Vida cotidiana y trasnformaciones silenciosas

Este artículo pone en cuestión la concepción clásica de educación cotidiana en educación infantil, basada todavía en actividades colectivas como eje vertebrador de la vida del grupo y especialmente en la enseñanza-aprendizaje de hábitos donde se valora sobre todo que el niño lo haga todo solo en vez de velar especialmente por las necesidades y los intereses individuales, dando valor a la palabra cuidado y a la relación entre adulto y niño o entre adulto y un pequeño grupo de niños y niñas en los momentos cotidianos

La pissarra digital i la seva aplicació en el món de la programació lineal a Batxillerat

El treball pretén analitzar i descobrir les infinites possibilitats de la pissarra digital i fomentar-ne l’ús, ja sigui en la unitat didàctica plantejada sobre la programació lineal a matemàtiques de 2on de Batxillerat, com en les diferents assignatures i cursos del meu Institut o d’altres escoles. L’estructura del treball consisteix en un primer marc teòric on s’ha analitzat la literatura existent sobre aquesta temàtica, i una segona part pràctica en la que es proposa l’aplicació d’una unitat didàctica a la pissarra digital. El treball recull els principals avantatges de la pissarra digital: permetre als estudiants una participació activa, compartir materials educatius de forma àgil, millorar la captació d’atenció, facilitar l’accés immediat a tot tipus de recursos, etc. També s’hi traslladen algunes limitacions: conèixer el funcionament de l’eina, necessitat de pràctica, adaptació dels recursos habituals a la pissarra digital, dificultats tecnològiques, etc. Malgrat tot, en el transcurs del treball sembla evident que aquestes són superades àmpliament pels avantatges. En el marc teòric, més enllà d’explicar què són les pissarres digitals i el seu funcionament bàsic, s’ha procurat fer especial èmfasi en les diferents possibilitats d’ús que té: acompanyar al professor en les explicacions, ús conjunt amb els estudiants, eina de participació dels alumnes, etc. També es pot utilitzar en tasques més complexes com poden ser: projectes conjunts amb altres escoles, videoconferències, ús de la càmera digital, creació de pel·lícules, treball de projectes en blocs participatius, etc. En la segona part del treball es planteja una proposta per tractar la unitat didàctica de Programació Lineal a 2on de Batxillerat en pissarra digital. He estructurat aquest temari en 10 sessions pensades per fer-se en pissarra digital d’una forma participativa entre professor i alumnes. Les explicacions i conceptes es fan mitjançant problemes i exercicis amb la intenció de ser el més proper possible als nois.L’estructura es basa en una presentació del temari en la primera sessió mitjançant problemes senzills, que permetin aplicar en un context real tots els conceptes que volem treballar. En una segona part, es pretén que els propis alumnes plantegin problemes amb casos similars dins del seu context diari i treballar-los a l’aula. Després de l’anterior, i un cop entesa la idea de fons de la unitat didàctica, es busca entrar en detall amb exercicis i problemes de resolució més elaborada. La unitat didàctica s’ha plantejat amb alguns problemes específics per a cada sessió que trobem a l’apartat d’Annexos. Alguns són recursos interactius, i d’altres recursos de llibres de text que poden ser resolts en pissarra digital

Materials multimèdia de suport a l'educació auditiva per alumnes d'Educació Musical

Les possibilitats que tenen les noves tecnologies aplicades en l'àmbit educatiu i en concret en l'aprenentatge de la música, ens mouen a canviar de manera significativa el procés d'ensenyament-aprenentatge. En una socientat on la tecnologia és una de les bases del desenvolupament a tots nivells, fa que professors poguem investigar noves formes d'impartir coneixements i els alumnes les incorporin, d'una manera habitual i natural, en l'estudi de qualsevol matèria de totes les etapes educatives

Avaluació d'aprenentatges sensorials en la educació de la veu a la UAB

La proposta desenvolupada consisteix en que els alumnes pintin en una fitxa on hi ha una figura del cos humà les parts que senten que participen en determinades activitats corporals i vocals. D'aquesta manera tenim un instrument que mostra el reconeixement de la pròpia percepció sensibilitat corporal. Això ens és molt útil a l'hora d'avaluar el nivell de consciència i comprensió de les activitats realitzades, i ens permet seguir l'evolució de l'aprenentatge de l'alumnat. També és interessant per l'alumne que pot seguir el seu propi procés educactiu.Mostrarem el sistema d'avaluació emprat i algunes de les valoracions realitzades sobre el seu ús, bons indicadors del funcionament del mateix programa. Això s'ha fet realitzant comparacions entre diferents grups d'alumnes que han tingut formacions amb contextos i durades diferents

Actividades y vida cotidiana. Un tiempo que necesita tiempo

Este artículo es una reflexión conjunta entre tutora de universidad y maestra de escuela. Un estudio abierto, a partir de la observación, pensando en la necesidad del tiempo de los niños y niñas en la escuela. No quiere aportar soluciones ni demostrar teorías, porque se centra más en la vivencia del tiempo y en cómo nos la imaginamos en una escuela concreta. Hemos leído y nos hemos impregnado de autores y pensadores para que nos ayuden a estar más cerca de lo que podríamos llamar tiempo de infancia, sin olvidar la necesidad de nuestro propio tiempo

Necessitats, educació i vida quotidiana

Per arrodonir el monogràfic sobre educació i vida quotidiana en educació infantil 0-6, en aquest article s'han ofert diferents recensions de publicacions per tal d'ampliar el tema i oferir autors i llibres poc divulgats donat que les editorials tenen una tirada molt reduïda i són poc conegudes

La importancia de la educación artística en la enseñanza obligatoria : la adquisición de las competencias básicas de primaria en un centro integrado de música

El objetivo de esta investigación es aportar datos sobre cómo la educación musical ayuda en la adquisición de competencias básicas de la etapa primaria. El estudio se realizó en el Centre d'Educació Primària, Secundària, Artística Oriol Martorell de Barcelona (CEPSA Oriol Martorell), centro integrado de Música y Danza con Educación Primaria y Secundaria Obligatoria, donde la mitad de los alumnos cursan un extenso currículo en Música mientras la otra mitad lo hace en Danza. El estudio parte de que los dos colectivos provienen de la misma situación social, comparten el resto de su Educación Primaria, el número de horas lectivas en todas las áreas curriculares, los espacios, los profesores, las metodologías, las actividades, etc. Para llevar a término esta investigación se utilizaron los datos aportados por las pruebas de competencias básicas que realiza cada curso el Departament d'Educació de la Generalitat de Cataluña a todos los alumnos de Cataluña desde el curso 2000-01. Los resultados globales de la muestra en Cataluña y en centros de similares características (de ciudades de más de 100.000 habitantes y con un nivel socioeconómico alto), publicados por el Departament d'Educació, se compararon en cada una de las pruebas realizadas con el global obtenido por los alumnos de Primaria de este centro y en concreto con el resultado obtenido por los alumnos de Música. El resultado de la investigación fue que, a pesar de que los alumnos del CEPSA Oriol Martorell no realizan más que el mínimo de horas marcadas por la ley en todas las áreas curriculares, excepto en la artística, obtuvieron unos resultados que están muy por encima de los resultados globales de Cataluña y de los que se dieron en centros de nivel socioeconómico alto en todos los ámbitos en que se realizaron las pruebas. Entre los alumnos del centro pudimos observar que los alumnos de Música obtuvieron mejor resultado en todos los ámbitos, sobre todo en el matemático y en el socionatural.The aim of this research is to provide data on how musical education helps pupils acquire basic skills in primary school. The study was carried out at the Centre d'Educació Primària i Secundària Artística Oriol Martorell (CEPSA Oriol Martorell) in Barcelona, a centre that includes music and dancing in compulsory primary and secondary education, with half the pupils studying an extensive music syllabus and the other half dancing. The two groups come from the same social background, share the rest of their primary education, number of classroom hours in all subjects on the curriculum, spaces, teachers, methodologies and activities. In this research, the data provided by the basic skill tests carried out in each course by the Catalonia Regional Government's Department of Education on all pupils in Catalonia since 2000-01 were used. For each of the tests carried out, the results of the tests in Catalonia as a whole were compared with the results in this centre and specifically with those of the music pupils, using the results from centres with similar characteristics (cities with over 100,000 inhabitants and with a high socioeconomic level) published by the Department of Education. The findings obtained from the research show that, although the pupils at the CEPSA Oriol Martorell only complete the minimum number of classroom hours for all subjects as stipulated by the prevailing legislation, with the exception of the arts, they obtained results far superior to the global results in Catalonia and the results in other centres with a high socioeconomic level, in all the areas where the tests were performed. Among the pupils at the centre itself, the music pupils obtained the best results in all subjects, especially in mathematics and social and natural sciences

El professorat d'eduació Física a l'escola multicultural. Percepcions del context i necessitats de formació

El present article se centra en la situació del professorat d'Educació Física i les seves necessitats formatives per actuar adequadament en entorns d'escola multicultural. Amb aquesta finalitat es presenta la importància de l'educació física com a agent socialitzador per a l'alumnat immigrant, les diferents tendències de les investigacions específiques sobre formació del professorat d'Educació Física en temes d'immigració, i les dades obtingudes a través d'una investigació específica realitzada amb una mostra de 230 centres escolars de tot Catalunya. Com a aspectes més remarcables, cal assenyalar que encara que l'educació física i l'esport poden representar un espai de trobada molt valuós per a la interculturalitat, és important no deixar de banda una educació orientada cap a la convivència, i que la formació del professorat sigui coherent amb les necessitats reals que s'observen en i des dels centres escolars

Vida quotidiana i transformacions silencioses

Aquest article posa en qüestió la concepció clàssica d'educació quotidiana a l'educació infantil basada encara en activitats col¿lectives com a eixos vertebradors de la vida del grup i especialment en l'ensenyament-aprenentatge d'hàbits on es valora sobretot que l'infant ho faci tot sol enlloc de vetllar per les necessitats i els interessos individuals, donant valor a la paraula cura i a la relació entre adult i infant, o entre adult i un petit grup d'infants en els moments quotidians