El deporte en la perspectiva del año 2000

L'article tracta sobre l'esport a l'any 2000. En primer lloc, es descriuen les tendències que han caracteritzat el desenvolupament de l'esport durant els darrers desennis, tant les referides als tipus de pràctiques com al seu marc organitzatiu. A continuació, es valoren els canvis estructurals (demogràfics, configuració de la població, estils de vida.. .) que generen aquesta situació. A la conclusió s'examinen els impactes de les esmentades tendències a mig i a llarg termini. A més, es posen de manifest els problemes que planteja fer una prospectiva, ja que es desconeixen molts dels paràmetres que caracteritzaran l'any 2000 (sistema polític, maneres d'emprar el temps lliure, competència de altres activitats esportives amb altres ofertes culturals.. .)El articulo trata sobre el deporte en el año 2000. En primer lugar, se describen las tendencias que han caracterizado el desarrollo del deporte en los últimos decenios, tanto las referidas a modalidades de práctica como al marco organizativo. A continuación, se valoran los cambios estructurales (demográficos, configuración de la población, estilos de vida ...) que han condicionado la emergencia de esta situación. En la conclusión se valoran los impactos de tales tendencias a medio y largo plazo. Se ponen de manifiesto, además, los problemas que surgen al intentar una prospectiva debido al desconocimiento que se tiene de algunos parámetros del año 2000 (sistema político, modos de utilizar el tiempo libre, competencia de las actividades deportivas con otras ofertas culturales.. .).The article treats with the sport in the year 2000. In a firstpart it describes tendencies, which characterizes the development of the sport within the last decades; it describes the forms of sport practice as well as the structures of the organizations of sport. After that it discusses the structural (demografical, structure of the population, life-stile ...) changes, which have obviously influenced these developments. In a last part will be discussed the short and long run consequences of the described tendencies. But the article also has in mind the problems of a forecast due to the uncertainty we must have concerning the development of some parameters to the year 2000 (political system, development of the use of leisure time, competition of the port with other cultural offers. . .)

El global i el local en la tecnologia de l’esport

En aquest article s’analitzen els efectes de la globalització i l’influx de les cultures locals sobre el desenvolupament i l’ús de les tecnologies de l’esport –com per exemple, de vaixells de vela, bicicletes, esquís, etc.– i sobre l’expansió dels mercats de comercialització d’articles esportius. S’assenyala que només quan hi hagi una profunda diferenciació d’una tecnologia de l’esport concreta podrà fer-se visible la diversitat dels efectes globals i locals. Contra la tesi d’una estandardització mundial de béns i serveis uniformes i, per tant, d’un anivellament de la pràctica esportiva, es troba el fet que amb el desenvolupament tecnològic s’incrementen enormement els “graus de llibertat”, que obren un espai gairebé inesgotable a la individualització i a la capacitat d’adaptació a les cultures locals

Emocions en l'esport. Esbós d'una anàlisi sociològica

Emotions are social facts to be studied by Sociology. Norms, rules and social structures are independent of people. From this point of view, emotions in sports are analyzed and a set of theoretical and methodological proposals are offered. Because of the poorness of available empirical research these proposals mainly have a programatic character dealing with: types of emotions in sports, the functions, management and communication of emotions and the emotions as processes.El artículo trata de las emociones en el deporte. No aborda la perspectiva de las personas sino la de las normal, reglas y estructuras generales que existen independientemente de las mismas. En este sentido, las emociones son hechos sociales y, por tanto, relevantes para la Sociología. Debido a la escasez de estudios empíricos, el artículo tiene un caracter programático. Trata las siguientes cuestiones: tipología de las emociones en el deporte, funciones, gestión de las emociones, trabajo emocional, la comunicación de las emociones, las emociones como proceso y problemas teoricos y de metodo en las investigaciones

És sostenible l’esport actual? Una anàlisi des de la perspectiva ètica

L’article planteja la dificultat de respondre a la pregunta en termes generals, perquè l’esport és un fenomen molt heterogeni i també sotmès a una evolució constant. Partint d’aquesta constatació, s’analitzen les qüestions que afecten la sostenibilitat de l’esport actual. Es considera que la possibilitat de controlar l’evolució de l’esport i alhora també d’imposar i assegurar els propis ideals, valors i bases ètiques és molt limitada. L’esport, i per damunt de tot l’esport d’alt rendiment, s’enfronta a exigències, interessos i expectatives externes que són difícils de satisfer sense infligir l’ètica esportiva. Aquestes influències externes fan cada vegada més difícil que es compleixi el principi d’igualtat d’oportunitats i que es respecti la dignitat de les persones que practiquen l’esport. Tanmateix, el problema radica en el fet que si l’esport deixa de respectar aquest principi d’igualtat i la dignitat dels practicants, perdrà la seva credibilitat

Els valors de l'esport. Una perspectiva sociològica

L'article desenvolupa la tesi següent: l'esport no té valors en si mateix, sinó que els valors de l'esport són, o bé judicis subjectius i estimatius que emeten les persones que el practiquen sobre la base dels efectes (positius o negatius) que creuen obtenir o bé els efectes que unes certes institucions (clubs, gimnasos de condicionament físic, l'Estat, les institucions educatives...) li atribueixen. Els valors de l'esport són, per tant, assignacions (de valor) secundàries i "casuals" mitjançant persones o institucions. Cada un dels apartats de l'article desenvolupa la manera com l'esmentada tesi es demostra en àmbits successius: el de la persona, el del mercat (valor econòmic de l'esport), el de les institucions -principalment els clubs- i el de l'Estat. En les conclusions es reflexiona sobre els problemes per determinar els valors de l'esport

Los valores del deporte. Una perspectiva sociológica

El artículo desarrolla la tesis siguiente: el deporte no tiene valores en sí mismo. Sobre todo, los valores del deporte son, o bien juicios subjetivos y estimativos que emiten las personas que lo practican sobre la base de los efectos (positivos o negativos) que creen obtener, o bien los efectos que ciertas instituciones (clubes, gimnasios de fitness, el Estado, las instituciones educativas ...) le atribuyen. Los valores del deporte son, por tanto, asignaciones (de valor) secundarias y "casuales" por medio de personas o instituciones. Cada uno de los apartados del artículo desarrolla el modo como la mencionada tesis se demuestra en ámbitos sucesivos: el de la persona, el del mercado (valor económico del deporte), el de las instituciones -principalmente los clubes- y el del Estado. En las conclusiones se reflexiona sobre los problemas para determinar los valores del deporte

Lo global y lo local en la tecnología del deporte

En el presente artículo se analizan los efectos de la globalización y el influjo de las culturas locales sobre el desarrollo y el uso de las tecnologías del deporte –como por ejemplo, de barcos de vela, bicicletas, esquíes, etc.– y sobre la expansión de los mercados de comercialización de artículos deportivos. Se señala que sólo cuando exista una profunda diferenciación de una tecnología del deporte concreta podrá hacerse visible la diversidad de los efectos globales y locales. Contra la tesis de una estandarización mundial de bienes y servicios uniformes y, por tanto, de una nivelación de la práctica deportiva, se encuentra el hecho de que con el desarrollo tecnológico se incrementan enormemente los “grados de libertad”, que abren un espacio casi inagotable a la individualización y a la capacidad de adaptación a las culturas locales

La lectura de l’espai Una síntesi final: des del Nord, mirant cap a Barcelona

La primera part de l’article tracta dels mèrits d’aquest dossier monogràfic. Els diferents articles il·lustren sobre la necessitat i la possibilitat de “llegir” l’espai públic. Demostra que la lectura de l’espai és diferent segons les diverses tipologies d’usuaris; reflecteix les característiques i peculiaritats de l’espai públic; també fa evident que l’anàlisi de l’espai públic no solament és un repte teòric sinó que es troba relacionat amb una investigació empírica complexa; finalment, mostra que la investigació d’un problema tan complex no solament és una tasca difícil, d’aproximacions interdisciplinàries, sinó que s’ha d’orientar a examinar les conseqüències pràctiques dels resultats. La segona part –més crítica– dóna alguns exemples de la forma de llegir els espais públics de la ciutat. S’adopta una perspectiva comparativa, prenent com a exemple la ciutat d’Hamburg, al nord d’Alemanya. La “lectura de la ciutat” indica que: a) podem llegir els temps en l’espai; és a dir, el desenvolupament històric, les ideologies, valors, estructures de poder, etc., en el curs de la seva construcció; b) l’espai és un mirall de la cultura, de la cultura de l’esport en el cas que s’analitza; c) l’espai i les activitats que s’hi practiquen poden ser llegits com a manifestació de característiques típiques de la societat; d) podem llegir a l’espai possibilitats i formes de relacions socials, integració i separació; e) a l’espai llegim formes específiques de segregació i diferenciació. La tercera part fa propostes per a posteriors investigacions en aquest àmbit: a) treballs més detallats en relació amb xarxes socials esportives; b) investigacions sobre l’espai públic a la ciutat; i c) investigacions comparatives internacionals sobre l’esport i l’espai

Esport per a immigrants: instrument d’integració?

Ja des de final dels setanta es planteja, a Alemanya, l’esport com una possibilitat gairebé ideal per afavorir la integració dels immigrants, motiu pel qual diverses associacions i clubs esportius van planificar, amb aquest objectiu, un seguit de projectes esportius per als diferents grups d’immigrants. Malgrat tot, ara com ara ens manquen estudis empírics vàlids i combinables entre si que mostrin el resultat pràctic d’aquests projectes. L’article comença per respondre dues preguntes. La primera es planteja si és comparable la situació d’Alemanya amb la d’Espanya. La segona pregunta es refereix a les possibilitats específiques dels valors atribuïts a l’esport. Es qüestiona, després, el mateix concepte d’integració. Hi podem distingir cinc dimensions, a saber: una integració referida a les qüestions legals, una integració estructural funcional, la familiarització amb les tècniques culturals, la integració cultural i una integració identificativa. S’ha demostrat que l’esport únicament pot aportar quelcom a la integració cultural i a la identificativa. Finalment, es presenten algunes propostes sobre la forma d’organitzar i popularitzar l’esport, perquè els immigrants se sentin motivats per aquest

Particle kinetic simulation of high altitude hypervelocity flight

In this grant period, the focus has been on the effects of thermo-chemical nonequilibrium in low-density gases, and on interactions between such gases and solid surfaces. Such conditions apply to hypersonic flows of re-entry vehicles, and to the expansion plumes of small rockets. Due to the nonequilibrium nature of these flows, a particle approach has been adopted. The method continues to undergo refinement and application to typical flows of interest. A number of studies have been performed for flows in thermo-chemical nonequilibrium. The effects of vibrational nonequilibrium on the rate of dissociation were studied for diatomic nitrogen. It was found that a new model reproduced the nonequilibrium behavior observed experimentally