Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Tomasi DI LAMPEDUSA, El Gattopard

Desviaciones del hedonismo en las traducciones españolas de la poesía de Carducci

El hedonismo, practicado por Carducci mediante una estricta ejercitación de los cinco sentidos en el marco de un espacio delimitado y no trascendente, atravesado por movimientos de una lentitud casi estática, sufrió correcciones, en manos de los traductores españoles y latinoamericanos del poeta «bárbaro», derivadas de un mayor peso, en la cultura de llegada, de formas de percepción vinculables a un sustrato antropológico de filiación bíblica. Por un lado, se insinuaron o tomaron posición la dimensión de la profundidad y el horizonte metafísico. Por otro, fue hiperactivada la placidez. Pero, sobre todo, fueron la fertilidad y la producción económica las que ganaron terreno respecto a una relación con la naturaleza que reservaba al hombre un papel más de receptor que de actor y en la que el goce estético prevalecía sobre el bienestar material.Hedonism, as practised by Carducci by means of a strict marshalling of the five senses within a limited, non-transcendent space interrupted by movements of almost static slowness, underwent corrections at the hands of the "barbarian" poet's Spanish and Latin American translators. These transformations arose from a greater importance attached in the target culture to forms of perception stemming from a Bible-based, anthropological substrate. On the one hand, the dimension of depth as well as the metaphysical horizon crept in or took hold. On the other hand, placidness was played up. But, above all, it was economic production and fertility that were to gain ground over a relationship to Nature in which Man was cast in the role of receiver rather than actor, in which aesthetic pleasure took precedence over material well-being

Ressenyes

Obra ressenyada: Mario LUZI; selección, traducción y prólogo de Pedro Luis LADRÓN DE GUEVARA, Antología de poemas (1932-1998). Madrid: Huerga&Fierro editores, 1999

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Michelangelo BUONARROTI, Sol, jo, cremant a l'ombra. (Antologia poètica). Tria, versió i presentació de Miquel Desclo

Bonaventura Vallespinosa, Pirandello’s translator

Realitzades entre el 1959 i el 1974, les traduccions pirandel·lianes de Bonaventura Vallespinosa van tenir una difusió molt remarcable, en forma de llibre i dalt dels escenaris, sobretot als anys vuitanta i noranta, difusió indestriable de les activitats promogudes per Frederic Roda des del Centre d’Estudis Pirandellians de l’Institut del Teatre. Havien nascut, però, en un entorn, el del Centre de Lectura de Reus, en el qual sovint no s’anava més enllà de la lectura dramatitzada, modalitat que condiciona la praxi traductora vallespinosiana. Són traduccions que acceleren el ritme de l’obra amb una reducció important de la puntuació i amb una sintaxi més lligada i acabada, alhora que escapcen parcialment les acotacions. Revelen afinitats, per tant, més amb allò que Pirandello té de teatre de text que no amb l’atitellament i la deformació expressionista. La solitud de l’home foll, clau de volta del teatre pirandel·lià, en Vallespinosa entra en part en conflicte, en part en simbiosi amb la voluntat comunicativa del traductor resistent.Bonaventura Vallespinosa’s translations of Pirandello, ranging from 1959 to 1974, were in wide circulation either in book form or stage performances, above all in the 80s and 90s. This public awareness is inseparable from the events organised by Frederic Roda from the Centre for Pirandellian Studies (Centre d’Estudis Pirandellians) at the Institut del Teatre. Vallespinosa’s translations, however, had started life within the setting of the Centre de Lectura de Reus, where more often than not they were just performed as dramatized readings — a modality which was a determining factor in Vallespinosa’s translation strategies. In effect, these translations hasten the pace of the work through noteworthy cuts in the use of punctuation and a more connected and conventional syntax, while at the same time partially overlooking stage directions. Consequently, they reveal an affinity which is more in keeping with that which Pirandello has of text-based theatre rather than puppetry and expressionist deformation. The solitude of the madman, focal point of Pirandello’s plays, in Vallespinosa enters partly into conflict with, partly into symbiosis with the communicative will of the translator committed to the Catalan cause

Els néts catalans de Carducci: traduccions, recepció i ideologia

Estudi de la recepció de Giosuè Carducci a les terres de parla catalana. Miquel Edo analitza la influència del poeta italià sobre diversos autors: destaquen en primer lloc Joan Lluís Estelrich i Miquel Costa i Llobera, durant el darrer quart del segle XIX, als quals caldria afegir Joan Estelrich, que elaborà una 'Bibliografia Carducciana'; i en segon lloc Diego Ruiz, ja a principis del segle XX. L'autor de l'article assenyala la diferència d'aquestes influències: mentre que la primera -centrada a Mallorca en l'Escola Mallorquina- és de caire específicament literari i de tendència aristocratitzant, la segona es fixa en el vessant subversiu, revolucionari i, en general, més ideològic del poeta. Són citats al llarg de l'article els diversos traductors de Carducci al català

La letteratura catalana di fronte al modello retorico carducciano

Carducci sirvió de modelo, a principios del siglo XX, para elevar el registro del catalán literario, hasta entonces fuertemente vinculado a la leyenda y a la canción popular. En ocasiones, las propuestas métricas y la alta retórica del poeta «bárbaro» fueron adoptadas en polémica con el decadentismo; en otras ocasiones incluso desde dentro de él. Prevaleció en algunos autores un énfasis oratorio de carácter político; en otros, un elitismo de corte clasicista. Gozó, en cualquier caso, tanto entre los modernistas como entre los poetas de la Escola Mallorquina, de un prestigio que alcanzó su mayor auge en torno a 1907, año de su muerte, para decrecer rápidamente a lo largo de las décadas siguientes ante el empuje de las corrientes antiheroicas e intimistas, dentro de las cuales no dejaron de producirse, sin embargo, esporádicos retornos al carduccianismo, a modo de reacción frente a determinadas derivaciones de las nuevas tendenciasAt the beginning of the 20th century, Carducci served as a model for raising the register of literary Catalan, which until then had been strongly associated with the genres of myths, legends and popular songs. On some occasions, the metre and erudite rhetoric of the «barbarian» poet were adopted in polemics against the Decadent movement; on other occasions even from within it. A prevailing feature in the works of some authors was to emphasise oratory of a political nature, while in others, elitism of a classicist nature. Whatever the case, he enjoyed certain prestige among Modernists as well as the Majorcan School poets which reached its peak around 1907 (the year when he died), only to fall into decline during the following decades in the face of anti-hero and intimiste artistic tendencies. Nevertheless, there were continued sporadic resurges of «carduccianism» within these movements as a response to certain derivatives of the new artistic trend

Reflexions d'ordre mètric sobre la traducció d'òpera italiana

L'ús majoritari, actualment, del vers no metrificat en la traducció d'òpera planteja importants objeccions, atesos sobretot els rastres que la mètrica del text de partida deixa tanmateix en el d'arribada, sigui per la suggestió que exerceix sobre el traductor, sigui simplement per via de la literalitat o de contingències fortuïtes. El desconcert que això provoca en el lector fa aconsellable el disseny d'una estratègia més sistemàtica. Una anàlisi de traduccions històriques i modernes, fetes en diverses llengües, però especialment centrada en els llibrets publicats pel Gran Teatre del Liceu en aquesta última dècada, ajuda tant a exemplificar aquest fenomen com a trobar alternatives possibles.Blank verse is the most common practice nowadays when translating opera, however this practice is somewhat questionable, particularly bearing in mind traces of metre left in the target text by the source text, due either to the influence of the original metre on the translator or simply opportune accidents resulting from literalness. Given the disconcerting effect this can have on the reader, what is required here is a more systematic strategy. This article analyses various historical and modern translations in various languages, but above all focuses on the librettos published by the Gran Teatre del Liceu in the last decade in an attempt to illustrate this phenomenon as well as search out alternatives

«Viva il vino ch'è sincero» : hedonisme i fisicitat en la traducció de llibrets d'òpera italians

En els traductors de llibrets d'òpera italians es percep una forta influència d'instàncies romàntiques i postromàntiques en detriment de les peculiaritats de la tradició d'arrel stilnovista-petrarquista. En resulten especialment perjudicades la suavitas hedonista i la fisicitat tant del llenguatge descriptiu o narratiu com de la imatgeria retòrica. Val a dir, però, que la modernització inherent a la traducció d'un text antic comporta per força renúncies en ambdós terrenys. Quines són, doncs, les opcions de què disposem per a respondre a aquest fenomen?One can see a strong Romantic and post-Romantic influence in translators of Italian opera librettos to the detriment of the peculiar features of the Stilnovist-Petrarchan literary tradition. This is particularly the case for Hedonistic suavitas and the physicality which is predominant both in the descriptive and narrative language as well as in the rhetorical imagery. It needs to be said, however, that the inherent modernisation in translations of old texts, by necessity involves making sacrifices in both terrains. What are the options available to us to respond to this phenomenon

Del registre al gest. Punts crítics en la traducció d'òpera italiana al català i al castellà

El present article posa damunt la taula els defectes principals que es poden observar en la traducció i subtitulació d'òpera italiana al català i al castellà tal com s'ha desenvolupat en aquestes darreres dècades i continua desenvolupant-se avui dia. Denuncia, primerament, una dificultat generalitzada per a mantenir un registre literari alt; en segon lloc, les mancances de molts traductors en el coneixement de la llengua italiana antiga i, en tercer lloc, les incoherències entre text de la traducció, text cantat i kinèsica teatral derivades de la falta de coordinació entre els diversos responsables de l'espectacle o del producte audiovisualThis article sets out the main faults that can be found in translating and subtitling Italian operas in Catalan and Spanish, based on how this has evolved in recent decades and continues to evolve nowadays. Firstly, it points out general difficulties maintaining a high literary register. Secondly, lack of familiarity with Old Italian among translators. Thirdly, inconsistencies between the translation of the source text, lyrics and stage kinetics, which derive from the lack of coordination between the various persons responsible for the stage production or the audiovisual produc