Festa pública i memorialística a la Barcelona barroca

Una de les eines més efectives per poder conèixer amb més detall els esdeveniments de la història és la memorialística. Mitjançant l'estudi d'aquests testimonis de primera mà, ara som capaços d'esbrinar els interessos i les preocupacions del conjunt de la societat en cada període històric. Aquest article pretén descriure el funcionament general de la memorialística i les característiques dels dietaris més concretament. A través de l'estudi de dietaris institucionals catalans però també d'altres de caire privat, duts a terme per autors particulars, desgranem els detalls de la festa barroca de la ciutat comtal i entenem com els esdeveniments més rellevants afectaven la seua quotidianitat i la dels seus coetanis. Veurem amb cadascun dels testimonis elements diferents d'un mateix moment, punts d'atenció diversos davant una mateixa actualitat i, alhora, formes molt variades de fer memòria.Una de las herramientas más efectivas para conocer con más detalle los diferentes episodios de la historia es la memorialística. A través del estudio de estos testimonios de primera mano, ahora somos capaces de saber los intereses y preocupaciones del conjunto de la sociedad en cada periodo histórico. El presente artículo pretende describir el funcionamiento general de la memorialística y las características de los dietarios más concretamente. A través del estudio de dietarios institucionales catalanes, pero también mediante otros de carácter privado, escritos por autores particulares, desgranamos los detalles de la fiesta barroca de la ciudad condal y entendemos cómo los eventos más relevantes afectaban su día a día y el de sus coetáneos. Veremos con cada uno de ellos elementos diferentes de un mismo momento, diversos puntos de atención ante una misma actualidad y, al mismo tiempo, formas muy variadas de hacer memoria.One of the most effective tools to learn more about the different episodes of the story is the first-person writings. Through the study of these first-hand testimonies we are now able to know the interests and concerns of society in each historical period. This article aims to describe the general functioning of the memories and the characteristics of the diaries. Through the study of Catalan institutional diaries but also private ones, written by private authors, we unclog the details of the Baroque celebrations of Barcelona. We will see with each one of the diaries different elements of the same moment, different points of attention about the same event and, at the same time, very varied forms of memory

Joan Ramis i Ramis, «Lucrècia». Edició a cura de Pep Valsalobre & Vicent de Melchor. Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la, 2019, 216 p.

Resssenya sobre el llibre de Joan Ramis i Ramis, Lucrècia. Edició a cura de Pep Valsalobre & Vicent de Melchor. Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la, 2019, 216 p., ISBN 978-84-943839-9-1

Memòria personal: Jaume Ramon Vila i el seu dietari. Edició i estudi

Mitjançant la nostra tesi doctoral presentem un testimoni, fins ara inèdit, de la literatura memorialística de l’Edat Moderna. Ens referim al Dietari de Jaume Ramon Vila (1569-1638), un intel·lectual i religiós barceloní que, en la marc de la seua àmplia i diversa activitat humanística, va dur a terme un dietari personal que recollia noticies esdevingudes a Barcelona i el Principat entre els anys 1596 i 1601. En paral·lel, com que fins ara l’obra i el seu autor havien estat esmentats en el marc dels estudis sobre memorialística i historiografia, sempre des d’una visió més general i panoràmica, hem dut a terme un estudi biogràfic complet que ens permetera vincular la figura de l’autor amb el seu escrit privat i ens facilitara la seua comprensió, anàlisi i edició. A través de la recerca sobre l’entorn familiar i intel·lectual de l’autor descobrim la vinculació de Vila amb un projecte historiogràfic de defensa de Catalunya, i som capaços d’entrellaçar els seus interessos amb les múltiples manifestacions culturals i artístiques que l’envolten: l’art, l’escriptura i el col·leccionisme en general. La vessant erudita de Jaume Ramon Vila s’entremescla sovint amb les seues creences religioses, i és per això que, a més dels seus col·legues intel·lectuals, hem pogut teixir una àmplia xarxa de relacions que inclou bisbes, membres de diferents congregacions religioses o lloctinents i d’altres persones de l’administració barcelonina. La producció escrita de Vila és el resultat d’aquesta mescla d’interessos: la doctrina religiosa i la difusió del catolicisme, la preeminència del Principat com a pàtria històrica, la defensa de la tradició, la lectura de les cròniques i l’ús de fonts bibliogràfiques per a l’escriptura de textos originals… Totes aquestes idees es desenvolupen com a temàtica nuclear en alguna de les seues obres i es descriuen com un tot en les pàgines del Dietari que ací presentem. Conservem el Dietari gràcies a una còpia parcial datada de finals del segle XVII-principis del XVIII, vinculada al cercle Dalmases. El fet que no treballem amb una còpia completa ens ha conduït a fer una descripció codicològica i tractar d’esbossar la transmissió del text fins arribar al manuscrit que ens ha pervingut. També fem una anàlisi de la possible intervenció dels copistes, tant del testimoni amb què treballem com dels anteriors, descrivim els continguts de l’obra i l’ús de fonts bibliogràfiques per a la redacció d’alguns passatges. Incloem, a més, una reconstrucció parcial dels continguts com haurien estat disposats en el testimoni autògraf, i ens referim a una possible activitat memorialística més longeva i variada de la que coneixem de Jaume Ramon Vila.Fet tot l’estudi biogràfic i bibliogràfic i l’anàlisi dels components del Dietari, n’oferim una edició crítica amb l’aparat de notes corresponents. En aquest, a més de les variants del text, descrivim personatges, localitzacions, documents o lèxic específic, de manera que l’aparat ha de servir per completar l’àmplia informació que ja ens proporciona el Dietari sobre el dia a dia de la ciutat de Barcelona i els esdeveniments més notables d’entre 1596 i 1601.With our doctoral thesis we present a testimony, unpublished up to now, of first person writing written in the Modern Age. We are talking about the Dietari of Jaume Ramon Vila (1569-1638), an intellectual and religious manfrom Barcelona who, as a part of his broad and diverse humanistic activity, wrote a personal diary that collected and describes news of things had happened in the city of Barcelona and in the Principat of Catalona between 1596 and 1601. At the same time, since until now both the work and the author were named within the framework of studies on memories and historiography, always in a more general and panoramic way, we have made a complete biographical study that allows us to link the author with his diary and facilitates its understanding, analysis and edition. Through research into his family and intellectual environment, we discovered Vila's links with a historiographic project that defends Catalonia, and we are able to interweave his interests with the multiple cultural and artistic manifestations that surround him: art, writing and collecting in general. The erudite side of Jaume Ramon Vila is usually intertwined with his religious beliefs, and that is why, in addition to knowing his intellectual environment, we have been able to weave a wide network of relationships that includes bishops, members of different religious congregations or lieutenants and other people from the Barcelona administration. Vila's written production is the result of this mixture of interests: religious doctrine and the spread of Catholicism, the pre-eminence of the Principat as a historical homeland, the defence of tradition, the reading of chronicles and the use of bibliographic sources to write original texts... All of these ideas are developed as core themes in some of his works and are described as part of a whole in the pages of the Diari, which we present here.We preserve the diary thanks to a partial copy made between the 17th and early 18th centuries, linked to the Dalmases environment. The fact that we do not work with a complete copy has forced us to make a codicological description and try to draw the transmission of the text to the 21st century. We also make an analysis of the possible intervention of the copyists, both of the text we work with and of its precedents, we describe the contents of the work and the use of bibliographic sources in the writing of some episodes. We also include a partial reconstruction of the contents as they would have been arranged in the autograph testimony, and we refer to a possible memorial activity that is longer and more varied than the one we know about from Jaume Ramon Vila.After doing all the biographical and bibliographical study and analysis of the components of the Dietari, we offer a critical edition with its corresponding notes section. In this, in addition to the variations of the text, we describe characters, locations, documents or specific lexicon, so that these notes must serve to complete the extensive information that the Dietarialready provides us on the daily life of the city of Barcelona and the most notable events between 1596 and 1601

Ressenya a Jané, Oscar i Poujade, Patrice, Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l’època moderna, Madrid: Casa de Velázquez, 2015

Review to Jané, Oscar i Poujade, Patrice, Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l’època moderna, Madrid: Casa de Velázquez, 2015, 183 pp. ISBN: 978-84-9096-000-

Pere Gil, «Història moral de Cathalunya». Edició a cura de Rodolfo Galdeano Carretero, Barcelona, Institut d?Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2017, 560 pp.

Book review: Pere Gil, Història moral de Cathalunya. Edició a cura de Rodolfo Galdeano Carretero, Barcelona, Institut d?Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2017, 560 pp., ISBN: 978-84-9965-174-3

Ressenya a Joan Pujol, Els poemes de Lepant. A cura d?E. Miralles i P. Valsalobre, Barcelona, Barcino. 2019

Ressenya a Joan Pujol, Els poemes de Lepant. A cura d?Eulàlia Miralles i Pep Valsalobre, Barcelona, Barcino. 2019, 192 pp. ISBN: 978-84-7226-841-8Review to Joan Pujol, Els poemes de Lepant. A cura d?Eulàlia Miralles i Pep Valsalobre, Barcelona, Barcino. 2019, 192 pp. ISBN: 978-84-7226-841-

Fiesta pública y memorialística en la Barcelona barroca

Una de les eines més efectives per poder conèixer amb més detall els esdeveniments de la història és la memorialística. Mitjançant l’estudi d’aquests testimonis de primera mà, ara som capaços d’esbrinar els interessos i les preocupacions del conjunt de la societat en cada període històric. Aquest article pretén descriure el funcionament general de la memorialística i les característiques dels dietaris més concretament. A través de l’estudi de dietaris institucionals catalans però també d’altres de caire privat, duts a terme per autors particulars, desgranem els detalls de la festa barroca de la ciutat comtal i entenem com els esdeveniments més rellevants afectaven la seua quotidianitat i la dels seus coetanis. Veurem amb cadascun dels testimonis elements diferents d’un mateix moment, punts d’atenció diversos davant una mateixa actualitat i, alhora, formes molt variades de fer memòria.One of the most effective tools to learn more about the different episodes of the story is the first-person writings. Through the study of these first-hand testimonies we are now able to know the interests and concerns of society in each historical period. This article aims to describe the general functioning of the memories and the characteristics of the diaries. Through the study of Catalan institutional diaries but also private ones, written by private authors, we unclog the details of the Baroque celebrations of Barcelona. We will see with each one of the diaries different elements of the same moment, different points of attention about the same event and, at the same time, very varied forms of memory.Una de las herramientas más efectivas para conocer con más detalle los diferentes episodios de la historia es la memorialística. A través del estudio de estos testimonios de primera mano, ahora somos capaces de saber los intereses y preocupaciones del conjunto de la sociedad en cada periodo histórico. El presente artículo pretende describir el funcionamiento general de la memorialística y las características de los dietarios más concretamente. A través del estudio de dietarios institucionales catalanes, pero también mediante otros de carácter privado, escritos por autores particulares, desgranamos los detalles de la fiesta barroca de la ciudad condal y entendemos cómo los eventos más relevantes afectaban su día a día y el de sus coetáneos. Veremos con cada uno de ellos elementos diferentes de un mismo momento, diversos puntos de atención ante una misma actualidad y, al mismo tiempo, formas muy variadas de hacer memoria

La història contada entre prestatges i missives: la correspondència inèdita entre el comte de Guimerà i Jaume Ramon Vila

En aquest article analitzem com les biblioteques privades i la correspondència epistolar ens ajuden a construir i estudiar els relats historiogràfics de la Catalunya moderna. Més concretament, ens centrem en la descripció d'alguns dels membres del que s'ha intitulat el cercle erudit barceloní, un grup d'intel·lectuals interessats en textos històrics que es van reunir per tal de reescriure els orígens del territori en els anys previs a l'esclat de la Guerra dels Segadors. Analitzarem, a més, un cas epistologràfic inèdit fins ara que ens val per explicar com aquests historiadors també van difondre i completar els seus tractats històrics a través de l'epistolografia, concretament a través de la correspondència entre el comte de Guimerà, Jaume Ramon Vila i Esteve de Corbera

Reviews

Obra ressenyada: Carles GASSULLA D'URSINO; a cura de Vicent Josep ESCARTÍ, Poesia festiva. Institució Alfons el Magnànim. Biblioteca d'Autors Valencians, 2015

Festa pública i memorialística a la Barcelona barroca

Una de les eines més efectives per poder conèixer amb més detall els esdeveniments de la història és la memorialística. Mitjançant l'estudi d'aquests testimonis de primera mà, ara som capaços d'esbrinar els interessos i les preocupacions del conjunt de la societat en cada període històric. Aquest article pretén descriure el funcionament general de la memorialística i les característiques dels dietaris més concretament. A través de l'estudi de dietaris institucionals catalans però també d'altres de caire privat, duts a terme per autors particulars, desgranem els detalls de la festa barroca de la ciutat comtal i entenem com els esdeveniments més rellevants afectaven la seua quotidianitat i la dels seus coetanis. Veurem amb cadascun dels testimonis elements diferents d'un mateix moment, punts d'atenció diversos davant una mateixa actualitat i, alhora, formes molt variades de fer memòria.Una de las herramientas más efectivas para conocer con más detalle los diferentes episodios de la historia es la memorialística. A través del estudio de estos testimonios de primera mano, ahora somos capaces de saber los intereses y preocupaciones del conjunto de la sociedad en cada periodo histórico. El presente artículo pretende describir el funcionamiento general de la memorialística y las características de los dietarios más concretamente. A través del estudio de dietarios institucionales catalanes, pero también mediante otros de carácter privado, escritos por autores particulares, desgranamos los detalles de la fiesta barroca de la ciudad condal y entendemos cómo los eventos más relevantes afectaban su día a día y el de sus coetáneos. Veremos con cada uno de ellos elementos diferentes de un mismo momento, diversos puntos de atención ante una misma actualidad y, al mismo tiempo, formas muy variadas de hacer memoria.One of the most effective tools to learn more about the different episodes of the story is the first-person writings. Through the study of these first-hand testimonies we are now able to know the interests and concerns of society in each historical period. This article aims to describe the general functioning of the memories and the characteristics of the diaries. Through the study of Catalan institutional diaries but also private ones, written by private authors, we unclog the details of the Baroque celebrations of Barcelona. We will see with each one of the diaries different elements of the same moment, different points of attention about the same event and, at the same time, very varied forms of memory