3 research outputs found

    Movimiento vivenciado y movimiento neutro. Estudio sobre la expresividad de la representaci贸n del movimiento en animaci贸n

    Full text link
    [EN] There is great diversity in the depiction of movement in animation, not only in art, but also in the scientific and educational fields, and in all imaginable contexts and formats reached by this means of expression. Animation is part of our everyday life, so much so that it not surprises us, for instance, to see in television a 3D animation anticipating the jump that a swimmer is going to perform in a broadcasted competition, an animation that is radically distinct to the last feature film in theatres or the classic cartoons that still today are broadcasted on TV. Between all these different works we observe that the movement is transmitted with different degrees of intensity, from the most powerful to the most anodyne. However, if we analyse the dynamic and technical aspects, like the kind of represented actions, the trajectory, the animation technique, the frequency of frames per second, the degree of naturalism or even the context, we find that, in spite of the evident differences, it is not so simple to associate these aspects with a greater or lesser degree of expressiveness. With the aim of dining the features that characterize the two extremes of expressive intensity of movement, and deepening in how they are presented in animation, we have labelled these phenomena "live-movement" and "neutral movement". In order to do so we have proceeded upon the concepts of "livedspace" and "mathematical space" from Otto Friedrich Bollnow, who describes the former as the space of physical and emotional human experience, and the latter as any objective way to explain such space. In short, the movement is expressed as lived when it evokes the sensation of experiencing it first-personally, or when the visual and emotional sensations that its experience raises are depicted. Neutral movement is opposed in expressiveness, its priority is maximal objectivity, expositive, explanatory, and devoid of any personal connotation. Moreover, neutral movement has another defining feature: homogenization in depiction. By means of the analysis of figurative animation films in different techniques, as well as personal artistic practice, we have studied in detail the dynamic components of animation, which we have classified as: image change, timing, moving composition, distribution of kinetic intensity and presentation of the story (narrative); and we have observed the influence that those exert over the expressiveness of movement. These include the role of technique, the wide variety of ways in which the mechanics are depicted and the application of a particular animation style, among others. Likewise, we have studied the relation between the degree of expressiveness of movement and the degree of naturalism, given the existence of elements that have in common lived-movement with the non-naturalist depiction, and the neutral movement with the animated movement that is closer to the real appearance. The main conclusion of this research is that lived and neutral movement are determined neither by the way the dynamic components are employed, nor by the technique employed, nor by the degree of naturalism. These sorts of expression are defined by the sensations they evoke in the spectator. The richness that both expression types present shows that it is not possible to provide formulas to get lived or neutral movement; this would imply classifying the resources, techniques, and other elements as distinctive features of a specific degree of expressiveness.[ES] Existe gran diversidad en la representaci贸n del movimiento en animaci贸n, no s贸lo en el arte, sino tambi茅n en el campo cient铆fico, educativo y en todos los contextos y formatos imaginables a los que este medio de expresi贸n ha llegado. La animaci贸n forma parte de nuestra vida cotidiana, tanto que no nos extra帽a, por ejemplo, ver en televisi贸n una animaci贸n 3D en la esquina de la pantalla que anticipa el salto que va realizar un nadador en la competici贸n retransmitida, animaci贸n radicalmente diferente al 煤ltimo largometraje familiar en cartelera o a las animaciones cl谩sicas que a煤n hoy se siguen emitiendo en televisi贸n. Entre todas estas obras observamos que el movimiento se transmite en diferentes grados de intensidad, que pueden ser desde los m谩s potentes y audaces hasta los m谩s anodinos. Sin embargo, si analizamos aspectos din谩micos y t茅cnicos, como el tipo de acciones representadas, la trayectoria, la t茅cnica de animaci贸n, la frecuencia de im谩genes por segundo, el nivel de naturalismo o incluso el contexto, encontramos que, pese a las evidentes diferencias, no es tan sencillo asociar estos aspectos con un nivel mayor o menor de expresividad. Con el objetivo de definir las cualidades que caracterizan los dos extremos de intensidad expresiva del movimiento y profundizar en c贸mo se presentan en la animaci贸n, hemos denominado estos fen贸menos "movimiento vivenciado" y "movimiento neutro". Para ello hemos partido de los conceptos "espacio vivencial" y "espacio matem谩tico" de Otto Friedrich Bollnow, quien describe el primero como el espacio de la experiencia f铆sica y emocional humana, y el segundo como toda manera objetiva de explicar el espacio. En s铆ntesis, el movimiento se expresa como vivenciado cuando se evoca la sensaci贸n de vivir el movimiento en primera persona o cuando se trasmiten las sensaciones visuales y emocionales que suscita su experiencia. El movimiento neutro es opuesto en expresividad, su prioridad es la comunicaci贸n m谩s objetiva posible, expositiva y explicativa, libre de connotaciones personales. Adem谩s, el movimiento neutro tiene otra caracter铆stica definitoria: la homogenizaci贸n de la representaci贸n. Por medio del an谩lisis de pel铆culas de animaci贸n figurativas de diversas t茅cnicas, as铆 como a trav茅s de la pr谩ctica art铆stica personal, hemos estudiado pormenorizadamente los componentes din谩micos de la animaci贸n, que hemos clasificado como: cambio de imagen, valoraci贸n espacio-temporal (timing), composici贸n m贸vil, distribuci贸n de la intensidad cin茅tica y presentaci贸n de la historia (relato); y hemos observado la influencia de 茅stos sobre la expresividad del movimiento. Esto incluye el papel de la t茅cnica, la amplia variedad en que se representa la mec谩nica y la aplicaci贸n de un estilo de animaci贸n espec铆fico, entre otros. As铆 mismo, hemos estudiado la relaci贸n entre el nivel de expresividad del movimiento y el grado de naturalismo, dada la existencia de elementos que suelen tener en com煤n la representaci贸n vivenciada con la no-naturalista, y el movimiento neutro con el movimiento que se acerca m谩s a la apariencia real. La conclusi贸n fundamental de esta investigaci贸n es que el movimiento vivenciado y el neutro no quedan determinados por c贸mo se emplean los componentes din谩micos, ni por la t茅cnica empleada, ni por el grado de naturalismo. Estos modos de expresi贸n se definen por las sensaciones que evocan en el espectador. La riqueza que ambos tipos de expresi贸n presentan demuestra que no es posible determinar f贸rmulas para obtener el movimiento vivenciado o el neutro; esto supondr铆a encasillar los recursos, t茅cnicas, y dem谩s elementos como propios de un grado de expresividad concreto.[CA] Existeix gran diversitat en la representaci贸 del moviment en animaci贸, no solament en l'art, sin贸 tamb茅 en el camp cient铆fic, educatiu i en tots els contextos i formats imaginables als quals aquest mitj脿 d'expressi贸 ha arribat. L'animaci贸 forma part de la nostra vida quotidiana, tant que no ens estranya, per exemple, veure en televisi贸 una animaci贸 3D en la cantonada de la pantalla que anticipa el salt que va a realitzar un nadador en la competici贸 retransmesa, animaci贸 radicalment diferent a l'煤ltim llargmetratge familiar en cartellera o a les animacions cl脿ssiques que encara avui se segueixen emetent en televisi贸. Entre totes aquestes obres observem que el moviment es transmet en diferents graus d'intensitat, que poden ser des dels m茅s potents i auda莽os fins als m茅s anodins. No obstant aix貌, si analitzem aspectes din脿mics i t猫cnics, com el tipus d'accions representades, la traject貌ria, la t猫cnica d'animaci贸, la freq眉猫ncia d'imatges per segon, el nivell de naturalisme o fins i tot el context, trobem que, malgrat les evidents difer猫ncies, no 茅s tan senzill associar aquests aspectes amb un nivell major o menor d'expressivitat. Amb l'objectiu de definir les qualitats que caracteritzen els dos extrems d'intensitat expressiva del moviment i aprofundir en c贸m es presenten en l'animaci贸, hem denominat aquests fen貌mens "moviment vivenciat" i "moviment neutre". Per aix貌 hem partit dels conceptes "espai vivencial" i "espai matem脿tic" d'Otto Friedrich Bollnow, qui descriu el primer com l'espai de l'experi猫ncia f铆sica i emocional humana, i el segon com tota manera objectiva d'explicar l'espai. En s铆ntesi, el moviment s'expressa com vivenciat quan s'evoca la sensaci贸 de viure el moviment en primera persona o quan es transmeten les sensacions visuals i emocionals que suscita la seua experi猫ncia. El moviment neutre 茅s oposat en expressivitat, la seua prioritat 茅s la comunicaci贸 m茅s objectiva possible, expositiva i explicativa, lliure de connotacions personals. A m茅s, el moviment neutre t茅 una altra caracter铆stica definit貌ria: la homogene茂tzaci贸 de la representaci贸. Mitjan莽ant l'an脿lisi de pel路l铆cules d'animaci贸 figuratives de diverses t猫cniques, aix铆 com a trav茅s de la pr脿ctica art铆stica personal, hem estudiat detalladament els components din脿mics de l'animaci贸, que hem classificat com: canvi d'imatge, valoraci贸 espai-temporal (timing), composici贸 m貌bil, distribuci贸 de la intensitat cin猫tica i presentaci贸 de la hist貌ria (relat); i hem observat la influ猫ncia d'aquests sobre l'expressivitat del moviment. A莽貌 inclou el paper de la t猫cnica, l'脿mplia varietat en que es representa la mec脿nica i l'aplicaci贸 d'un estil d'animaci贸 espec铆fic, entre altres. Aix铆 mateix, hem estudiat la relaci贸 entre el nivell d'expressivitat del moviment i el grau de naturalisme, donada l'exist猫ncia d'elements que solen tenir en com煤 la representaci贸 vivenciada amb la no-naturalista, i el moviment neutre amb el moviment que s'acosta m茅s a l'aparen莽a real. La conclusi贸 fonamental d'aquesta recerca 茅s que el moviment vivenciat i el neutre no queden determinats per com s'empren els components din脿mics, ni per la t猫cnica empleada, ni pel grau de naturalisme. Aquestes maneres d'expressi贸 es defineixen per les sensacions que evoquen en l'espectador. La riquesa que tots dos tipus d'expressi贸 presenten demostra que no 茅s possible determinar f贸rmules per a obtenir el moviment vivenciat o el neutre; a莽貌 suposaria encasellar els recursos, t猫cniques, i altres elements com a propis d'un grau d'expressivitat concret.Peris Medina, RG. (2015). Movimiento vivenciado y movimiento neutro. Estudio sobre la expresividad de la representaci贸n del movimiento en animaci贸n [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Polit猫cnica de Val猫ncia. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58610TESI

    Dynamic Expression in Animation through juxtaposition of non-chronological phases of movement

    Get PDF
    La expresi贸n del movimiento vivenciado en animaci贸n depende de todos los elementos que conforman el medio. El 芦movimiento vivenciado禄 es aqu茅l que transmite la esencia din谩mica prescindiendo de los medios pretendidamente objetivos de representaci贸n. En este art铆culo se estudia en concreto uno de esos componentes, la 芦interpretaci贸n espaciotemporal禄 (conocida como timing), empleada de manera especial: por medio de la yuxtaposici贸n de fases no correlativas del movimiento. Esto supone una alternativa al an谩lisis pormenorizado del desarrollo cronol贸gico de la acci贸n. El fen贸meno es analizado a trav茅s de varios ejemplos extra铆dos de obras de animaci贸n, y se extiende a la pr谩ctica art铆stica. Bas谩ndonos en la t茅cnica de la pel铆cula pintada (en la que se interviene pl谩sticamente sobre el celuloide), hemos creado seis secuencias de animaci贸n en las que los fotogramas no representan fases contiguas del movimiento, con el objetivo de verificar c贸mo es posible expresar el movimiento vivenciado a trav茅s de este recurso.The expression of lived-movement in animation depends on all the elements that build this medium. 芦Lived-movement禄 is the one which transmits the dynamic essence without the supposedly objective means of depiction. One of these components is studied in this article, the 芦spatio-temporal interpretation禄 (commonly known as 芦timing禄), specifically a special use of it: by the juxtaposition of non-consecutive phases of movement. This involves an alternative to the detailed analysis of the chronological development of motion. The phenomenon is analysed through several examples extracted from animated films, and it is extended to the artistic practice in animation. We have created 6 animated sequences based on the technic of drawn-on-film animation (in which it is painted or drawn directly on celluloid). In these sequences, frames do not represent correlative stages of motion. Our objective is verifying how it is possible to express lived-movement through juxtaposition of phases

    El uso de informaci贸n visual en el dibujo de imaginaci贸n

    Get PDF
    Entre los siglo XV y XVIII, contempor谩neamente al estudio sistem谩tico de la naturaleza y al inter茅s por el dibujo con modelo del natural, tiene lugar una intensa b煤squeda pl谩stica de la movilidad de la figura humana ingr谩vida, cuyo movimiento no pertenece a la realidad visible. Ante la abundancia de figuras de este tipo y la diversidad de soluciones pl谩sticas, nos preguntamos a cerca del hecho art铆stico que permite su expresi贸n m贸vil. Para ello analizamos las diferencias entre el movimiento ligado a la gravedad y el movimiento inventado de los personajes flotantes; y estudiamos el uso de informaci贸n visual y la imaginaci贸n en el proceso de expresi贸n pl谩stica del movimiento, buscando los referentes que nutren la experiencia visual del creador y su transformaci贸n por medio de la imaginaci贸n creadora.Peris Medina, MC.; Lloret Ferr谩ndiz, MC.; Peris Medina, RG. (2012). El uso de informaci贸n visual en el dibujo de imaginaci贸n. Artigrama. (26):469-483. http://hdl.handle.net/10251/33720S4694832
    corecore