Història de la vegetació i ús del territori durant el Neolític a l'Estany de Banyoles

A través de l'estudi de la successió de vegetació i dades sedimentològiques, geoquímiques i geomorfològiques provinents de l'Estany de Banyoles (Girona), una recerca ha demostrat que l'Holocè mitjà va estar marcat per canvis climàtics d'aridesa i refredament i per l'ús territorial propi del neolític. La informació obtinguda és útil per a comprendre l'evolució ambiental i la història de la vegetació durant aquesta era i els rols que han tingut les progressives variacions climàtiques i la influència humana en tot plegat.A través del estudio de la sucesión de vegetación y datos sedimentológicos, geoquímicos y geomorfológicos provenientes del Estany de Banyoles (Girona), una investigación ha demostrado que el Holoceno medio estuvo marcado por cambios climáticos de aridez y enfriamiento y por el uso territorial propio del neolítico. La información obtenida es útil para comprender la evolución ambiental y la historia de la vegetación durante esta era y los roles que han tenido las progresivas variaciones climáticas y la influencia humana en ello.Through the study of the vegetation succession and sedimentological, geochemical and geomorphological data from the Lake of Banyoles (Girona, Spain), one study has shown that the Middle Holocene was marked by drying and cooling oscillations and by Neolithic land-use. The information obtained is useful in understanding the environmental evolution and vegetation history during this era and the roles progressive climatic variations and human influence have played

Transformació del paisatge al voltant de l'Estany de Banyoles al Neolític

L'anàlisi del registre pol·línic de l'Estany de Banyoles i la seva contextualització amb altres dades arqueobotàniques procedents del jaciment neolític de La Draga ha permès caracteritzar les condicions ambientals en què es van desenvolupar les comunitats neolítiques, així com reconstruir que les pràctiques econòmiques d'aquestes comunitats van tenir sobre la cobertura vegetal. Les dades mostren un descens abrupte dels valors de pol·len de roure coincidint amb l'establiment de l'assentament humà, que seria degut a l'explotació intensiva de les comunitats per tal de proveir-se de material de construcció.El análisis del registro polínico del Estany de Banyoles y su contextualización con otros datos arqueobotánicos procedentes del yacimiento neolítico de La Draga ha permitido caracterizar las condiciones ambientales en que se desarrollaron las comunidades neolíticas, así como reconstruir que las prácticas económicas de estas comunidades tuvieron sobre la cobertura vegetal. Los datos muestran un descenso abrupto de los valores de polen de roble coincidiendo con el establecimiento del asentamiento humano, que sería debido a la explotación intensiva de las comunidades para proveerse de material de construcción.Pollen analysis of a new pollen record from Lake Banyoles and its contextualisation with other archaeobotanical records from La Draga, has allowed characterising the environmental conditions in which Neolithic communities developed, and, at the same time, reconstruct the impact the economic practices of these social groups had on the landscape. The data show a rapid fall of the pollen values of oak coinciding with the first settlement phase of La Draga, which could be due to gathering raw material for the construction

What burned the forest? Wildfires, climate change and human activity in the Mesolithic – Neolithic transition in SE Iberian Peninsula

Climate variability such as higher or lower temperatures, changing precipitation patterns, shifts in plant communities and other climate-related changes have particularly affected areas with Mediterranean-type climates. A multi-proxy analysis including pollen, sedimentary charcoal, mineralogy and Summed Probability Distributions (SPD) of archaeological 14C dates, allowed the reconstruction of landscape change, geomorphological evolution and fire history at the Laguna de Villena, in the southeastern Iberian Peninsula, during the Mesolithic-Neolithic transition. The Villena paleolake was sensitive to Early Holocene and Middle Holocene regional climatic variability that included several arid phases (around 8.2 ka cal BP, 6.8 ka cal BP and 5.9 ka cal BP) according to geochemical and pollen data. During this period, landscape dynamics show the degradation of oak forests and expansion of pyrophytic pine forests and shrublands, as well as open spaces predominated by grasses. The charcoal record shows a decreasing trend of biomass burned from 8.5 ka cal BP onwards, although fire peaks occurred recurrently during the Early and Middle Holocene. The most intense phase of fire activity was experienced in the last millennia of the Early Holocene, with five fire episodes from 9.1 to 8.4 ka cal BP, coinciding with a phase of higher archaeological evidence in the area. A decrease in archaeological evidence coincides with a gap in fire episodes during the Early Holocene-Middle Holocene transition, suggesting an effect of the abrupt 8.2 ka cal BP event on human activity and on landscape dynamics. After 8.0 ka cal BP, lowerer biomass burned is explained by the configuration of a more open landscape due to the combination of climate (increasing aridity) and increasing human activities in the region. The mineralogical and palynological data highlighted the interaction between human activities, climate and fire dynamics. The sedimentary charcoal record evidenced how most of the fire peaks did not occur in the context of dry episodes, as often assumed, deriving on an anthropogenic explanation related to Early and Late Mesolithic burning practices during a phase of higher archaeological evidence in the Villena paleolake surroundings. Afterwards, combined agropastoral activities from the Early Neolithic onwards and increasing aridity during the Middle Holocene maintained the forest clearances, in the context of fire episodes characterised by decreased biomass burned. This study shows how Middle Holocene palaeoecological records reflect complex histories blending climate and anthropogenic processes that derived in major landscape changes explaining the origin of current landscapes.This research has received funding from the European Research Council (ERC) under the Horizon 2020 research and innovation programme (Grant agreement No. 683018) to JFLdP. Additional analyses on the pollen data sets have been produced in the context of the research project PID2020-113664RB-100 supported by the Spanish Ministry of Science and Innovation. JFLdP is additionally supported by the Plan Gen-T program (Ref. CIDEGENT-18/040) of the Generalitat Valenciana. CSG is currently supported by a Margarita Salas fellowship (ref. MARSALAS21-22) funded by the European Union-Next Generation EU, the Spanish Ministry of Universities and the University of Alicante. JR, IE and FB are members of the research group GAPS (2017 SGR 836). JR acknowledges postdoctoral fellowship support from the Spanish “Juan de la Cierva Incorporación (IJC2020)” program (MICINN, Spain). The Institut Català de Paleoecologia Humana I Evolució Social (IPHES-CERCA) has received financial support from the Spanish Ministry of Science and Innovation through the “María de Maeztu'' program for Units of Excellence (CEX2019-000945-M). LS is granted by the ICREA Academia Program

Mid-Holocene vegetation history, climate change and Neolithic landscape transformation : archaeopalynology in La Draga and Lake Banyoles (NE Iberian Peninsula) /

Departament responsable de la tesi: Departament de PrehistòriaAbans del Neolític, l'evolució del paisatge estava principalment controlada pel canvi climàtic, però, en canvi, a partir del ca. 7.4-7.0 cal ka AP, l'impacte humà va començar a interferir en el desenvolupament natural de la vegetació a la Península Ibèrica. Així, el procés de Neolitització va suposar una profunda transformació socioeconòmica i ecològica. Els canvis en la producció d'aliments, en la gestió dels recursos naturals i en els patrons d'assentament van originar una nova forma d'interacció entre societat i medi. En aquest context, les evidències arqueoecològiques obtingudes amb les anàlisis desenvolupades en el marc d'aquesta tesis han aportat dades importants respecte tres objectius principals: 1) Història de la vegetació, canvi climàtic i impacte humà durant l'Holocè Mig en el Pla de l'Estany; 2) Conseqüències socio-ecològiques de la Neolitització al NE de la Península Ibèrica i 3) Potencial i contribució de l'arqueopalinologia a la recerca en assentaments lacustres. Aquesta tesi es presenta com un compendi d'articles científics publicats, tots ells basats en l'aplicació d'anàlisis multi-proxy en dipòsits arqueològics i naturals per tal de reconstruir l'evolució ambiental i la transformació del paisatge durant el Neolític. Els mètodes aplicats han estat l'anàlisi de pol·len i palinomorfs no polínics (NPP), macrofòssils, sedimentologia i carbons sedimentaris, així com de la integració de dades procedents d'altres estudis arqueològics i bioarqueològics. Els boscos caducifolis van tenir la seva màxima expansió a l'Estany de Banyoles durant la fase 9.0-7.5 cal ka AP, una davallada en 7.5-6.5/5.55 cal ka AP, i una recuperació posterior, mostrant la persistència de les rouredes com vegetació dominant fins ben entrat l'Holocè recent. La regressió dels boscos de caducifolis va ocórrer en el context de l'arribada de les primeres comunitats pageses a l'àrea en 7.27 cal ka AP, però també en el context d'una fase de refredament, mostrant així l'important paper que va jugar el canvi climàtic per amplificar l'empremta de l'impacte humà durant el Neolític, així com també en les dinàmiques d'assentament en la vora de l'Estany de Banyoles. La pràctica d'un model agrícola-ramader intensiu, implicant un cultiu a petita escala i amb una alta inversió de treball, va deixar una lleu evidència de l'impacte de l'agricultura en registres pol·línics naturals. Mentre un model agrícola-ramader intensiu i sostenible hauria comportat un impacte limitat sobre la vegetació durant el Neolític Antic, l'explotació intensiva i reiterada de les rouredes associada amb un poblament permanent va provocar una transformació significativa del paisatge. L'estudi arqueopalinològic desenvolupat a La Draga ha permès obtenir dades significatives per comprendre els processos de formació del jaciment, així com també la reconstrucció de l'evolució paleoambiental a escala local i obtenir noves dades sobre les pràctiques socioeconòmiques i l'ús de l'espai a l'interior de l'assentament. Aquest treball ha demostrat la importància de portar a terme anàlisis espacials en els estudis palinològics en jaciments arqueològics, degut a l'heterogeneïtat espacial causada per l'impacte humà en termes d'erosió de sòls, arranjament d'estructures i la introducció de plantes a l'assentament (recol·lecció, cultiu, emmagatzematge, farratge).Landscape evolution was mostly controlled by climate change until the Neolithisation (after ca. 7.4-7.0 cal ka BP in the Iberian Peninsula) when human impact started to interfere in the natural development of vegetation. Thus, the Neolithisation process involved significant socioeconomic and ecological transformations. Changes in food production, in natural resource management and in settlement patterns originated a new way in which humans and the environment interacted. In that context, archaeoecological evidence obtained by the analyses developed in the framework of this thesis provided relevant data about three main objectives: 1) Vegetation history, climate change and human impact during the Middle Holocene in the Lake Banyoles area; 2) Socio-ecological consequences of Neolithisation in the NE Iberian Peninsula and 3) Potential and contributions of archaeopalynology in lakeside settlement research. This thesis is presented as a compilation of published scientific papers, all based on the application of multi-proxy analysis of both intra-site and off-site deposits in order to reconstruct environmental evolution and Neolithic landscape transformation. The methods applied have been pollen and non-pollen palynomorph (NPP) analysis, macrofossils, sedimentology and sedimentary charcoal analysis, as well as the integration of data from other archaeological and bioarchaeological studies. Broadleaf deciduous forests around Lake Banyoles reached their maximum expansion in the phase 9.0-7.5 cal ka BP, a decline in 7.5-6.5/5.5 cal ka BP, but a recovery afterwards, showing the persistence of oak forests as the dominant vegetation until the Late Holocene. The regression of deciduous forests occurred in the context of the arrival of the first farming societies in the area in 7.27 cal ka BP but also in the context of a cooling phase evidencing the important role of climate change in amplifying the footprint of Neolithic human impact, as well as in settlement dynamics in the Lake Banyoles shore. The practice of intensive farming models during the Early Neolithic, implying small-scale and labour-intensive cultivation, left little evidence of the impact of agriculture in off-site pollen records. While a sustainable small-scale and intensive farming system would have left scarce evidence of the impact of agriculture during the Early Neolithic, the intensive and reiterative exploitation of natural resources associated with permanent settlements led to significant landscape transformation. The archaeopalynological study developed at La Draga was able to obtain relevant data for comprehending site formation processes, the reconstruction of palaeo-environmental evolution and human impact at a local scale and provided new data about socioeconomic practices during the Early Neolithic as well as about the use of space within a pile-dwelling site. This work evidenced the need to carry out spatial analysis in palynological studies at archaeological sites, owing to the spatial heterogeneity of results caused by human impact in terms of soil erosion, arrangement of structures and in the input of plants to the settlement (gathering, cultivation, storage, foddering)

Les intervencions arqueològiques al jaciment neolític lacustre de La Draga 2014-2015 (Banyoles, Pla de l'Estany)

Els treballs arqueològics desenvolupats durant l’any 2014-2015 han afectat un total de 148 metres quadrats. S’ha pogut documentar una dinàmica estratigràfica i de conservació similar a la documentada en les primeres campanyes d’excavacions dutes a terme a principis de la dècada del anys 90. El nivell superior es caracteritzar per un estrat torbós amb nombroses intrusions de materials d’època moderna i contemporània i que constituïa el sediment treballat pels hortolans fins a l’expropiació dels terrenys. El nivells inferiors estan bàsicament constituïts per nivells torbosos i argiles de tonalitat verdosa que cobreixen concentracions de blocs de travertins. Aquests blocs de travertins conformen acumulacions que assoleixen potències diverses i constitueixen estructures. Les estructures presenten diverses capes constituïdes bàsicament per blocs de travertins i restes arqueològiques de diversa natura com macrolític, ceràmica, estris lítics i ossis i fauna que és sense cap mena de dubte la més nombrosa. Entre el material cal destacar la presència molt abundant d’objectes d’ornament en diferents estadis de producció. Aquest fet permet interpretar que una zona d’aquest sector es podria tractar d’un espai de treballs dedicat a la confecció d’objectes d’ornament sobre malacofauna marina (Fig.5). Les estructures generalment presenten una base amb una lleugera depressió i són de planta irregular.Les intervencions arqueològiques de l’any 2014 i 2015 s’han realitzat en el marc del projecte de recerca La Draga en el procés de neolitització del nord est peninsular (referència 2014/100822) dins projectes quadriennals de recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya (Expedient permís intervenció 437 K121 N084/10931).Peer Reviewe

Mid-Holocene Palaeoenvironment, Plant Resources and Human Interaction in Northeast Iberia: An Archaeobotanical Approach

MDPI accés obert UTPThe role of the adoption of farming economies in the transformation of mid-Holocene landscapes in Northeast Iberia is under discussion given that the Neolithization coincides with the cold climatic phase dated ca. 7500-7000 cal BP. The main aim of this paper is to assess whether human activities or climate were the main driver of vegetation changes during the Middle Holocene through the study of the archaeobotanical data from three case studies: Cova del Sardo, La Draga, and Coves del Fem. The application of diverse archaeobotanical techniques to the different plant remains provides a complete picture of the vegetation composition and plant uses. During the early Neolithic, settlement surroundings were intensively exploited for firewood, wood raw material, timber, and plant fibers. The resources were obtained mainly from deciduous and pine forests, de-pending on the site localization, but also from riparian zones. The diversity of plants exploited was high, not only trees but shrubs and herbs. Evidence of deforestation has been identified in the settlement surroundings in La Draga and Cova del Sardo. The combination of plant exploitation with other agropastoral activities favored the expansion of colonizing species and enhanced biodiversity at a local scale

Geophysical Survey And Archaeological Excavations In the Neolithic and Bronze-Age Settlement of La Dou (Girona, Spain). A combined approach to a new site

This paper presents the results of the investigations carried out from 2009 to 2013 in the multi-period archaeological site of La Dou (Sant Esteve d’en Bas, Girona, Catalonia). The authors expose the strategy applied to create the surveys and results of the excavations conducted to verify and date the detected features. The site was discovered in 2005 in a rescue excavation due to the building of a road, revealing a group of firing pits and other stratigraphic remains of a rare Neolithic, open-air settlement, dated from the 5th millennium BC. In 2009, a team of archaeologists from the Universitat Autonoma de Barcelona (UAB) created a project to expand the investigations to the cultivation fields surrounding the first findings. A magnetic survey was used to locate new archaeological remains and delimit the possible extents of the site. The results revealed a complex magnetic map that included several groups of anomalies interpreted as possible archaeological remains in an area of circa 2.4 ha. The attention of the team was then focused on a possible ditch detected in the survey and that was partially excavated. The excavation results and the C14 analysis expanded the chronology of the site until the Bronze Age, revealing an uncommon settlement that is still the object of investigations.Le document présente les résultats de la recherche menée entre 2009 et 2013 sur le site archéologique multi-période de La Dou (Sant Esteve d’en Bas, Girona, Catalogne). Les auteurs exposent la stratégie d’exploration appliquée et les résultats des fouilles menées pour vérifier et dater les structures détectées. Le site a été découvert en 2005 lors de fouilles préventives réalisées en raison de la construction d’une route. Elles ont révélé un groupe de structures de combustion et d’autres vestiges stratigraphiques d’un site Néolithique daté du 5e millénaire avant notre ère. En 2009, une équipe d’archéologues de l’Universitat Autonoma de Barcelona (UAB) a créé un projet visant à étendre la recherche aux champs entourant les premières structures découvertes. Une prospection magnétique a été réalisée afin de localiser de nouveaux vestiges archéologiques et de délimiter l’étendue du site. Les résultats ont révélé une carte magnétique complexe qui comprend plusieurs groupes d’anomalies interprétées comme de possibles vestiges archéologiques dispersés sur une étendue d’environ 2,4 ha hectares. L’attention de l’équipe a été portée sur une structure interprétée comme un possible fossé et partiellement fouillée. Les résultats des fouilles et des datations au carbone 14 ont permis d’élargir la chronologie du site à l’Âge du bronze et de révéler un établissement humain rare faisant toujours l’objet de recherches