A new crab, Eogeryon elegius gen. nov., sp. nov. from the late Cenomanian of the Iberian Peninsula

Es descriu un decàpode nou Heterotremata (Brachyura) procedent del Cenomanià tardà de Condemios de Arriba (Guadalajara, Espanya). Les afinitats amb els portunoïdeus basals que presenta el nou tàxon sugge-reixen que la ubicació en Portunoidea és apropiada. Les comparacions amb tots els Eubrachyura del Cretaci coneguts actualment mostren que Eogeryon elegius gen. nov., sp. nov. és un cranc prou avançat, malgrat els seus orígens cenomanians, i això indica que deriva d’ancestres que encara desconeixem, a la vista del registre fòssil actual. Com a resultat d’aquestes comparacions, es proposa una nova família, Eogeryonidae, inclosa dins de Portunoidea, per tal d’acomodar el gènere i espècie nous. E. elegius gen. nov., sp. nov. es compara, a més a més, amb tàxons de l’Eocè inicial i també d’actuals, amb especial èmfasi amb la família de portunoïdeus no nedadors, els Geryonidae. E. elegius gen. nov., sp. nov. podria ser també un ancestre de formes més derivades de Portunoidea, cosa que suggereix que l’evolució dels Eubrachyura va ocórrer, al menys, durant del Cretaci inicial.La present publicació serveix per validar els actes de nomenclatura establerts en Ossó (2016) per tal de complir els requisits de l’ICZN (2012).A new Heterotremata (Eubrachyura) decapod from the late Cenomanian of Condemios de Arriba (Guada-lajara, Spain) is described. The new taxon has affinities with the basal portunoids, and their features suggest placement within the Portunoidea. Comparisons with all the currently known Cretaceous Eubrachyura taxa demonstrates how Eogeryon elegiusgen. nov., sp. nov. is an advanced crab in spite of its Cenomanian origins, suggesting that it evolved from ancestors previously unknown according to the current fossil record. As a result of those comparisons, a new family, Eogeryonidae, within Portunoidea, is proposed to accommodate the new genus and species. In addition, E. elegius gen. nov., sp. nov. is also compared with early Eocene and extant related taxa, with emphasis on the non-swimming portunoid family Geryonidae. E. elegiusgen. nov., sp. nov.appears to be an ancestor of most derived forms of Portunoidea, suggesting that the evolution of Eubrachyura must have occurred at least during the Early Cretaceous. This publication principally serves to validate the nomenclatural acts in Ossó (2016), in order to fulfil the requirements outlined in ICZN (2012)

On the decapod crustaceans of the Rupelian of Gaas (Landes, France) and description of a new crab (Brachyura: Leucosiidae)

Un nouvel assemblage de décapodes du Rupélien (Oligocène inférieur) du Bassin aquitain recueilli dans les affleurements de Gaas (Landes, France) est décrit ici pour la première fois. Malgré la nature fragmentaire des restes, au moins six taxons différents ont été reconnus au niveau familial ou générique. Parmi eux, des restes d’Oligosella (Alpheidae) ont été identifiés et pourraient représenter le plus ancien enregistrement de cette famille. Une carapace bien conservée a permis de décrire un nouveau crabe Leucosiidae : Aquitainotlos gaasensis nov. gen. et nov. sp. De plus, des restes de Derilambrus, Palaeocarpilius et Necronectes sont identifiés et décrits.A new decapod assemblage, from the Rupelian (early Oligocene) of the Aquitanian basin recovered in the outcrops of Gaas (Landes, France) is reported herein for the first time. Despite the fragmentary nature of the remains, at least six different taxa have been recognized at familial or generic level. Among them, the remains of Oligosella (Alpheidae) have been identified and these might represent the oldest record for the genus. A well-preserved carapace has allowed a new Leucosiidae crab to be described: Aquitainotlos gaasensis nov. gen. and nov. sp. The remains of Derilambrus, Palaeocarpilius, and Necronectes are also identified and described

Nou gènere i nova nova espècie de cranc portunoid: Archaeoportunus isabenensis, de l’Eocè Inferior d’Osca (Aragó) i Lleida (Catalunya)

Crabs recovered from marly strata of the upper Roda Formation (Ypresian) at Isàvena (Huesca, Aragón), and the Ypresian of Lleida (Catalonia), exhibit a clear set of characteristics, mainly in chelipeds and dorsal carapace that favour assignment to the superfamily Portunoidea, and confirm a close relationship with the family Portunidae. However, the presence of important and easily distinguished features, such as the strongly marked dorsal ridges or notably narrow sternum, leads us to erect a new genus and species, Archeoportunus isabenensis gen. nov., sp. nov., and a new family, the Archaeoportunidae fam. nov. The ventral features of the new taxon, in particular the fairly narrow sternum which notably becomes even narrower posteriorly, the strongly downturned sternites 1-4, bearing strong swellings, and the general adaptation of sternum, pleon and pereiopods, substantiates the basal condition of the new taxon within the Portunoidea and also contributes to current knowledge of evolutionary issues within that group. This publication principally serves to validate the nomenclatural acts in Artal et al. (2013), in order to fulfil the requirements outlined in ICZN (2012).Els crancs recuperats en els estrats margosos de la formació Roda (Ipresià), a Isàvena (Osca, Aragó) així com a l’Ipresià de Lleida (Catalunya), presenten un conjunt de caràcters, principalment en els quelípedes i en la closca dorsal que permeten la seva assignació a la superfamília Portunoidea, al mateix temps que confirmen una relació propera amb la família Portunidae. Tanmateix, la presència d’estructures fàcilment distingibles com les carenes dorsals molt marcades o l’estèrnum estret, ens duu a erigir un nou gènere i espècie, Archaoportunus isabenensis, així com una nova família, Archaeoportunidae. Les estructures ventrals del nou tàxon, en particular l’estèrnum toràcic que s’estreteix posteriorment, les esternites toràciques 1-4 fortament arquejades i amb prominents inflors, i l’adaptació general de l’estèrnum, plèon i pereopodis, corrobora la condició basal del nou tàxon dins dels Portunoidea i a la vegada contribueix al coneixement de l’evolució d’aquest grup. La present publicació serveix per a validar els actes de nomenclatura establerts en Artal et al. (2013) per tal de complir els requisits descrits a ICZN (2012)

Pilummede penderensis (Decapoda: Brachyura), a new genus and species from the Castle Hayne Limestone Formation (Eocene) of Pender County, North Carolina (USA)

La troballa de noves restes de crustacis decàpodes en els nivells bartonians i priabonians de dos coneguts aflo-raments de la formació Calcàries de Castle Hayne (Eocè) del comtat de Pender (Carolina del Nord, EUA), ens permet descriure un gènere nou i una espècie nova de decàpode, Pilummede penderensis. Al mateix temps, s’assignen a aquest gènere i espècie els espècimens prèviament determinats com Lessinicarcinus euglyphos, dels mateixos afloraments. Tot i que alguns dels exemplars estudiats presenten una closca exquisidament conser-vada dorsalment, només alguna resta de les estructures ventrals s’ha conservat, la qual cosa dificulta la seva ubicació familiar. En qualsevol cas, a la vista del seu aspecte general, ubiquem el nou tàxon, amb reserves, dins de la superfamília Pilumnoidea. Les comparacions amb formes relacionades mostren com el patró dorsal de Pilummede penderensis és àmpliament compartit per una varietat de decàpodes tant fòssils com actuals.Discovery of new material from two previously known outcrops in the Bartonian and Priabonian levels of the Castle Hayne Limestone Formation (Eocene) of Pender County (North Carolina, USA), permits the descrip-tion of a new decapod genus and species, Pilummede penderensis, and the assignation to it of specimens from the same outcrops, hitherto described as Lessinicarcinus euglyphos. Even though some of the studied specimens exhibit dorsal carapaces exquisitely well-preserved, little of the ventral structures have been preserved, preclu-ding a proper familial placement. Nevertheless, based on overall similarities, the new taxon is placed within Pilumnoidea with reservations. Comparisons with related forms show that the dorsal pattern of Pilummedependerensis is widely shared by a variety of fossil and extant decapod taxa. This publication principally serves to validate the nomenclatural acts in Ossó & Clements (2016), in order to fulfil the requirements outlined in ICZN (2012)

New family of decapod crustaceans and description of new genus and species: Moianella cervantesi, from the Priabonian of Catalonia

L’estudi d’uns exemplars de crustacis decàpodes recuperats en el Priabonià (Eocè tardà) del Moianès (Catalunya) permet descriure un nou gènere i una nova espècie, Moianella cervantesi, i al mateix temps, en vista de la semblança morfològica amb el gènere Montezumella, prèviament inclosa en Cheiragonidae, es proposa una nova família: Montezumellidae, per acomodar ambdós gèneres. Provisionalment i amb reserves, també s’hi inclouen "Atelecyclus" gorodiskii i "Titanocarcinus" zoellneri. Montezumellidae és una família extinta d’eubraquiürs molt homogènia, que habità en el Tetis occidental fins l’oceà Pacífic, des de l’Eocè mig fins el Neogen. La present publicació serveix per validar els actes de nomenclatura establerts en Ossó & Domínguez (2013), per tal de complir els requisits indicats a ICZN (2012).The study of samples of decapod crustaceans recovered from the Priabonian (late Eocene) of the Moianès (Catalonia), allows us to describe a new genus and a new species, Moianella cervantesi, and also, in view of the morphological similitudes with the genus Montezumella, previously placed in Cheiragonidae, a new family is proposed to accommodate both genera: Montezumellidae. Tentatively, and with reservations, "Atelecyclus" gorodiskii and "Titanocarcinus" zoellneri are also included in this new family. Montezumellidae is an extinct eubrachyuran, a very homogeneous family, that inhabited the Western Tethys to the Pacific Ocean, from the middle Eocene until the Neogene. This publication principally serves to validate the nomenclatural acts in Ossó & Domínguez (2013), in order to fulfil the requirements outlined in ICZN (2012)

New genus and new species: Cantabroxanthus loredoensis (Decapoda, Brachyura, Etyoidea), from the middle Campanian of Cantabria (Iberian Peninsula)

El descobriment de Cantabroxanthus loredoensis en els nivells d’espongiaris del Campanià mitjà de Cantàbria (Espanya), incrementa el nombre de decàpodes braquiürs recuperats en els afloraments de la línia costanera de Cantàbria. El nou gènere és ubicat dins la família Feldmanniidae (Etyoidea) en base a les similituds amb el gènere Caloxanthus. També es compara Cantabroxanthus amb membres de Palaeocorystoidea, tot i que les importants diferències observades, com per exemple el marge supraorbital sencer en Cantabroxanthus, exclou qualsevol relació propera amb Palaeocorystoidea. La present publicació serveix per validar els actes de nomenclatura establerts en Ossó & Díaz-Isa (2014), per tal de complir els requisits indicats a ICZN (2012).The discovery of Cantabroxanthus loredoensis, from the Sponge Beds (middle Campanian) of Cantabria (Spain), increases the number of known Cretaceous brachyuran taxa that the coastline outcrops of Cantabria have yielded. The new genus is herein placed within the family Feldmanniidae (Etyoidea) on the basis of similarities with the genus Caloxanthus. Cantabroxanthus is also compared to the Palaeocorystoidea families, however important differences, for example, Cantabroxanthus possesses an entire supraorbital margin, preclude any relationship with Palaeocorystoidea. This publication principally serves to validate the nomenclatural acts in Ossó & Díaz-Isa (2014), in order to fulfil the requirements outlined in ICZN (2012)

Palaeontology close to home: the presence of Leptosalenia barredai (Echinoidea: Saleniidae) in the Albian of the city of Tarragona

El present treball és una aproximació a la paleontologia de la ciutat de Tarragona i a la col·lecció dipositada al museu d’Història de Tarragona. Es reporta un conjunt faunístic de l’Albià (Cretaci Inferior), de la Formació Montmell, recuperat en els anys setanta a l’antiga pedrera del Sanatori de la Salut, anomenada la Casablanca. Al mateix temps, es registra un equínid, Leptosalenia barredai Forner, 2014, originalment descrit en nivells coetanis de la conca del Maestrat i es discuteixen les seves implicacions paleobiogeogràfiques.In the present work, the paleontology of the city of Tarragona and the collection housed in the Museu d’Història de Tarragona is addressed. A faunal collection from the Albian (Lower Cretaceous), from the so-called Montmell Formation, recovered in the late 70’s in the old Sanatori de la Salut quarry, ‘la Casablanca’, is reported. Further, an echinoid, Leptosalenia barredai Forner, 2014, originally described in coeval levels of the Maestrat basin, is described herein and its paleobiogeographic implications are discussed

Sobre la presència del crustaci Atherfieldastacus rapax (Harbort, 1905) (Glypheidea, Mecochiridae) en el Cretaci Inferior d’Alcanar (el Montsià, Catalunya, NE península Ibèrica)

Es reporten uns espècimens de la llagosta fòssil Atherfieldastacus rapax, recuperats a un aflorament cretàcic de les rodalies d’Alcanar (el Montsià, Catalunya). Es tracta de la mateixa espècie descrita originalment en el Valanginià inferior d’Alemanya i recentment al Barremià del Maestrat (País Valencià) i que té una amplia distribució geogràfica i temporal. Les característiques litològiques de les fàcies de l’aflorament són similars a les de la formació Polacos, present en altres localitats de la comarca i malgrat que l’estudi de la microfauna no és concloent, la presència d’un neocomítid, Neocomites aff. premolicus (Sayn, 1907), permet atribuir l’interval estratigràfic estudiat al Valanginià basal. Es tracta, per tant, del registre més antic d’aquesta espècie a la península Ibèrica.Specimens of the fossil lobster Atherfieldastacus rapax, recovered in the surroundings of Alcanar (el Montsià, Catalonia) are reported herein. This is the same species described originally in the lower Valanginian of Germany, and also recently in the Barremian of the neighboring Maestrat (País Valencià), which has a wide geographical and temporal distribution. The features and composition of the facies observed in the outcrop, are very similar to those of Polacos Formation (Berriasian-Valanginian), and despite that the analysis of microfauna was not conclusive, the presence of the neocomitid Neocomites aff. premolicus (Sayn, 1907), ascribes the stratigraphic interval studied to the lower Valaginian. Hence, this is the oldest record of this species in the Iberian Peninsula

Primera cita de Mithracites vectensis Gould, 1859 (Decapoda : Brachyura : Homoloidea) a la península Ibèrica

Es fa la primera cita de Mithracites vectensis Gould, 1859 a la península Ibèrica. S’amplia la distribució estratigràfica de l’espècie i del gènere fins al Barremià superior (Cretaci Inferior). Es documenta la distribució paleogeogràfica del gènere Mithracites Gould, 1859 al marge occidental del Tethys, que fins ara es considerava estrictament restringit a l’Aptià del Regne Unit i Colòmbia.Mithracites vectensis Gould, 1859 is reported formally for first time in the Iberian Peninsula (Lower Cretaceous). The stratigraphic range of the species and genus is enlarged to the upper Barremian. The paleogeographic distribution of the genus Mithracites Gould, 1859, hitherto restricted to the Aptian from the United Kingdom and Colombia, is enlarged to the westernmost margin of Tethys

The crocodile of Cala Fonda. On the remains of a crocodile (Crocodylia: Tomistominae)from the Miocene marine of Tarragona

Es descriuen dues dents de cocodril dels afloraments del Serraval·lià-Tortonià inferior (Miocè mitjà-superior, conca del Camp) de cala Fonda (Tarragona, Catalunya). Les troballes de restes de cocodrils, sobretot dents, són relativament freqüents, tot i que no són abundants, en els afloraments del Miocè marí de la conca del Camp i en els de l’extrem sud de la veïna conca del Vallès-Penedès, tanmateix, no hi havia fins ara cap descripció formal d’aquestes restes. Tan sols dues peces dentals aïllades es presenten aquí i la seva assignació sistemàtica queda restringida a nivell subfamiliar, atribuint-se a Tomistominae (Crocodylia). L’estudi de l’aflorament permet situar les restes estudiades en el seu context paleoambiental i permet ampliar el coneixement de la paleobiogeografia d’aquests rèptils, ratificant la distribució pan-mediterrània dels Tomistominae.Two crocodile teeth from the Serravallian (Middle Miocene, Camp basin) outcrops of Cala Fonda (Tarragona, Catalonia) are herein described. Finding crocodile remains, mainly teeth, is relatively commonplace even if they are not abundant, in the Miocene marine outcrops of the Camp Basin, as well as in those of the southern of the neighbouring Vallès-Penedès Basin. Nevertheless, no formal description of them has been done hitherto. Only two isolated teeth are herein reported and thus their systematic placement is restricted to subfamily rank, being placed within Tomistominae (Crocodylia). Geological study of the outcrop enables us to better understand the paleoenvironmental context where the fossil remains were recovered and enhances our understanding of the paleobiogeography of those reptiles, thus confirming their pan-Mediterranean distribution