Manufactura i Antic Règim: una visió de llarga durada del cas mallorquí

És evident que la indústria de la llana mallorquina era una indústria d'exportació en el segle XV. En el present treball s'intenten destacar dos aspectes. En primer lloc els orígens d'aquesta indústria, lligant-ho al moviment repoblador i a l'arribada a l'illa d'artesans de la Península o de persones que ingressen en els diversos oficis de la llana després d'arribar a Mallorca, sempre abans de 1348. El segon aspecte a destacar és que el sector de la indústria tèxtil té gran capacitat d'adaptació a les circumstàncies del mercat internacional: adopció de la nova draperia en el segle XVI, creixent fabricació de teixits a partir de fibres vegetals (lli, cànem, cotó) en substitució de la llana. El treball es complementa amb l'anàlisi per a moments concrets de la relació entre manufactura tèxtil i situació agrària i les referències a sectors manufacturers distints al tèxtil.Wool making industry was the main export industry of Mallorca in the 15th century. In the following work we intend to put emphasis on two aspects. Firstly the origins of this industry, regarding to a movement of repopulation and the arrival to the island of craftsmen from the mainland or of people who become part in the wool business after their arrival, always before 1348. The second aspect is to show how the textile industry was able to adapt to the international market circumstances: adaptation to new textiles in the 16th century, growing fabrication of linen made from natural fibres (line, hemp, cotton) in substitution of wool. The work is completed with an analysis for specific moments within the relationship of textile manufacturing and the agrarian situation and references to other manufacturing sectors

Recensiones [Revista de Historia Económica Año XXI Primavera-Verano 2003 n. 2 pp. 437-462]

Editada en la Fundación SEPIMartín Martín, V. El liberalismo económico. La génesis de las ideas liberales desde San Agustín hasta Adam Smith (Por Pedro Fraile).-- Ruiz, T. Historia social de España, 1400-1700 (Por Mauro Hernández).-- Pujol, J.; González de Molina, M.; Fernández Prieto, L.; Gallego, D., y Garrabou, R. El pozo de todos los males. Sobre el atraso en la agricultura española contemporánea (Por Javier Moreno Lázaro).-- Vallejo, R. Reforma tributaria y fiscalidad sobre la agricultura en la España liberal (1845-1900) (Por Juan Zafra).-- Escartin Bisbal, J. M. La ciutat amuntegada. Industria del calgat, desenvolupament urbá i condicions de vida en la Palma contemporánia (1840-1940) (Por Miguel José Deyá).-- Martorell Linares, M. El santo temor al déficit Política y hacienda en la Restauración (Por Pedro Díaz Marín).-- Sudriá, C, y Tirado, D. (eds.). Peseta y protección. Comercio exterior, moneda y crecimiento económico en la España de la Restauración (Por Antonio Tena).-- Ibarra, A. La organización regional del mercado interno novohispano: La economía colonial de Guadalajara, 1770-1804 (Por Carlos Manchal).-- Di Vittorio, A. (coord.). Dall´expansione alio sviluppo. Una Storia económica d'Europa (Por Carlos Bárdela).-- Maddison, A.; Prasada Rao, D . S., y Shepherd, W. F. (eds.). The Asían Economies in the Twentieth Century (Por Pablo Bustelo)Publicad

La manufactura de la lana en Mallorca (1400-1700): gremios, artesanos y comerciantes

El objeto de estudio de la tesis es analizar la evolución de la manufactura de la lana en Mallorca entre el siglo XV y XVII, tanto en sus aspectos cuantitativos como cualitativos. Se examina la normativa que rigió el sector durante estos siglos, aspecto que se complementa con los datos aportados por la documentación notarial que nos ofrece mas información sobre las condiciones reales en que se desarrollaba la producción (organización laboral, relaciones entre capital y trabajo, relaciones entre industria rural y urbana, etc.). Para los siglos XVI y XVII se establece una cronología de la evolución de la producción en su vertiente cuantitativa, llegándose a la conclusión de que el período de mayores volúmenes de producción se situó entre 1609 y 1630, sobre todo gracias a la exportación de manufacturas. A partir de 1645 el sector entro en una crisis que puede hacerse extensiva a toda la segunda mitad del siglo XVII. Tras estudiar la evolución del sector en su conjunto se pasa al estudio de artesanos y mercaderes concretos

Extranjeros en el comercio y la manufactura del Reino de Mallorca en los siglos XVI y XVII

És prou coneguda la importància dels mercaders extrangers en el segle XVII. de manera especial al llarg de la segona meitat. Malgrat tot aquesta presència no era una novetat. Ja en el cinc-cents s'establiren a Mallorca families, generalment d'origen italià, que tingueren un gran protagonistne en el comerç exterior mallorquí. Endemés foren coneixedors dels productes que l'arxipèlag balear podia oferir al mercat internacional i de les mancances de les illes. A partir d'aquesta coneixença i inserint-se dins xarxes comercials més amplies, que anaven per exemple de València a Gènova, dits mercaders extrangers es convertiren en agents indispensables per a que la economia mallorquina i la de la resta d'illes de l'arxipèlag fossin ben presents a les corrents del comerç internacional. Les funcions que assumiren poden semblar pròpies d'un "petit capitalisme", malgrat l'estudi d'aquestes xarxes mes àmplies en las que s'inseriren permet vincular-ho al "gran capitalisme" del XVI i XVII. D'igual manera s'analitza l'aportació dels extrangers als diversos sectors del secundari