Parámetros de las técnicas físicas y mecánicas en la limpieza de materiales constructivos

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384En este trabajo se estudian los métodos físicos y mecánicos utilizados en la limpieza de materiales constructivos en Patrimonio Arquitectónico, y en concreto, los tratamientos con láser y con proyección de abrasivos, aunque a diferencia de las posiciones habituales, se ocupa de los parámetros específi cos de estas técnicas y de su infl uencia en el proceso

Ensayos sobre nuevas metodologías para la limpieza y consolidación de documento gráfico

Podeu consultar el document complet del congrès a: http://hdl.handle.net/2445/58643Desde el año 2012, en el grupo Conservació-Restauració del Patrimoni de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona (Grup de Recerca Consolidat 2014- 16 SGR 459G reconocido por la Generalitat de Catalunya), se está desa rrollando un proyecto de investigación sobre el uso de nuevos procedimientos de limpieza mecánica y consolidación de documento gráfico mediante fibras de celulosa. La limpieza mecánica más extendida en documento gráfico se realiza con gomas. El procedimiento, a pesar de habitual, comporta riesgos potenciales para el soporte y para los elementos sustentados al basarse en mecanismos de fricción y/o abrasión que pueden ultrapasar la suciedad. Así, modificación de textura y/o brillo (Pearlstein et al., 1982; Sterlini, 1995), cambios en las propiedades físicas (James & Cohn, 1997; Mclnnis, 1980) y alteraciones químicas y/o mecánicas a largo plazo (DaudinSchotte et al., 2010; Moffatt & Laver, 1981; Moy, 2007; Silverman & Irwin, 2009) son los riesgos habitualmente referidos en la literatura. Para minimizar estos inconvenientes y como posible alternativa, se está eva luando la limpieza con microproyección de fibras de celulosa como alternativa a las gomas. Una de las principales ventajas principales de este procedimiento radica en el hecho de que el agente de limpieza es altamente compatible con la obra ya que tiene una composición muy similar. Por lo tanto, su empleo podría reducir la posibilidad de afectar negativamente la estabilidad química de la pieza a corto o largo plazo. Hasta el momento se han realizado ensayos comparativos entre gomas y microproyección para la limpieza de grabados calcográficos con resultados satisfactorios en eficacia y preservación de la obra a corto y medio plazo (Iglesias-Campos et al., 2014a; Iglesias-Campos & Ruiz-Recasens, 2014 en prensa; Iglesias-Campos, et al., 2014 en prensa). Paralelamente se realizan ensayos de envejecimiento artificial con los que comparar los posibles efectos en el tiempo entre ambas técnicas

Restauración de la fachada de Casa Batlló de Gaudí

De acuerdo con el plan director, el proyecto inicial de restauración de la fachada de la casa Batlló del arquitecto Antoni Gaudí, contemplaba una mínima intervención de mantenimiento y conservación. Previamente al inicio de la restauración, se realizaron estudios y ensayos para conocer, testar y determinar las diferentes metodologías y materiales que se iban a utilizar. Desvelaron procesos patológicos y hallazgos hasta la fecha no documentados sobre las técnicas constructivas. El estudio organoléptico y los resultados de estos ensayos permitieron consensuar los procedimientos y materiales a emplear

La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador

Setmana de la Ciència, Barcelona, 7 i 8 de novembre de 2013La secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts organitza unes jornades amb l'objectiu de difondre les investigacions al voltant de temes de gran interès per als professionals del sector. La Recerca en Conservació-Restauració ha estat vinculada normalment a les ciències afi ns i els seus plantejaments presenten una visió des d’aquestes branques de les Ciències. Però des de fa anys, els Conservadors-Restauradors desenvolupem una Recerca, també amb majúscules, des dels nostres coneixements i necessitats. Els plantejaments científi cs hi són ben presents, i afegim a més, un punt de vista pràctic que afavoreix el desenvolupament de la nostra disciplina. Des de la Secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona volem difondre les investigacions que duem a terme, moltes de les quals s’han materialitzat en diferents tesis doctorals. Aquests treballs són una mostra més de les preocupacions individuals i de les necessitats de la conservació del Patrimoni Històrico-Artístic

La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador III

Reprenem les jornades de recerca que vam començar el 2013, amb la voluntat que aquestes trobades es puguin mantenir amb regularitat, per tal de mostrar la recerca que es fa en coŀlaboració i des de la Universitat. Com en edicions anteriors, volem difondre la recerca que es duu a terme en diferents nivells acadèmics: treballs finals de Màster i tesis doctorals vinculats a les línies de recerca en què treballen els autors, i també la recerca que duen a terme els professors del Grau en Conservació-Restauració, del Màster en Direcció de Projectes de Conservació-Restauració i de la línia de Doctorat de Conservació-Restauració que s’imparteixen a la Facultat de Belles Arts de la UB. Des que vam començar aquesta tasca divulgativa, la recerca en la Conservació- Restauració ha experimentat un creixement important, sobretot en interdisciplinarietat i internacionalització. Valgui aquesta publicació per mostrar alguns dels resultats d’aquestes evidències en els darrers anys. [novembre de 2018

La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador II

Seguint la línia de divulgació científica iniciada durant la Setmana de la Ciència 2013, des de la Secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona volem continuar difonent les investigacions que duem a terme. Des d'aquest any, a més, també volem donar cabuda a la recerca que es desenvolupa des dels Treballs Finals del Master Universitari de Direcció de Projectes de Conservació-Restauraració

Clustering COVID-19 ARDS patients through the first days of ICU admission. An analysis of the CIBERESUCICOVID Cohort

Background Acute respiratory distress syndrome (ARDS) can be classified into sub-phenotypes according to different inflammatory/clinical status. Prognostic enrichment was achieved by grouping patients into hypoinflammatory or hyperinflammatory sub-phenotypes, even though the time of analysis may change the classification according to treatment response or disease evolution. We aimed to evaluate when patients can be clustered in more than 1 group, and how they may change the clustering of patients using data of baseline or day 3, and the prognosis of patients according to their evolution by changing or not the cluster.Methods Multicenter, observational prospective, and retrospective study of patients admitted due to ARDS related to COVID-19 infection in Spain. Patients were grouped according to a clustering mixed-type data algorithm (k-prototypes) using continuous and categorical readily available variables at baseline and day 3.Results Of 6205 patients, 3743 (60%) were included in the study. According to silhouette analysis, patients were grouped in two clusters. At baseline, 1402 (37%) patients were included in cluster 1 and 2341(63%) in cluster 2. On day 3, 1557(42%) patients were included in cluster 1 and 2086 (57%) in cluster 2. The patients included in cluster 2 were older and more frequently hypertensive and had a higher prevalence of shock, organ dysfunction, inflammatory biomarkers, and worst respiratory indexes at both time points. The 90-day mortality was higher in cluster 2 at both clustering processes (43.8% [n = 1025] versus 27.3% [n = 383] at baseline, and 49% [n = 1023] versus 20.6% [n = 321] on day 3). Four hundred and fifty-eight (33%) patients clustered in the first group were clustered in the second group on day 3. In contrast, 638 (27%) patients clustered in the second group were clustered in the first group on day 3.Conclusions During the first days, patients can be clustered into two groups and the process of clustering patients may change as they continue to evolve. This means that despite a vast majority of patients remaining in the same cluster, a minority reaching 33% of patients analyzed may be re-categorized into different clusters based on their progress. Such changes can significantly impact their prognosis

Prevalence, associated factors and outcomes of pressure injuries in adult intensive care unit patients: the DecubICUs study

Funder: European Society of Intensive Care Medicine; doi: http://dx.doi.org/10.13039/501100013347Funder: Flemish Society for Critical Care NursesAbstract: Purpose: Intensive care unit (ICU) patients are particularly susceptible to developing pressure injuries. Epidemiologic data is however unavailable. We aimed to provide an international picture of the extent of pressure injuries and factors associated with ICU-acquired pressure injuries in adult ICU patients. Methods: International 1-day point-prevalence study; follow-up for outcome assessment until hospital discharge (maximum 12 weeks). Factors associated with ICU-acquired pressure injury and hospital mortality were assessed by generalised linear mixed-effects regression analysis. Results: Data from 13,254 patients in 1117 ICUs (90 countries) revealed 6747 pressure injuries; 3997 (59.2%) were ICU-acquired. Overall prevalence was 26.6% (95% confidence interval [CI] 25.9–27.3). ICU-acquired prevalence was 16.2% (95% CI 15.6–16.8). Sacrum (37%) and heels (19.5%) were most affected. Factors independently associated with ICU-acquired pressure injuries were older age, male sex, being underweight, emergency surgery, higher Simplified Acute Physiology Score II, Braden score 3 days, comorbidities (chronic obstructive pulmonary disease, immunodeficiency), organ support (renal replacement, mechanical ventilation on ICU admission), and being in a low or lower-middle income-economy. Gradually increasing associations with mortality were identified for increasing severity of pressure injury: stage I (odds ratio [OR] 1.5; 95% CI 1.2–1.8), stage II (OR 1.6; 95% CI 1.4–1.9), and stage III or worse (OR 2.8; 95% CI 2.3–3.3). Conclusion: Pressure injuries are common in adult ICU patients. ICU-acquired pressure injuries are associated with mainly intrinsic factors and mortality. Optimal care standards, increased awareness, appropriate resource allocation, and further research into optimal prevention are pivotal to tackle this important patient safety threat

Prevalence, associated factors and outcomes of pressure injuries in adult intensive care unit patients: the DecubICUs study

Funder: European Society of Intensive Care Medicine; doi: http://dx.doi.org/10.13039/501100013347Funder: Flemish Society for Critical Care NursesAbstract: Purpose: Intensive care unit (ICU) patients are particularly susceptible to developing pressure injuries. Epidemiologic data is however unavailable. We aimed to provide an international picture of the extent of pressure injuries and factors associated with ICU-acquired pressure injuries in adult ICU patients. Methods: International 1-day point-prevalence study; follow-up for outcome assessment until hospital discharge (maximum 12 weeks). Factors associated with ICU-acquired pressure injury and hospital mortality were assessed by generalised linear mixed-effects regression analysis. Results: Data from 13,254 patients in 1117 ICUs (90 countries) revealed 6747 pressure injuries; 3997 (59.2%) were ICU-acquired. Overall prevalence was 26.6% (95% confidence interval [CI] 25.9–27.3). ICU-acquired prevalence was 16.2% (95% CI 15.6–16.8). Sacrum (37%) and heels (19.5%) were most affected. Factors independently associated with ICU-acquired pressure injuries were older age, male sex, being underweight, emergency surgery, higher Simplified Acute Physiology Score II, Braden score 3 days, comorbidities (chronic obstructive pulmonary disease, immunodeficiency), organ support (renal replacement, mechanical ventilation on ICU admission), and being in a low or lower-middle income-economy. Gradually increasing associations with mortality were identified for increasing severity of pressure injury: stage I (odds ratio [OR] 1.5; 95% CI 1.2–1.8), stage II (OR 1.6; 95% CI 1.4–1.9), and stage III or worse (OR 2.8; 95% CI 2.3–3.3). Conclusion: Pressure injuries are common in adult ICU patients. ICU-acquired pressure injuries are associated with mainly intrinsic factors and mortality. Optimal care standards, increased awareness, appropriate resource allocation, and further research into optimal prevention are pivotal to tackle this important patient safety threat

Correction to: Prevalence, associated factors and outcomes of pressure injuries in adult intensive care unit patients: the DecubICUs study

The original version of this article unfortunately contained a mistake