L’avaluació de la formació del professorat al centre: la facilitació per a la transferència

En aquest treball es remarca la importància de l’avaluació formativa al llarg del procés assessor i se’n tracten algunes complexitats inherents. Seguidament, es presenta una proposta d’instrumentació sobre com abordar l’avaluació diagnòstica, formativa, sumativa i diferida dels assessoraments, no des del punt de vista de «mesurar» punts de partida i d’arribada, sinó des d’una perspectiva netament formativa; és a dir, des del convenciment que no es pot acompanyar cap a la millora educativa sense construir coneixement situat amb motiu de l’apropiació del procés per part dels seus protagonistes i per a aquesta apropiació. S’il·lustren instruments per a l’avaluació formativa del procés que recullen reflexions, sobretot del professorat

Experiencia de integración e interculturalidad en Cataluña. ‘Pla per a la llengua, la interculturalitat i la cohesió social’

Invitada a participar en las XVI de Ademe en la Línea de la Concepción (Mayo de 2005), mi aportación se centra, por una parte, en publicar algunas de las líneas de actuación de un plan institucional del Departament d’Educació, el ‘Pla per a la llengua, i la cohesió social’ (2004) que mejor ilustran el grado de compromiso y el estilo de la administración educativa, así como el contenido de sus directrices; por otra parte, quisiera detenerme en aquellos ejes que puedan resultar de interés y que constituyen los focos de trabajo en el quehacer diario de asesores y asesoras adscritos al desarrollo del mismo plan, y a los profesores de los centros implicados.Esta comunicación, que no tiene el carácter de representación institucional aunque se nutre de las nuevas directrices del plan y de las líneas de trabajo que llevan desarrollándose desde hace tiempo en la administración catalana, se moverá entre los discursos descriptivo y valorativo. Busco remarcar aquello que estimo más pertinente y adecuado como modelo de actuación, sobre todo, porque pueda ser de interés para otros contextos prácticos y de debate. Es también importante subrayar que las líneas de actuación que se presentan son en la actualidad objeto de trabajo, estudio y validación, por lo que, más que estar hablando de experiencias sobre las que podamos plantear conclusiones, nos referimos a las directrices de proyectos que en los próximos años deben evaluarse de forma sistemática. Este hecho proporciona, sin duda, una buena plataforma para compartir y recoger otras aportaciones que, desde propósitos similares, puedan hacerse. Quien escribe lo hace a modo de cronista de un proceso en el que ha estado implicada como asesora a lo largo de 15 años (en el SEDEC, uno de los servicios que conforman la nueva subdirección LIC y que describiremos más adelante) y, por ello, de algún modo, se autolegitima como relatora de hitos y antecedentes significativos.

Formación para la inserción profesional del profesorado novel de educación infantil, educación primaria y educación secundaria : Hacia la reflexión desde la inducción y el soporte emocional

Presentamos un proceso de indagación sobre la adecuación del diseño y sobre el impacto de un programa de formación de profesorado novel desarrollado durante el curso 2007-2008 en Cataluña (Tarragona).Se ha detectado una baja autopercepción competencial tanto del profesorado novel de educación infantil y primaria como del de secundaria en los bloques de contenidos que el programa propone. Así mismo, en los intereses manifestados por el profesorado se intuyen esquemas vinculados a dos paradigmas pedagógicos diversos: un enfoque más “paidocéntrico” en el caso del profesorado de educación infantil y primaria respecto a otro más “academicista” en el seno del profesorado de secundaria. Respecto al proceso emocional vivenciado por los profesores en el inicio de su desarrollo docente se identifican las fases de “impacto emocional” y de “consolidación” que demandan estrategias específicas de acompañamiento y regulación emocional.Se concluye que la metodología en la formación para la inserción debe fomentar la reflexión sobre la propia práctica como estudios de caso, conformando grupos de iguales en tanto que recurso para “reconstruir” los esquemas profesionales hacia una lógica más centrada en el desarrollo integral de los alumnos. Al tiempo, se ve necesaria articular la mentorización por parte, tanto de los formadores como de los tutores en los centros, para conformar plataformasreflexivas y de soporte emocional

Formación del profesorado para el cambio: desarrollo profesional en cursos de formación y en proyectos de asesoramiento de centros

La investigadora assumirà el doble rol de investigadora i formadora per a poder analitzar internament els processos que s'esdevenen en els àmbits pràctics de formació docent per a la innovació curricular en les etapes educatives de Educació Infantil i Primària i dins de plataformes formatives previstes pels Plans de Formació Permanent del Professorat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat (en concret articulades pel SEDEC i per l'ICE-URV).Es tenen en compte les modalitats formatives 'curs' i 'formació en centre' o assessorament en centre per a aprofundir en llurs potencialitats particulars: una investigació com a estudi de cas múltiple de caràcter instrumental. La intencionalitat de l'estudi és 'analitzar en profunditat 3 processos de formació (un assessorament en centre i dos cursos) centrats en una innovació curricular en l'àrea de la 'lectura i l'escriptura constructivista' per a establir valoracions sobre el tipus o grau Desenvolupament Professional (de professors i de formadora) que s'ha arribat a construir i proposar condicions, accions, i estratègies de millora.Com a objectius concrets més rellevants:(a) Comprendre significativament, des del punt de vista de la formadora com a subjecte docent, - què passa en el desenvolupament d'accions formatives de diversa modalitat que pretenen ajudar a desenvolupar una innovació.- com s'aprèn, quin tipus d'aprenentatge es dóna i qui són els protagonistes que interaccionen en els aprenentatges. (b) Indagar en els elements del procés de formació que poden influir en:- l'acollida positiva de la proposta innovadora,- la comprensió i interès entorn el seu marc conceptual, - la incidència i aplicació en les aules,- el canvi d'actituds coherent amb la innovació, - l'assumpció de concepcions sobre el paper del professor com a educador i aprenent, investigador i reflexiu en contextos de canvi com l'actual. (c) Establir algun tipus de connexió entre experiències de formació: saber més sobre la forma com es desenvolupen i s'institucionalitzen els canvis.(d) Descriure i valorar elements de la metodologia de l'estudi que hagin suposat major potencial d'aprenentatge i aprenentatge per a l'acció de formadora.D'aquests objectius es desprèn la necessitat d'indagar, entre d'altres, en els àmbits teòrics de:- El programa d'investigació sobre el 'pensament del professor' - La construcció de coneixement en contextos de formació professional: la relació entre teoria i pràctica i la comprensió de les diverses 'subcultures' i formes de Desenvolupament professional- El paper de la persona formadora com a guia en la construcció del "nou" coneixement - La narrativitat com a recurs d'aprenentatge metacognitiu, històric, i social - Els components de la innovació curricular sobre lectura i escriptura - L'avaluació d'accions de formació permanent - La potencialitat de les modalitats de formació: cursos i projectes de centre en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat (1997)- Els itineraris formatius i les necessitats dels professors: estadis informatiu, formatiu i autoformatiu Quant a estratègies concretes que es desenvolupen, cal observar que es recopilen dades des de diferents protagonistes: - Formadora: escriu diaris de totes les sessions- Observadors en els cursos: realitzen informes descriptius i/o diaris de cada sessió - Professors/es realitzen: - avaluacions inicials sobre conceptes i estratègies curriculars - qüestionaris inicials sobre cultura innovadora - mostres dels treballs realitzats a classe- valoracions finals estàndar determinades pels serveis (SEDEC i ICE-URV)- autoinformes 'oberts' - Entrevistes a l'equip directiu del centre de la 'Formació en centre'- Entrevistes als observadors- Registres tecnològics: gravacions en cassette de bona part de les sessions A partir de l'estudi, s'aporten elements que poden contribuir a una 'Didàctica de la Formació Permanent' en tant que es posen en evidència components del 'pensament de la docència' com a gestió social dels aprenentatges docents per part de la formadora i elements que afavoreixen la construcció i superació per part dels professors del trànsit entre una metodologia i altra: des de la perspectiva d'aquest 'acompanyament', se'n destaquen elements com la narrativitat, els processos d'investigació-acció, el suport emocional davant un alt grau d'incertesa pel canvi, la comprensió de les diverses 'subcultures' que cohabiten en els centres educatiu; tot, tenint en compte les potencialitats d'ambdues modalitats formatives analitzades.La investigadora assumirà el doble rol de investigadora i formadora per a poder analitzar internament els processos que s'esdevenen en els àmbits pràctics de formació docent per a la innovació curricular en les etapes educatives de Educació Infantil i Primària i dins de plataformes formatives previstes pels Plans de Formació Permanent del Professorat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat (en concret articulades pel SEDEC i per l'ICE-URV).Es tenen en compte les modalitats formatives 'curs' i 'formació en centre' o assessorament en centre per a aprofundir en llurs potencialitats particulars: una investigació com a estudi de cas múltiple de caràcter instrumental. La intencionalitat de l'estudi és 'analitzar en profunditat 3 processos de formació (un assessorament en centre i dos cursos) centrats en una innovació curricular en l'àrea de la 'lectura i l'escriptura constructivista' per a establir valoracions sobre el tipus o grau de Desenvolupament Professional (de professors i de formadora) que s'ha arribat a construir i proposar condicions, accions, i estratègies de millora.Com a objectius concrets més rellevants:(a) Comprendre significativament, des del punt de vista de la formadora com a subjecte docent, - què passa en el desenvolupament d'accions formatives de diversa modalitat que pretenen ajudar a desenvolupar una innovació.- com s'aprèn, quin tipus d'aprenentatge es dóna i qui són els protagonistes que interaccionen en els aprenentatges. (b) Indagar en els elements del procés de formació que poden influir en: l'acollida positiva de la proposta innovadora, la comprensió i interès entorn el seu marc conceptual,  la incidència i aplicació en les aules, el canvi d'actituds coherent amb la innovació,  l'assumpció de concepcions sobre el paper del professor com a educador i aprenent, investigador i reflexiu en contextos de canvi com l'actual. (c) Establir algun tipus de connexió entre experiències de formació: saber més sobre la forma com es desenvolupen i s'institucionalitzen els canvis.(d) Descriure i valorar elements de la metodologia de l'estudi que hagin suposat major potencial d'aprenentatge i aprenentatge per a l'acció de formadora.D'aquests objectius es desprèn la necessitat d'indagar, entre d'altres, en els àmbits teòrics de: El programa d'investigació sobre el 'pensament del professor'  La construcció de coneixement en contextos de formació professional: la relació entre teoria i pràctica i la comprensió de les diverses 'subcultures' i formes de Desenvolupament professional El paper de la persona formadora com a guia en la construcció del "nou" coneixement  La narrativitat com a recurs d'aprenentatge metacognitiu, històric, i social  Els components de la innovació curricular sobre lectura i escriptura  L'avaluació d'accions de formació permanent  La potencialitat de les modalitats de formació: cursos i projectes de centre en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat (1997) Els itineraris formatius i les necessitats dels professors: estadis informatiu, formatiu i autoformatiu Quant a estratègies concretes que es desenvolupen, cal observar que es recopilen dades des de diferents protagonistes: - Formadora: escriu diaris de totes les sessions- Observadors en els cursos: realitzen informes descriptius i/o diaris de cada sessió - Professors/es realitzen:  avaluacions inicials sobre conceptes i estratègies curriculars  qüestionaris inicials sobre cultura innovadora  mostres dels treballs realitzats a classe valoracions finals estàndar determinades pels serveis (SEDEC i ICE-URV) autoinformes 'oberts'  Entrevistes a l'equip directiu del centre de la 'Formació en centre' Entrevistes als observadors Registres tecnològics: gravacions en cassette de bona part de les sessions A partir de l'estudi, s'aporten elements que poden contribuir a una 'Didàctica de la Formació Permanent' en tant que es posen en evidència components del 'pensament de la docència' com a gestió social dels aprenentatges docents per part de la formadora i elements que afavoreixen la construcció i superació per part dels professors del trànsit entre una metodologia i altra: des de la perspectiva d'aquest 'acompanyament', se'n destaquen elements com la narrativitat, els processos d'investigació-acció, el suport emocional davant un alt grau d'incertesa pel canvi, la comprensió de les diverses 'subcultures' que cohabiten en els centres educatiu; tot, tenint en compte les potencialitats d'ambdues modalitats formatives analitzades.The action researcher will assume both roles one as a researcher as well as a teacher educator to analyse the inner processes that appear in the educational practice for the curriculum innovation in Elementary and Primary Education and in 'Teacher training Projects' of Catalan Department of Education taken by SEDEC (a Service for teaching Catalan in schools) and by ICE-URV (the department of teacher training of the University of Tarragona).Two formative views are taken into account, one as a course, and the other as a training assessment inside the school itself in order to develop a research in terms instrumental study of multiple cases. The purpose of the study is to analyse three teacher training processes (two courses and one school training assessment) based on a new curriculum about constructivist reading and writing to evaluate the teachers' professional development (as well as the researcher's herself) and to promote strategies and improving conditions.More specific outstanding objectives are:(a) To understand (from the researcher-teacher's point of view): - the development process of different research actions which aim to help an innovation - the learning process , types of learning, practitioners and interaction.(b)To investigate the elements of the learning process which have an influence on: - a positive reception of the innovative proposal - conceptual understanding and interest - impact and classroom application - a change of attitude according to the innovation process. - an acceptance of the teacher's role as educator and learner, researcher and reflective in present innovative processes.(c) To establish links between different training experiences, their development and institutionalisation.(d) To describe and assess methodological elements of the study which mean an improvement in learning and in the teacher educator's own learning.From these objectives there is a theoretic investigation about:- The research programme about the "teacher's thoughts".- Knowledge construction in a professional education context: the connection between theory and practice and the comprehension of different "subcultures" and ways of professional development.- The educator's role as a guide in "new" knowledge construction.- "Narrative" as a metacognitive, historic, social learning resort.- The elements of the curriculum innovation which refer to reading and writing.- The evaluation of the teacher education process.- The potential of different ways of teacher training: courses and school projects regarding the institutional planning for teacher education of 1997.- The different education ways and the teachers' needs: by means of three steps, information, training and self-training.Regarding the specific strategies employed, an amount of information has been summarized by the practitioners:- The educator, she writes reports every session.- The observers of the courses, they write descriptive reports every session.- The teachers, they do: - initial tests about curriculum and strategies. - initial questionnaires about innovation. - samples of classwork. - final evaluation (determined by SEDEC and ICE-URV). - open self-reports.- Interviews with the school headmaster.- Interviews with the observers.- Tape recording of most sessions.The study provides new elements to elaborate a didactic method for "teacher education" as well as other elements which participate in the "teaching process"; in the educator's view as a social management of education achievement, and in the teachers' as the elements which help to assume the change from one methodology to another. Some elements are particularly relevant: narrative, action-research procedures, emotional support regarding the hesitation for changing, comprehension of the different "subcultures" which live together in schools; all of them, regarding the potential of both education modalities which have been analysed

Improve the Teaching Competencies on Linguistic-Communicative Area of Future Teachers on Early Childhood Education by Using Service-learning

The pre-service training of infant teachers aims to awaken in students a commitment to their profession and educational improvement. It attempts to initiate them in rigorous processes of thinking about their competencies and how to regulate and improve them. We present the partial results of a mixed methodological research project1 that analyses how students of the Bachelor’s Degree in Early Childhood Education are impacted by an innovation that uses service-learning (SL) to teach students linguistic communicative teaching competencies while they work with their lecturers in schools in underprivileged contexts that are promoting early multilingualism. We analyze how the students’ perception of their competencies evolves and compare it with the lecturers’ assessment. We observe that actions (SL) that involve designing, carrying out, and evaluating real interventions in schools bring satisfaction because they combine theory and practice, and students need to be able to cope with important professional content. The experience also increases students’ perception of their own self-efficacy, places the work done by the students and lecturers in the context of investigative professional communities, and leads to learning processes aligned with the linguistic-communicative teaching competencies that are required in multilingual and inclusive schools. Keywords: pre-service teacher education; early childhood education; service-learning; linguistic-communicative competencies; relationship between theory and practice

Transfascial Muscular Hernias: Diagnosis by dynamic ultrasonography

Medical Imag

School management and leadership in disadvantaged schools of Tarragona

Es importante conocer las condiciones en las que se desarrolla la función directiva en contextos educativos desfavorecidos. Sobre la base de una investigación centrada en el perfil de los directores/as de centros educativos de educación primaria de Tarragona, se analiza la percepción que tienen los directores de su perfil competencial y profesional y la satisfacción en relación al cargo, así como sus visiones sobre compromiso de la comunidad educativa. Mediante la aplicación y análisis de un cuestionario a una muestra representativa, se contrasta la percepción de los directores, en general, con la de los de Centros de Máxima Complejidad (CMC). Los resultados evidencian que los directores de CMC valoran significativamente más alto la propia capacidad de autogestión y la mediación de conflictos. Aunque todos los directores reconocen la necesidad de aumentar la colaboración y el compromiso de las familias, con los proyectos del centro y con los resultados de sus hijos, esta tendencia se manifiesta en mayor grado en los CMCIt is important to know the conditions under which the leadership role is developed in disadvantaged educational environments. Based on an investigation focused on the profile of the directors of primary education schools in Tarragona, we analyse: the directors' perception of their competency and professional profile, their satisfaction with the position and their visions about commitment of the educational community. Through the application and analysis of a questionnaire to a representative sample, the perception of the principals, in general, contrasts with that of the directors of the "maximum complexity schools" (CMC). The results show that CMC headmasters significantly value their own self-management capacity and conflict mediation. Although all principals recognize the need to increase family collaboration and commitment with the school's projects and with the academic results of their children, this trend is most evident in CMC

Avances teórico-prácticos y legislativos en la profesionalización de la dirección escolar en España. El caso de Cataluña

La dirección escolar influye críticamente en el éxito escolar. La dirección eficaz y la selección, reconocimiento, formación y atribuciones de los directivos y, en conjunto, su profesionalización centran internacionalmente las agendas científicas y políticas.Analizar el estado del arte de la función directiva y su evolución legislativa permite concluir hasta qué punto las bases legales y teórico-prácticas contribuyen a la profesionalización de dicha función en España y en una de sus comunidades autónomas (Cataluña).La profesionalización de la función directiva debe priorizar, a través de dinámicas colaborativas y experienciales, el aprendizaje de competencias directivas complejas (autoevaluación institucional, coordinación interna y externa entre profesores, alumnos, familias y comunidad educativa, cooperación intercentros). Sólo así se atenderá a las dimensiones morales, relacionales y crítico-innovadoras inherentes al liderazgo educativo, superando las pugnas políticas y debates desprofesionalizadores acaecidos hasta el moment