L'Home, és fill de la mona? La resposta antidarwiniana del clergue osonenc Francesc d'Assís Aguilar i Serrat

L'aparició de L'origen de les espècies de Charles Darwin va provocar, de forma quasi immediata, un intens debat en gairebé tots els camps del coneixement i la societat de l'època. La principal oposició a la nova teoria que en aquesta obra s'esgrimia va provenir de l'estament religiós, sobretot de l'Església catòlica. En aquest article s'explicarà la crítica antidarwiniana duta a terme pel clergue català Francesc Aguilar. Una crítica que no només se centrava en una argumentació religiosa, sinó que també presentava objeccions de caràcter científic.The man, is the son of the monkey? The antidarwinist response of the cleric Francesc Aguilar i Serrat The appearance of “The Origin of Species” by Charles Darwin almost immediately generated a fierce debate in almost all areas of knowledge and society at that time. Some of the main opponents of the theory were the religious authorities, mainly represented by the Catholic Church. This article deals with the specific case of criticism by Francesc Aguilar, a Catalan clergyman, whose objections were based not only on religious grounds but also on scientific knowledge

State-Corporate Crime and the Process of Capital Accumulation: mapping a global regime of permission from Galicia to Morecambe Bay

This paper seeks to develop the principal concerns of the state-corporate crime literature by drawing connections between two incidents that occurred 15 months apart: the sinking of the oil tanker the Prestige in Galicia in November 2002 and the killing of 24 Chinese migrant workers at Morecambe Bay in the North West of England in February 2004. It begins by introducing the key features of the two cases, before exploring how they might be described and understood as state-corporate crimes. It then identifies a tendency within the literature to analyse state-corporate crimes as ‘moments of rupture’ in the regulatory relationship. Seeking to move beyond such ‘moments of rupture’, the paper argues for an understanding of regulatory relationships as part of a broader regime of permission that seeks the smooth and uninterrupted accumulation of capital. It thus identifies the ‘process’ that must be analysed as a process of capital accumulation. This process is illustrated by focussing on the spheres of production and distribution in this story of capital accumulation. In the course of describing the complex ‘regime of permission’, the paper uncovers a structure of impunity that generally enables the most powerful architects and beneficiaries of state-corporate crime to sustain a process of capital accumulation

Acció cívica per fomentar actituds lingüístiques positives

Les actituds lingüístiques són diverses i depenen del context social i polític en què es trobi una llengua. Existeix una relació entre actituds lingüístiques i postura cívica per part de la gent. Des de l'educació hom intenta crear una ciutadania activa i participativa, alhora que crítica. Tot procés de normalització lingüística necessita condicions que el facin possible: cal que la comunitat lingüística es vegi amb la perspectiva de si mateixa i que construeixi pas a pas un procés cap a l'ús normal de la llengua. En aquest procés es corregiran les actituds derivades de la manca d'autoestima, fet que es traduirà en actituds com ara la lleialtat lingüística. El ciutadà actiu en aquest procés trametrà actituds favorables a la normalització lingüística alhora que millorarà la seua pròpia percepció sobre els mecanismes d'ús lingüístic.Attitudes towards language use are diverse and they depend on social context in which a concret language is developed. There is a relationship between language attitude and civil position by people. From the field of Education one tries to create an active and critical citizenship, favourable to participate in public life. Each language normalisation process needs some conditions to make it possible: language community is to be seen from itself and also is needed a process, step by step, towards usual use of language. In this process there will be corrected some attitudes born from a lack of selfestime and it will be changed into attitudes such as language loyalty. An active citizen in this process will transfer favourable attitudes to language normality and, at the same time, he/she will improve his/her own perception on language use mecanisms

Usos i ideologies lingüístics en famílies mixtes francocatalanes del Principat

l nostre objectiu en aquest article és presentar les dades d'un estudi, fet a partir d'entrevistes semidirigides, en el qual s'analitzen els usos lingüístics i les ideologies lingüístiques declarades de deu famílies francocatalanes amb fills que resideixen a Catalunya. Aquest estudi s'emmarca dins el projecte Globalització i plurilingüisme social i familiar en comunitats lingüístiques mitjanes (GLOBINMED) de la Universitat de Barcelona, centrat en l'estudi qualitatiu de diferents tipus de parelles lingüísticament mixtes. Descrivim els usos lingüístics dins la parella, de pares a fills, entre germans i els globals entre tots els membres familiars, així com els diferents factors que influeixen en un major o menor ús del català, i la transmissió de les llengües dels pares als fills. Quant a les ideologies dels entrevistats, hem percebut que giren al voltant d'una concepció jeràrquica de les llengües, en què el castellà i el francès tenen un rang superior al català. Amb tot, també defensen que el català sigui sempre present en les interaccions familiars, al costat del francès o el castellà