Sobre la modularidad de la mente y su vigencia

Aunque la idea de organización modular de la mente se remonta a la propuesta de facultades mentales innatas ya presente en la filosofia de la escuela escocesa y en la de Kant, y probablemente podemos encontrar antecedentes en épocas anteriores, la concepción moderna de la modularidad se desarrolla de forma independiente a esta tradición filosófica y también a la idea de organización modular del cerebro central en la frenologia de Gall. La concepción moderna sobre la modularidad se inicia en 10s años cincuenta con la aparición de 10s primeros ordenadores y 10s primeros trabajos en el kea de la inteligencia artificial (IA) y la psicologia cognitiva. En esta forma de entender la modularidad el concepto de módulo va ligado claramente a la concepción computacional de la inteligencia y posee un estatus científic0 que no poseia la concepción modular de tradición filosófica o frenológica

La Formació Pedagògica en els Docents Universitaris

La formació permanent és, des de totes les perspectives professionals un element clau de desenvolupament. Ningú discuteix que la Universitat, i més concretament els docents universitaris, també n'ha de ser partícips. La qüestió està en saber quins són els continguts que han d'ocupar aquesta formació. Per a que una formació sigui efectiva i eficient cal que aporti respostes a les necessitats actuals. Uns dels qui millor coneixen aquestes necessitats són els propis docents que seran alhora receptors de la formació. Si la formació es dissenya tenint present aquestes necessitats les probabilitats d'èxit augmenten

Working memory, attention and compositionality

Es una práctica habitual en Psicología desarrollar microteorías para explicar datos muy concretos obtenidos en un conjunto limitado de tareas. Cuando todo el peso de la elaboración teórica recae en unos datos empíricos específicos sin tener en cuenta otras restricciones teóricas más generales, los grados de libertad para elaborar un modelo son en general muchos y esto hace que la proliferación de modelos sea considerable sin que se disponga de las suficientes restricciones para descartar cuáles son inadecuados. Las discusiones sobre qué modelos son los adecuados se enquistan en polémicas interminables. Teorías más generales permitirían integrar un mayor número de datos (empíricos y computacionales) en un todo con sentido y así se podrían descartar, de forma más simple y efectiva, los modelos que no se ajustan a estas restricciones. En este trabajo hemos intentado integrar en una todo con sentido algunas de las teorías existentes sobre un conjunto amplio de procesos (memoria de trabajo, razonamiento, procesamiento visual, procesamiento de lenguaje) y una amplia variedad de datos psicológicos, neurofisiológicos y computacionales. Como resultado se obtiene una teoría más general que, de forma razonable, permite imponer un amplio conjunto de restricciones a la hora de elaborar modelos sobre ciertos fenómenos y permite entre otras cosas descartar como inadecuados modelos actuales que gozan de cierto prestigio.It is standard practice in Psychology to develop microtheories to explain very specific data obtained from a reduced set of tasks. If more general theoretical constraints are disregarded, the results may be an uncontrolled proliferation of models. Discussions of which models are appropiate and which are not cause end less controversy. With a more general theory, one could put together a larger body of data (both empirical and computational) into a meaningful whole and could reject, simply and affectively, the models that do not meet the theory’s constraints. In this paper we bring together some of the existing theories on a set of processes (working memory, reasoning, visual and language processing) and a large variety of psychological, neurophysiological and computational data. We thus formulate a more general theory which, in a reasonable way, imposes a larger set of constraints on the preparation of models and challenges the validity of some inappropiate models that currently enjoy a certain prestige

El plagi

Hem d'agrair a l'il·lustrador Nacho Fernandez la part gràfica, va entendre ràpidament les nostres necessitats per fer la lliçó més amena i entenedora.Aquest document està pensat per conscienciar a l'estudiant universitari d'un fet que ens trobem sovint en els seus treballs: el plagi. Orienta doncs sobre els tipus de plagi més freqüents i com no incorre en aquesta pràctica, a partir de texts de treballs de l'assignatura llenguatge i comunicació. Inicialment, al campus està muntat com una lliçó, de tal manera que l'alumne pot interaccionar i jugar a trobar els plagis

Què vol dir comunicar‐se oralment i per escrit a nivell universitari? Pautes per desenvolupar i avaluar aquesta competència al grau de la Psicologia (2014PID_UB/043)

Projecte docent 2014PID_UB/043 (sense finançament)Hi ha consens entre l’àmbit acadèmic i el professional que la capacitat de “comunicar-se oralment i per escrit a nivell universitari” és una competència essencial. Tanmateix, els estudiants al llarg de la seva formació no reben un ensinistrament intencionat en relació a aquesta habilitat. El nostre projecte pretén oferir als estudiants de “Llenguatge i comunicació” del tercer curs del Grau en Psicologia pautes d’actuació, crear el context perquè posin a prova els seus coneixements i habilitats, i donar-los retroalimentació detallada per tal que millorin les seves capacitats. El programa d’intervenció consisteix a informar l’estudiant sobre com comunicar-se a nivell universitari i demanar-li que dugui a terme una recerca de la qual haurà d’elaborar un informe final per escrit i fer una presentació oral. El treball escrit es corregeix i es retorna als estudiants per tal que facin les millores que considerin adients, i després es torna a avaluar. Esperem que els estudiants millorin en la seva capacitat per seleccionar i organitzar adequadament la informació, així com en ajustar-se als requisits propis de la disciplina. Els resultats mostren que els estudiants han millorat globalment en relació al curs passat però que segueixen tenint dificultats en seleccionar i organitzar la informació, així com en distingir la seva veu de la dels altres autors. Per millorar la intervenció i, conseqüentment, l’aprenentatge caldrà augmentar el nombre d’activitats on els estudiants practiquin aquells aspectes en els quals presenten més dificultats

Working memory, attention and compositionality

Es una práctica habitual en Psicología desarrollar microteorías para explicar datos muy concretos obtenidos en un conjunto limitado de tareas. Cuando todo el peso de la elaboración teórica recae en unos datos empíricos específicos sin tener en cuenta otras restricciones teóricas más generales, los grados de libertad para elaborar un modelo son en general muchos y esto hace que la proliferación de modelos sea considerable sin que se disponga de las suficientes restricciones para descartar cuáles son inadecuados. Las discusiones sobre qué modelos son los adecuados se enquistan en polémicas interminables. Teorías más generales permitirían integrar un mayor número de datos (empíricos y computacionales) en un todo con sentido y así se podrían descartar, de forma más simple y efectiva, los modelos que no se ajustan a estas restricciones. En este trabajo hemos intentado integrar en una todo con sentido algunas de las teorías existentes sobre un conjunto amplio de procesos (memoria de trabajo, razonamiento, procesamiento visual, procesamiento de lenguaje) y una amplia variedad de datos psicológicos, neurofisiológicos y computacionales. Como resultado se obtiene una teoría más general que, de forma razonable, permite imponer un amplio conjunto de restricciones a la hora de elaborar modelos sobre ciertos fenómenos y permite entre otras cosas descartar como inadecuados modelos actuales que gozan de cierto prestigio.It is standard practice in Psychology to develop microtheories to explain very specific data obtained from a reduced set of tasks. If more general theoretical constraints are disregarded, the results may be an uncontrolled proliferation of models. Discussions of which models are appropiate and which are not cause end less controversy. With a more general theory, one could put together a larger body of data (both empirical and computational) into a meaningful whole and could reject, simply and affectively, the models that do not meet the theory’s constraints. In this paper we bring together some of the existing theories on a set of processes (working memory, reasoning, visual and language processing) and a large variety of psychological, neurophysiological and computational data. We thus formulate a more general theory which, in a reasonable way, imposes a larger set of constraints on the preparation of models and challenges the validity of some inappropiate models that currently enjoy a certain prestige

Assolir competències transversals a través de noves estratègies docents en l’assignatura Llenguatge i Comunicació (Projecte)

Projecte d'innovació docent 2012PID-UB/087 (sense finançament)L'objectiu general d'aquest projecte ha estat dissenyar estratègies docents que permetin a l'estudiant desenvolupar dues de les competències transversals proposades en el pla docent de l'assignatura 'Llenguatge i comunicació': comunicar-se oralment i per escrit a nivell universitari i treballar en equip. Va dissenyar-se un pla d’actuació que inclou guies, recursos al Campus Virtual i un seguiment tutoritzat dels grups que realitzen el treball dirigit, aplicant una veritable avaluació formativa. Han participat en el projecte 6 professors i 485 alumnes dividits en 87 grups de treball. Els resultats han estat positius pel que fa al rendiment dels estudiants i a la millora de la competència escrita, no tant positius pel que fa a canviar alguns hàbits del treball en equip. S’ha provat l'ús de rúbriques i guies d’avaluació per a la competència de comunicativa oral i escrita, en fem una valoració positiva, tot i que s’han de millorar les realitzades al curs 2012-2012. Pensem que les millores del Moodle 2.4 pel que fa a l’avaluació, permetran una implementació dels elements d’avaluació dissenyats, que facilitarà la tasca del professor

Materials dels tallers de l'assignatura Llenguatge i Comunicació (2014)

Aquests materials foren part del projecte: Què vol dir comunicar-se oralment i per escrit a nivell universitari? Pautes per desenvolupar i avaluar aquesta competència al grau de Psicologia (Codi del projecte: 2014PID_UB/043)El document recull tots els documents i presentacions elaborats i utilitzats en el curs 2014-15, amb la finalitat de treballar i avaluar "la competència comunicativa a nivell universitari"