Eficàcia i seguretat de l'ús de la malla profilàctica en laparotomia mitja per càncer d'ovari

L'hèrnia incisional és una de les complicacions més freqüents després de cirurgia abdominal, sobretot en laparotomia mitja. Per a evitar complicacions relacionades amb l'hèrnia incisional s'han estudiat múltiples estratègies basades en la prevenció com innovacions en el material de sutura i la tècnica quirúrgica (tècnica de small bites) així com l'ús de malles profilàctiques sintètiques. A dia d'avui, existeix una manca d'evidència de l'ús de malla profilàctica en pacients d'alt risc sotmeses a laparotomia mitja per càncer d'ovari i la tècnica de Small Bites no està estandarditzada entre ginecòlegs-oncòlegs. Aquesta tesis demostra l'eficàcia de la malla profilàctica en pacients d'alt risc sotmeses a laparotomia mitja i la necessitat d'estandarditzar la tècnica de Small Bites, disminuint aixi la incidència d'hèrnia incisional. Es demostra també la seguretat de l'ús de la malla tan a nivell quirúrgic com oncològic.La hernia incisional es una de las complicaciones más frecuentes después de una cirugía abdominal, especialmente en laparotomía media. Para evitar complicaciones relacionadas con la hernia incisional, se han estudiado múltiples estrategias basadas en la prevención, como innovaciones en el material de sutura y la técnica quirúrgica (técnica de small bites), así como el uso de mallas profilácticas sintéticas. En la actualidad, existe una falta de evidencia sobre el uso de mallas profilácticas en pacientes de alto riesgo sometidas a laparotomía media por cáncer de ovario, y la técnica de small bites no está estandarizada entre ginecólogos oncólogos. Esta tesis demuestra la eficacia de la malla profiláctica en pacientes de alto riesgo sometidas a laparotomía media y la necesidad de estandarizar la técnica de small bites, reduciendo así la incidencia de hernia incisional. También se demuestra la seguridad del uso de la malla tanto a nivel quirúrgico como oncológico.Incisional hernia is one of the most common complications after abdominal surgery, especially in midline laparotomy. To prevent complications related to incisional hernia, multiple prevention strategies have been studied, including innovations in suture material and surgical technique (such as the small bites technique) as well as the use of synthetic prophylactic meshes. Currently, there is a lack of evidence regarding the use of prophylactic mesh in high-risk patients undergoing midline laparotomy for ovarian cancer, and the small bites technique is not standardized among gynecologic oncologists. This thesis demonstrates the effectiveness of prophylactic mesh in high-risk patients undergoing midline laparotomy and the need to standardize the small bites technique, thereby reducing the incidence of incisional hernia. The safety of using the mesh both from a surgical and oncological standpoint is also demonstrated

Eficàcia i seguretat de l'ús de la malla profilàctica en laparotomia mitja per càncer d'ovari

L'hèrnia incisional és una de les complicacions més freqüents després de cirurgia abdominal, sobretot en laparotomia mitja. Per a evitar complicacions relacionades amb l'hèrnia incisional s'han estudiat múltiples estratègies basades en la prevenció com innovacions en el material de sutura i la tècnica quirúrgica (tècnica de small bites) així com l'ús de malles profilàctiques sintètiques. A dia d'avui, existeix una manca d'evidència de l'ús de malla profilàctica en pacients d'alt risc sotmeses a laparotomia mitja per càncer d'ovari i la tècnica de Small Bites no està estandarditzada entre ginecòlegs-oncòlegs. Aquesta tesis demostra l'eficàcia de la malla profilàctica en pacients d'alt risc sotmeses a laparotomia mitja i la necessitat d'estandarditzar la tècnica de Small Bites, disminuint aixi la incidència d'hèrnia incisional. Es demostra també la seguretat de l'ús de la malla tan a nivell quirúrgic com oncològic.La hernia incisional es una de las complicaciones más frecuentes después de una cirugía abdominal, especialmente en laparotomía media. Para evitar complicaciones relacionadas con la hernia incisional, se han estudiado múltiples estrategias basadas en la prevención, como innovaciones en el material de sutura y la técnica quirúrgica (técnica de small bites), así como el uso de mallas profilácticas sintéticas. En la actualidad, existe una falta de evidencia sobre el uso de mallas profilácticas en pacientes de alto riesgo sometidas a laparotomía media por cáncer de ovario, y la técnica de small bites no está estandarizada entre ginecólogos oncólogos. Esta tesis demuestra la eficacia de la malla profiláctica en pacientes de alto riesgo sometidas a laparotomía media y la necesidad de estandarizar la técnica de small bites, reduciendo así la incidencia de hernia incisional. También se demuestra la seguridad del uso de la malla tanto a nivel quirúrgico como oncológico.Incisional hernia is one of the most common complications after abdominal surgery, especially in midline laparotomy. To prevent complications related to incisional hernia, multiple prevention strategies have been studied, including innovations in suture material and surgical technique (such as the small bites technique) as well as the use of synthetic prophylactic meshes. Currently, there is a lack of evidence regarding the use of prophylactic mesh in high-risk patients undergoing midline laparotomy for ovarian cancer, and the small bites technique is not standardized among gynecologic oncologists. This thesis demonstrates the effectiveness of prophylactic mesh in high-risk patients undergoing midline laparotomy and the need to standardize the small bites technique, thereby reducing the incidence of incisional hernia. The safety of using the mesh both from a surgical and oncological standpoint is also demonstrated.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologi

Impact of prehabilitation during neoadjuvant chemotherapy and interval cytoreductive surgery on ovarian cancer patients: a pilot study

Background: Cytoreductive surgery followed by systemic chemotherapy is the standard of treatment in advanced ovarian cancer where feasible. Neoadjuvant chemotherapy (NACT) followed by surgery is applicable where upfront cytoreductive surgery is not feasible because of few certain reasons. Nevertheless, surgical interventions and the chemotherapy itself may be associated with postoperative complications usually entailing slow postoperative recovery. Prehabilitation programs consist of the patient's preparation before surgery to improve the patient's functional capacity. The aim of this study was to evaluate the impact of a prehabilitation program during neoadjuvant treatment and interval cytoreductive surgery for ovarian cancer patients. Methods: A retrospective observational pilot study of patients with advanced ovarian cancer treated with NACT and interval cytoreductive surgery was conducted. The prehabilitation group received a structured intervention based on physical exercise, nutritional counseling, and psychological support. Nutritional parameters were assessed preoperatively and postoperatively, and functional parameters and perioperative and postoperative complications were also recorded. Results: A total of 29 patients were included in the study: 14 in the prehabilitation group and 15 in the control group. The patients in the prehabilitation program showed higher mean total protein levels in both preoperative (7.4 vs. 6.8, p = 0.004) and postoperative (4.9 vs. 4.3, p = 0.005) assessments. Up to 40% of controls showed intraoperative complications vs. 14.3% of patients in the prehabilitation group, and the requirement of intraoperative blood transfusion was significantly lower in the prehabilitation group (14.3% vs. 53.3%, p = 0.027). The day of the first ambulation, rate of postoperative complications, and length of hospital stay were similar between the groups. Finally, trends towards shorter time between diagnosis and interval cytoreductive surgery (p = 0.097) and earlier postoperative diet restart (p = 0.169) were observed in the prehabilitation group. Conclusion: Prehabilitation during NACT in women with ovarian cancer candidates to interval cytoreductive surgery may improve nutritional parameters and thereby increase postoperative recovery. Nevertheless, the results of this pilot study are preliminary, and further studies are needed to determine the clinical impact of prehabilitation programs