Beyond “Doom and Gloom” and “Saving the World”: On the Relevance of Sociology in Civic Education

In this article some tenets of classical and contemporary sociology are examined with reference to social problems that are also topical in civic education. The social problems are: social inequality, inter-communal conflicts, and democratic participation. A major obstacle in adopting sociological interpretations of the social problems to contemporary civic education lies in sociological reservations toward liberal democracy as a remedy to the social problems. More properly, some utopian (from radical to conservative) ramifications of the sociological analysis cannot actually be adopted in civic education. As a consequence, sociology is often distanced toward normative order and dominant forms of social power and practice of the actually existing societies, including liberal democracies. Thus, one can argue that sociology educates “young skeptics”, rather than “young citizens” as postulated in some national curricula of civic education. Still, sociology may serve in civic education as an abundant source of knowledge for unraveling prejudices and false forms of democracy in the contemporary society, and also for questioning some national solutions to pressing social problems. Also, as long as civic education has a tendency to idealize the actually existing forms of (liberal) democracy and thus avoiding major criticism of the social order, teaching sociology in secondary education in concurrence with CE would be necessary for the sake of establishing a comprehensive education on the contemporary society and citizenship

Les éléments de la culture de la paix dans certaines communautés multiethniques de la Croatie

Peer reviewedLa pau és bàsicament un fenomen microsocial. El concepte d'una cultura de la pau, i també el concepte de la pau liberal, està pensat per a estudiar la pau a escala dels estats nació i a escala internacional. La primera part d'aquest estudi tracta sobre les bases microsocials de la pau, principalment per a explicar per què la creixent participació de les dones en els parlaments està correlacionada amb un descens en la violència col¿lectiva de les societats. En la segona part de l'estudi, s'adapta el concepte analític de la cultura de la pau de De Rivera amb l'objectiu d'estudiar la pau a escala local; s'hi estudien els ¿enclavaments de pau¿ serbocroats dels anys noranta i es comparen amb les zones de conflicte serbocroates. Els descobriments empírics confirmen la importància del concepte de la cultura de la pau. La connexió més important entre la micropau i la macropau es reconeix en les tendències cap a la igualtat de gènere i en el no-domini sobre els dèbils, respectivament, que són més forts en la pau que a les zones de conflicte. Aquests resultats encaixen amb un enfocament pluralista de la cultura, que defensa que algunes comunitats no liberals o preliberals també podrien preservar la pau com el seu valor prominent.Peace is mainly a micro-social phenomenon. The concept of a culture of peace, as well as the concept of liberal peace, is designed for studying peace on nation-state level and internationally. In the first part of this paper micro-social foundations of peace are discussed, primarily to explain why the rising participation of women in parliaments is correlated with a decrease in collective violence in societies. In the second part of the paper, De Rivera¿s analytical concept of the culture of peace is adapted for the sake of studying peace at a local level, i.e. Croat-Serb ¿peace enclaves¿ in the 1990s, and comparing them with Croat-Serb conflict areas. The empirical findings confirm the relevance of the concept of culture of peace. The most important link between micro-peace and macro-peace is recognised in trends towards gender equality and non-dominance over weak, respectively, which are stronger in the peace than the conflict areas. Such results fit a pluralist approach to culture, which maintains that some non- or pre-liberal communities may also preserve peace as their prominent value.La paz es básicamente un fenómeno microsocial. El concepto de una cultura de la paz, así como el concepto de paz liberal, está pensado para estudiar la paz a escala de los Estados-nación y a escala internacional. La primera parte de este estudio trata sobre las bases microsociales de la paz, principalmente para explicar por qué la creciente participación de las mujeres en los parlamentos está correlacionada con un descenso en la violencia colectiva de las sociedades. En la segunda parte del estudio, se adapta el concepto analítico de la cultura de la paz de De Rivera con el fin de estudiar la paz a escala local, es decir, los ¿enclaves de paz¿ serbocroatas de los años noventa y compararlos con las zonas de conflicto serbocroatas. Los hallazgos empíricos confirman la importancia del concepto de cultura de la paz. La conexión más importante entre la micropaz y la macropaz se reconoce en las tendencias hacia la igualdad de género y el no-dominio sobre los débiles, respectivamente, que son más fuertes en la paz que en las zonas de conflicto. Estos resultados encajan con un enfoque pluralista de la cultura, que defiende que algunas comunidades no liberales o preliberales también podrían preservar la paz como su valor prominente.La paix est principalement un phénomène microsocial. Le concept d¿une culture de la paix, ainsi que le concept de paix libérale, est conçu pour étudier la paix à l'échelle des états-nations et à l'échelle internationale. La première partie de cette étude parle des bases microsociales de la paix, principalement pour expliquer la raison pour laquelle la participation croissante des femmes dans les parlements est liée à une diminution de la violence collective des sociétés. Dans la deuxième partie de l'étude, on adapte le concept analytique de la culture de la paix de De Rivera afin d'étudier la paix à l'échelle locale, c'est-à-dire les «enclaves de paix» serbo-croates des années quatre-vingt-dix et de les comparer avec les zones de conflit serbo-croates. Les découvertes empiriques confirment l'importance du concept de culture de la paix. La connexion la plus importante entre la micro-paix et la macro-paix se reconnaît dans les tendances vers l'égalité de genre et la non-domination des faibles, respectivement, qui sont plus forts dans la paix que dans les zones de conflits. Ces résultats s'ajustent à une approche pluraliste de la culture, qui défend que certaines communautés non libérales ou pré-libérales pourraient aussi préserver la paix comme leur valeur proéminente