The Value of Hysterosalpingography following Medical Treatment with Methotrexate for Ectopic Pregnancy

After an ectopic pregnancy (EP) fertility decreases, mostly due to tubal factor. Hysterosalpingography (HSG) is the most cost-effective tool for tubal patency assessment. Objective. To evaluate the usefulness of a HSG after a medical treatment for an EP, in order to counsel women on the most appropriate way to conceive future pregnancies. Methods. Between 1998 and 2008, 144 patients were submitted to medical treatment for an EP and performed HSG 3 months after the event. Results. 72.2% of normal HSG, 18.8% with unilateral obstruction, 6.3% tubal patency with defect, and 2.8% bilateral obstruction. Conclusion. Routine HSG following medical treatment for an EP does not seem necessary, as it does not change the initial management in 97.2% of the cases, but might be considered in selected risk cases, permitting timely referral of patients to in vitro fertilization

Protocol d'atenció i acompanyament al naixement a Catalunya

Acompanyament al naixement; Voluntats de la dona; Atenció al nadóBirth support; Women's wills; Newborn careAcompañamiento en el nacimiento; Voluntades de la mujer; Atención al recién nacidoL’Organització Mundial de la Salut, l’any 2018 va proposar una sèrie d’actuacions per a l’atenció al moment del part, que tenen per lema ‘Atenció per a una experiència positiva en el naixement’. En aquest document s’actualitza el ‘Protocol del part, puerperi i atenció al nadó’, document elaborat pel Departament de Salut, publicat l’any 2003 i actualitzat l’any 2019 com a ‘Protocol d’atenció i acompanyament al naixement’, seguint les recomanacions de l’OMS, així com totes aquelles basades en l’evidència científica, amb el màxim respecte a les opinions i voluntats de les dones gestants i amb l’objectiu d’ajudar-les a elles i a les seves famílies a tenir una experiència positiva en el part. Les activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia són l’eix vertebrador d’aquest protocol i de tots els que es coordinen des del Servei de Salut Maternoinfantil de la Sub-direcció de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut. En aquest sentit, cal ressaltar la seva relació amb el Protocol del seguiment de l’embaràs a Catalunya (3a. edició) que es va presentar el 2018, amb el qual comparteix principis i enfocament. El protocol s’estructura en tres capítols en relació a les etapes (prepart, part i puerperi), recollint en el tercer, l’atenció la nadó. Cada capítol té diversos apartats en les activitats a realitzar, la informació a donar i el registre, entre d’altres. Es recull, després, la bibliografia i una sèrie de annexos amb eines pràctiques

Erratum: Global, regional, and national comparative risk assessment of 84 behavioural, environmental and occupational, and metabolic risks or clusters of risks for 195 countries and territories, 1990–2017: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2017

Interpretation: By quantifying levels and trends in exposures to risk factors and the resulting disease burden, this assessment offers insight into where past policy and programme efforts might have been successful and highlights current priorities for public health action. Decreases in behavioural, environmental, and occupational risks have largely offset the effects of population growth and ageing, in relation to trends in absolute burden. Conversely, the combination of increasing metabolic risks and population ageing will probably continue to drive the increasing trends in non-communicable diseases at the global level, which presents both a public health challenge and opportunity. We see considerable spatiotemporal heterogeneity in levels of risk exposure and risk-attributable burden. Although levels of development underlie some of this heterogeneity, O/E ratios show risks for which countries are overperforming or underperforming relative to their level of development. As such, these ratios provide a benchmarking tool to help to focus local decision making. Our findings reinforce the importance of both risk exposure monitoring and epidemiological research to assess causal connections between risks and health outcomes, and they highlight the usefulness of the GBD study in synthesising data to draw comprehensive and robust conclusions that help to inform good policy and strategic health planning

Protocol d'atenció i acompanyament al naixement a Catalunya

Acompanyament al naixement; Voluntats de la dona; Atenció al nadóBirth support; Women's wills; Newborn careAcompañamiento en el nacimiento; Voluntades de la mujer; Atención al recién nacidoL’Organització Mundial de la Salut, l’any 2018 va proposar una sèrie d’actuacions per a l’atenció al moment del part, que tenen per lema ‘Atenció per a una experiència positiva en el naixement’. En aquest document s’actualitza el ‘Protocol del part, puerperi i atenció al nadó’, document elaborat pel Departament de Salut, publicat l’any 2003 i actualitzat l’any 2019 com a ‘Protocol d’atenció i acompanyament al naixement’, seguint les recomanacions de l’OMS, així com totes aquelles basades en l’evidència científica, amb el màxim respecte a les opinions i voluntats de les dones gestants i amb l’objectiu d’ajudar-les a elles i a les seves famílies a tenir una experiència positiva en el part. Les activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia són l’eix vertebrador d’aquest protocol i de tots els que es coordinen des del Servei de Salut Maternoinfantil de la Sub-direcció de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut. En aquest sentit, cal ressaltar la seva relació amb el Protocol del seguiment de l’embaràs a Catalunya (3a. edició) que es va presentar el 2018, amb el qual comparteix principis i enfocament. El protocol s’estructura en tres capítols en relació a les etapes (prepart, part i puerperi), recollint en el tercer, l’atenció la nadó. Cada capítol té diversos apartats en les activitats a realitzar, la informació a donar i el registre, entre d’altres. Es recull, després, la bibliografia i una sèrie de annexos amb eines pràctiques

Continuing outcomes relevant to Evista: Breast cancer incidence in postmenopausal osteoporotic women in a randomized trial of raloxifene

Background: The randomized, double-blind Multiple Outcomes of Raloxifene Evaluation (MORE) trial found that 4 years of raloxifene therapy decreased the incidence of invasive breast cancer among postmenopausal women with osteoporosis by 72% compared with placebo. We conducted the Continuing Outcomes Relevant to Evista (CORE) trial to examine the effect of 4 additional years of raloxifene therapy on the incidence of invasive breast cancer in women in MORE who agreed to continue in CORE. Methods: Women who had been randomly assigned to receive raloxifene (either 60 or 120 mg/day) in MORE were assigned to receive raloxifene (60 mg/day) in CORE (n = 3510), and women who had been assigned to receive placebo in MORE continued on placebo in CORE (n = 1703). Breast cancer incidence was analyzed by a log-rank test, and a Cox proportional hazards model was used to compute hazard ratios (HRs) and 95% confidence intervals (CIs). All statistical tests were two-sided. Results: During the CORE trial, the 4-year incidences of invasive breast cancer and estrogen receptor (ER)-positive invasive breast cancer were reduced by 59% (HR = 0.41; 95% CI = 0.24 to 0.71) and 66% (HR = 0.34; 95% CI = 0.18 to 0.66), respectively, in the raloxifene group compared with the placebo group. There was no difference between the two groups in incidence of ER-negative invasive breast cancer during CORE (P = .86). Over the 8 years of both trials, the incidences of invasive breast cancer and ER-positive invasive breast cancer were reduced by 66% (HR = 0.34; 95 % CI = 0.22 to 0.50) and 76% (HR = 0.24; 95% CI = 0.15 to 0.40), respectively, in the raloxifene group compared with the placebo group. During the CORE trial, the relative risk of thromboembolism in the raloxifene group compared with that in the placebo group was 2.17 (95% CI = 0.83 to 5.70). This increased risk, also observed in the MORE trial, persisted over the 8 years of both trials. Conclusions: The reduction in invasive breast cancer incidence continues beyond 4 years of raloxifene treatment in postmenopausal women with osteoporosis. No new safety concerns related to raloxifene therapy were identified during CORE. © Oxford University Press 2004, all rights reserved