445 research outputs found

    INVESTIGATING TEACHERS PERSPECTIVES TOWARD INTEGRATING CULTURE INTO LEARNING AND TEACHING ENGLISH AS A FOREIGN LANGUAGE

    Get PDF
    INVESTIGATING TEACHERS PERSPECTIVES TOWARD INTEGRATING CULTURE INTO LEARNING AND TEACHING ENGLISH AS A FOREIGN LANGUAG

    Book Review

    Get PDF
    The Gospel According to Judas by Benjamin Iscariot, recounted byJeffrey Archer with the assistance of Prof. Francis J. Moloney. London:Macmillan, 2007, 96 pages. ISBN-13:978-0-230-52901-4Reviewed by Arnold T. Moner

    Engaging with Wirkungsgeschichte: Romans 13:1-7 as a Case Study

    Get PDF
    An interesting and stimulating development in biblical studies is a method called Wirkungsgeschichte1 – a German compound term difficult to pronounce, difficult to spell and nearly impossible to translate. This term was originally coined by Hans-Georg Gadamer in his philosophical work Wahrheit und Methode (Truth and Method) published in 1960.2 This new discipline which has won gradual recognition aims at reading a text while being conscious of the different ways in which it has been interpreted in the course of time. It is a technique of analyzing the history of a text’s influences and effects. It examines the way the Bible had been interpreted in different historical eras under the influence of the concerns readers have brought to the text. In the English world, Wirkungsgeschichte has been rendered by at least three names: “Reception History”,“history of influence” or “history of effects.” All these names attempt to describe the sum total of varied interpretations and appropriations of a text which have been made through history. The Pontifical Biblical Commission’s document The Interpretation of the Bible in the Church (1993) translates Wirkungsgeschichte into English as “history of the influence of the text” and considers it as one of the approaches based on tradition, alongside Canonical approach and recourse to Jewish traditions of interpretation

    Status of the TTC upgrade

    Get PDF
    The TTC (Timing, Trigger and Control) system [1] broadcasts the timing signals (Bunch Clocks and Orbits) from the LHC machine to the experiments. Once at the detector level, it integrates the trigger information and local synchronous commands with these signals, for transmission to several thousands of destinations. The equipment for this second part of the system is fully produced, but the main network between the machine and the experiments required to be upgraded to ensure its easy maintenance. The design work began at the end of 2005 and the new modules will be tested during the summer 2006 and the structured test beam in September 2006. A status of this design work is given, including the description of the upgrade principle, the main modules, the results of the tests done on the prototypes and the plans for production and support of this system

    r-critical points and Taylor expansion of the exponential map, for smooth immersions in Rk+n

    Full text link
    [EN] Classically, the study of the contact with hyperplanes and hyperspheres has been realized by using the family of height and distance squared functions. On the first part of the thesis, we analyze the Taylor expansion of the exponential map up to order three of a submanifold MM immersed in n˚.\r n. Our main goal is to show its usefulness for the description of special contacts of the submanifolds with geometrical models. As we analyze the contacts of high order, the complexity of the calculations increases. In this work, through the Taylor expansion of the exponential map, we characterize the geometry of order higher than 33 in terms of invariants of the immersion, so that the effective computations in specific cases become more affordable. It allows also to get new geometric insights. On the second part of the thesis, we introduce the concept of critical point of a smooth map between submanifolds. If we consider a differentiable kk-dimensional manifold MM immersed in k+n˚,\r{k+n}, we know that its focal set can also be interpreted as the image of the critical points of the {\it normal map} ν(m,u):NMk+n˚\nu(m,u): NM\to \r{k+n} defined by ν(m,u)=πN(m,u)+u,\nu(m,u)=\pi_N(m,u)+ u, for mMm\in M and uNmM,u\in N_mM, where πN:NMM\pi_N:NM\to M denotes the normal bundle. In the same way, the parabolic set of a differential submanifold is given through the analysis of the singularities of the height functions over the submanifold. If we consider a differentiable kk-dimensional manifold MM immersed in k+n˚,\r{k+n}, we know that its parabolic set can also be interpreted as the image of the critical points of the {\it generalized Gauss map} ψ(m,u):NMk+n˚\psi(m,u): NM\to \r{k+n} defined by ψ(m,u)=u,\psi(m,u)= u, for uNmM.u\in N_mM. Finally, we characterize the asymptotic directions as the tangent set of a kk-dimensional manifold MM immersed in k+n˚\r{k+n} throughout the study of the singularities of the tangent map Ω(m,y):TMk+n˚\Omega(m,y): TM\to \r{k+n} defined by Ω(m,y)=π(m,y)+y,\Omega(m,y)=\pi(m,y)+y, for yTmM,y\in T_mM, where π:TMM\pi:TM\to M denotes the tangent bundle. We describe first the focal set and its geometrical relation to the Veronese of curvature for kk-dimensional immersions in k+n˚.\r{k+n}. Then we define the rr-critical points of a differential map f:HKf:H \to K between two differential manifolds and characterize the 22 and 33-critical points of the normal map and generalized Gauss map. The number of these critical points at mMm\in M may depend on the degeneration of the curvature ellipse and we calculate those numbers in the particular case that MM is an immersed surface in 4˚\r{4} for the normal map and 5˚\r{5} for the generalized Gauss map.[ES] En general, el estudio del contacto con hiperplanos e hiperesferas se ha llevado a cabo usando la familia de funciones altura y la función distancia al cuadrado. En la primera parte de la tesis analizamos el desarrollo de Taylor de la aplicación exponencial hasta orden 3 de una subvariedad MM inmersa en n˚.\r n. Nuestro principal objetivo es mostrar su utilidad en el estudio de contactos especiales de subvariedades con modelos geométricos. A medida que analizamos los contactos de orden mayor, la complejidad de las cuentas aumenta. En este trabajo, a través del desarrollo de Taylor de la aplicación exponencial, caracterizamos la geometría de orden mayor que 33 en términos de invariantes geométricos de la inmersión, por lo que el trabajo con las cuentas en casos especiales se convierte en más manejable. Esto nos permite también obtener nuevos resultados geométricos. En la segunda parte de la tesis se introduce el concepto de punto crítico de una aplicación regular entre subvariedades. Si consideramos una variedad diferenciable MM de dimensión kk e inmersa en k+n˚,\r{k+n}, sabemos que su conjunto focal puede ser interpretado como la imagen de los puntos críticos de la {\it aplicación normal} ν(m,u):NMk+n˚\nu(m,u): NM\to \r{k+n} definida por ν(m,u)=πN(m,u)+u,\nu(m,u)=\pi_N(m,u)+ u, para mMm\in M y uNmM,u\in N_mM, donde πN:NMM\pi_N:NM\to M denota el fibrado normal. De la misma manera, el conjunto parabólico de una subvariedad diferencial viene dado por el análisis de las singularidades de la función altura sobre la subvariedad. Si consideramos una subvariedad MM de dimensión kk e inmersa en k+n˚,\r{k+n}, sabemos que su conjunto parabólico puede ser interpretado como la imagen de los puntos críticos de la {\it aplicación generalizada de Gauss} ψ(m,u):NMk+n˚\psi(m,u): NM\to \r{k+n} definida por ψ(m,u)=u,\psi(m,u)= u, donde uNmM.u\in N_mM. Finalmente, caracterizamos las direcciones asintóticas como el conjunto de direcciones del tangente de una subvariedad MM de dimensión kk e inmersa en k+n˚\r{k+n} a través del estudio de las singularidades de la aplicación tangente Ω(m,y):TMk+n˚\Omega(m,y): TM\to \r{k+n} definida por Ω(m,y)=π(m,y)+y,\Omega(m,y)=\pi(m,y)+y, para yTmM,y\in T_mM, donde π:TMM\pi:TM\to M denota el fibrado tangente. Describimos primero el conjunto focal y su relación geométrica con la Veronese de curvatura para una variedad kk dimensional inmersa en k+n˚.\r{k+n}. Entonces, definimos los puntos rr-críticos de una aplicación f:HKf:H \to K entre dos subvariedades y caracterizamos los puntos 22 y 33 críticos de la aplicación normal y la aplicación generalizada de Gauss. El número de estos puntos críticos en mMm\in M depende de la degeneración de la elipse de curvatura y calculamos ese número en el caso particular de una superficie inmersa en 4˚\r{4} para la aplicación normal y 5˚\r{5} para la aplicación generalizada de Gauss.[CA] En general, l'estudi del contacte amb hiperplans i hiperesferes s'ha dut a terme utilitzant la família de funcions altura i la funció distància al quadrat. A la primera part de la tesi analitzem el desenvolupament de Taylor de l'aplicació exponencial fins a ordre 3 d'una subvarietat MM immersa en n˚.\r n. El nostre principal objectiu és mostrar la seua utilitat en l'estudi de contactes especials de subvarietats amb models geomètrics. A mesura que analitzem els contactes d'ordre major, la complexitat dels comptes augmenta. En aquest treball, a través del desenvolupament de Taylor de l'aplicació exponencial, caracteritzem la geometria d'ordre major que 3 3 en termes d'invariants geomètrics de la immersió, de manera que el treball amb els comptes en casos especials es converteix en més manejable. Això ens permet també obtenir nous resultats geomètrics. A la segona part de la tesi s'introdueix el concepte de punt crític d'una aplicació regular entre subvarietats. Si considerem una varietat diferenciable M M de dimensió k k i immersa en k+n˚, \r {k + n}, sabem que el seu conjunt focal pot ser interpretat com la imatge dels punts crítics de la {\it aplicació normal} ν(m,u):NMk+n˚ \nu (m, u): NM \to \r {k + n} definida per ν(m,u)=πN(m,u)+o, \nu (m, u) = \pi_N (m, u) + o, per mM m \in M i uNmM, u \in N_mM, on πN:NMM \pi_N: NM \to M denota el fibrat normal. De la mateixa manera, el conjunt parabòlic d'una subvarietat diferencial ve donat per l'anàlisi de les singularitats de la funció altura sobre la subvarietat. Si considerem una subvarietat M M de dimensió k k i immersa en k+n˚, \r {k + n}, sabem que el seu conjunt parabòlic pot ser interpretat com la imatge dels punts crítics de la {\it aplicació generalitzada de Gauss} ψ(m,u):NMk+n˚ \psi (m, u): NM \to \r{k + n} definida per ψ(m,u)=u, \psi (m, u) = u, on uNmM. u \in N_mM. Finalment, caracteritzem les direccions asimptòtiques com el conjunt de direccions del tangent d'una subvarietat M M de dimensió k k i immersa en k+n˚ \r{k + n} a través de l'estudi de les singularitats de l'aplicació tangent Ω(m,y):TMk+n˚ \Omega (m, y): TM \to \r {k + n} definida per Ω(m,y)=π(m,y)+y, \Omega (m, y) = \pi (m, y) + y, per yTmM, y \in T_mM, on π:TMM \pi: TM \to M denota el fibrat tangent. Descrivim primer el conjunt focal i la seva relació geomètrica amb la Veronese de curvatura per a una varietat k k dimensional immersa en k+n˚. \r{k + n}. Llavors, definim els punts r r -crítics d'una aplicació f:HK f: H \to K entre dues subvarietats i caracteritzem els punts 2 2 i 3 3 crítics de l'aplicació normal i l'aplicació generalitzada de Gauss. El nombre d'aquests punts crítics en mM m \in M depèn de la degeneració de l'el·lipse de curvatura i calculem aquest nombre en el cas particular d'una superfície immersa en 4˚ \r{4} per a l'aplicació normal i 5˚ \r{5} per a l'aplicació generalitzada de Gauss.García Monera, M. (2015). r-critical points and Taylor expansion of the exponential map, for smooth immersions in Rk+n [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/50935TESI

    Perspectiva no androcéntrica en los estudios sobre familias monoparentales. Reflexiones e implicaciones metodológicas

    Get PDF
    En aquest treball vam realitzar una reflexió sobre el procés que ens va portar a la progressiva configuració d'un model d'abordatge metodològic específic per a la investigació sobre les famílies monoparentals. Un procés construït i sistematitzat a partir dels ap rts de les epistemologies feministes al disseny metodològic ia les formes de treball participatives. D'això va derivar una contribució científico tècnica rellevant i inèdita fins a l'actualitat a nivell internacional: l'Enquesta sobre Monoparentalitat i diversitat familiar (EMODIF), la qual proposem com un instrument de mesurament no androcèntric de les monoparentals, els seus perfils, experiències, expectatives i realitats. Amb aquest article volem oferir una sistematització de les implicacions que ha tingut la nostra aplicació i materialització de la perspectiva feminista en els estudis de les famílies monoparentals.This paper presents a discussion on the process that led us to a progressively developing of a specific methodological approach for research on one parent families. This process has been systematized and built from the contributions of feminist epistemologies to the methodological design and participatory forms of work. From it derives a scientific and technical contribution, internationally unpublished until now: Single Parenthood and family diversity Survey (EMODIF), which we propose as a not androcentric measuring tool of single parenthood, their profiles, experiences, expectations and realities. With this article we want to offer a systematization of the implications that has had our implementation of the feminist perspective in studies of one parent families.En este trabajo realizamos una reflexión sobre el proceso que nos llevó a la progresiva configuración de un modelo de abordaje metodológico específico para la investigación sobre las familias monoparentales. Un proceso construido y sistematizado a partir de los ap rtes de las epistemologías feministas al diseño metodológico y a las formas de trabajo participativas. De ello derivo una contribución científico- técnica relevante e inédita hasta la actualidad a nivel internacional: la Encuesta sobre Monoparentalidad y diversidad familiar (EMODIF), la cual proponemos como un instrumento de medición no androcéntrico de las monoparentalidades, sus perfiles, experiencias, expectativas y realidades. Con este artículo queremos ofrecer una sistematización de las implicaciones que ha tenido nuestra aplicación y materialización de la perspectiva feminista en los estudios de las familias monoparentales
    corecore