingudes en les entrevistes realitzades a deu individus, cinc de cada una de les mostres. Els resultats obtinguts a partir de les dues fonts han estat analitzats sota diversos prismes. Per una banda una anàlisi estadística –mercès l’aplicació del programa SPSS-, és a dir, quantitativa, i per l’altra una anàlisi més sociològica de les respostes dels entrevistats, és a dir qualitativa. De l’anàlisi de les dades obtingudes a partir d’ambdues metodologies, se n’han derivat les conclusions de la tesi que es resumeixen a continuació: • L’adquisició de l’hàbit lector es dóna, principalment, en dos entorns: el familiar i l’escolar. Els demés entorns són secundaris. • La consciència que hom té com a lector és un paràmetre individual. Aquesta consciència no depèn d’un nombre determinat de llibres llegits –quantitat de llibres– sinó que queda emmarcada per l’entorn familiar i social en què està immers cada un dels lectors. • L’autoimatge està relacionada també amb la freqüència en la lectura. • El nivell de formació i la trajectòria acadèmica són factors que han influït en els hàbits lectors d’una mostra de població adulta. Es pot afirmar que l’hàbit lector està íntimament relacionat amb el nivell d’estudis que assolirà el lector i/o a la inversa. • La població formada –mestres i professors-, amb estudis, llegeix més, llegeix més sovint, però llegeix la mateixa tipologia de llibres en l’actualitat que la població en procés de formació reglada. • Com a variables de l’entorn familiar i escolar que tenen incidència en els hàbits d’adults de les dues mostres de població trobem: o al 80% dels mestres i professors els explicaven contes quan eren petits; aquest percentatge es redueix fins al 65% d’estudiants de l’IOC. Així, doncs, un infant al qual li expliquen contes de petit –incloses totes les seves derivades– té un 15% més de possibilitats d’assolir el nivell superior d’estudis que no pas un a qui no li n’expliquen. Aquesta pràctica familiar, a més, tindrà més força com més freqüent i constant esdevingui. o L’entorn dels mestres i professors a la infantesa era molt més ric en llibres –més quantitat– que no pas el dels estudiants de l’IOC. I encara més: aquests llibres estaven més a l’abast. o Cal observar d’ambdues poblacions lectores una relació estreta entre els hàbits de lectura de quan eren petits i els hàbits de lectura de quan són grans: a més dedicació de petits en el desenvolupament de l’hàbit lector, més hàbit lector de gran. o La institució escolar ha tingut un paper més important en la formació de l’hàbit lector en els estudiants de l’IOC que no pas en els mestres i professors. o De les dades obtingudes no es pot deduir que l’escola hagi fet lectors molts dels nens i nenes que van passar per les seves mans, però sí que hi ha contribuït de forma més significativa en els estudiants de l’IOC quan s’observen les dades a nivell global. o Finalment observar que l’escola no compleix com a ens equitatiu en l’adquisició de l’hàbit lector quan la família és absent. Les dades obtingudes en la present tesi no fan res més que confirmar el que John Dewey (2004) sosté a nivell teòric. Segons aquest pedagog l’educació asistèmica i extraescolar, que el nen adquireix en l’entorn familiar, en el carrer o en altres entorns socialitzadors més immediats, és més vital, profunda i real; i que l’educació formal o escolar és més abstracta i superficial, menys influent, pero també més àmplia, completa i segura. El repte de qualsevol mestre és l’articulació d’ambdues educacions en un procés d’integració que aprofiti les qualitats positives de totes elles a fi de definir les necessitats de cada un dels nens i nenes del centre.The Final Masters prepared by the author in 2006 with the title of Readings of the generation born in the sixties in Catalonia, led by Dr. Colomer, allowed delimit environments on which this thesis focuses its research: the family and the school. From these premises, this thesis proposes the following: • Establish the context influences in the acquisition of reading habits, especially focused on the family and the school environment. • Establishing similarities and differences in the acquisition of two diferent populations according to the level of education achieved. • Observe what, how and when each of these environments became important to acquire the habit of reading for each of the two groups studied. • Analyze each of these influencing factors, either individually or as a whole, in order to be able to draw valid conclusions in achieving the reading habit from the comparison between both populations surveyed . • Go deeper and better in each of the factors influencing the acquisition of reading habits from personal interviews with members of each population group. • Analyze factors of influence that may result from the research respondents such as age, gender or type of school. In order to research around the above points, we designed a research developed from two main sources of information. First, a survey has collected the reading and other items that may be of interest to a significant number of individuals -782- and second ten interviews. Thus, specifying, research has focused on the comparison of two adult populations: first, teachers active (404 individuals), and other adult students in the process of obtaining the graduate in Secondary Education in the Open Institute of Catalonia (378 individuals), and analysis of the responses obtained in interviews with ten individuals, five from each of the samples. Thus, this thesis complements quantitative analysis with a qualitative in order to give more emphasis to the research. The results from the two sources have been analyzed under different prisms. Firstly a statistical analysis -market SPSS- implementing the program, and secondly a sociological analysis of the responses of the interviewees. The analysis of the data obtained have been derived from the findings of the thesis and are summarized below: • The acquisition of reading habits occurs mainly in two environments: the family and the school. The other settings are secondary. • The awareness that one has as a reader is a single parameter. This awareness does not depend on a certain number of books, but quantity is framed by the family and social environment in which each of the readers is immersed. • The self-image is also related to the frequency of reading. • The level of training and academic background are factors that have influenced the reading habits of a sample of the adult population. Arguably the reading habit is closely related to the level of education that readers reach and / or vice versa. • Trained teachers read more, read more often, but read the same type of books at present the population undergoing formal training. • As environmental variables family and school have an impact on the habits of the adult population like example: the 80% of the teachers were told stories when they were small; this percentage drops to 65% of students from the IOC. Thus, a child who hear sotries has 15% more chances to reach the top level of study than one who does not. This familiar practice is more willing to be stronger if it is more frequent and constant. • Environment of teachers in childhood was much richer in books quantity- -more than the students of the IOC. What is more, these books were more available. • Both populations had close relationship between reading habits when they were little and reading habits when they grew up: a little more dedication to developing reading habits, improve reading habits. • The institution or schools have played a major role in the formation of the reading habits in students from IOC rather than the teachers. • The school has not made many readers of children who passed through his hands, but it has contributed more significantly to the IOC when data is observed globally. This means that when there are two populations globally, differences exist. To sum up, the school does not meet us as equal in acquiring the reading habit when the family is absent