Patrons d'utilització dels recursos durant la temporada de creixement de les cries per gavines i xatracs reproductors a una llacuna mediterrània

Patterns of resource utilization, habitat use for feeding and foraging techniques within a gull and tern breeding community were evaluated in a coastal lagoon of the western Mediterranean (l’Albufera de València, E Spain) during the chick rearing season. Five habitat types were identified as foraging habitats at the study site; all were exploited to a variable extent indicating different access to food resources and foraging divergence among the species. Our analyses suggested differences in resource exploitation and structured the species into three groups of (1) species foraging the rice paddies and the lagoon (Mediterranean gull Larus melanocephalus, Audouin's gull L. audouinii, yellow-legged gull L. michahellis, gull-billed tern Gelochelidon nilotica and whiskered tern Chlidonias hybrida); (2) species combining the rice paddies and the brackish marshes (black-headed gull Chroicocephalus ridibundus, slender-billed gull C. genei); and (3) species foraging the open waters, particularly at sea (sandwich tern S. sandvicensis, common tern S. hirundo, little tern Sternula albifrons). Our results showed that the species with larger local breeding population (i.e., common tern, black-headed gull, sandwich tern, Audouin's gull, and gull-billed tern) were successfully exploiting the most advantageous resources (i.e., rice field marshes and marine waters) in terms of prey abundance and timing with brood rearing. The extensive transformation of natural wetland habitats at the study site and the lack of alternative, productive foraging habitats during the breeding season may endanger the thriving gull and tern colonies that came along with recent conservation efforts.S’avaluen els patrons d'utilització dels recursos, l’ús de l'hàbitat per a l’alimentació i les tècniques d’alimentació dins d'una comunitat de gavines i xatracs reproductors a una llacuna litoral de la Mediterrània Occidental (l'Albufera de València, Est d’Espanya) durant l’estació de creixement de les seves cries. Cinc tipus d'hàbitat van ser identificats com a hàbitats d’alimentació al lloc d'estudi; tots van ser explotats en un grau variable la qual cosa indica diferent accés als recursos alimentaris i divergències d'alimentació entre les espècies. Les nostres anàlisis van suggerir diferències d’explotació dels recursos i van assignar les espècies en tres grups: (1) alimentant-se als camps d'arròs i la llacuna (gavina capnegra Larus melanocephalus, gavina corsa L. audouinii, gavià argentat mediterrani L. michahellis, curroc Gelochelidon nilotica i fumarell de galta blanca Chlidonias hybrida); (2) espècies que combinen els camps d'arròs i els estanys salobrencs (gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus, gavina capblanca C. genei); i (3) espècies alimentant-se a aigües obertes, particularment a la mar (xatrac becllarg S. sandvicensis, xatrac comú S. hirundo, mongeta Sternula albifrons). Els nostres resultats van mostrar que les espècies amb les poblacions reproductores locals més grans (i.e., xatrac comú, gavina vulgar, xatrac becllarg, gavina corsa, i curroc) explotaven amb èxit els recursos més avantatjosos (i.e., arrossars i aigües marines) en termes d'abundància de preses i de sincronització amb el creixement de les cries. L'extensa transformació dels hàbitats palustres naturals al lloc d'estudi i la manca d’hàbitats d’alimentació alternatius i productius durant l'estació reproductora, poden posar en perill les colònies de gavines i xatracts que es van establir tot seguint esforços recents de conservació

Two Black Scoters (Melanitta nigra) moulting flight-feathers in the Gulf of Valencia (W Mediterranean)

A la Mediterrània Occidental l'ànec negre és un visitant hivernal força escàs i les citacions estivals són molt rares. Encara que la muda de les plomes de vol (rèmiges i rectrius) hagi d'ésser un fet esperable en els individus que hi passen l'estiu, no hi ha dades prèvies d'ànecs negres realitzant la muda al golf de València. Aquí es descriu l'estat de muda de dos exemplars immaturs, una femella capturada i un mascle petrolejat a l'agost de 1996. Ambdós exemplars haurien passat desapercebuts de no ser per la interferència humana, de la mateixa manera que és possible que altres individus mudin en aquest lloc sense que siguin detectats

Patterns of resource utilization during chick rearing season by gulls and terns breeding in a Mediterranean lagoon

Patterns of resource utilization, habitat use for feeding and foraging techniques within a gull and ternbreeding community were evaluated in a coastal lagoon of the western Mediterranean (l’Albufera deValència, E Spain) during the chick rearing season. Five habitat types were identified as foraging habitatsat the study site; all were exploited to a variable extent indicating different access to food resources andforaging divergence among the species.Our analyses suggested differences in resource exploitation and structured the species into three groups of(1) species foraging the rice paddies and the lagoon (Mediterranean gull Larus melanocephalus, Audouin'sgull L. audouinii, yellow-legged gull L. michahellis, gull-billed tern Gelochelidon nilotica and whiskeredtern Chlidonias hybrida); (2) species combining the rice paddies and the brackish marshes (black-headedgull Chroicocephalus ridibundus, slender-billed gull C. genei); and (3) species foraging the open waters,particularly at sea (sandwich tern S. sandvicensis, common tern S. hirundo, little tern Sternula albifrons).Our results showed that the species with larger local breeding population (i.e., common tern, black-headedgull, sandwich tern, Audouin's gull, and gull-billed tern) were successfully exploiting the most advantageousresources (i.e., rice field marshes and marine waters) in terms of prey abundance and timing withbrood rearing. The extensive transformation of natural wetland habitats at the study site and the lack ofalternative, productive foraging habitats during the breeding season may endanger the thriving gull andtern colonies that came along with recent conservation efforts.Key words: Mediterranean wetland, breeding, gulls, terns, habitat use, foraging technique, resourcepartitioningPatrons d'utilització dels recursos durant la temporada de creixement de les cries pergavines i xatracs reproductors a una llacuna mediterràniaS’avaluen els patrons d'utilització dels recursos, l’ús de l'hàbitat per a l’alimentació i les tècniquesd’alimentació dins d'una comunitat de gavines i xatracs reproductors a una llacuna litoral de la MediterràniaOccidental (l'Albufera de València, est d’Espanya) durant l’estació de creixement de les seves cries.Cinc tipus d'hàbitat van ser identificats com a hàbitats d’alimentació al lloc d'estudi; tots van ser explotatsen un grau variable la qual cosa indica diferent accés als recursos alimentaris i divergències d'alimentacióentre les espècies.Les nostres anàlisis van suggerir diferències d’explotació dels recursos i van assignar les espècies en tresgrups: (1) alimentant-se als camps d'arròs i la llacuna (gavina capnegra Larus melanocephalus, gavinacorsa L. audouinii, gavià argentat mediterrani L. michahellis, curroc Gelochelidon nilotica i fumarell degalta blanca Chlidonias hybrida); (2) espècies que combinen els camps d'arròs i els estanys salobrencs(gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus, gavina capblanca C. genei); i (3) espècies alimentant-se aaigües obertes, particularment a la mar (xatrac becllarg S. sandvicensis, xatrac comú S. hirundo, mongetaSternula albifrons). Els nostres resultats van mostrar que les espècies amb les poblacions reproductoreslocals més grans (i.e., xatrac comú, gavina vulgar, xatrac becllarg, gavina corsa, i curroc) explotaven ambèxit els recursos més avantatjosos (i.e., arrossars i aigües marines) en termes d'abundància de preses i desincronització amb el creixement de les cries. L'extensa transformació dels hàbitats palustres naturals al lloc d'estudi i la manca d’hàbitats d’alimentació alternatius i productius durant l'estació reproductora,poden posar en perill les colònies de gavines i xatracts que es van establir tot seguint esforços recents deconservació.Mots claus: Aiguamoll mediterràni, cria, gavines, xatracs, l'ús de l'hàbitat, tècniques d’alimentació, reparticiódels recursos

Patterns of resource utilization during chick rearing season by gulls and terns breeding in a Mediterranean lagoon

Les nostres anàlisis van suggerir diferències d’explotació dels recursos i van assignar les espècies en tres grups: (1) alimentant-se als camps d'arròs i la llacuna (gavina capnegra Larus melanocephalus, gavina corsa L. audouinii, gavià argentat mediterrani L. michahellis, curroc Gelochelidon nilotica i fumarell de galta blanca Chlidonias hybrida); (2) espècies que combinen els camps d'arròs i els estanys salobrencs (gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus, gavina capblanca C. genei); i (3) espècies alimentant-se a aigües obertes, particularment a la mar (xatrac becllarg S. sandvicensis, xatrac comú S. hirundo, mongeta Sternula albifrons). Els nostres resultats van mostrar que les espècies amb les poblacions reproductores locals més grans (i.e., xatrac comú, gavina vulgar, xatrac becllarg, gavina corsa, i curroc) explotaven amb èxit els recursos més avantatjosos (i.e., arrossars i aigües marines) en termes d'abundància de preses i de sincronització amb el creixement de les cries. L'extensa transformació dels hàbitats palustres naturals al lloc d'estudi i la manca d’hàbitats d’alimentació alternatius i productius durant l'estació reproductora, poden posar en perill les colònies de gavines i xatracts que es van establir tot seguint esforÇos recents de conservació.Patterns of resource utilization, habitat use for feeding and foraging techniques within a gull and tern breeding community were evaluated in a coastal lagoon of the western Mediterranean (l’Albufera de València, E Spain) during the chick rearing season. Five habitat types were identified as foraging habitats at the study site; all were exploited to a variable extent indicating different access to food resources and foraging divergence among the species. Our analyses suggested differences in resource exploitation and structured the species into three groups of (1) species foraging the rice paddies and the lagoon (Mediterranean gull Larus melanocephalus, Audouin's gull L. audouinii, yellow-legged gull L. michahellis, gull-billed tern Gelochelidon nilotica and whiskered tern Chlidonias hybrida); (2) species combining the rice paddies and the brackish marshes (black-headed gull Chroicocephalus ridibundus, slender-billed gull C. genei); and (3) species foraging the open waters, particularly at sea (sandwich tern S. sandvicensis, common tern S. hirundo, little tern Sternula albifrons). Our results showed that the species with larger local breeding population (i.e., common tern, black-headed gull, sandwich tern, Audouin's gull, and gull-billed tern) were successfully exploiting the most advantageous resources (i.e., rice field marshes and marine waters) in terms of prey abundance and timing with brood rearing. The extensive transformation of natural wetland habitats at the study site and the lack of alternative, productive foraging habitats during the breeding season may endanger the thriving gull and tern colonies that came along with recent conservation efforts

A comparison of wintering duck numbers among European riceproduction areas with contrasting flooding regimes

International audienceAgricultural lands can provide suitable habitat for birds under some conditions. In particular, waterfowlsometimes rely on ricefields as nocturnal foraging habitat during winter if post-harvest practices makefood accessible. To assess whether the winter flooding of ricefields could be a major driver of duck regionalabundance in Europe, we relied on a combination of spatial and temporal analyses. In the former, fiveof the most important western European rice growing regions in Spain, Italy and France were comparedin terms of habitat composition over the 2002–2012 period. The relative importance of natural wetlandsand ricefields (either dry or flooded) in determining the abundance of wintering ducks was then established.In the second approach, the trends in duck numbers before and after implementation of winter-flooding Agri-Environment Schemes (AES) were compared in two of the study regions. Bothapproaches highlighted the role of winter ricefield flooding in explaining wintering duck numbers andcomplementing the natural wetlands; flooding harvested ricefields improves habitat attractiveness byenhancing food resource accessibility. In Europe, the proportion of ricefields flooded during winter variesconsiderably between countries (0.17–62%), owing to differences in policy initiatives such as Agri-Environment Schemes. Promoting such schemes more widely across the European rice production areacould make a big difference in terms of waterfowl habitat quality at the scale of their wintering range

A comparison of wintering duck numbers among European rice production areas with contrasting flooding regimes

Agricultural lands can provide suitable habitat for birds under some conditions. In particular, waterfowl sometimes rely on ricefields as nocturnal foraging habitat during winter if post-harvest practices make food accessible. To assess whether the winter flooding of ricefields could be a major driver of duck regional abundance in Europe, we relied on a combination of spatial and temporal analyses. In the former, five of the most important western European rice growing regions in Spain, Italy and France were compared in terms of habitat composition over the 2002–2012 period. The relative importance of natural wetlands and ricefields (either dry or flooded) in determining the abundance of wintering ducks was then established. In the second approach, the trends in duck numbers before and after implementation of winter- flooding Agri-Environment Schemes (AES) were compared in two of the study regions. Both approaches highlighted the role of winter ricefield flooding in explaining wintering duck numbers and complementing the natural wetlands; flooding harvested ricefields improves habitat attractiveness by enhancing food resource accessibility. In Europe, the proportion of ricefields flooded during winter varies considerably between countries (0.17–62%), owing to differences in policy initiatives such as Agri- Environment Schemes. Promoting such schemes more widely across the European rice production area could make a big difference in terms of waterfowl habitat quality at the scale of their wintering range