Apunts de Treball Social Comunitari

En aquest document, dividit en tres parts, presento el temari que desenvolupem en la docència de l'asssignatura Treball Social Comunitari a l'Ensenyament de Treball Social. En la primera part faig una aproximació al context social, organitzatiu i professional en el que es desenvolupen les pràctiques actuals del treball comunitari que pot contribuir a l'extensió i millora d'aquest tipus d'intervenció social. En la segona part desenvolupo una aproximació general al Treball Social Comunitari, identificant els seus objectius, beneficis i reptes professional. Una vegada contextualitzada l'acció comunitària a nivell teòric i epistemològic, en la tercera part d'aquest document presento un conjunt d'orientacions metodològiques per a guiar l'acció comunitària

Plantant la llavor de la innovació en la formació en treball social

En aquest article presentem l'experiència d'innovació docent en la formació de treballadores i treballadors socials a la Universitat de Barcelona, a partir del curs 2009-2010, moment en el qual s'implementa el Grau en Treball Social en un context de canvi a la universitat per la implementació del Pla Bolonya i l'establiment de l'Espai Europeu d'Educació Superior. Aquest procés de canvi actua com a propulsor per a la creació d'un grup de docents que reflexionen sobre la relació ensenyament-aprenentatge. Aquest grup impulsa un primer projecte pilot d'innovació docent que més tard dona peu a la creació del Grup de Recerca i Innovació Docent (GRID) Trans@net. Aquest GRID serà el paraigua i planter dels projectes d'innovació docent del grau, que serà reconegut per la Universitat de Barcelona com a GRID consolidat. Els relators presentem una descripció i anàlisi d'aquesta experiència per identificar les transformacions i aprenentatges al llarg de tot el procés, però alhora les dificultats i els reptes que encara tenim al davant

Investigación-acción para favorecer la participación de los jóvenes: la construcción de un equipo colaborativo

Este artículo describe y analiza el proceso de creación y formación de un equipo de trabajo interdisciplinar e interprofesional que participa en un proceso de investigación-acción. A través de la creación y de la posterior consolidación del equipo se evidencia ¿tanto desde la teoría como desde la práctica¿ que este proceso ha sido el detonante real y esencial que ha permitido 1) iniciar un proceso de investigación-acción, y 2) generar un espacio de trabajo que se ha ido redefiniendo a lo largo del proceso

Compartir ideas. La Universidad va al Instituto: un proyecto de aprendizaje- servicio transversal de la Universidad de Barcelona

Compartir ideas. La universidad va al instituto es un proyecto de aprendizaje servicio transversal de la Universidad de Barcelona. Este representa una propuesta de aprendizaje servicio que bajo una estructura común permite la participación de estudiantes y profesorado de distintas disciplinas en un mismo proyecto. El aprendizaje servicio (ApS) es una propuesta formativa que permite el desarrollo de diferentes tipos de aprendizajes a partir de la implicación en necesidades sociales reales con la intención de transformarlas (Tapia, 2001; Martínez, 2008; Puig, 2009). En este tipo de proyectos están presentes simultáneamente la intencionalidad pedagógica y la intencionalidad solidaria. Se pueden definir como experiencias educativas solidarias protagonizadas por estudiantes, que tienen como objetivo atender a una necesidad de los destinatarios a la vez que planificar y mejorar la calidad de los aprendizajes (Tapia, 2006)

El desenvolupament comunitari i la rearticulació del sistema de benestar social: els plans de desenvolupament comunitari a la ciutat de Barcelona

La recerca que es presenta és el resultat d'un treball de llarga durada entorn dels potencials i límits dels Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC) i la conclusió d'un diàleg sostingut entre el coneixement disponible en relació al desenvolupament comunitari i l'anàlisi d’experiències pràctiques impulsades per les administracions públiques a la ciutat de Barcelona en un context social i polític determinat. Aquesta es compon de sis grans inputs d’informació que apareixen classificats en capítols i mantenen una important autonomia de continguts que es presenten a continuació. El capítol 1 es destina a descriure les característiques del projecte d’investigació. Començant per l’exposició de la problemàtica present en l’origen de la tesi, es dona compte de les preguntes inicials de la recerca i de la hipòtesi principal, de la seva operacionalització, dels objectius, dels aspectes metodològics i tècnics i de les consideracions epistemològiques que la guien. El capítol 2, exposa de manera detallada una aproximació teòrica al treball comunitari. Per a desenvolupar-la, es reflexiona sobre la naturalesa de la comunitat, els fonaments epistemològics i teòrics del treball comunitari en el marc del treball social, així com les seves propostes metodològiques per orientar la tasca de dinamització i organització comunitària dels treballadors socials. El capítol 3 de la tesis dona compte del context social, polític, organitzatiu i professional en el que es situen, neixen i consoliden aquestes experiències d’organització comunitària que anomenem Plans de Desenvolupament Comunitari. En el capítol 4, com a nucli central d'aquesta recerca, es descriu un ampli relat del PDC del Casc Antic, des dels seus orígens al 1995 fins a la seva finalització el 2012. Per tal de contextualitzar aquesta experiència en el marc de l’acció comunitària de la ciutat de Barcelona i situar-lo de manera adequada com a il·lustració d’una manera d’entendre l’organització comunitària, es presenten també quatre altres breus relats de PDC de la ciutat (Trinitat Nova, Roquetes, Poble Sec i Sagrada Família). Finalment es desenvolupa una anàlisi comparativa d’aquest conjunt de relats amb la intenció de poder definir algunes de les peculiaritats que tenen els PDC en el seu desplegament a Barcelona i identificar formes diferencials d’entendre l’organització comunitària (elaboració/esbós de tipologies). El capítol 5 dona compte d’una mena de debat/reflexió col·lectiva entorn dels potencials i límits dels PDC. Aquesta “reflexió coral”, que dóna la veu als diferents actors participants en els PDC, tracta de situar i entendre les representacions que els protagonistes es fan de la seva experiència, focalitzant especialment en el punt de vista dels professionals que assumeixen el repte de dinamitzar aquests processos. El capítol 6 i darrer de la tesi recull les conclusions de la investigació i es desenvolupen algunes orientacions per la millora de l'acció comunitària a la ciutat de Barcelona a la llum dels aprenentatges desenvolupats en la investigació. En la recerca heu pogut constatar que els PDC ofereixen un espai útil pel treball comú entorn de la millora del benestar social entre diversos actors socials del territori però han assolit poca capacitat d’apoderament, de transformació de les relacions de poder i de millora de les condicions de vida dels PDC. Aquests resultats per sota les expectatives declarades s'explica per un problema doble. Per un costat, per la seva debilitat com a política pública perquè ha aportat pocs recursos públics nous per la lluita contra la desigualtat social i perquè no ha incorporat de manera suficient els serveis públics. Per un altre, perquè no ha estat gaire capaç de canalitzar la capacitat transformadora de la societat civil compromesa i amb capacitat d’innovació social.This research presented is the result of a long-term work on the potentials and limits of the Community Development Plans (CDP) and the conclusion of a sustained dialogue between the available knowledge regarding community development and the analysis of these experiences in the city of Barcelona. Chapter 1 is intended to describe the characteristics of the research project, defining the initial questions of the research, its main hypothesis and operationalization, the objectives, the methodological and technical aspects, and the epistemological considerations that guide it. Chapters 2 and 3 provide a theoretical approach to community work and take into account the social, political, organizational and professional context in which these experiences of community organization that we call Community Development Plans, are located, raised and consolidated. Chapters 4 and 5 present the results of the research. Chapter 4 describes a broad account of the CDP Antic, from its origins in 1995 until its completion in 2012 and four short stories from other city CDPs (Trinitat Nova, Roquetes, Poble Sec and Sagrada Família). I aim to contextualize this experience in the framework of community action in Barcelona, and to make a comparative analysis of the set of CDP studied, which has allowed to define some of the peculiarities that these processes have in their deployment in this city. Chapter 5 shows a collective reflection on the potentials and limits of the CDP, giving voice to the different participating actors that participate. Finally Chapter 6 collects the conclusions of the research and some guidelines for the improvement of community action in the city of Barcelona. In the research we have found that CDPs offer a useful space for common work on the improvement of social welfare among various social actors in the territory but have achieved little capacity for empowerment, transformation of power relations and improvement of the Living conditions of the populations. I explain the results, failing short of the initial expectations, for two reasons. On the one hand, by their weakness as a public policy since they have contributed few new public resources to the fight against social inequality, and, on the other, due to their low capacity to channel the innovation capacity of citizens

El desenvolupament comunitari i la rearticulació del sistema de benestar social: els plans de desenvolupament comunitari a la ciutat de Barcelona

La recerca que es presenta és el resultat d'un treball de llarga durada entorn dels potencials i límits dels Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC) i la conclusió d'un diàleg sostingut entre el coneixement disponible en relació al desenvolupament comunitari i l'anàlisi d’experiències pràctiques impulsades per les administracions públiques a la ciutat de Barcelona en un context social i polític determinat. Aquesta es compon de sis grans inputs d’informació que apareixen classificats en capítols i mantenen una important autonomia de continguts que es presenten a continuació. El capítol 1 es destina a descriure les característiques del projecte d’investigació. Començant per l’exposició de la problemàtica present en l’origen de la tesi, es dona compte de les preguntes inicials de la recerca i de la hipòtesi principal, de la seva operacionalització, dels objectius, dels aspectes metodològics i tècnics i de les consideracions epistemològiques que la guien. El capítol 2, exposa de manera detallada una aproximació teòrica al treball comunitari. Per a desenvolupar-la, es reflexiona sobre la naturalesa de la comunitat, els fonaments epistemològics i teòrics del treball comunitari en el marc del treball social, així com les seves propostes metodològiques per orientar la tasca de dinamització i organització comunitària dels treballadors socials. El capítol 3 de la tesis dona compte del context social, polític, organitzatiu i professional en el que es situen, neixen i consoliden aquestes experiències d’organització comunitària que anomenem Plans de Desenvolupament Comunitari. En el capítol 4, com a nucli central d'aquesta recerca, es descriu un ampli relat del PDC del Casc Antic, des dels seus orígens al 1995 fins a la seva finalització el 2012. Per tal de contextualitzar aquesta experiència en el marc de l’acció comunitària de la ciutat de Barcelona i situar-lo de manera adequada com a il·lustració d’una manera d’entendre l’organització comunitària, es presenten també quatre altres breus relats de PDC de la ciutat (Trinitat Nova, Roquetes, Poble Sec i Sagrada Família). Finalment es desenvolupa una anàlisi comparativa d’aquest conjunt de relats amb la intenció de poder definir algunes de les peculiaritats que tenen els PDC en el seu desplegament a Barcelona i identificar formes diferencials d’entendre l’organització comunitària (elaboració/esbós de tipologies). El capítol 5 dona compte d’una mena de debat/reflexió col·lectiva entorn dels potencials i límits dels PDC. Aquesta “reflexió coral”, que dóna la veu als diferents actors participants en els PDC, tracta de situar i entendre les representacions que els protagonistes es fan de la seva experiència, focalitzant especialment en el punt de vista dels professionals que assumeixen el repte de dinamitzar aquests processos. El capítol 6 i darrer de la tesi recull les conclusions de la investigació i es desenvolupen algunes orientacions per la millora de l'acció comunitària a la ciutat de Barcelona a la llum dels aprenentatges desenvolupats en la investigació. En la recerca heu pogut constatar que els PDC ofereixen un espai útil pel treball comú entorn de la millora del benestar social entre diversos actors socials del territori però han assolit poca capacitat d’apoderament, de transformació de les relacions de poder i de millora de les condicions de vida dels PDC. Aquests resultats per sota les expectatives declarades s'explica per un problema doble. Per un costat, per la seva debilitat com a política pública perquè ha aportat pocs recursos públics nous per la lluita contra la desigualtat social i perquè no ha incorporat de manera suficient els serveis públics. Per un altre, perquè no ha estat gaire capaç de canalitzar la capacitat transformadora de la societat civil compromesa i amb capacitat d’innovació social.This research presented is the result of a long-term work on the potentials and limits of the Community Development Plans (CDP) and the conclusion of a sustained dialogue between the available knowledge regarding community development and the analysis of these experiences in the city of Barcelona. Chapter 1 is intended to describe the characteristics of the research project, defining the initial questions of the research, its main hypothesis and operationalization, the objectives, the methodological and technical aspects, and the epistemological considerations that guide it. Chapters 2 and 3 provide a theoretical approach to community work and take into account the social, political, organizational and professional context in which these experiences of community organization that we call Community Development Plans, are located, raised and consolidated. Chapters 4 and 5 present the results of the research. Chapter 4 describes a broad account of the CDP Antic, from its origins in 1995 until its completion in 2012 and four short stories from other city CDPs (Trinitat Nova, Roquetes, Poble Sec and Sagrada Família). I aim to contextualize this experience in the framework of community action in Barcelona, and to make a comparative analysis of the set of CDP studied, which has allowed to define some of the peculiarities that these processes have in their deployment in this city. Chapter 5 shows a collective reflection on the potentials and limits of the CDP, giving voice to the different participating actors that participate. Finally Chapter 6 collects the conclusions of the research and some guidelines for the improvement of community action in the city of Barcelona. In the research we have found that CDPs offer a useful space for common work on the improvement of social welfare among various social actors in the territory but have achieved little capacity for empowerment, transformation of power relations and improvement of the Living conditions of the populations. I explain the results, failing short of the initial expectations, for two reasons. On the one hand, by their weakness as a public policy since they have contributed few new public resources to the fight against social inequality, and, on the other, due to their low capacity to channel the innovation capacity of citizens

Apunts de Treball Social Comunitari

En aquest document, dividit en tres parts, presento el temari que desenvolupem en la docència de l'asssignatura Treball Social Comunitari a l'Ensenyament de Treball Social. En la primera part faig una aproximació al context social, organitzatiu i professional en el que es desenvolupen les pràctiques actuals del treball comunitari que pot contribuir a l'extensió i millora d'aquest tipus d'intervenció social. En la segona part desenvolupo una aproximació general al Treball Social Comunitari, identificant els seus objectius, beneficis i reptes professional. Una vegada contextualitzada l'acció comunitària a nivell teòric i epistemològic, en la tercera part d'aquest document presento un conjunt d'orientacions metodològiques per a guiar l'acció comunitària

La potenciació del treball comunitari com estratègia per a reafirmar el compromís social del Treball Social

En aquest article comparteixo unes reflexions entorn de la necessitat de reforçar el treball social comunitari per resituar el treball social en el seu compromís d'acompanyar i apoderar a les persones, grups i col¿lectivitats preocupades, ocupades i/o afectades per l'exclusió social. Per tal d'impulsar processos d'organització comunitària que generin nous conjunts d'acció integrant els esforços de l'administració pública, el Tercer Sector i els nous moviments socials per a construir un nou sistema de benestar que garanteixi els drets socials i lluitar contra les desigualtats socials

Apunts de Treball Social Comunitari

En aquest document, dividit en tres parts, presento el temari que desenvolupem en la docència de l'asssignatura Treball Social Comunitari a l'Ensenyament de Treball Social. En la primera part faig una aproximació al context social, organitzatiu i professional en el que es desenvolupen les pràctiques actuals del treball comunitari que pot contribuir a l'extensió i millora d'aquest tipus d'intervenció social. En la segona part desenvolupo una aproximació general al Treball Social Comunitari, identificant els seus objectius, beneficis i reptes professional. Una vegada contextualitzada l'acció comunitària a nivell teòric i epistemològic, en la tercera part d'aquest document presento un conjunt d'orientacions metodològiques per a guiar l'acció comunitària

El desenvolupament comunitari i la rearticulació del sistema de benestar social: els plans de desenvolupament comunitari a la ciutat de Barcelona

[cat] La recerca que es presenta és el resultat d'un treball de llarga durada entorn dels potencials i límits dels Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC) i la conclusió d'un diàleg sostingut entre el coneixement disponible en relació al desenvolupament comunitari i l'anàlisi d’experiències pràctiques impulsades per les administracions públiques a la ciutat de Barcelona en un context social i polític determinat. Aquesta es compon de sis grans inputs d’informació que apareixen classificats en capítols i mantenen una important autonomia de continguts que es presenten a continuació. El capítol 1 es destina a descriure les característiques del projecte d’investigació. Començant per l’exposició de la problemàtica present en l’origen de la tesi, es dona compte de les preguntes inicials de la recerca i de la hipòtesi principal, de la seva operacionalització, dels objectius, dels aspectes metodològics i tècnics i de les consideracions epistemològiques que la guien. El capítol 2, exposa de manera detallada una aproximació teòrica al treball comunitari. Per a desenvolupar-la, es reflexiona sobre la naturalesa de la comunitat, els fonaments epistemològics i teòrics del treball comunitari en el marc del treball social, així com les seves propostes metodològiques per orientar la tasca de dinamització i organització comunitària dels treballadors socials. El capítol 3 de la tesis dona compte del context social, polític, organitzatiu i professional en el que es situen, neixen i consoliden aquestes experiències d’organització comunitària que anomenem Plans de Desenvolupament Comunitari. En el capítol 4, com a nucli central d'aquesta recerca, es descriu un ampli relat del PDC del Casc Antic, des dels seus orígens al 1995 fins a la seva finalització el 2012. Per tal de contextualitzar aquesta experiència en el marc de l’acció comunitària de la ciutat de Barcelona i situar-lo de manera adequada com a il·lustració d’una manera d’entendre l’organització comunitària, es presenten també quatre altres breus relats de PDC de la ciutat (Trinitat Nova, Roquetes, Poble Sec i Sagrada Família). Finalment es desenvolupa una anàlisi comparativa d’aquest conjunt de relats amb la intenció de poder definir algunes de les peculiaritats que tenen els PDC en el seu desplegament a Barcelona i identificar formes diferencials d’entendre l’organització comunitària (elaboració/esbós de tipologies). El capítol 5 dona compte d’una mena de debat/reflexió col·lectiva entorn dels potencials i límits dels PDC. Aquesta “reflexió coral”, que dóna la veu als diferents actors participants en els PDC, tracta de situar i entendre les representacions que els protagonistes es fan de la seva experiència, focalitzant especialment en el punt de vista dels professionals que assumeixen el repte de dinamitzar aquests processos. El capítol 6 i darrer de la tesi recull les conclusions de la investigació i es desenvolupen algunes orientacions per la millora de l'acció comunitària a la ciutat de Barcelona a la llum dels aprenentatges desenvolupats en la investigació. En la recerca heu pogut constatar que els PDC ofereixen un espai útil pel treball comú entorn de la millora del benestar social entre diversos actors socials del territori però han assolit poca capacitat d’apoderament, de transformació de les relacions de poder i de millora de les condicions de vida dels PDC. Aquests resultats per sota les expectatives declarades s'explica per un problema doble. Per un costat, per la seva debilitat com a política pública perquè ha aportat pocs recursos públics nous per la lluita contra la desigualtat social i perquè no ha incorporat de manera suficient els serveis públics. Per un altre, perquè no ha estat gaire capaç de canalitzar la capacitat transformadora de la societat civil compromesa i amb capacitat d’innovació social.[eng] This research presented is the result of a long-term work on the potentials and limits of the Community Development Plans (CDP) and the conclusion of a sustained dialogue between the available knowledge regarding community development and the analysis of these experiences in the city of Barcelona. Chapter 1 is intended to describe the characteristics of the research project, defining the initial questions of the research, its main hypothesis and operationalization, the objectives, the methodological and technical aspects, and the epistemological considerations that guide it. Chapters 2 and 3 provide a theoretical approach to community work and take into account the social, political, organizational and professional context in which these experiences of community organization that we call Community Development Plans, are located, raised and consolidated. Chapters 4 and 5 present the results of the research. Chapter 4 describes a broad account of the CDP Antic, from its origins in 1995 until its completion in 2012 and four short stories from other city CDPs (Trinitat Nova, Roquetes, Poble Sec and Sagrada Família). I aim to contextualize this experience in the framework of community action in Barcelona, and to make a comparative analysis of the set of CDP studied, which has allowed to define some of the peculiarities that these processes have in their deployment in this city. Chapter 5 shows a collective reflection on the potentials and limits of the CDP, giving voice to the different participating actors that participate. Finally Chapter 6 collects the conclusions of the research and some guidelines for the improvement of community action in the city of Barcelona. In the research we have found that CDPs offer a useful space for common work on the improvement of social welfare among various social actors in the territory but have achieved little capacity for empowerment, transformation of power relations and improvement of the Living conditions of the populations. I explain the results, failing short of the initial expectations, for two reasons. On the one hand, by their weakness as a public policy since they have contributed few new public resources to the fight against social inequality, and, on the other, due to their low capacity to channel the innovation capacity of citizens